Possiblement s'havien cercat les influències del marquès de Camps (2), Carles de Camps i Olzinelles, aleshores primer contribuent de la demarcació de Girona i vuitè de Catalunya, un poderós terratinent que tenia extenses possessions entre Santa Eugènia i Salt. El 15 de juny de 1889, Santa Eugènia tornava a ser municipi independent; així constava en el Manual d'Acords de l'Ajuntament de Santa Eugènia: "En les cases consistorials d'aquesta localitat i presidides por Don Narcís Burrassó i Puig, reunint-se previ avís els tres anotats al marge (Antoni Bosch, Baldiri Pèlach i Josep Vardaguer) que formaven l'Ajuntament d'aquest districte abans de l'agregació a Girona el 15 de novembre anterior [...] el senyor Burrassó va llegir la Real Ordre del Ministeri de data sis de l'actual comunicada ahir, en la qual es deixa sense efecte l'agregació referida deixant altre cop el municipi independent de Santa Eugènia."
Havien tornat a la normalitat i programaven de nou les diades de Sant Cristòfol, Santa Llúcia, Sant Antoni i la Festa Major, el 10 i 11 de setembre. De fet, però, la normalitat era relativa, i a la pràctica, elements com el Pont del Dimoni patien de desafecció i saqueig, com publicava el "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" del 13 de setembre de 1892: "El puente sobre el rio Güell en la antigua carretera de Santa Eugenia, se encuentra en estado de esqueleto de tal modo se tiene abandonado, y se deja que la acción del tiempo y de algunos mal intencionados vaya desmoronando aquella obra, tan útil para el tránsito. Y a propósito de dicha carretera, no seria por demás que nuestro Ayuntamiento acordase una visita a la misma, pues según parece no falta quien ha convertido en cultivo una parte de ella".
L'arribada del tren d'Olot, el 1895, va generar nous motius d'atracció ciutadana: s'hi va habilitar un cobert on la companyia ferroviària va muntar les màquines de vapor i va portar-hi alguns vagons.

(Ampliar) - Retrat de grup de nens de l'escola de les religioses Filles de Maria de l'antiga parròquia de Santa Eugènia. S'identifica a Carme Sureda, Francisca Canals i Joana Estibal. 1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Conflictes obrers al tombant del segle XX. A començament del segle XX, Santa Eugènia era un poblet amb 75 edificis i 368 habitants, dels quals 111 sabien llegir i escriure, explica Botet i Sisó a "Geografia General de Catalunya".
L'economia basada en les hortes s'acabava, i la puixant nova industrialització i els conflictes de classe provocats per una progressiva consciència obrera, generava tensions a la Marfà, reivindicacions de salaris i condicions de treball més dignes, i l'esclat d'una important confrontació l'agost de 1900, a Salt i a Santa Eugènia, qualificada pel "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" del 21 d'agost, com un "verdadero motín en el pueblo de Salt, donde á consecuencia de la insostenible situación creada por el cierre de fábricas que originó la actitud de los obreros de la de los Hijos de J. Marfà de Santa Eugenia".

(Ampliar) - Notícia dels aldarulls a la Marfà l'agost de 1900. Muntatge de la capçalera del diari i la notícia. Fons: Ajuntament de Girona.

Els patrons de la Marfà incomplien la llei de març de 1900 que limitava el treball femení a 11 hores diàries i prohibia treballar els nens de menys de 9 anys, alhora que establia millores laborals que algunes fàbriques començaven a aplicar. El diari comentava que un grup de més de 400 persones, entre les quals hi havia obrers en vaga i alguns acomiadats, havien llençat pedres i trencat els vidres de l'edifici on habitava el senyor Mulleras, director de la fàbrica. L'ordre va ser restablert pel tinent coronel Villalobos, cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Girona.
Aquesta incipient consciència de classe, en els pròxims anys, jugaria un paper fonamental en la transformació de la societat, per exemple, en les vagues extraordinàries del 1919 en reclam de la jornada de 8 hores.

(Ampliar) - Automòbil circulant per la carretera de Santa Eugènia amb plataners a banda i banda. Al fons, la Catedral de Girona. 1940-1945. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els anys de la República. Santa Eugènia continuava amenaçada per la pretensió annexionista de Girona, amb contenciosos importants els anys 1928 i 1934, i en què el procés d'industrialització creixia com ho palesa el fet que a mitjan dels anys vint Joan Serra i Trill i el seu fill Joan Serra Sabadí van traslladar la fàbrica Serra i Mota a uns terrenys del municipi.
S'havia proclamat la República i hi havia un sentiment fort de viure un moment històric. Els membres del Centre Republicà van apostar pels postulats renovadors de Francesc Ferrer i Guàrdia, el pare de l'Escola Moderna, afusellat el 1909 pels fets de la Setmana Tràgica. A més de fer classes d'alfabetització, organitzaven excursions, concerts i vetllades teatrals. Van assistir en bloc a les manifestacions que el 6 d'octubre de 1934 van donar suport a l'intent per part de la Generalitat de proclamar l'Estat Català.
Els ferroviaris i altres treballadors que vivien a la Rodona van obrir una cooperativa obrera de consum; el Centre Republicà va fer diverses aportacions per als presos dels fets d'octubre i, a finals d'aquest mateix any, el consell directiu de l'"Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana" va encarregar a Joaquim Vinyes Escuder obrir-ne una delegació a Santa Eugènia. El 1936, un cop celebrades les eleccions del 16 de febrer que portarien el Front d'Esquerres al poder, es varen organitzar conferències molt concorregudes com la que va fer Dimes Busat a la Fraternal "El cooperativisme en l'aspecte econòmic i social" i també iniciatives com la de Delfí Franch, que organitzà a la Rodona el cor Germanor compost per trenta veus ("La història d'un poble al costat de la ciutat gran", op. cit).

(Ampliar) - Autobus de Girona, propietat de Joan Mayor de Santa Eugènia, construït per carrosseries Josep Vert de Torroella de Montgrí. 1931. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'impacte de la Guerra Civil. A Santa Eugènia l'aixecament del 18 de juliol que va iniciar la Guerra Civil, va convertir el corral de toros de la plaça de braus en espai de reunió clandestina de l'esquerra gironina, disposada a defensar la legalitat en contra dels militars colpistes; més tard, la plaça seria expropiada per la FAI per convertir-la en un dipòsit d'armes. L'element religiós, que es va situar al costat dels insurrectes, va patir les conseqüències de la indignacié popular i l'església parroquial va ser cremada.
Per acord de l'Ajuntament de 26 de novembre de 1936, signat per l'alcalde Joan Puig Mir, el poble va passar a ser oficialment conegut com a "Pla de Ter", eliminant la referència religiosa. En aquest mateix sentit, es van posar noms nous a places i carrers com per exemple el de Dídac Tarradell, en homenatge al jove antifeixista i promès de la mestra gironina Antònia Adroher, que va morir els primers dies de la Guerra Civil.
Malgrat totes les circumstàncies, seguia persistint la voluntat annexionista de Girona. Els diaris van recollir les queixes freqüents dels veïns de la capital que en intentar anar a comprar tabac es trobaven que a l'estanc de Santa Eugènia es negaven a admetre pessetes emeses per l'Ajuntament de Girona. També van sovintejar els exercicis solidaris, ja fossin particulars com les aportacions individuals a les caixes de resistència, o col·lectius com el dels sis comerciants de vi, que davant la penúria en què vivia la sanitat republicana van cedir sis-cents seixanta litres, meitat moscatell, meitat vi ranci, per destinar-los als infants refugiats i als hospitals de sang de Girona.

(Ampliar) - Santa Eugènia de Ter. Ca. 1948. Aquarel·la sobre paper de Jaume Roca Delpech. 32,7 x 45 cm. Col·lecció particular. Girona.

Finalitzada la guerra, els guanyadors van ajustar comptes i no van dubtar en aplicar les noves lleis filles de la victòria militar per transformar el terror en eficaç eina de conquesta. El 25 d'octubre de 1939 el nou diari "El Pirineo" informava dels nomenaments de la comissió gestora: alcalde, Joaquín Soler Serra; primer tinent d'alcalde, Juan Gudayol Coma; segon, Joaquín Aurich Pors; vocals gestors, José Casademont Escuder, José Ginart Colomer, Esteban Vendrell Vendrell i Enrique Molí Rubirola.

(Ampliar) - Notícia del diari 'El Pirineo' del 25 d'octubre de 1939 amb el nomenament de la comissió gestora de Santa Eugènia. Fons: Ajuntament de Girona.

Aquesta comissió governava, en el moment de començar la dictadura franquista, sobre una població de 1.500 habitants, una població que descriu Jaume Fabre ("Girona entre quatre rius"): "El nucli urbà era limitat a una àrea reduïda entorn de les ruïnes de l'església, destruïda durant la Guerra Civil. Hi havia els carrers de Sant Sebastià i Santa Coloma (actual Guilleries) [...] orientats cap el sol naixent, el carrer de Baix, situat efectivament a la part inferior del poble, i el carrer Orient, que era situat més cap a llevant. Era una estructura urbana en la qual, fins i tot els noms eren coherents, pròpia d'un poble de pagesos i treballadors de la fàbrica tèxtil".
El 1941 l'Ajuntament franquista va decidir que el creixement del nucli urbà arribés a les primeres cases de Girona i l'arquitecte municipal Claudio Díaz Pérez va redactar un pla d'expansió cap a l'est que es va aprovar el 20 de desembre de 1942. I així, mentre el poble va anar augmentant encotillat entre la via del tren d'Olot, la riera Maçana i la carretera, es van obrir nous carrers amb noms com passeig Verdaguer, Canigó, Montserrat, Atlàntida o la plaça Balmes, posteriorment rebatejats com carrer Güell, Vic o Garrotxa. Es van reconvertir les antigues escoles en l'església. El 29 de novembre de 1949 es va organitzar el primer concurs de sardanes revesses a la plaça de braus.

(Ampliar) - Façana de Can Barrina amb un home a la finestra. 1890-1918. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

La fí del municipi. El 1951, l'alcalde Joaquim Soler va lliurar la vara de comandament a la verge de Fàtima que va entrar triomfant al poble. El 10 de juny, i el rector de Santa Eugènia, mossèn Joan Mateu, va lliurar l'estàtua de la Mare de Déu al bisbe Cartanyà. L'acompanyaven l'alcalde de Girona, Antoni Franquet, i totes les autoritats del règim. El 1955 va arribar a Santa Eugènia la "Santa Misión". El diari "Los Sitios" del 8 de març d'aquest any se'n feia ressó: "En Santa Eugenia de Ter y Grupo de Viviendas "San Narciso" se celebró, al mediodía, una gran procesión eucarística. Portó el Santísimo el Obispo, doctor Cartañá, asistido de las dignidades capitulares. Una inmensa muchedumbre, que cantaba himnos marianos y eucarísticos, formó en el desfile que recorrió toda la zona del Centro Misional. Todos los balcones y ventanas ostentaban colgaduras".
Malgrat aquestes manifestacions religioses pròpies de l'època, Santa Eugènia, també havia conegut la introducció del bàsquet i es preparava per l'explosió esportiva que varen engegar equips com el Sant Lluís de tenis de taula, els d'handbol, els de bàsquet, etc. Mantenia una certa imatge bohèmia iniciada quaranta anys abans en què en una casa de la Rodona s'hi va establir Prudenci Bertrana, qui l'octubre de 1913 hi perdria el seu fill Hedibert, i es va transformar en un Montmartre en miniatura.

(Ampliar) - Vista parcial del carrer de Santa Eugènia. Al fons, a l'esquerra, darrere d'unes cases, el campanar de l'església parroquial de l'antiga vila. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

A Santa Eugènia hi han viscut alguns dels noms més representatius de l'Escola Artística de Girona: Paco Torres Monsó, Enric Marquès o Emília Xargay.
El 1956, l'any de la fred, el diari "Los Sitios" recollia també el casament de la filla de l'alcalde la distingida senyoreta Maria Teresa Soler Puig amb el jove de Bilbao Luís Antonio Mano Gago. El 20 de desembre de 1962 el Consell de Ministres decretava l'annexió de Santa Eugènia de Ter a Girona, i el 26 de juny de 1963, l'alcalde Francesc Estival Cisa i els regidors Josep Tort Figuerola, Joaquim Auguet, Martí Pagès, Josep Guinart, Albert Casademont i Manel Armangué signaven l'última acta de la corporació independent. Quatre dies més tard, el 30 de juny, Pere Ordis, com a primera autoritat municipal de Girona, escrivia el darrer text que apareix al llibre de plens: "en cumplimiento de lo que dispone el decreto de 20 de diciembre de 1962 (Ministerio de Gobernación) ha tenido lugar la incorporación del término municipal de Santa Eugenia de Ter al de Gerona".
Santa Eugènia es va trobar que de sobte s'havia convertit en bon espai per a la especulació. En són un bon exemple els blocs de Can Gibert del Pla, impulsats pel Patronat de la Santa Creu en un espai on segons el Pla de 1955 s'hi havien d'edificar cases unifamiliars de planta i pis.

(Ampliar) - Vista parcial de Can Abrés (Can Ninetes) amb gent. 1890-1918. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

El creixement urbanístic. L'octubre de 1955, el consistori eugenienc havia aprovat un pla general d'ordenació urbana i el 1962 l'havia reforçat amb l'aplicació de disposicions parcials destinades a ordenar l'Eixample que donava nova vida a la població. Un cop aquesta va ser engolida per Girona, el creixement de Santa Eugènia va continuar fent-se sense cap pla parcial. Se seguien tan sols les especificacions genèriques del Pla General, el que va provocar que entre la Rodona i la Coma Cros s'hi visquessin situacions tan pintoresques com l'obertura de carrers sense cap altra planificació que l'interès de les constructores o l'alteració arbitrària dels volums edificables, i sense que les autoritats responsables decidissin intervenir per salvar el caos que havia atrapat l'antic poble.
Arran de la urbanització començada pels blocs de Can Gibert es va aprofitar per fer sobre el plànol un traçat arbitrari de carrers a l'àrea situada a l'altre costat del passeig d'Olot, Balandrau, Taga, Bastiments, Campcardós, Collsacabra, Finestrelles, Montcalm, Montfalgars, Pedraforca, Puigneulós, etc. El carrer del Montnegre correspon a l'antic camí del cementiri, un espai al costat del qual l'Ajuntament de Santa Eugènia hi va autoritzar la construcció d'edificis amb planta baixa industrial i habitatge a sobre, que van ser les primeres ocupacions immobiliàries modernes a l'altra banda de la via del carrilet.

(Ampliar) - Plàtans tallats a la carretera Santa Eugènia, a l'altura del carrer riu Güell. 1958. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Es vivia un imparable procés de degradació que va portar tant a la pèrdua d'emblemes històrics com el Pont del Dimoni, desmuntat el 1977 en nom del progrés i l'especulació.
El 1975 es va crear la primera associació de veïns, organització que inicialment va centrar els seus esforços en la recuperació de la identitat de l'antic poble, però que finalment va acabar actuant com una mena d'ajuntament a l'ombra, amb un rol fonamental en la defensa del bé públic en aquells anys incerts de la transició. Hi havia realment qüestions importants: repetides agressions al patrimoni, la profanació del cementiri, l'amenaça d'enderrocar Can Ninetes; el dèficit d'infraestructures, etc.
Es va comptar amb la implicació d'una part dels intel·lectuals de Girona que l'any 1981 van editar "El Dimoni". Era un periòdic impulsat per Manel Mesquita amb una capçalera de Vicenç Huedo, en el qual hi participaven els col·laboradors Enric Marquès i Jordi Creixans, entre d'altres. El 2003 el va tornar a engegar Manel Mesquita en edició digital. Convertida en una eina de debat, proposta i participació. L'1 d'agost de 2018 va tancar definitivament la seva edició digital.

(Ampliar) - Capçalera de 'El Dimoni de Santa Eugènia'.

Actualment, Can Ninetes acull el Centre Cívic, a l'entrada del qual s'hi exhibeix "La mamaroca", una peça de bronze de Paco Torres Monsó. Entre Santa Eugènia i Can Gibert es reparteixen diverses infraestructures imprescindibles com els centres educatius CEIP Montfalgars, Santa Eugènia i Josep Dalmau Carles, l'Institut d'Ensenyament Mitjà i també els pavellons d'esports o els serveis de salut entre els quals destaquen el CAP.
Actualment el barri comprèn els sectors de les Hortes, al nord; al centre, el sector de Santa Eugènia, i, al sud, Can Gibert. Els límits del barri són, al nord, el riu Ter al tram de les Hortes; a l’est, el riu Güell i la riera Marroc, i a la banda oest delimita amb el municipi de Salt.

(Ampliar) - Fires de Sant Narcís. Concurs de sardanes a la plaça de braus. 1949. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

La plaça de braus. El 29 d'octubre de 1897, per iniciativa de Llorenç Alcalde Corney i amb les actuacions estel·lars dels toreros Luis Mazzantini i Nicanor Villa "Villita", que van lidiar braus de Benjumea, es va inaugurar la nova plaça de toros situada entre el riu i la Devesa. Tenia una capacitat màxima de 9.000 persones i un diàmetre de l'arena de 52,20 m.

(Ampliar) - Vista aèria de la plaça de braus. 1956. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Durant molts anys, de monarquia i de república, va ser l'alcalde de Santa Eugènia qui va presidir la llotja. Per la plaça de braus van passar-hi primeres figures com Belmonte, Manolete, el Viti, Paquirri o Chamaco; els anys seixanta van ballar-hi els gossos de l'espectacle del Capitán Señalada; els setanta s'hi van presentar les primeres revistes del destape; als estius s'hi feia cinema i el circ més important de Fires hi plantava la carpa. També hi va actuar Manolo Escobar, Miguel Rios, Barricada, Mecano i Ray Charles, entre molts altres. Per Fires s'hi feien els concursos de colles sardanistes, un espectacle de circ gratuït per a tota la mainda, i un enlairament de globus de paper.

(Ampliar) - Ava Gardner a la plaça de braus durant el rodatge de 'Pandora i l'holandès errant'. 23 d'abril de 1950. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 23 d'abril de 1950, el director de Hollywood Albert Lewin, amb els actors James Manson, Ava Gardner i Marius Cabré, varen transformar l'arena en un tros d'Esmeralda, la Icària perduda de la pel·lícula "Pandora i l'holandès errant", on s'hi varen rodar algunes seqüències.
El maig del 2005 es va signar l'acord que acabaria propiciant l’enderroc de la plaça. L’Ajuntament de Girona i la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya van arribar a un acord per traslladar l’Audiència Provincial, la Fiscalia i el Jutjat de Menors, a més d'edificar-hi 200 pisos, al solar de la plaça de toros, d’acord amb els seus propietaris.

(Ampliar) - Antic pont del Dimoni. Darrera seu, un pont metàl·lic del tren d'Olot. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

El pont del Dimoni. L'any 1357, Pere Costa, conseller del Rei, els Jurats de Girona i Guillem de Granollers, mestre d'obres de Montfullà, signaven un contracte per a la construcció del Pont del Dimoni sobre la riera Güell. El 13 de juliol de 1968 va ser desmuntat el pont que comunicava el pla de Santa Eugènia amb la ciutat de Girona.
A finals de la dècada dels setanta, els veïns del barri de Santa Eugènia, municipi ja annexat al de Girona, en van demanar la recuperació. L'any 1981 l'Ajuntament de Girona assumia per primer cop el compromís de recuperar el pont, i es va aprovar per unanimitat dels grups municipals al ple de la corporació gironina del 14 de setembre de 2010. El 28 de març de 2018 es va iniciar la reconstrucció dels dos arcs laterals, fets amb estreps de formigó, així com la utilització del centenar de dovelles del segle XIV conservades, i la paret de rierencs amb maçoneria tradicional. Es va fer visita final d’obres el mateix dia del 2019, i es va obrir al públic el dia següent.
[Veure'n més].

(Ampliar) - Pati interior de Can Ninetes. 1980-1985. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Can Ninetes, un edifici emblemàtic. La masia és de planta quadrada amb una torre de defensa adossada a l'extrem sud-oest, tot d'obra de maçoneria i cadenat de carreus a les cantonades. Es conserven diversos finestrals de llinda plana, alguns d'ells amb guardapols i decorats. El portal d'accés és d'arc de mig punt i adovellat, i en destaca la figura de Santa Eugènia en la clau de l'arc. Només a la façana principal es conserva una espitllera. L'edifici va ser objecte d'una important rehabilitació en la primera dècada del segle XXI.

(Ampliar) - El mas fortificat de Can Ninetes. Darrera es pot veure la fàbrica tèxtil Marfà. 13 de gener de 1991. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El mas està documentat des del segle XV, conegut com a Mas Ferrer o Mas del Marquès de Camps, qui n'era el propietari. La finestra del primer pis porta la data de 1571 i la del pis superior hi ha inscrit "1572 Ioan Ferer Me Fecit".
La casa es va anar remodelant al llarg dels segles. A començaments del segle XX hi vivien tres famílies en espais diferents separats, i hi havia lloc per al bestiar. La primera de les tres llars era Can Abrés, dita així segons la llegenda, per què és on es va hostatjar un general que es deia Álbarez, nom que el poble no sabia pronunciar. La porta principal és la d'aquesta llar. També hi havia Can Dositeu i finalment Can Ninetes, dita així per què un dels Perpinyà que l'habitava en el segle XIX només va tenir filles, continuant el llinatge els Bosch. Aquest nom es va acabar estenent a tota la casa.
Al segle XXI el mas ha quedat del tot remodelat i ha esdevingut seu del Centre Cívic Santa Eugènia. Pràcticament només se n'ha conservat la façana i la torre del costat. N'ha desaparegut el pou de davant i les cases del voltant. Les diferents cases s'han unit convertint la masia en un espai únic. Ha esdevingut seu de diverses associacions i entitats.
[Veure'n més].

---

Notes

(1) - Durant la Guerra del Francès, en el preparatius de l'exèrcit napoleònic per assetjar per tercera vegada Girona, el 30 de maig de 1809 varen tallar la sèquia Monar que inundava els fossats de les muralles i els baluards, i va paralitzar el molí del comú, l'únic que existia; aquest ja no va tornar a funcionar durant tot el setge. Les aigües de la sèquia, que s'ajuntaven amb les de l'Onyar ja no varen tornar, tampoc, a netejar Girona. - Tornar al text

(2) - La influència del marquès de Camps era tan extraordinària que després de la recuperació de la independència, Santa Eugènia hagué de patir una lluita interminable per treure's de sobre l'urpa del noble i també per recuperar l'autonomia monopolitzada pels que es presentaven com a autoritats però de facto exercien com a manats i subalterns. "Volem reclamar l'atenció del senyor governador civil de la província, publicava el "Diario de Gerona" del 2 de maig de 1894, sobre el que passa a l'Ajuntament de Santa Eugènia on una meitat de la corporació municipal demana que s'apliqui la llei i es decideixi nomenar la plaça de secretari que es manté com a interina, la qual cosa perjudica greument els interessos municipals, i l'altra meitat, amb la qual s'alinea l'alcalde, no dubta de posar tot tipus de moratòries a la situació. És tan greu el que passa en aquell municipi que no s'explica, i més si es té la seguretat que fins ara han estat inútils les reclamacions legals i és greu ja que no es tracta d'una petita minoria sinó de la meitat de l'Ajuntament". (Publicat a "La història d'un poble al costat de la ciutat gran". Pau Lanao, Carme Vinyoles, Josep Maria Coromines). - Tornar al text

---

Bibliografia.

- "Quatre pobles en un segle (1862 - 1963)". Manel Mesquita. 2013. Ajuntament de Girona. ISBN 84-849-6190-7.
- "La història d'un poble al costat de la ciutat gran". Pau Lanao, Carme Vinyoles, Josep Maria Coromines. Text de l'exposició.
- "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5.
- "Documents per a una història de Santa Eugènia de Ter". Àngel Pinto i Comas. 1989. Edició Parròquia Santa Eugènia de Ter.
- "Santa Eugènia de Ter, reconstruint la identitat". Moisès Jordi Pinatella. 2009. Article publicat a Revista de Girona, núm. 257.
- "Girona entre quatre rius". Jaume Fabre. 1986. Ajuntament de Girona. ISBN 84-505-4365-7.

---

---

[Més imatges] --- - -