(Ampliar) - El carrer Hortes, al barri del Mercadal. Al fons, el campanar de l'església de Santa Susanna. 1925-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Sarcòfags cristians, pedra sorrenca, segle V-VII dC. Necròpolis romanocristiana de Santa Susanna del Mercadal. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona. (Ampliar) - Sarcòfags cristians, pedra sorrenca, segle V-VII dC. Necròpolis romanocristiana de Santa Susanna del Mercadal. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona. (Ampliar) - Jaume II (1267-1327). Palau de la Generalitat Valenciana. Viquipèdia. (Ampliar) - Pere III a Pere Pallarès, batlle de Girona. Li mana que cessin les obres del mur que s'havien començat en el raval del Mercadal per no perjudicar les dels murs principals de la ciutat, revocant així una altra lletra del passat dia 23 de març. 17 d'abril 1370. Lletres reials. Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Detall de l'estructura d'una porta del convent de Sant Francesc conservada en una galeria del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueologia. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - "Hospital nuevo intra muros de Gerona", Descripció de l'Hospital de Santa Caterina per Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691). Extret del seu llibre "Resumen historial de las grandezas y antiguedades de la ciudad de Gerona...". (Ampliar) - Detall de l'estructura d'una porta del convent de Sant Francesc conservada en una galeria del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueologia. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - El Mercadal cap a finals del segle XIII. 1.- L'Onyar, 2.- pont del Mercadal, 3.- pont de framenors, 4.- forn del Mercadal, 5.- plaça del Mercadal, 6.- església i cementiri de Santa Susanna, 7.- molins del rec Monar, 8.- cases sota domini de Sant Martí Sacosta, 9.- cases de la pabordia de Juny de Sant Feliu, 10.- molí del Portell i casa dels mercedaris, 11.- alou i convent de framenors, 12.- cases i patis dels franciscans, 13.- pla de Framenors, 14.- carrer de Fontanilles, 15.- carrer de les Savaneres (que canviaria el seu nom per carrer del Pavo o del Pago), 16.- camí barcelonès, 17.- hortes del Corral, 18.- rec de Cuguçacs, 19.- rec Monar i 20.- les Passadores. Extret de "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana". (Ampliar) - Pere III el cerimoniós, 1345. Obra de Jaume Cascalls. Catedral de Girona. Viquipèdia. (Ampliar) - Pere III al batlle, jurats i Consell de la ciutat de Girona. Els ordena que obliguin els habitants del raval de Girona, dit el Mercadal, a fer complir la provisió reial que els exigeix pagar la dotzena part de la quantitat que resta a satisfer dels set mil florins corresponents a la talla aplicada a la construcció dels murs, atès que encara no ho han fet. 25 de juny 1386. Primera pàgina. Lletres reials. Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Detall de finestral gòtic a la l'antiga placeta del Mercadal. (Ampliar) - Concòrdia entre la ciutat de Girona, d'una part, i les universitats i parròquies foranes de la vegueria i batllia de Girona, de l'altra, sobre la contribució a les despeses de construcció de les noves muralles del Mercadal. 24 de gener 1390. Llibre Vermell de la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona. (Ampliar) - El Mercadal a principis del segle XV. Les muralles ja enllestides tancaven completament el perímetre del barri. Extret de "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana". Talla del barri del Mercadal de l'any 1403. Fons Ajuntament de Girona - Talles i fogatges.
(Ampliar) - Isabel I de Castella, 1451-1504. (Ampliar) - Isabel I de Castella als jurats de la ciutat de Girona. Els encarrega que no posin cap inconvenient a les monges i convent de Santa Clara en la venda d’uns béns per tal de poder fer front a les seves necessitats. 15/06/1489. Lletres reials. Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Felip I (II de Castella), 1527-1598. Museo del Prado. Autor desconegut. Viquipèdia. (Ampliar) - Felip I (II de Castella) als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la súplica del provincial de l’orde de Sant Francesc del Principat de Catalunya sobre la reforma que cal fer al monestir de monges de Santa Clara de Girona, els mana que donin suport a l’esmentat provincial o a la persona que en el seu lloc visiti la ciutat. 01/06/1596. Arxiu Lletres reials. Ajuntament de Girona. (Ampliar) - El lloctinent Ettore Pignatelli, duc de Monteleone, als jurats i Consell de la ciutat de Girona. Atesa la resolució d'edificar un pont on està situat el monestir dels frares agustins per tal de poder passar des de la ciutat al Mercadal, els prega que procurin acontentar els dits frares. 22 de març 1610. Lletres reials. Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Ettore Pignatelli, duc de Monteleone. Viquipèdia. (Ampliar) - El lloctinent Francisco Fernández de Córdoba-Cardona, duc de Sessa i de Baena i marquès de Tábara, als jurats de la ciutat de Girona. Els insta perquè executin la reparació de la mitja lluna del Mercadal tal com s'havien compromès i l'havia deixat el mestre de camp, Francesc Granollacs. 20 d'abril 1670. Lletres reials. Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Segona pàgina del document anterior. (Ampliar) - Cap medieval a la porta d'entrada a l'església de Santa Susanna del Mercadal. (Ampliar) - Façana del convent de les Bernardes. 1911-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - A l'esquerra, el Merdisser, capgròs que representa els pagesos de les hortes del Mercadal. |
1. Dels orígens fins al segle XV. El nom del barri.
La primera referència documental del Mercadal el trobem en un text del 1007 on Iomarig, o Gomarig, va vendre al bisbe Odó un alou situat al Mercadal que afrontava amb altres alous de la mateixa seu, amb terres comtals i amb un rec al nord (...in ipso Merchadal). Mercadal, derivat del llatí mercatum, significaria plaça o lloc on se celebra, o celebrava, mercat. (Ampliar) - Jaume II concedeix als jurats de la ciutat de Girona que dels diners del peatge del pont de pedra, situat prop del convent de Framenors, puguin rebre doscents sous per construir el pont de fusta entre la plaça i el Mercadal, el qual fou destruït a causa de les pluges caigudes durant el present any. 13 de juliol 1322. Lletres reials. Ajuntament de Girona Vestigis tardo-romans. El Mercadal, tot i no formar part del recinte emmurallat fundacional de la Gerunda romana, sí que va tenir ocupació durant aquest període; davant l’església de Santa Susanna, durant unes excavacions fetes el 1890 es va localitzar un cementiri tardoantic amb cinc sarcòfags monolítics de pedra sorrenca, una tomba d’obra i una caixa de tegulae de secció quadrangular amb coberta superior de plaques de terrissa, dels segles IV-V, actualment exhibides al Museu d’Arqueologia de Sant Pere de Galligants. Com és sabut, els romans no enterraven els seus morts dins les muralles de les ciutats, l’àrea sagrada, sinó a prop i als afores, seguint els camins i vies que hi portaven. No se n’han trobat restes, però és probable que per la zona hi hagués alguna vil·la romana, amb els seus conreus, més tard les hortes de Girona, ben regades pels recs. (Ampliar) - Vista de la ciutat des de l'eixample. En primer terme a la dreta, el convent de les Adoratrius. En segon terme, el tram de la muralla del Mercadal comprès entre el baluard de Santa Clara i la plaça Calvet i Rubalcaba. Al centre, l'Hospital de Santa Caterina. 1896-1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona Segles XI i XII. Horts, molins i clergat.
Aquesta zona no s’incorporà realment a la ciutat pròpiament dita fins al segle XI. Es tractava d'un sector definit per l’aigua dels recs i sèquies i els conreus, i per l’activitat molinera que aprofitava la força de l’aigua en el punt més pròxim a la desembocadura del rec a l’Onyar, fins al punt d’acabar configurant un barri amb dotzenes d’establiments d’aquesta mena que van marcar el punt central del barri. (Ampliar) - Vista panoràmica del barri del Mercadal des del baluard del Governador. En primer terme a l'esquerra, un tram de la muralla del Mercadal comprès entre el baluard de la Santa Creu i i el portal d'Álvarez, a l'altura de la fàbrica Gròber. A la dreta, la ronda Ferran Puig i les vies que menen a l'antiga estació de tren. Al fons, d'esquerra a dreta, la muntanya de Montjuïc amb el castell, el campanar de l'església de Sant Feliu, la Catedral, el convent de Sant Domènec, la torre de les Aigües i la plaça Marquès de Camps amb el Banc d'Espanya. 1908. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
Des dels seus inicis documentats, el Mercadal està marcat pel protagonisme hidràulic del rec Comtal i la seva utilització a l’entorn agrícola, les hortes. No està documentat abans del segle XI, però el seu origen és clarament anterior, com ho demostra el nom d’Algivira, conegut des de començament segle XII, però d’origen àrab, atès que és una corrupció d’Al-Jazira, l’illa, la qual cosa ens remunta a molt abans de l’any 1000. El rec també destacava pel seu ús industrial als molins del Monar, documentats des de començament del segle XI en el lloc on també hi havia un petit nucli al sud de l’espai de l’antic Mercadal, esdevingut una plaça, i immediat a l’església de Santa Susanna i el forn de pa del burg, que constituïen el lloc central. Així, els components principals de la seva població eren els hortolans i els moners o moliners, juntament amb els que treballarien a jornal; d’aquesta gent les fonts escrites no en diuen gairebé res. (Ampliar) - Vista parcial del barri del Mercadal des d'un punt elevat. A l'esquerra la Gròber i el Baluard del Governador, al centre l'escola Bruguera i la Gran Via de Jaume I, a la dreta, l'avinguda de Ramon Folch, i en primer terme la plaça de Sant Agustí i el cinema Coliseu. 1914-1916. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona Primera meitat del segle XIII. El convent de Sant Francesc i l'Hospital Nou.
La primera meitat del segle XIII és, en molts aspectes, decisiva per a la consolidació econòmica, social i institucional del Mercadal i dels espais meridionals. Va ser en aquells anys quan s’aixecaren l’Hospital Nou, que aviat s'anomenaria de Santa Caterina, i el convent de Sant Francesc, mentre s’afermava la seva singularitat amb la creació de la Parròquia de Santa Susanna. Tot això no obstant, el burg i el seu entorn continuà jugant el paper especialitzat que ja tenia d’abans; nucli industrial, amb els molins, i productor primari, amb les hortes, al servei de Girona i el seu entorn immediat. En definitiva, un espai suburbà, però cada vegada més integrat a la ciutat. (Ampliar) - Vista del riu Onyar amb el pont de Sant Francesc a la part central i la torre homònima. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el de Santa Clara. 1839. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
La constitució de la parròquia de Santa Susanna s’esmenta el 1233 per primer cop i no ha de ser gaire anterior a l’aixecament de Sant Francesc. La nova parròquia prenia una part de l’extens terme que l'església de Sant Feliu tenia a la banda esquerra de l’Onyar, sens dubte per minvar l’impacte que els frares menors tindrien sobre la devoció i les ofrenes dels habitants del Mercadal. Sens dubte, un cas de competència entre institucions religioses. (Ampliar) - Vista del barri del Mercadal des del campanar de la Catedral. Travessen l'Onyar els ponts de Sant Agustí, de les Peixateries Velles i al fons, el pont de Pedra. En primer terme a la dreta, la plaça de la Independència i al fons, el campanar de l'església de les Bernardes, el de Santa Susanna i les naus i la xemeneia de la fàbrica Gròber. 1919-1925. Josep Esquirol Pérez. CRDI - Ajuntament de Girona Segona meitat del segle XIII. L'esclat.
Des de mitjan segle XIII, totes les línies de desenvolupament urbà del Mercadal s’acceleraren. Si fins aleshores s'havia concentrat l’activitat constructiva en un nucli dominat pels molins i l’església, a redós del convent de Sant Francesc, els framenors, en especial a prop de la riba de l’Onyar i del pont nou, també a migdia de la plaça del convent es desenvolupà un nou nucli, molt centrat en les activitats artesanals, els "tixadors", amb els seus obradors, i basses. (Ampliar) - Fragment de plànol de Girona a mitjan segle XIII on s’han delimitat els diferents burgs i barris de la ciutat: (11) Mercadal, (12) Fontanilles, (13) Cuguçacs. Publicat a "Girona en el segle XIII (1190-1285)"
A la segona meitat-darrer terç del segle XIII, com una conseqüència més de l’enorme creixement demogràfic i urbà de la ciutat, començà la conversió de les antigues hortes en solars per edificar-hi cases i obradors, una activitat urbanística que afectà, primerament Fontanilles i que s’estengué cap a Cuguçacs i cap al nucli central del barri, a redós de l’església de Santa Susanna, vers el nord, fent servir i consolidant l’actual carrer de Santa Clara que esdevingué el lligam entre el nord i el sud. (Ampliar) - Hortolans. Ca. 1200. Psalteri Fécamp. Koninklijke Bibliotheek, The Hague.
En contrast amb la resta de la ciutat, el setge francès de 1285 no sembla marcar cap disminució en el ritme del creixement urbà. Des del 1286 i fins a final del segle es documenten noves cases a ponent del convent dels franciscans, una zona on predominen les grans hortes de ciutadans rics com els Tallada o els Santceloni, però el nivell de construcció és més intens al sud de la plaça dels frares menors. (Ampliar) -L'infant Joan, primogènit del rei Pere III i governador general, a Jaume Beuda, clavari de Girona. Li mana que pagui a Joanet, fill de Narcís Vilella, secretari de l'infant, les pensions que li deuen d'un censal mort. El clavari va ajornar el pagament perquè al·legava que l'esmentat Narcís Vilella devia als jurats unes talles, entre les quals la introduïda amb motiu de la construcció del mur del Mercadal. 22 de juliol 1386. Lletres reials. Ajuntament de Girona La primera meitat del segle XIV. L'expansió demogràfica.
Si els darrers decennis del segle XIII van ser prolífics en quant als establiments i urbanitzacions dels espais més propers a la riba esquerra de l’Onyar, els primers decennis del segle XIV mostraren tanta o més intensitat. Es desenvoluparen grans i petits establiments de cases i horts, generalment associats, que eixamplaren l’urbanisme gironí, especialment a les vores dels principals eixos de comunicacions i les noves vies annexes. L’activitat dels seus habitants també es diversificà, els moliners i hortolans es completaren amb pellers, teixidors, i artesans dels tints, que donarien una fesomia econòmica al burg que es mantindria durant segles. (Ampliar) - La placeta del Mercadal, entre el carrer de l'Obra i el de Santa Clara. Al fons, el campanar neogòtic de l'església del Mercadal. 1925. Atribuïda a Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona
Tots els àmbits del Mercadal van viure una activitat intensa. Al nord, cap al rec de Figueroles, es van fer més de mitja dotzena d’establiments; destaquen els del ciutadà Tomàs Barrat, davant el pont de les Peixateries. A l’extrem nord, on ara hi ha la plaça de la Independència, Dalmau Ramon de Xammar, senyor del castell de Medinyà, aixecava cases el 1348, el mateix any de la pesta. Tota la zona era citada com una pobla nova el 1339; per connectar-la amb la resta de la ciutat s’havien aixecat aleshores dos ponts de fusta, antecedents dels actuals ponts de Sant Agustí i de les Peixateries. (Ampliar) - Donació de les rendes de l’església de Sant Miquel sa Cot a l'Hospital de Santa Caterina, feta per l’arxiprevere Guitart el dia 16 de setembre de 1009. Arxiu Històric de Girona.
Més al sud s’aixecaven establiments al llarg del camí barcelonès i del camí de Palau i de Caldes, envoltant de cases i obradors el gran alou de l’Hospital Nou. Tota aquesta intensa activitat constructora, cases, obradors, tints, pedreres..., amb tota l’activitat generada, usos privats en el carrers i places, mobilitat i salubritat..., generaven uns problemes, fins aleshores poc significants, que demanaren la intervenció de l’autoritat pública, que provà d’imposar el seu ordre sobre un espai que, fins aleshores, havia estat dominat per les institucions eclesiàstiques. (Ampliar) - Itinerari de les muralles del Mercadal. Dibuix de Jordi Pericot i Dilmé, gentilesa de l'autor
La població del burg va arribar al seu màxim abans i després de la pesta de 1348 que, en aquest aspecte, no resultà decisiva. No va passar el mateix després dels nous cicles epidèmics en la segona meitat del segle. Al Mercadal hi arribà a viure un terç del total dels habitants de Girona; però també, potser com cap altre barri, va patir les sotragades de la crisi de la baixa edat mitjana. [Excavacions a l'entorn de l'hospital de Santa Caterina] (Ampliar) - Joan I als oficials reials. Els mana que executin i portin a terme la sentència definitiva que rebutja una apel·lació dels forans de la vegueria i batllia de Girona sobre les obres del mur del Mercadal. 4 de juliol 1390. Lletres reials. Ajuntament de Girona La crisi de la segona meitat del segle XIV. Després de la primera escomesa de la pesta el 1348, que va deixar una important petxada als testaments, es varen produir canvis importants en el Mercadal. Deixant de banda la construcció de les muralles, els problemes es fan evidents en diferents nivells. En primer lloc, en l’àmbit dels fogatges i les talles, els recomptes fiscals reials o municipals on es comptaven els "focs" parlen d’una reducció progressiva de la població, que pot haver estat de més d’un terç durant la segona meitat del segle XIV. Aquests recomptes també fan una descripció precisa de la topografia del burg; això permet una restitució urbanística força precisa. (Ampliar) - Molí medieval. S'hi observen dues jambines per a la pesca al rec. Miniatura del psalteri Luttrell, segle XIV. British Library.
Els fogatges també identifiquen la professió o l’activitat de molts ciutadans i permeten la reconstrucció de l’activitat econòmica d’aquella societat; a mitjan segle XIV el Mercadal era un barri modest, on dominaven oficis tèxtils com els paraires, teixidors, tintorers i flassaders, el cuir en segon lloc, amb adobers i assaonadors; a més, naturalment, dels moliners, tots oficis amb contribucions modestes als impostos de la ciutat. També abundaven els ferrers, més acomodats, a la riba de l’Onyar. El barri representava un terç de la població de la ciutat, però només aportava un quart dels seus impostos el 1360. Els ciutadans benestants, aquells que feien fortuna, procuraven marxar a l’altra banda de l’Onyar; els Bell-lloc ho van fer poc després de 1300. (Ampliar) - Recreació a vol d’ocell del Mercadal cap al 1360 vista des de ponent. El barri havia assolit la màxima extensió construïda, malgrat que ja havien començat els temps de recessió. Dibuix de J. Sagrera publicat a "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana". Les muralles del rei en Pere.
L’expansió medieval de Girona va comportar emmurallar les construccions fetes en el que avui és el Mercadal, cap on havia anat creixent la ciutat. El 1368 el rei Pere el cerimoniós, del que hi ha una estàtua a la Catedral que durant molt de temps va ser venerada com Sant Carlemany, que no va ser mai a Girona, va refer i ampliar el recinte defensiu de la ciutat, i ordenava l’aixecament d’una muralla que envoltés tot el burg del Mercadal, un topònim que, per primera vegada, també comprenia gran part dels carrers i cases situats al sud del convent de Sant Francesc. [Història de les muralles del Mercadal] (Ampliar) - Vista parcial del baluard de la Santa Creu en ruïnes poc abans de la seva demolició definitiva. En segon terme, diferents habitatges del barri del Mercadal. 1905-1909. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
L’obra es desenvolupà en tres etapes: el 2 de novembre de 1368 el rei Pere establia uns capítols on ordenava la construcció de la muralla del Mercadal que havia d’anar des de l’inici del camí barcelonès fins al cap del pont de Cardonets i que havia de ser feta de pedra i calç. Però des de bon començament l’obra trobà dificultats; el 1369 el rei hagué d'amonestar els obrers (encarregats de les obres) de tota la ciutat, perquè lliuressin als obrers del Mercadal la seva part de les imposicions, els tributs urbans necessaris per a la continuació de les obres. Aquestes diferències entre les obres a les dues bandes de l’Onyar acompanyaren totes les etapes de la construcció. Al mateix temps el rei ordenava que els habitants del burg fossin portats fins a les diverses seccions on haurien de treballar, fent les feines no especialitzades.
(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del baluard de Santa Clara i la muralla del Mercadal. A la dreta, el convent de les Adoratrius. 1901-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
El gener 1385, moment en què ja es pot considerar enllestides les obres dels “murs nous”, a l’altra banda de l’Onyar,
el rei ordenava que les obres del raval recomencessin. El context bèl·lic justificava la urgència; les forces mercenàries contractades pel comte d’Empúries saquejaven aleshores la plana de l’Empordà. En aquest afer el monarca mostrà de seguida la seva satisfacció; l’octubre d’aquell any felicitava i recompensava per l’obra del Mercadal a Andreu Guerau, pel ritme dels treballs. (Ampliar) - Plànol actual del Mercadal sobre el qual s'han dibuixat les muralles medievals. (1) - Portal d'en Vila. (2) - Torre de la muralla. (3) - Portal dels Flassaders o de Santa Caterina. (4) - Tram de muralla de Cuguçacs. (5) - Portal de Santa Clara. (6) - Portal del Monar. (7) - Muralla nord del Mercadal. (8) - Portal de Figuerola. (9) Torre de Figuerola. Publicat a "La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terç del segle XIV".
Un problema diferent es plantejava al sector nord. El 1391 encara es feien valoracions per la indemnització dels horts que havien de ser expropiats, a prop de Figueroles, on es tornava a fer amatent l’oposició dels clergues. L’obra es retardava i per això els jurats manaven el 1396 que es tornessin a començar les obres del tram pendent; però el 1399 encara s’esmentava un hort a Figueroles que aleshores va ser ocupat per continuar l’obra; en aquells anys l’obra no hagués estat continuada sense la participació dels homes i les finances de les parròquies de la vegueria, perquè el recursos del Mercadal i Girona mostraven símptomes d’esgotament. (Ampliar) - Restitució a vol d'ocell del burg del Mercadal a principi del segle XIV. Dibuix de J. Sagregra. Publicat a "La Ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval" Les dificultats del segle XV.
El documents de la primer quart del segle són lluny de presentar una imatge de gran decadència d'aquest període; els capbreus aplegats a començament del segle són extensos i complets; especialment els situats a Fontanilles i Cuguçacs on apareixen més de 120 reconeixements dels propietaris i tinents de cases, obradors i solars als seus senyors. En el segon quart del segle la imatge canvia radicalment. Portal i torre de Santa Clara. 1910-1930. Atribuïda a Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona.
El senyal més clar es troba al cens militat encarregat pels jurats el maig de 1362, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil catalana, el Mercadal aplegava un 14% dels homes reclutats de tot Girona, en contrast amb els fogatges i talles de la segona meitat del segle XIV, on els focs del Mercadal sempre representaven al voltant d’un terç del total de la ciutat. El contrast encara és més gran si es considera només el sector meridional del burg, al sud del convent de Sant Francesc, on només s’hi comptaren 41 homes aptes per al servei militar; un 4’5% del total de la ciutat. (Ampliar) - Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes i al seu costat, el del convent de Santa Clara. Al centre, entre els arcs del pont de Pedra, s'entreveu l'antiga palanca de les Peixateries Velles que seria substituïda pel pont construït per Eiffel. 1870-1873. Joaquim Massaguer Vidal. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - El rei en Pere, sabent el pas d'aquestes companyies, de les quals coneixia les malifetes, va voler evitar danys greus a les seves viles. Les ordenances són presentades així: "Mesures de seguretat a prendre a la ciutat i a la vegueria a causa de la pròxima entrada de barons i cavallers provinents de França, d'Anglaterra i d'Alemanya que vénen a ajudar-la en la guerra contra Castella, acompanyats de gent d'armes". El rei vol evitar qualsevol contacte amb la població, i demana als jurats de l'any, Pere Prat, Bernat Sarriera, Bernat Vinyoles, Guillem Bell-lloc i Bernat Sitjar, així com al bisbe i al seu lloctinent, que ho procurin, i, per posar en defensa la ciutat de Girona, els demana que acabin el que està començat i destrueixin tot allò que pot fer nosa. Els habitants del Mercadal, "los habitants en lo barri que ten continu ab lo monestir o casa dels frares menors", han d'arrecerar-se a les muralles a l'altra riba de l'Onyar amb els seus béns més preuats.Només els hostalers i altres que es designen acolliran les companyies. ("Girona al segle XIV", volum 1. Christian Guilleré. - Tornar al textBibliografia bàsica |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |