![]() |
![]() |
![]() |
||||||||
![]() Història del barri. El Pont Major és un barri construït entorn d'un carrer de cases a banda i banda, just després de l’estructura viària més sòlida i antiga fins la Guerra Civil, amb traces romanes i factura medieval, el pont de l'Aigua que salva l’amplada del Ter entre Girona i Sarrià de Ter. Té una configuració marcada, des de sempre, pel pas del camí i per la continuïtat de la llera del Ter. ![]() (Ampliar) - Alumnes de la Granja Escola de Sant Isidre carregant userda en un carro estirat per dos bous a l'altura de Can Puerxa, al barri del Pont Major. 1890-1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Les dades històriques d'aquest barri s'inicien el període de transició del Neolític a l’Edat de Bronze amb la cova sepulcral de Can Simon (1). La situació de l'entitat de població just a l'únic gual per travessar el Ter, va fer que la Via Agusta passés per aquest indret, tot travessant l'antic pont romà. Els manteniments i millores durant l'Edat Mitjana d'aquest pont van ser una constant, ateses les periòdiques avingudes del Ter que l'afectaven. ![]() (Ampliar) - 11/02/1639. Donació atorgada per Magdalena Merisc, del veïnat del Pont Major, parròquia de Sant Feliu de Girona, vídua de Jaume Merisc, pagès, i llur fill Jaume, a favor del convent de Sant Agustí de Girona. Fons Ajuntament de Girona.
Durant la Guerra de Successió s'instal·là al Pont Major la infanteria enemiga i va ser residència del general Noailles durant el setge de Girona de 1710. A la Guerra del Francès, s'hi instal·là una bateria destinada a bombardejar el castell de MontjuïcMontjuïc i un campament de tropes napoleòniques (2). Tampoc es va salvar dels saquejos durant les guerres carlines. ![]() (Ampliar) - El barri del Pont Major el 1694. Detall de 'Siège de Gironne le 25 juin 1694'. Bibliothèque nationale de France.
Al fogatge de 1652 al carrer del Pont Major s'hi situen 45 famílies, la majoria artesans, entre els quals, els més nombrosos, eren sabaters, ferrers, cistellers, paraires, sastres i basters. El carrer del Pont Major, conjuntament amb el poble de Santa Eugènia de Ter, fora muralles, eren llocs destinats als segadors durant la sega a la ciutat de Girona, per tal d'evitar aldarulls després de la Guerra dels Segadors, tal com consta al Manual d'Acords de l'Ajuntament de Girona de 1673. ![]() (Ampliar) - El barri del Pont Major a principis del segle XIX. Detall de 'Plan du Siège de Gironne. Par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809'. Bibliothèque nationale de France. A la primera meitat del segle XVIII, el 1723, el Pont Major i l'Ajuntament de Girona varen pleitejar per que es tragués el dret de portes imposat per Felip V, perquè perjudicava la ciutat i el carrer, i perquè la gent que passava pel pont era majoritàriament pagesa, arruïnada després de la Guerra de Successió. El 1796, els veïns del Pont Major s'adeçaren a l'Ajuntament de Girona demanant un lliurament de les càrregues fiscals, manifestant que acollien i mantenien a les seves cases soldats de la guarnició de la ciutat. ![]() (Ampliar) - La resclosa del Pont major. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
La situació al camí reial cap a França i a Itàlia, i entrada a la ciutat de Girona, va fer que s'anés poblant progressivament, sobretot d'artesans dedicats al comerç i a la feina que els donaven els viatgers. AL segle XVIII ja s'hi comptabilitzen dos hostals, un metge i un cirurgià. Hi havia un gremi de sabaters, juntament amb Pedret, un gremi de soguers i un de pastissers. ![]() (Ampliar) - Acte de col·locació de la primera pedra de l'església dels Salesians al barri de Pont Major. 17/02/1899. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
El 1861 al Pont Major hi havia 105 jornalers, i, a partir de la segona meitat del segle, alguns oficis iniciaven la seva decadència mentre començava una incipient industrialització: als anys setenta hi havia tres destil·leries, la d'en Tomàs Mates i Vinardell, la de la família Auguet i la de Can Regàs, que eren nouvinguts des d'Arenys de Mar. ![]() (Ampliar) - El barri del Pont Major i Sarrià el 1710. S'hi destaca de color vermell el pont de l'Aigua. Detall de 'Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne' 1710. Bibliothèque nationale de France.
A començaments del segle XX els germans Regàs se separen i neix una nova fàbrica de licors, la Societat Anònima Regàs. Al peu de la muntanya de Can Simon s'hi instal·la un forn de calç, i la vida comercial i industrial continua amb una activitat considerable. Des de finals del segle XIX el ferrocarril de la companyia MZA (el tren de França) passava per darrera del carrer, però no hi havia cap parada o estació. ![]() (Ampliar) - El carrer del Pont Major, al barri homònim. A l'esquerra, la destil·leria Regàs i l'església de la Pietat. 1919-1922. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
La Guerra Civil va comportar la destrucció de l'interior de l'església, la crema d'imatges i llibres parroquials i el bombardeig de Sarrià que de retruc, afectà el carrer. L'església va ser utilitzada com a magatzem i els Salesians com a hospital de sang i per acollir refugiats. ![]() (Ampliar) - Interior de la Destil·leria Regàs. al barri de Pont Major. Botes destinades a servir les comandes de destil·lats de la fàbrica. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. El 1956 s'instal·là a l'antiga fàbrica de Ca l'Auguet la caserna militar d'intendència, on també hi va haver la primera escola pública després del 1939. Finalitzada la guerra ja gairebé no quedaven artesans, la majoria d'habitants treballaven a les fàbriques de licors o d'embotit de Can Boades, o a la nova empresa paperera Torras Hostench (1942) de Sarrià de Ter. ![]() (Ampliar) - Vista posterior de les Escoles Salesianes del Pont Major. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
El 1962 Girona s'annexiona Sant Daniel, i l'antic barri de Montjuïc s'incorpora al Pont Major. Aleshores el Pont Major era un espai urbà molt petit que tenia només tres carrers: el Carrer Pont Major, el carrer del Comerç i el carrer Mossèn Pere Rabat. ![]() (Ampliar) - Descarrilament del tren de Palamós a l'altura del número 105 del carrer de Pont Major. S'observa un grup de persones mirant el vago descarrilat i nombrosos curiosos al voltant. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. El pont de l'Aigua.
L'actual pont de l'Aigua del Pont Major va ser construït l'any 1939 pels batallons de treballadors números 12 i 162, formats per presoners polítics del franquisme a les ordres del batalló d'antics sapadors de Falange i el comandant Cámpora, cap del tercer sector de Ponts i Camins. La inauguració del pont i els relleus va tenir lloc el 4 de febrer de 1940, primer aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Girona. ![]() (Ampliar) - Façana de l'església i la granja-escola dels Salesians, al barri de Pont Major. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. Al pont, també s'hi varen posar dos escuts d'Espanya dels vigents en temps del franquisme, quatre plaques que recorden la data d'inauguració, el temps que es va tardar a fer-lo, cinc mesos, dos símbols de Falange, un a cada cap del pont, els escuts de Girona i Sarrià, els municipis que el pont uneix, i dos cossos militars que varen intervenir en la construcció del pont. ![]() (Ampliar) - Processó de Corpus al barri de Pont Major. Cercavila de capgrossos. 1949. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
La rapidesa de la construcció es pot justificar pel fet que es van aprofitar els fonaments del pont antic. El projecte suprimia dos ulls del pont, que passava de 10 a 8 arcades, i superava en mig metre l'altura del vell pont, i quedava a 8,5 metres sobre la llera del riu. Això va suposar que el pont resistís l'aiguat de la tardor del 1940. ![]() (Ampliar) - Relleus sobre la Guerra Civil al Pont de l'Aigua. El vaixell Baleares. 2007. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Relleus sobre la Guerra Civil al Pont de l'Aigua. L'Alcázar de Toledo. 2007. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Relleus sobre la Guerra Civil al Pont de l'Aigua. Oviedo. 2007. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Relleus sobre la Guerra Civil al Pont de l'Aigua. L'Alto de los Leones. 2007. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - La cova de Can Simon, situada a la vessant oest de la muntanya de Montjuïc, estava formada per diverses cambres. S’hi trobaren restes humanes, d’animals i arqueològiques. El 1944 es va realitzar una campanya d’excavacions dirigides per Francesc Riuró i Miquel Oliva. Els materials es conserven al Museu Arqueològic de Girona. La presència de restes humanes, algunes d’elles cremades, ha fet pensar que es tractava d’una cova sepulcral, i el material arqueològic trobat: vasos ceràmics, objectes d’ornamentació, indústria òssia i lítica i algun objecte metàl·lic (coure o bronze) situen la cova entre el Calcolític-Bronze Antic i Bronze Final. (Tornar al text)(2) - Durant la dominació francesa de 1810-1814 es té notícia que els francesos tenien projectat d'ampliar, millorar i reforçar el pont, per tal d'adequar-lo a les necessitats del segle XIX. També es conserven documents d'habitants del Pont Major que denunciaven el comportament i la brutalitat dels soldats i oficials francesos. Un exemple esmentat per Carme Grau i publicat a "Girona francesa. 1812-1814": "...la major veneració li suplicam se savesa posar remei a estos mals y fer entendra que nos maltractin, pues com dich los servim ab promtitut y moltes vegades fem més del que podem. Fabor que esperam de la su bondat estos sdors. de Ud. El Pont Major 25 de setembre de 1812. Pere Oliberas, Francesc Brubells". (Tornar al text)Bibliografia.
- "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5. [Més imatges]
---
|
![]()
(Ampliar) - Detall de la façana de les antigues destil·leries Regàs.
(Ampliar) - 10/09/1591. Capitulacions matrimonials de Càndida, germana de Rafael Terrés, sabater del veïnat del Pont Major de Girona, parròquia de Sarrià, amb Francesc Pons, pagès oriünd de Borgonyà i veí de Sarrià. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El Pont Major el 1653. Detall de 'Plan de la ville de Gironne et du campement de l'armée des ennemis avec le campement de l'armée du roy, commandée par le marquis du Plessis-Bellière, le 24 juillet 1653'. Bibliothèque nationale de France.
(Ampliar) - El Pont Major al segle XVII. Detall de 'Carte manuscrite des environs de Gironne avec le plan de la ville', 1600-1699. Bibliothèque nationale de France.
(Ampliar) - Retrat d'estudi de Carme Comalada Fàbrega, filla del barri de Pont Major. 1910-1920. Amís Unal Alà. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - 21/09/1690. El lloctinent Carles de Borja i d’Aragó-Gurrea, duc de Vilafermosa, als jurats de la ciutat de Girona. Els respon que no ha pogut revocar l’ordre per impedir que el regiment d’alemanys entrés a Girona, però que l’ha retingut durant vuit dies al Pont Major tot esperant que s’acabin les obres de la caserna de Gironella. Lletres reials. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Portada del programa de la festa major del barri. 1954. Col·lecció particular, Girona.
(Ampliar) - Processó de Corpus al barri de Pont Major. 1949. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Inauguració del nou forn de Calci de l'empresa Derivats de Calci (DECSA) al barri de Pont Major. 1973. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Església dels Salesians, al barri de Pont Major. 1970. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Detall de la tomba de Jaume Regàs. (Ampliar) - Plànol de situació. Extret de la fitxa del Catàleg del Patrimoni Històrico - Artístic. Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Detall de la tomba de Jaume Regàs.
(Ampliar) - Inauguració del monòlit en homenatge al polític Just Manuel Casero a l'exterior del cementiri de Pont Major. 1983. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El pont de l'Aigua abans de l'eliminació del escuts franquistes.
(Ampliar) - Façana de l'església de la Pietat.
(Ampliar) - Detall de la façana de l'església de la Pietat.
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |