Al "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar (1846-1850)", de Pascual Madoz, (Madrid, 1846, vol. VI, pàg. 349) Campdorà és descrit com "Del partido judicial y diócesis de Gerona (3/4 legua), está situado en el declive de una montaña, con buena ventilación y clima sano. Tiene 15 casas diseminadas y una iglesia parroquial, los vecinos se surten de aguas de pozo para beber y demás usos domésticos. El término confina con San Julián de Ramis, Gerona, San Daniel y Salrá; su estensión es de 1/4 de hora por los cuatro puntos. El terreno abraza 928 vesanas de tierra, de las cuales 91 son de primera calidad, 237 de segunda, 150 de tercera, y las restantes de monte con bosques arbolados y de maleza; le fertiliza el rio Ter. Los Caminos son locales, se hallan en mediano estado. El Correo lo recogen los interesados en la administración de Gerona. Produce trigo, aceite, vino, legumbres y hortalizas; cria algún ganado, caza de varias especies y pesca de río. Tiene una población de 130 almas".

(Ampliar) - 18 de març de 1564. Creació i venda de censal atorgada per Pere Alba, de Celrà, a favor de Narcís Aulet, de Campdorà, parròquia de Santa Eulàlia Sacosta. Fons Ajuntament de Girona.

Els primers vestigis de poblament humà a l'actual barri de Girona es remunten al Paleolític Inferior, com a data més propera fa 120.000 anys. Es tracta d'una estació a l'aire lliure emplaçada a la riba dreta del riu Ter, abans d'entrar a la gorja del Congost, situat entre la carretera que mena de Girona a Palamós i la via del ferrocarril. Va ser descobert l'any 1973 per J. Canal, E. Carbonell i J. Canal de Diego que hi varen recollir materials fabricats sobre còdol (chopper i chopping-tool) i esclats de gran mida (tipus hacherau), predominant el pòrfir sobre les altres matèries primeres.Dues peces tenen especial importància, un tallat obtingut amb sis extraccions i un gran hacherau.

(Ampliar) - Entrada a la font picant del Congost. 1911-1914. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Entre els anys 922 i 1180 l'indret i el castell han anat tenint diversos noms, entre ells Campo Taurane, Campdoran, Campo Taurani, Campodaurano i Campodorano. El 1359 tenia 19 focs: 6 d'església i 14 de ciutadans, i el 1698 era lloc reial i pertanyia a la batllia forana de Girona.
Entre 1900 i 1936 els paratges del Congost eren molt visitats per la font d'aigua ferruginosa, les festes i els àpats que s'hi feien. A les seves deveses, per gaudir de la fresca, hi anaven gent de Girona, Sarrià de Ter i Celrà, i s'hi banyaven o feien berenades preparades amb peix de riu, o cuinades al restaurant o portades de casa. Aquests costums, a partir de 1950, varen caure absolutament en l'oblit.
La font de més renom del barri era la Font Picant del Congost; hi anava gent fins i tot des de Cassà de la Selva amb tartanes per fer-hi àpats, banyar-se a les gorgues del Ter, i reposar a l'ombra.

(Ampliar) - El jaciment paleolític de Campdorà. Fons Generalitat de Catalunya.

L'església de Sant Jaume de Campdorà. Sant Jaume tingué la seva primera seu, des d'abans del 1066, a l'església de Santa Eulàlia Sacosta de Girona, prop de Sant Pere de Galligants; hi havia església a Campdorà el 1591. El temple data del s. XVIII. La parròquia hi va ser transferida després de 1808.
Bastida en un indret estratègic dels contraforts més occidentals de les Gavarres, en el collet que uneix la serra de Sant Miquel i de Tramont, al damunt mateix del congost del Ter, l'església de Sant Jaume és una parròquia de la ciutat de Girona en el nucli antic del poble de Campdorà. En el petit espai on s'alça el temple hi ha ha també el castell de Campdorà i el pedrís de la plaça de la Constitució.

(Ampliar) - Masia de Can Ribas. Campdorà. 1983. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Lluís Adroher a "Girona i els seus barris", (1984, op. cit), escriu que "el barri de Campdorà segurament és el més gran en extensió de terme i el més petit en població". Segons que se sap, es feia servir d'església parroquial la de Santa Eulàlia Sacosta, la que hi ha a tocar dels jardins de John Lennon a la muralla de Sant Pere de Galligants. Més endavant, Campdorà va passar a dependre de Celrà, conservant la seva independència. El 30 de desembre de 1974 va ser annexionat definitivament a Girona.
El nucli antic és on hi ha l'església, de la qual hi ha documents des de 992. L'església, dedicada a Sant Jaume, és un edifici romànic, del segle XII, modificat el 1760. La volta és de forma d'ametlla.

(Ampliar) - Església de Sant Jaume de Campdorà.

L'any 1909, Francesc Montsalvatje va escriure al "Nomenclátor Histórico" aquesta descripcié de l'interior: "Portada de pedra llaurada a l'estil Renaixement, amb una petita estàtua de pedra de Sant Jaume. Al pòrtic hi diu 1760. La primitiva església era romànica i d'una sola nau; però al segle XVIII s'hi van afegir els altars laterals. L'altar major és barroc; dels laterals el més notable és el dedicat a Nostra Senyora de la Pietat i del que eren pavordes la família Ribas. És d'alabastre i van tenir el mal gust de pintar-lo pèssimament".

(Ampliar) - Vistes de Campdorà. 1983. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

I seguia explicant: "És d'estil del Renaixement, figurant a la fornícula central la Mare de Déu amb Jesús mort entre els seus braços. Als costats, en quatre baix-relleus, hi ha esculpides escenes de la Passié; en el cos superior, el Calvari, rematat amb la figura del Pare Etern. En el cos inferior, que serveix de base a aquest retaule, i en petites fornícules, hi ha representats l'Encarnació, Sant Sebastià, Sant Jeroni, La Resurrecció, Sant Roc i Sant Jaume. És un bon exemplar del segle XVII". Montsalvatje descriu també les campanes: "Al campanar hi ha tres campanes, una d'elles provinent de l'església matriu de Santa Llúcia amb una curiosa inscripció que recorda el memorable setge patit per la ciutat l'any 1808. Les altres dues porten aquesta inscripció: Santa Eulalia et Sancte Jacobi orate pro nobis (1779); A fulgore et tempestate liberanos Jesu Criste audi nos (1753).

(Ampliar) - Església de Sant Jaume de Campdorà. Vista de la façana i del campanar. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

A l'esmentat treball de Lluís Adroher, s'hi afegeix: "A la façana, sobre la porta d'entrada, d'estil neoclàssic, que deu ser del temps de la reforma principal, hi ha la data de 1760. Dóna a sol ponent". Ja no hi ha l'estàtua de pedra de Sant Jaume que va desaparèixer durant la Guerra Civil. Una petita estàtua de pedra de Sant Jaume se sosté avui sobre una peanya a l'interior del temple. "A l'interior, s'hi troba un bonic retaule d'alabastre policromat. L'edifici antic és tot transformat. A les parets laterals hi trobem les pedres de l'església primitiva [...] El campanar es troba a l'angle sud-oest de l'església, d'uns 10 metres d'alçada a nivell de terra [...] És una torre quadrada rematada per una piràmide en punxa. Hi ha unes pedres clavades a cada costat. Al costat nord de l'església s'hi ubica el cementiri".

(Ampliar) - Vistes de Campdorà. 1983. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Damunt la porta de ferro del petit cementiri parroquial s'hi pot llegir una data: 1892. Hi ha uns 70 nínxols que contenen les despulles de diversos veïns i veïnes. Algunes són d'una gran bellesa, com la que dóna sentit a la tomba de Jaume Mercader i Aluart (23-9-1963/22-9-2003), mort en tràgic accident a Cruïlles, damunt el riu Daró: "Ha envellit la llum en tombar la tarda i jo segueixo gravant el teu nom abans que tan fràgil l'oblit el desfaci" (esmentat per Jordi Vilamitjana, op. cit).

(Ampliar) - El paratge de la Font del Congost, a Campdorà. 1900-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Al petit epitafi damunt la làpida que tanca les despulles de Dolors Dorca i Llistosella (1914-2002) s'hi llegeix: "Mare, descansa". Al nínxol de Montserrat Lladó i Bosch, hi han escrit: "Sóc com el camí, que escolta silenciosament, a la nit, els passos dels seus records". Fins i tot, en un doble nínxol tipus hipogeu, la família Muntada, actuals propietaris del castell, ha fet gravar a la làpida un llarguíssim epitafi, que és bàsicament un panegíric a Joan Baptista Muntada i Macau (1901-1997) i a la seva esposa Filomena Batlle i March (1908-1977): "[...] Era bella, era dolça, distingida, plena de gràcies i bondat, enamorada i soferta esposa [...]" En una altra tomba, algú ha escrit text: "Aquesta pau és meva i Déu em vetlla".
L'església i la part nord del conjunt romànic van ser destruïts durant la Guerra del Francès. Darrere de l'església s'hi poden veure unes sitges excavades a la roca. La llegenda explica que va ser aquí, davant la porta principal, on Carlemany va aixecar el campament abans de conquerir Girona.

(Ampliar) - Vista del castell de Campdorà. 1983. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El castell de Campdorà. El Castell de Campdorà, també anomenat la Força de Campdorà, és un edifici declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
És un gran casal d'origen medieval amb un annex tardà emmerletat, prop de l'església de Sant Jaume de Campdorà. L'edifici està compost d'un nucli de planta quadrada amb teulat a quatre vents i coronat de finestres, que podrien ser antics merlets de defensa, als que s'ha afegit un cos en forma d'L més baix. El cos principal és de planta baixa i dos pisos, amb diferents obertures de pedra polida, algunes d'elles amb arc conopial i d'altres de llinda plana. Posteriorment se li van afegir diversos cossos al sector nord, imitant una fortificació medieval, amb materials i elements defensiu anàlegs als originals. Es conserven diverses espitlleres en tot el perímetre de l'edifici. A l'angle sud-est del recinte primitiu hi ha una torre de planta circular. És probable que en el subsòl es conservin restes de l'edifici original.

(Ampliar) - Vistes de Campdorà. 1983. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

La primera notícia d'aquest castell termenat data del 1148. Al segle X exercia drets senyorials el bisbe de Girona i els senyors dels castells d'Hostoles i Puig-alder. Del 1148 al 1166 la família Sitjar de Girona va rebre el terme en subfeu. L'any 1266 adquirí el castell Ramon Renal de Girona. L'any 1287 comprà a Pere de Palafolls els drets del delme sobre el terme. Al 1493, Maria Sitjar el va vendre a Joan Capmany de Girona. Aquest aconseguí del rei Ferran el Catòlic un diploma acreditatiu que convertiria l'antiga casa forta en un veritable castell principal.

(Ampliar) - El castell de Campdorà. Viquipèdia.

El domini dels Campmany s'acabà l'any 1621 i passà al gironí Miquel Colomer. Després de dues generacions, la manca de descendència determinà el pas de la propietat a una neboda, Marianna Soler, casada amb Francesc de Miquel. El 1742, Pere de Miquel, fill de Francesc, va morir sense fills i la propietat passà a la seva esposa Ermerenciana qui es va casar en segones núpcies. Després de nombrosos plets amb els parents del primer marit, el 1757 Ermerenciana deixà el castell a l'Antic Hospital de Santa Caterina de Girona.

(Ampliar) - Vistes de Campdorà. 1983. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Posteriorment passà a Pere Miquel que el llegà a l'Hospital de Santa Caterina de Girona. Joan Baptista Muntada i Macau el comprà el 1950 per restaurar-lo. Joan Baptista Muntada i Macau, advocat, llicenciat en Filosofia i Lletres, poeta premiat als Jocs Florals, fundador del Partit Nacionalista Català, conegut de Companys, Carrasco i Formiguera i Francesc Macià, exjutge republicà, exiliat i lletrat influent, va comprar el castell pocs anys després de tornar de l'exili. Els sostres estaven ensorrats i la ruïna era total però va anar recuperant l'edifici tot respectant els seus orígens, alhora que completava la decoració amb una gran quantitat d'obres d'art i mobles restaurats.

(Ampliar) - Retrat d'un grup de gent dalt d'una roca, a la vora del riu Ter a l'altura del pas del Congost. 1900-1925. Josep Maria Reitg Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Festa Major de Campdorà. Campionat de butifarra. 1991. Manel Lladó. CRDI - Ajuntament de Girona.

---

Bibliografia.

- "Girona, 1833-1874. Una ciutat en transformació". Genís Barnosell. 2015. Quaderns d'Història de Girona. ISBN: 978-84-15808-28-2.
- "Històries amagades de les Gavarres". Elvis Mallorquí. 2008. Consorci de les Gavarres. ISBN: 978-84-612-5955-7.
- "Homes, masos, història: la Catalunya del nord-est (segles XI-XX)". Rosa Congost, Lluís To Figueras. 1999. L'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-118-2.
- " Del Comercio A La Industria Harinera. La Sociedad Vilaplana, Ensesa Y Cia En La Fábrica De Campdorà (Girona), 1893-1897". Helena Benito Mundet, Jaume Portella i Comas. 2013. Revista De Computis.
- "250 anys a Sant Jaume de Campdorà". Jordi Vilamitjana. Article publicat al Diari de Girona del 8 d'octubre de 2010.
- "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5.
- "Nomenclator histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona". Francesc Montsalvatge i Fossas. 1908. Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot.

---

---

[Més imatges] --- - -