![]() |
![]() |
![]() |
||
![]() Les fites territorials de Girona. Abans de la moderna divisió provincial de l'Estat de 1833, establerta per Javier de Burgos, secretari d'Estat de la regent Maria Cristina de Borbó, Girona estava encerclada per un terme estret i invariable. Els canvis introduïts per la reforma varen ser mínims, de manera que aquelles característiques romangueren fins els anys 60, quan començaren a produir-se annexions dels municipis propers al terme de la ciutat. Aquests límits estaven assenyalats amb fites de pedra, de les quals encara se'n conserven algunes. ![]() (Ampliar) - Fita 'Per la mitja llevga', situada actualment a la placeta de l'Institut Vell, al carrer de la Força. Els límits històrics de Girona.
Les fites eren delimitacions de caràcter fiscal, aspecte clarament definit en el privilegi que la reina Maria de Castella va atorgar a la ciutat de Girona el dia 12 de maig de 1451 ("Privilegi que alguns manestrals poblats en los límits contenguts en los capítols del dit privilegi sien tenguts a pagar imposició") i pel qual es prohibia vendre carn, vi, pa i altres queviures a l'entorn de mitja lleuga de les muralles de la ciutat (1). ![]() (Ampliar) - Fita instal·lada davant el monestir de Sant Daniel.
L'objectiu d'aquesta imposició era evitar la pèrdua d'ingressos que tenia una Girona que ja havia viscut els seus moments més esplendorosos. Molts comerciants, carnissers i taberners, amb l'objectiu d'evitar els impostos que es cobraven a l'entrada de la ciutat van decidir instal·lar els seus negocis a l'exterior de la muralla, prop dels camins o als ravals. Als transgressors del privilegi reial se'ls amenaçava amb la demolició de l'establiment o una multa de 1.000 florins d'or. - Fita 'Per la mitja llevga', situada actualment a la placeta de l'Institut Vell, al carrer de la Força. Model 3D elaborat per Xavier Busquets.
A partir del segle XVIII, sobretot pels volts de 1720, després de l'ocupació i pèrdua de les llibertats del país, decretada per Felip V, el privilegi de la mitja llegua començà a ser vulnerat cada cop de forma més flagrant. Les denúncies per infracció d'aquesta llei es multipliquen, el que contrasta amb l'atonia econòmica de la ciutat. Davant aquesta situació de debilitat els Síndics de la Vegueria entaularen el 1722 un plet davant la Reial Audiència per acabar amb el privilegi de la mitja lleuga. Els regidors gironins, tement perdre el privilegi, van optar per fer un nou text, el "Nou Establiment", concedit per la Intendència General de Catalunya el 9 d'octubre de 1726, que decretava els mateixos privilegis, en els mateixos termes i la mateixa distància que la disposició de 1451, però concedia obrir establiments dins el perímetre a canvi del pagament de 150 lliures i d'un cens perpetu de 5 lliures anuals. Abans de 1726, la universitat de Sant Daniel havia obtingut un establiment de la Reial Audiència que els permetia vendre carn, vi, oli i altres queviures, en flagrant contradicció amb la privativa gironina. ![]() (Ampliar) - Privilegi atorgat per la reina Maria de Castella a la ciutat de Girona. 10 de febrer de 1445. Fons Ajuntament de Girona. Les fites.
Abolida la disposició, les fites plantades el 1727, que mesuraven "sinch palms fora terra, y sinch palms dins terra, ab dos palms de ample y palm y mitg de gruix" varen perdre la seva funció, però restaren dempeus. Narcís Castells a "El districte de la Mitja Llegua..." (op. cit) relaciona la informació disponible de les catorze fites. ![]() (Ampliar) - Plànol de suport per a l'elaboració del projecte Emplaçament Pedra de la Mitja Llegua a Sant Daniel. 1983. Fons Ajuntament de Girona.
4. Estava, "exint de Girona, anant a Montnegre y Santa Pallaya, y altres parts, és de la dita part de solixent, dret a la casa den Marco de Palol, que és a la esquerra del camí". Es troba, desplaçada del seu lloc original, a tocar Can Garolera de Palol d'Onyar, ja que havia quedat em mig del bosc. ![]() (Ampliar) - Inauguració de la fita de pedra de la Mitja Lleuga. 10 de novembre de 2019. Ajuntament de Fornells de la Selva.
9. Instal·lada "exint de Girona, anant a Sant Feliu de Pallerols, és a la dita part de ponent, a una creu de ferro ab pal de fusta que és més enllà de las casas novas, a mà dreta del camí de Sant Feliu de Pallerols". Localitzada, en posició horitzontal, a l'esquerra de l'antic camí de Sant Feliu de Pallerols, uns 200 metres més enllà del veïnat de "Cases Noves", terme de Sant Gregori, on va ser deixada quan el propietari dels terrenys colindants la va arrencar durant la dècada del 1970. Actualment està situada a la placeta de l'Institut Vell, al carrer de la Força de Girona. A Sant Gregori, el 2008, s'hi va instal·lar una rèplica. ![]() (Ampliar) - L'alcaldessa de Girona Anna Pagans inaugura la rèplica de la fita de la mitja lleuga a Sant Gregori. L'original es troba a la placeta de l'Institut Vell de Girona. 2008. Xavier Castillon Plana. CRDI - Ajuntament de Girona.
12. Estava "exint de Girona, anant a Santa Coloma, Arbúcies y altres parts, és a la dita part de Ponent, a la casa de.n Garroffa de Ayguaviva". Avui es troba a frec de Can Garrofa d'Aiguaviva, però el camí reial que menava a Santa Coloma de Farners va ser desplaçat a finals del segle XIX. Notes
(1) - El 13 de febrer de 1445 la reina Maria, esposa i lloctinent d'Alfons V, ja havia atorgat un privilegi intitulat "Privilegi que mige leuga entorn la Ciutat no.s puix tenir tavernes, carniceries, ne vendre pa ne vi". Fonamentalment, instituia el monopoli de la ciutat en la venda de pa, vi, peix, pesca salada i altres queviures, en tot el territori comprès dins un cercle de mitja llegua de radi a l'entorn de les muralles de la ciutat, amb la pretensió d'evitar la pèrdua d'ingressos fiscals que suposava el fet que molts comerciants instal·lessin els seus llocs de venda (tavernes, hostals, carnisseries) fora de la ciutat i duguessin a terme les seves activitats sense pagar la corresponent imposició, que es recaptava en els portals d'entrada a Girona. Als transgressors s'els amenaçava amb la demolició de l'establiment i una penyora de 1.000 florins d'or. Tornar al text (2) - El 3 de gener de 1571 es documenta la primera transgressió. Uns particulars obren una carnisseria al Pont Major i, de forma fulminant, els Jurats de la ciutat presenten una requesta al Veguer per que la faci treure, basant-se en el privilegi de 1445. El 23 de setembre de 1589, els Jurats ordenen la demolició d'una carnisseria que en Aragall de Palau "intenta fer i erigir devant de la Torre del Refart, atte que no dista mija llegua desta Ciutat". L'U de juliol de 1619, dos negociants, segurament provinents d'altres contrades, obriren sense permís una taverna a La Creueta, on s'hi despatxava vi a la menuda. Els Jurats de Girona, no es limitaren a ordenar el tancament o l'enderrocament de l'establiment; procediren a organitzar un procés judicial que deixés ben clar als hipotètics futurs transgressors el que s'hi jugaven si decidien obrir despatx de queviures dins la zona vetada. El 16 de juliol de 1619 les autoritats advertiren a Jaume Ginesta i Bernat Pagès, traginers de Calella de la costa, per que retirin una taverna que estaven parant al mas Claret de Salt, dins el districte de la mitja llegua. Tornar al text (3) - En el mateix acte del fixament de les fites ja es percebia que la tensió no havia minvat. Malgrat que, immediatament de la publicació del text del "Nou Establiment", l'Intendent General de Catalunya havia adreçat la notificació corresponent a tots els governadors, corregidors, alcaldes, subdelegats, jutges i justícies del principat, els pobles de la Vegueria pretengueren ignorar-ho i, no assistint a la fixació dels monòlits, continuar pledejant com abans. La mateixa decisió d'afitar el districte de la mitja lleuga tenia una finalitat ben explícita, a més de la merament recordatòria: "en las fitas, y en los dos costats de quiscuna de ellas, hi han de ésser las armas desta Ciutat perquè se corresponguan unas ab altres, y la Vegueria y la Ballia de aquella no pugan mourer nou plet". Per disposició de la Intendència General era preceptiu "citar als Regidors dels llochs per a que ab acistència del Batlle se posia en execució lo que.s preveu en lo Establiment y al mateix temps intimar-los tots los papers". Tornar al text (4) - L'abril de 1728, Pons Anglada, de Sant Daniel, i uns particulars de Santa Eugènia, eren denunciats per haver obert sengles tavernes en els seus domicilis. El 1739, Letó Riera, de Palol d'Onyar; en el mateix any, Josep Bartomeu, de Santa Eugènia; el 1744, Pere Homs, sabater de Campdorà, para fleca en el pla de la mateixa població; Narcís Huget, taverna a La Creueta... Tornar al text (5) - El 16 de març de 1808 Francesc Cristià, negociant del Pont Major, demana permís per tal d'obrir un hostal a casa seva, i al·lega que el què hi ha i que pertany a la
ciutat, no reuneix les condicions de comoditat i serveis mínims, atès que "en él los transeuntes y viajantes no tienen una cómoda habitación, ni proporción para si, caballerias y carmage, ni aquel asistimiento que se disfruta en los demás Mesones de la carretera, en tanta que aquel Bodegon o Meson (el que arrenda la ciutat) no tiene parage fixo, ni determinada, y siempre sigue o se establece en la casa del que lo arrienda, siendo de grave perjuicio a los transeuntes, por no saber muchas veces la casa de dicho Bodegón". La resposta va ser rotundament negativa, com també en el cas de 1817 de la petició de Francesc Coll, carreter, que sol·licitava autorització per convertir en taverna una casa de la seva propietat també emplaçada al Pont Major. Segons l'Ajuntament, seguia essent "diametralmente opuesta a la privativa que tiene este Ayuntamiento". El 31 d'agost de 1832, encara va denegar-se a Llorenç Duran el permís de parar Hostal. En aquest cas l'Ajuntament va argumentar que ja tenia hostal propi, el qual era arrendat al més donant, i que aquest establiment és suficient per atendre la demanda dels viatgers de passada per Girona. Tornar al text (6) - Es disposava que "la compra y venta de vinos de qualquiera clase que fuesen, por mayor y menor, pagando los derechos legítimamente establecidos, debía ser enteramente libre en quanto al tiempo, al precio, al modo y otras circunstancias, qualesquiera que fuesen los usos, costumbres y ordenanzas
municipales en contrario". Tornar al text Bibliografia
- "El districte de la Mitja Llegua entorn les muralles de la ciutat". Narcís Castells i Calzada. 1985. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 28. |
![]() (Ampliar) - Detall de la fita instal·lada davant el monestir de Sant Daniel. ![]() (Ampliar) - Fita 'Per la mitja llevga', situada actualment a Sant Daniel, davant el monestir. ![]() El rei Alfons II d'Aragó (1157-1196). Viquipèdia. ![]() (Ampliar) - La reina Maria de Castella (1401-1458), esposa d'Alfons el Magnànim, en una ilólustració dels 'Comentaris dels Usatges de Barcelona', acabada el 1448. Viquipèdia. ![]() (Ampliar) - El rei Ferran II (1452-1516). Viquipèdia. ![]() Germana de Foix (1488-1536), segona esposa de Ferran II. Viquipèdia. ![]() (Ampliar) - El rei Felip V (1683-1746). Bibliothèque nationale de France. ![]() (Ampliar) - La reina regent Maria Cristina de Borbó - Dos Sicílias (1806-1878). Viquipèdia. ![]() Fita recuperada pel poble de Fornells de la Selva i situada a la zona de "La Sitja". Fotografia: Grup de Recerca de Fornells de la Selva. ![]() (Ampliar) - Pedra "Per la mitja llevga", situada actualment a la placeta de l'Institut Vell, cal capdamunt de la Força. ![]() (Ampliar) - Fita de Mitja Lleuga instal·lada a l'antiga carretera de Banyoles, al terme municipal de Sarrià de Ter. 1980. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Fita de Mitja Llegua instal·lada al terme de Fornells de la Selva. 1980. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |