![]() |
![]() |
![]() |
||||||||
![]() La venda de peix a Girona durant l'època medieval. L'origen documentat de les parades de peix a Girona cal cercar-lo a finals del segle XII, quan s’organitzà el mercat de l’Areny, però no s'esmenten fins el 1257, quan es van vendre unes taules de la Peixateria en l’alou reial, i el 1263, quan el batlle reial confirmà al jueu Bonanat Salomó les taules o parades que tenia davant la Pescateria, segurament unes parades de vendre peix. El 1291 es va establir una casa al costat de la Peixateria que tenia a ponent el carrer que va a la Peixateria; el nou propietari era autoritzat a refer els pilars, arcs i voltes cap al nord, la qual cosa fa pensar en les actuals voltes d’en Rosés, probablement malmeses després del setge francès de 1285. ![]() (Ampliar) - Les Peixateries Velles. 1920-1926. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. A finals del segle XIII trobem definit el mercat del peix amb més precisió: entre 1291 i 1292 s’esmenten fins a tres vendes de drets de propietaris jueus sobre taules del sector, situades d’est a oest, a la Peixateria de Girona, en l’alou reial; que podrien situar-se en l’actual plaça de les Castanyes, o en un espai, avui edificat, d’amplada semblant. A diferència del que havia passat amb moltes altres activitats comercials, que passaren al mercat de l’Areny al llarg del segle XIII, les taules de les peixateries encara es mantenien en el lloc del mercat vell on havien estat establertes en el segle XII. ![]() (Ampliar) - 7 de novembre de 1336. Ordre d’Arnau Perpinyà i Guillem de Cabraresio, sobreposats d’obres de la ciutat de Girona, actuant en virtut d’un privilegi reial. Disposen que no es construeixin les taules i pilars a la plaça o pati situat en el riu Onyar, que es torni a omplir i es tanqui el fossar obert i que sigui demolida l’obra ja feta perquè consideren que és perillosa i perjudicial per a la ciutat i l’ús públic i comú. Aquestes obres havien estat iniciades per Arnau de Llor, administrador general dels rèdits i drets reials de la ciutat de Girona, el qual assegurava que tenia permís reial per obrar en el riu Onyar i en la plaça pública situada davant de les taules de canvi de Girona i pretenia fer-hi taules de peixateria i pilars amb teulat per establir-les en emfiteusi. Fons Ajuntament de Girona. El mercat del peix era molt popular entre els jueus durant els segles que varen ser a Girona. Les normes caixer limitaven els animals aptes per al consum, i en el cas dels peixos s'especifica que havien de tenir aletes, escates i ganyes (1). Un jueu religiós no podia menjar, per exemple, anguila, ni tampoc crancs. Això comportava una preferència per als peixos amb unes escates ben aparents, com poden ser la carpa o la llissa. De fet, en molt plats tradicionals jueus abunda el peix: la carpa amb salsa de rave picant i remolatxa, que se sol servir fred, i també boles de peix pastades amb ceba, julivert, ous batuts i farina, cuits amb brou de peix amb pastanagues, ceba i api; peixos escabetxats, etc. ![]() (Ampliar) - Situació de les peixateries al segle XIII, amb el número 55, aproximadament a l'actual carrer de les Peixateries Velles. Extret de Girona en el segle XIII (1190-1285)".
Al segle XIV, durant la construcció de les muralles del Mercadal, en rei Pere III va atorgar a un obrer i habitant del sector de la ciutat, per la seva dedicació en el bastiment de les defenses, el privilegi exclusiu de pescar a la sèquia Monar al seu pas pel barri. ![]() (Ampliar) - 13 de febrer de 1445. La reina Maria, esposa i lloctinent del rei Alfons IV, al portantveus de governador de Catalunya, al veguer, batlle, jutge ordinari i a d’altres oficials de Girona. Ateses les súpliques de Joan Cavalleria i Francesc Raset, jurats de la ciutat, els mana que facin observar el privilegi datat el mateix dia que prohibeix construir tavernes, carniceries i altres tendes per tal que no es pugui vendre pa, vi, peix i altres queviures a mitja llegua de la ciutat. Fons Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - 9 de juny de 1380. L’infant Joan, primogènit del rei Pere III i governador general, duc de Girona, a Narcís de Gornal, clavari de la universitat de Girona. Li mana que del preu de la imposició del peix i del dret de barra pagui a Bernat de Camps, canonge de Girona, seixanta-dues lliures, deu sous i sis diners. Fons Ajuntament de Girona. Les Noves Peixateries (Velles).
L'edifici situat a la cantonada dels carrers Hortes i Santa Clara, aleshores anomenat de les Bernardes, va ser construït als anys 70 del segle XIX i enderrocat a la dècada dels anys quaranta del segle XX. El nou edifici, destinat
exclusivament a la venda de peix, era de planta baixa, amb entrada pels dos esmentats carrers. Rebia la llum natural
per uns grans finestrals, que s'obrien a les tres façanes, la que donava a cadascun dels dos carrers i la que mirava al riu. ![]() (Ampliar) - Les Peixateries Velles. 1916. Autor J.B. CRDI - Ajuntament de Girona. Les queixes per la qualitat del producte. En una època en la que el fred industrial era desconegut, durant el periode 1887 fins la primera dècada del segle XX, els diaris de Girona es feien resò periòdicament de les confiscacions per peix en mal estat que es feien al mercat, i també dels aldarulls que s'hi provocaven. A tall d'exemple, el diari "Nueva Lucha" del 13 de setembre de 1888, publicava que "Según se nos dice, varios son los escándalos que se han originado en nuestras pescaderías con motivo del turno que hay que esperar para la expendicion de pescado después de la llegada, cuyo turno se nos dice solo favorece al que posee poca cantidad. Justo sería que, por quien corresponde, se procediera á averiguar lo que haya de perjudicial en lo denunciado, a fin de corregirse, asi como también procurar que el peso que se sirve al comprador sea lo mas exacto posible y el lenguaje del vendedor algo mas correcto de lo que de ordinario, pues muchas son las quejas que sobre el particular tenemos" ![]() (Ampliar) - Les Peixateries Velles. 1910-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
El "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 23 de novembre de 1892 deia que "Ayer se lamentaba la gente de que mientras el pregonero anunciaba la venta de diferentes clases de pescado, en la pescadería no había la mitad de aquellas. Y como eso sucede con bastante frecuencia y se considera como un ardid para atraer la gente nos parece que no está bien que el vendedor se valga de un empleado del municipio para darle un mico al público". ![]() (Ampliar) - El pont de les Peixateries Velles. Al fons a l'esquerra, l'edifici de les Peixetaries del qual agafa el nom. 1900-1916. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
El trasporte del pescado vivo es problema resuelto y no presenta grandes dificultades. Unos ingenieros noruegos han construido un vagón dividido en dos compartimientos, en cada uno de los cuales se colocan en tres filas superpuestas los tanques con el pescado vivo. Encima de los tanques hay un depósito de hielo; debajo de ellos una cisterna llena de agua dulce ó de mar, según los casos. Una bomba de acción lenta movida por las mismas ruedas det vagón al estar éste en marcha extrae el agua de la cisterna y la sube al depósito de hielo de donde va cayendo á los tanques, renovándose asi el agua de éstos y manteniéndola á una temperatura igual y conveniente para la vida de los pescados. ![]() (Ampliar) - Vista del pont de les Peixateries Velles amb l'edifici a l'esquerra. 1919-1945. Sebastià Martí Roura. CRDI - Ajuntament de Girona.
El trasporte en grande no presenta, sin embargo, muchas dificultades, como queda indicado, y el pescadero ó la sociedad de pescaderos que tuviera ánimos para realizarlo no habria seguramente mal negocio y de paso prestaría al público en general, y á los gastrónomos en particular, un servicio notable". ![]() (Ampliar) - Les Peixateries Velles. A la dreta, el carrer de Santa Clara. 12 de febrer de 1921. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. La unificació dels mercats de queviures.
L'any 1944 s'inaugurava el nou mercat cobert, edificat a la plaça Calvet i Rubalcaba, el Mercat del Lleó, en terrenys que havia deixat lliures l'enderrocat baluard de Sant Francesc. Des de feia molts anys Girona aspirava a
tenir una plaça de mercat, però era difícil edificar-lo per l'escassesa de terrenys aptes. Es topava també amb el criteri, molt generalitzat, que tot el que es distanciava massa de la Rambla i del pont de Pedra resultava excèntric, allunyat i inassequible. ![]() (Ampliar) - Vista deDistribució inicial de les parades del Mercat del Lleó. Les parades de peix ocupaven l'espai centre, del lloc 96 al 144. De la notícia de la inauguració del mercat. Diari "Los Sitios de Gerona" del 16/11/1944.
Com a conseqüència, l'Ajuntament va decidir construir-lo en el lloc actual. El projecte va ser molt criticat, i Una opinió molt generalitzada vaticinava que això implicaria la ruïna del
comerç, la desertització de la Rambla i els
seus entorns, i una gran incomoditat per als ciutadans, que per anar a
comprar s'haurien de desplaçar a un lloc
tan distant. ![]() (Ampliar) - 11 de juliol de 1574. Àpoca atorgada per Rafael Ferrer, ciutadà de Girona, a favor de Joan de Verat, carnisser de Foix, regne de França, en la qual reconeix que ha rebut 320 lliures barceloneses del foriscapi que li devia per la venda d’unes taules interiors de carnisseria anomenades de l’Ovella, situades a la plaça de les Peixateries de Girona. Fons Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - 2 d'agost de 1536. Disposició donada per Fabrique de Portugal, arquebisbe de Saragossa, conseller reial i lloctinent general del Principat de Catalunya, en nom del rei Carles I i a petició dels jurats de la ciutat de Girona, per tal que els oficials reials facin complir un privilegi reial donat a Montsó el 19 de desembre de 1533 en el qual estableix que no es pugui vendre peix a cap lloc de fora de la ciutat de Girona llevat de Celrà, Medinyà, Riudellots de la Creu, Sant Gregori, Bescanó, Aiguaviva, Riudellots de la Selva i la capella d’Orriols, sota pena de 50 lliures. Fons Ajuntament de Girona. Notes (1) - "Dels animals que viuen a l’aigua, siguin de mar o de riu, podeu menjar els que tenen aletes i escates. Però tota bestiola o animal que viu a l’aigua, sigui de mar o de riu, que no tingui aletes ni escates, els considerareu una cosa detestable. D’aquests animals que tindreu per detestables, no en menjareu la carn, i detestareu els seus cossos morts. Tot animal que viu a l’aigua i no té aletes ni escates, el considerareu una cosa detestable". Levític 11:9-12. - Tornar al textBibliografia.
- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes il·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Universitat de Nàpols. |
![]()
(Ampliar) - 13 d'octubre de 1542. Venda atorgada per Pere Ferrer, mercader de Girona, a favor de Guillem Coll, notari públic de Girona, d’una casa al carrer anomenat de la Cort (antigament de l’Argenteria). A orient, afronta amb el carrer que va de la plaça de l’Oli i de Clibano, anomenat de la Cort, al carrer de les Ferreries Velles i a la plaça del Vi, a migdia, part amb les cases dels hereus del difunt Salvi, vinater de Girona, part amb les peixateries i el carrer de l’Argenteria o de la Cort que hi ha sota les voltes [...]. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - 1 de maig de 1583. Breu atorgat pel papa Gregori XIII en el qual aprova i confirma els capítols acordats entre Benet de Toco, bisbe de Girona, i el Capítol de l’esmentada ciutat d’una banda, i el Consell i jurats de la ciutat de Girona, de l’altra. Aquests capítols estableixen per un període de dotze anys la gabella (impost) sobre el peix, tant si és salat com si no, venut o comprat a la ciutat, que havien de pagar els habitants de Girona, eclesiàstics i seculars. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - 6 de març de 1664. Felip III (IV de Castella) al Capítol de la Seu de Girona. Atesa la sentència que el Capítol ha obtingut de la Rota Romana, per la qual se li permet vendre pa, carn, peix, glaç i altres provisions a persones seglars sense pagar drets a la ciutat, li prega que no executi aquesta resolució perquè va contra les disposicions de la concòrdia entre la reina Leonor i el cardenal de Comenge. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Granota comuna (Rana radibunda), una de les espècies que es venien als mercats del peix a Girona. Gravat de "The tailless batrachians of Europe", 1897.
(Ampliar) - Protesta pel mal estat del peix a les parades. 15 de juliol de 1887. Diari 'Nueva Lucha' del 15 de juliol de 1887.
(Ampliar) - Carpa de riu (Cyprinus carpio), una de les espècies que es venien als mercats del peix a Girona. Gravat de Johann Daniel Mahler. Nuremberg, 1748.
(Ampliar) - Reglament interior de les peixateries. Diari 'Nueva Lucha' del 19 de juliol de 1887.
(Ampliar) - Cranc de riu, una de les espècies que es venien als mercats del peix a Girona. Gravat de "L’Écrevisse : introduction à l'étude de la zoologie", de Thomas Henry Huxley, 1880.
(Ampliar)
- Ban reial que autoritza la venda de determinats aliments, entre altres bacallà. 1719. Arxiu Històric de Girona.
(Ampliar) - Portada del 'Reglament de la Peixateria'. 1931. Aprovat per l'Ajuntament de Girona el 8 d'octubre de 1931. Col·lecció particular. Gentilesa d'Abraham Simon.
(Ampliar) - Notícia de la inauguració del Mercat del Lleó. Diari "Los Sitios de Gerona" del 16 de novembre de 1944.
|
Reglament de la Peixeteria. 1931. Col·lecció particular. Gentilesa d'Abraham Simon. |
|||
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() |
![]() |
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |