Les Noves Peixateries (Velles). L'edifici situat a la cantonada dels carrers Hortes i Santa Clara, aleshores anomenat de les Bernardes, va ser construït als anys 70 del segle XIX i enderrocat a la dècada dels anys quaranta del segle XX. El nou edifici, destinat exclusivament a la venda de peix, era de planta baixa, amb entrada pels dos esmentats carrers. Rebia la llum natural per uns grans finestrals, que s'obrien a les tres façanes, la que donava a cadascun dels dos carrers i la que mirava al riu.
En aquell indret la via pública forma una petita placeta que també era aprofitada com a lloc de venda ambulant, en les hores del mercat diari matinal. Al mig s'hi muntava alguna parada de venda de verdures; i en la mateixa vorera de l'edifici de les Peixateries s'hi solia situar algun venedor de crancs de riu o de granotes. En els baixos de la casa que tanca la cara nord d'aquell recinte hi havia una barberia, una pastisseria, la cansaladeria que tothom coneixia pel nom de Can Nel; i una pesca salada, on es podien comprar cigrons i mongetes cuits.
El pont que serveix per creuar l'Onyar, actualment anomenat de les Peixateries Velles, comunicava el mercat del peix amb el mercat general que tots els matins s'instal·lava a la Rambla i Argenteria. A les mateixes escales del pont s'hi solia instal·lar algun altre venedor, com també alguna gitana que oferia cistells, confeccionats allà: mateix, mentre esperava el pas de les compradores.

(Ampliar) - Les Peixateries Velles. 1916. Autor J.B. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les queixes per la qualitat del producte. En una època en la que el fred industrial era desconegut, durant el periode 1887 fins la primera dècada del segle XX, els diaris de Girona es feien resò periòdicament de les confiscacions per peix en mal estat que es feien al mercat, i també dels aldarulls que s'hi provocaven. A tall d'exemple, el diari "Nueva Lucha" del 13 de setembre de 1888, publicava que "Según se nos dice, varios son los escándalos que se han originado en nuestras pescaderías con motivo del turno que hay que esperar para la expendicion de pescado después de la llegada, cuyo turno se nos dice solo favorece al que posee poca cantidad. Justo sería que, por quien corresponde, se procediera á averiguar lo que haya de perjudicial en lo denunciado, a fin de corregirse, asi como también procurar que el peso que se sirve al comprador sea lo mas exacto posible y el lenguaje del vendedor algo mas correcto de lo que de ordinario, pues muchas son las quejas que sobre el particular tenemos"

(Ampliar) - Les Peixateries Velles. 1910-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 23 de novembre de 1892 deia que "Ayer se lamentaba la gente de que mientras el pregonero anunciaba la venta de diferentes clases de pescado, en la pescadería no había la mitad de aquellas. Y como eso sucede con bastante frecuencia y se considera como un ardid para atraer la gente nos parece que no está bien que el vendedor se valga de un empleado del municipio para darle un mico al público".
El mateix "Diario de Gerona de avisos y notícias", del 20 de juny de 1895, publicava una solució: "Si tierra adentro comemos el pescado cuando éste ha perdido ya la parte más exquisita de su sabor y de su frescura, y si nos vemos privados de gran número de pescados y de mariscos que no resisten el trasporte sin corromperse, es porque falta iniciativa.

(Ampliar) - El pont de les Peixateries Velles. Al fons a l'esquerra, l'edifici de les Peixetaries del qual agafa el nom. 1900-1916. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El trasporte del pescado vivo es problema resuelto y no presenta grandes dificultades. Unos ingenieros noruegos han construido un vagón dividido en dos compartimientos, en cada uno de los cuales se colocan en tres filas superpuestas los tanques con el pescado vivo. Encima de los tanques hay un depósito de hielo; debajo de ellos una cisterna llena de agua dulce ó de mar, según los casos. Una bomba de acción lenta movida por las mismas ruedas det vagón al estar éste en marcha extrae el agua de la cisterna y la sube al depósito de hielo de donde va cayendo á los tanques, renovándose asi el agua de éstos y manteniéndola á una temperatura igual y conveniente para la vida de los pescados.
En grande, y con tanta perfeccion, no se había realizado hasta ahora el trasporte del pescado vivo desde el mar á los mercados del centro; pero sí en pequeño, y en los grandes restaurants de los Estados-Unidos, y en París el parroquiano puede ver nadar y elegir el pescado que le han de servir á la mesa.

(Ampliar) - Vista del pont de les Peixateries Velles amb l'edifici a l'esquerra. 1919-1945. Sebastià Martí Roura. CRDI - Ajuntament de Girona.

El trasporte en grande no presenta, sin embargo, muchas dificultades, como queda indicado, y el pescadero ó la sociedad de pescaderos que tuviera ánimos para realizarlo no habria seguramente mal negocio y de paso prestaría al público en general, y á los gastrónomos en particular, un servicio notable".
La insistència en la qualitat deficient d'algunes partides de peix, es tornava a llegir a "Diario de Gerona de Avisos y Notícias" del 20 d'octubre de 1897: "Recomendamos á los señores Veterinarios encargados de inspeccionar el pescado que se pone á la venta, lo verifiquen con la mayor escrupulosidad pues parece que estos días con apariencia de bueno se ha vendido una partida que estaba ya en descomposición muy acentuada. Está visto que los expendedores de pescado han aprendido ya las mañas puestas en práctica en otros puntos para conservar las apariencias del género, que venden".
El lloguer d'un lloc de venda al mercat de peix costava, els anys trenta del segle XX, 50 pessetes anuals. Així constava a la concessió publicada al "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 4 de desembre de 1931, a Carme Canals, Mercè Suñr;er, Emili Castrelo, Rosa Mallorquí, Leontina Flo i Francesc Guixeras. Els llocs eren atorgats en subhasta pública, i quan es concedia s'advertia expressament que quan s'inaugurés el nou mercat (el del Lleó), les llicències quedarien anul·lades (Diari "El Pirineo" del 6 de desembre de 1941).

(Ampliar) - Les Peixateries Velles. A la dreta, el carrer de Santa Clara. 12 de febrer de 1921. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

La unificació dels mercats de queviures. L'any 1944 s'inaugurava el nou mercat cobert, edificat a la plaça Calvet i Rubalcaba, el Mercat del Lleó, en terrenys que havia deixat lliures l'enderrocat baluard de Sant Francesc. Des de feia molts anys Girona aspirava a tenir una plaça de mercat, però era difícil edificar-lo per l'escassesa de terrenys aptes. Es topava també amb el criteri, molt generalitzat, que tot el que es distanciava massa de la Rambla i del pont de Pedra resultava excèntric, allunyat i inassequible.
Per solucionar-ho, el govern municipal dels anys vint del segle XX començà a construir un monumental edifici, que serviria de mercat, sobre l'Onyar, aproximadament on avui hi ha la plaça de Catalunya. L'obra va ser molt criticada, i al canviar la situació política se suspengueren els treballs, restant uns fonaments, una part dels quals va ser utilitzada per basar-hi una ampliació dels carrers d'una i altra riba de l'Onyar. Trenta anys més tard s'integraren tots en la fonamentació de la plaça de Catalunya.
L'any 1936 es va enderrocar el convent de les Bernardes, i la casa parroquial del Mercadal. En el solar que hauria resultat es projectava construir-hi el mercat que la ciutat necessitava, però, en acabar la Guerra Civil i retornar els béns als seus propietaris, canviava tot el plantejament.

(Ampliar) - Vista deDistribució inicial de les parades del Mercat del Lleó. Les parades de peix ocupaven l'espai centre, del lloc 96 al 144. De la notícia de la inauguració del mercat. Diari "Los Sitios de Gerona" del 16/11/1944.

Com a conseqüència, l'Ajuntament va decidir construir-lo en el lloc actual. El projecte va ser molt criticat, i Una opinió molt generalitzada vaticinava que això implicaria la ruïna del comerç, la desertització de la Rambla i els seus entorns, i una gran incomoditat per als ciutadans, que per anar a comprar s'haurien de desplaçar a un lloc tan distant.
Només el peix hi era de venda exclusiva. E|s peixaters varen demanar que es mantinguessin en funcionament les peixateries del carrer de les Hortes, i alguns varen sol·licitar llicència d'obertura de botigues per a la venda de peix. L'Ajuntament es negà a atorgar cap de les autoritzacions demanades i determinà tancar definitivament les Peixateries Velles, tan bon punt s'obrissin les noves instal·lacions: el que volgués menjar peix hauria d'anar al nou mercat. I com que de peix tothom, algun dia o altre, en volia menjar, si més no els divendres de Quaresma, els ciutadans es varen veure obligats a anar a la nova plaça, i s'adonaren que el mercat cobert oferia unes comoditats i uns serveis que no es trobaven pas en el tradicional mercat de la Rambla i Argenteria, i que la distància que consideraven excessiva, tampoc ho era tant.

(Ampliar) - 11 de juliol de 1574. Àpoca atorgada per Rafael Ferrer, ciutadà de Girona, a favor de Joan de Verat, carnisser de Foix, regne de França, en la qual reconeix que ha rebut 320 lliures barceloneses del foriscapi que li devia per la venda d’unes taules interiors de carnisseria anomenades de l’Ovella, situades a la plaça de les Peixateries de Girona. Fons Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - 2 d'agost de 1536. Disposició donada per Fabrique de Portugal, arquebisbe de Saragossa, conseller reial i lloctinent general del Principat de Catalunya, en nom del rei Carles I i a petició dels jurats de la ciutat de Girona, per tal que els oficials reials facin complir un privilegi reial donat a Montsó el 19 de desembre de 1533 en el qual estableix que no es pugui vendre peix a cap lloc de fora de la ciutat de Girona llevat de Celrà, Medinyà, Riudellots de la Creu, Sant Gregori, Bescanó, Aiguaviva, Riudellots de la Selva i la capella d’Orriols, sota pena de 50 lliures. Fons Ajuntament de Girona.

---

Notes

(1) - "Dels animals que viuen a l’aigua, siguin de mar o de riu, podeu menjar els que tenen aletes i escates. Però tota bestiola o animal que viu a l’aigua, sigui de mar o de riu, que no tingui aletes ni escates, els considerareu una cosa detestable. D’aquests animals que tindreu per detestables, no en menjareu la carn, i detestareu els seus cossos morts. Tot animal que viu a l’aigua i no té aletes ni escates, el considerareu una cosa detestable". Levític 11:9-12. - Tornar al text

---

Bibliografia.

- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes il·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Universitat de Nàpols.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285). Cartografia i descripció de la ciutat medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2010. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-148-2.
- "La venda de peix". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona el 15 març 1992.

---