La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats
El carrer Hortes, al barri del Mercadal. Al fons, el campanar de l'església de Santa Susanna. 1925-1936

(Ampliar) - El carrer Hortes, al barri del Mercadal. Al fons, el campanar de l'església de Santa Susanna. 1925-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Sarcòfags cristians, pedra sorrenca, segle V-VII dC. Necròpolis romanocristiana de Santa Susanna del Mercadal

(Ampliar) - Sarcòfags cristians, pedra sorrenca, segle V-VII dC. Necròpolis romanocristiana de Santa Susanna del Mercadal. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona.

Sarcòfags cristians, pedra sorrenca, segle V-VII dC. Necròpolis romanocristiana de Santa Susanna del Mercadal

(Ampliar) - Sarcòfags cristians, pedra sorrenca, segle V-VII dC. Necròpolis romanocristiana de Santa Susanna del Mercadal. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona.

Jaume II (1267-1327)

(Ampliar) - Jaume II (1267-1327). Palau de la Generalitat Valenciana. Viquipèdia.

Pere III a Pere Pallarès, batlle de Girona. Li mana que cessin les obres del mur que s'havien començat en el raval del Mercadal per no perjudicar les dels murs principals de la ciutat, revocant així una altra lletra del passat dia 23 de març. 17 d'abril 1370

(Ampliar) - Pere III a Pere Pallarès, batlle de Girona. Li mana que cessin les obres del mur que s'havien començat en el raval del Mercadal per no perjudicar les dels murs principals de la ciutat, revocant així una altra lletra del passat dia 23 de març. 17 d'abril 1370. Lletres reials. Ajuntament de Girona.

Detall de l'estructura d'una porta del convent de Sant Francesc conservada en una galeria del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueologia. 1905-1911

(Ampliar) - Detall de l'estructura d'una porta del convent de Sant Francesc conservada en una galeria del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueologia. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

'Hospital nuevo intra muros de Gerona', Descripció de l'Hospital de Santa Caterina per Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691)

(Ampliar) - "Hospital nuevo intra muros de Gerona", Descripció de l'Hospital de Santa Caterina per Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691). Extret del seu llibre "Resumen historial de las grandezas y antiguedades de la ciudad de Gerona...".

Detall de l'estructura d'una porta del convent de Sant Francesc conservada en una galeria del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueologia. 1905-1911

(Ampliar) - Detall de l'estructura d'una porta del convent de Sant Francesc conservada en una galeria del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueologia. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El Mercadal cap a finals del segle XIII

(Ampliar) - El Mercadal cap a finals del segle XIII. 1.- L'Onyar, 2.- pont del Mercadal, 3.- pont de framenors, 4.- forn del Mercadal, 5.- plaça del Mercadal, 6.- església i cementiri de Santa Susanna, 7.- molins del rec Monar, 8.- cases sota domini de Sant Martí Sacosta, 9.- cases de la pabordia de Juny de Sant Feliu, 10.- molí del Portell i casa dels mercedaris, 11.- alou i convent de framenors, 12.- cases i patis dels franciscans, 13.- pla de Framenors, 14.- carrer de Fontanilles, 15.- carrer de les Savaneres (que canviaria el seu nom per carrer del Pavo o del Pago), 16.- camí barcelonès, 17.- hortes del Corral, 18.- rec de Cuguçacs, 19.- rec Monar i 20.- les Passadores. Extret de "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana".

Pere III el cerimoniós, 1345. Obra de Jaume Cascalls. Catedral de Girona

(Ampliar) - Pere III el cerimoniós, 1345. Obra de Jaume Cascalls. Catedral de Girona. Viquipèdia.

Pere III al batlle, jurats i Consell de la ciutat de Girona. Els ordena que obliguin els habitants del raval de Girona, dit el Mercadal, a fer complir la provisió reial que els exigeix pagar la dotzena part de la quantitat que resta a satisfer dels set mil florins corresponents a la talla aplicada a la construcció dels murs, atès que encara no ho han fet. 25 de juny 1386

(Ampliar) - Pere III al batlle, jurats i Consell de la ciutat de Girona. Els ordena que obliguin els habitants del raval de Girona, dit el Mercadal, a fer complir la provisió reial que els exigeix pagar la dotzena part de la quantitat que resta a satisfer dels set mil florins corresponents a la talla aplicada a la construcció dels murs, atès que encara no ho han fet. 25 de juny 1386. Primera pàgina. Lletres reials. Ajuntament de Girona.

Detall de finestral gòtic a la l'antiga placeta del Mercadal

(Ampliar) - Detall de finestral gòtic a la l'antiga placeta del Mercadal.

Concòrdia entre la ciutat de Girona, d'una part, i les universitats i parròquies foranes de la vegueria i batllia de Girona, de l'altra, sobre la contribució a les despeses de construcció de les noves muralles del Mercadal. 24 de gener 1390

(Ampliar) - Concòrdia entre la ciutat de Girona, d'una part, i les universitats i parròquies foranes de la vegueria i batllia de Girona, de l'altra, sobre la contribució a les despeses de construcció de les noves muralles del Mercadal. 24 de gener 1390. Llibre Vermell de la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona.

Plànol del Mercadal a principis del segle XV.  Les muralles ja enllestides tancaven completament el perímetre del barri

(Ampliar) - El Mercadal a principis del segle XV. Les muralles ja enllestides tancaven completament el perímetre del barri. Extret de "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana".

Talla del barri del Mercadal de l'any 1403

Talla del barri del Mercadal de l'any 1403. Fons Ajuntament de Girona - Talles i fogatges.

Isabel I de Castella, 1451-1504

(Ampliar) - Isabel I de Castella, 1451-1504.
Autor desconegut. Viquipèdia.

Isabel I de Castella als jurats de la ciutat de Girona. Els encarrega que no posin cap inconvenient a les monges i convent de Santa Clara en la venda d’uns béns per tal de poder fer front a les seves necessitats. 15/06/1489

(Ampliar) - Isabel I de Castella als jurats de la ciutat de Girona. Els encarrega que no posin cap inconvenient a les monges i convent de Santa Clara en la venda d’uns béns per tal de poder fer front a les seves necessitats. 15/06/1489. Lletres reials. Ajuntament de Girona.

Felip I (II de Castella), 1527-1598

(Ampliar) - Felip I (II de Castella), 1527-1598. Museo del Prado. Autor desconegut. Viquipèdia.

Felip I (II de Castella) als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la súplica del provincial de l’orde de Sant Francesc del Principat de Catalunya sobre la reforma que cal fer al monestir de monges de Santa Clara de Girona, els mana que donin suport a l’esmentat provincial o a la persona que en el seu lloc visiti la ciutat. 01/06/1596

(Ampliar) - Felip I (II de Castella) als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la súplica del provincial de l’orde de Sant Francesc del Principat de Catalunya sobre la reforma que cal fer al monestir de monges de Santa Clara de Girona, els mana que donin suport a l’esmentat provincial o a la persona que en el seu lloc visiti la ciutat. 01/06/1596. Arxiu Lletres reials. Ajuntament de Girona.

El lloctinent Ettore Pignatelli, duc de Monteleone, als jurats i Consell de la ciutat de Girona. Atesa la resolució d'edificar un pont on està situat el monestir dels frares agustins per tal de poder passar des de la ciutat al Mercadal, els prega que procurin acontentar els dits frares. 22 de març 1610

(Ampliar) - El lloctinent Ettore Pignatelli, duc de Monteleone, als jurats i Consell de la ciutat de Girona. Atesa la resolució d'edificar un pont on està situat el monestir dels frares agustins per tal de poder passar des de la ciutat al Mercadal, els prega que procurin acontentar els dits frares. 22 de març 1610. Lletres reials. Ajuntament de Girona.

Ettore Pignatelli, duc de Monteleone

(Ampliar) - Ettore Pignatelli, duc de Monteleone. Viquipèdia.

El lloctinent Francisco Fernández de Córdoba-Cardona, duc de Sessa i de Baena i marquès de Tábara, als jurats de la ciutat de Girona. Els insta perquè executin la reparació de la mitja lluna del Mercadal tal com s'havien compromès i l'havia deixat el mestre de camp, Francesc Granollacs. 20 d'abril 1670

(Ampliar) - El lloctinent Francisco Fernández de Córdoba-Cardona, duc de Sessa i de Baena i marquès de Tábara, als jurats de la ciutat de Girona. Els insta perquè executin la reparació de la mitja lluna del Mercadal tal com s'havien compromès i l'havia deixat el mestre de camp, Francesc Granollacs. 20 d'abril 1670. Lletres reials. Ajuntament de Girona.

El lloctinent Francisco Fernández de Córdoba-Cardona, duc de Sessa i de Baena i marquès de Tábara, als jurats de la ciutat de Girona. Els insta perquè executin la reparació de la mitja lluna del Mercadal tal com s'havien compromès i l'havia deixat el mestre de camp, Francesc Granollacs. 20 d'abril 1670

(Ampliar) - Segona pàgina del document anterior.

Cap medieval a la porta d'entrada a l'església de Santa Susanna del Mercadal

(Ampliar) - Cap medieval a la porta d'entrada a l'església de Santa Susanna del Mercadal.

Façana del convent de les Bernardes. 1911-1926

(Ampliar) - Façana del convent de les Bernardes. 1911-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

A l'esquerra, el Merdisser, capgròs que representa els pagesos de les hortes del Mercadal

(Ampliar) - A l'esquerra, el Merdisser, capgròs que representa els pagesos de les hortes del Mercadal.


1. Dels orígens fins al segle XV.

El nom del barri. La primera referència documental del Mercadal el trobem en un text del 1007 on Iomarig, o Gomarig, va vendre al bisbe Odó un alou situat al Mercadal que afrontava amb altres alous de la mateixa seu, amb terres comtals i amb un rec al nord (...in ipso Merchadal). Mercadal, derivat del llatí mercatum, significaria plaça o lloc on se celebra, o celebrava, mercat.
Sembla probable l'espai hagués estat ocupat, si més no en part, per un o diversos mercats abans del segle XI; encara en el segle XII algunes cases citades als documents limitaven amb altres cases i horts, mentre a migdia tenien el Mercadal, la qual cosa fa pensar en un espai o plaça propera a l’Onyar que, en temps anteriors, hauria fet aquesta funció.
L’actual barri del Mercadal té un nom unitari només des d’inicis del segle XV. El barri estava constituït a redós del Rec Monar i cap a tramuntana, Fontanilles, amb una font important que es troba en l’origen del topònim, i Cuguçacs, més enllà de la galta meridional de l’actual avinguda de Pompeu Fabra, i que era definit pel rec del mateix nom que sortia de la Cadireta Inferior, prenent doncs aigua del Monar i, per tant, del Ter, i desguassava, aproximadament, on començo;a l’actual carrer de la Rutlla ("Història urbana del Mercadal").

Jaume II concedeix als jurats de la ciutat de Girona que dels diners del peatge del pont de pedra, situat prop del convent de Framenors, puguin rebre doscents sous per construir el pont de fusta entre la plaça i el Mercadal, el qual fou destruït a causa de les pluges caigudes durant el present any. 13 de juliol 1322

(Ampliar) - Jaume II concedeix als jurats de la ciutat de Girona que dels diners del peatge del pont de pedra, situat prop del convent de Framenors, puguin rebre doscents sous per construir el pont de fusta entre la plaça i el Mercadal, el qual fou destruït a causa de les pluges caigudes durant el present any. 13 de juliol 1322. Lletres reials. Ajuntament de Girona

Vestigis tardo-romans. El Mercadal, tot i no formar part del recinte emmurallat fundacional de la Gerunda romana, sí que va tenir ocupació durant aquest període; davant l’església de Santa Susanna, durant unes excavacions fetes el 1890 es va localitzar un cementiri tardoantic amb cinc sarcòfags monolítics de pedra sorrenca, una tomba d’obra i una caixa de tegulae de secció quadrangular amb coberta superior de plaques de terrissa, dels segles IV-V, actualment exhibides al Museu d’Arqueologia de Sant Pere de Galligants. Com és sabut, els romans no enterraven els seus morts dins les muralles de les ciutats, l’àrea sagrada, sinó a prop i als afores, seguint els camins i vies que hi portaven. No se n’han trobat restes, però és probable que per la zona hi hagués alguna vil·la romana, amb els seus conreus, més tard les hortes de Girona, ben regades pels recs.

Vista de la ciutat des de l'eixample. En primer terme a la dreta, el convent de les Adoratrius. En segon terme, el tram de la muralla del Mercadal comprès entre el baluard de Santa Clara i la plaça Calvet i Rubalcaba. Al centre, l'Hospital de Santa Caterina. 1896-1905

(Ampliar) - Vista de la ciutat des de l'eixample. En primer terme a la dreta, el convent de les Adoratrius. En segon terme, el tram de la muralla del Mercadal comprès entre el baluard de Santa Clara i la plaça Calvet i Rubalcaba. Al centre, l'Hospital de Santa Caterina. 1896-1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

Segles XI i XII. Horts, molins i clergat. Aquesta zona no s’incorporà realment a la ciutat pròpiament dita fins al segle XI. Es tractava d'un sector definit per l’aigua dels recs i sèquies i els conreus, i per l’activitat molinera que aprofitava la força de l’aigua en el punt més pròxim a la desembocadura del rec a l’Onyar, fins al punt d’acabar configurant un barri amb dotzenes d’establiments d’aquesta mena que van marcar el punt central del barri.
Durant aquest període es va produir una considerable acumulació d’alous per part del bisbe i la Seu gironina, adquisicions o donacions provinents de comtes i magnats laics, que va culminar amb la compra parcial de la jurisdicció comtal a començament del segle XII. La Seu episcopal en va ser la principal beneficiària, però també en traurien profit l’abadia de Sant Feliu i la canònica de Sant Martí Sacosta, esmentades des del segle XI. La progressiva fragmentació dels alous eclesiàstics, en benefici dels canonges. generalment donats com a feus, es troben documentats des de la segona meitat del segle XI i molt especialment en la segona meitat del XII, amb la constitució de les pabordies. Tot plegat definí un procés de feudalització. Aquest acostament de les terres i solars a la dependència del clergat gironí aniria acompanyat d’una incorporació del seu terme a la ciutat de Girona, en algun moment del segle XII.

Vista panoràmica del barri del Mercadal des del baluard del Governador. En primer terme a l'esquerra, un tram de la muralla del Mercadal comprès entre el baluard de la Santa Creu i i el portal d'Álvarez, a l'altura de la fàbrica Gròber. A la dreta, la ronda Ferran Puig i les vies que menen a l'antiga estació de tren. Al fons, d'esquerra a dreta, la muntanya de Montjuïc amb el castell, el campanar de l'església de Sant Feliu, la Catedral, el convent de Sant Domènec, la torre de les Aigües i la plaça Marquès de Camps amb el Banc d'Espanya. 1908

(Ampliar) - Vista panoràmica del barri del Mercadal des del baluard del Governador. En primer terme a l'esquerra, un tram de la muralla del Mercadal comprès entre el baluard de la Santa Creu i i el portal d'Álvarez, a l'altura de la fàbrica Gròber. A la dreta, la ronda Ferran Puig i les vies que menen a l'antiga estació de tren. Al fons, d'esquerra a dreta, la muntanya de Montjuïc amb el castell, el campanar de l'església de Sant Feliu, la Catedral, el convent de Sant Domènec, la torre de les Aigües i la plaça Marquès de Camps amb el Banc d'Espanya. 1908. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

Des dels seus inicis documentats, el Mercadal està marcat pel protagonisme hidràulic del rec Comtal i la seva utilització a l’entorn agrícola, les hortes. No està documentat abans del segle XI, però el seu origen és clarament anterior, com ho demostra el nom d’Algivira, conegut des de començament segle XII, però d’origen àrab, atès que és una corrupció d’Al-Jazira, l’illa, la qual cosa ens remunta a molt abans de l’any 1000. El rec també destacava pel seu ús industrial als molins del Monar, documentats des de començament del segle XI en el lloc on també hi havia un petit nucli al sud de l’espai de l’antic Mercadal, esdevingut una plaça, i immediat a l’església de Santa Susanna i el forn de pa del burg, que constituïen el lloc central. Així, els components principals de la seva població eren els hortolans i els moners o moliners, juntament amb els que treballarien a jornal; d’aquesta gent les fonts escrites no en diuen gairebé res.
El sector meridional, al sud del rec Monar, un lloc conegut com a Cuguçacs en el segle XI, presentava, a banda d’una important cruïlla de camins davant una passera que creuava l’Onyar, un entorn més rural i proper als grans espais de secà del Pla de Girona. N’era una prova el mas format a mitjan segle XI al sud de Fontanilles i conegut des de finals del segle XII com el mas del Pla, proper a la riba de l’Onyar i a la via que comunicava el Pla amb la ciutat.

Vista parcial del barri del Mercadal des d'un punt elevat. A l'esquerra la Gròber i el Baluard del Governador, al centre l'escola Bruguera i la Gran Via de Jaume I, a la dreta, l'avinguda de Ramon Folch, i en primer terme la plaça de Sant Agustí i el cinema Coliseu. 1914-1916

(Ampliar) - Vista parcial del barri del Mercadal des d'un punt elevat. A l'esquerra la Gròber i el Baluard del Governador, al centre l'escola Bruguera i la Gran Via de Jaume I, a la dreta, l'avinguda de Ramon Folch, i en primer terme la plaça de Sant Agustí i el cinema Coliseu. 1914-1916. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

Primera meitat del segle XIII. El convent de Sant Francesc i l'Hospital Nou. La primera meitat del segle XIII és, en molts aspectes, decisiva per a la consolidació econòmica, social i institucional del Mercadal i dels espais meridionals. Va ser en aquells anys quan s’aixecaren l’Hospital Nou, que aviat s'anomenaria de Santa Caterina, i el convent de Sant Francesc, mentre s’afermava la seva singularitat amb la creació de la Parròquia de Santa Susanna. Tot això no obstant, el burg i el seu entorn continuà jugant el paper especialitzat que ja tenia d’abans; nucli industrial, amb els molins, i productor primari, amb les hortes, al servei de Girona i el seu entorn immediat. En definitiva, un espai suburbà, però cada vegada més integrat a la ciutat.
La formació de l’Hospital Nou és obra de la societat civil. El 1211 un grup de confrares comprà uns terrenys al sud del rec de Cuguçacs, immediats al camí barcelonès, l'actual carrer Migdia, al lloc dit de Passaturis, prop la passera sobre l’Onyar. El 1225 el lloc s’amplià amb la construcció d’una capella dedicada a Santa Caterina i d’un cementiri.
El naixement del convent de Sant Francesc, també conegut com dels framenors, fou el resultat d’una donació de les terres d’un mas i d’horts al sud del Monar l’any 1232. El seu impacte sobre el burg va ser immediat; ja el 1234 s’esmentava la construcció del pont de Mercadal, que amb el temps seria més conegut com el pont de Sant Francesc. De seguida l’espai del nou convent s’eixamplà en totes direccions; des de cap a l’est, cap a l’Onyar, per tenir una sortida al riu, i una mica més tard cap a migdia, cap a les hortes de Fontanilles.

Vista del riu Onyar amb el pont de Sant Francesc a la part central i la torre homònima. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el de Santa Clara. 1839

(Ampliar) - Vista del riu Onyar amb el pont de Sant Francesc a la part central i la torre homònima. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el de Santa Clara. 1839. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

La constitució de la parròquia de Santa Susanna s’esmenta el 1233 per primer cop i no ha de ser gaire anterior a l’aixecament de Sant Francesc. La nova parròquia prenia una part de l’extens terme que l'església de Sant Feliu tenia a la banda esquerra de l’Onyar, sens dubte per minvar l’impacte que els frares menors tindrien sobre la devoció i les ofrenes dels habitants del Mercadal. Sens dubte, un cas de competència entre institucions religioses.
Més enllà d’aquestes noves institucions que reforcen la personalitat del burg, s’aferma la seva empenta social i econòmica. Primerament, per la densificació i expansió dels espais d’hortes al nord i sud del Mercadal que és una mostra de la importància creixent d’aquest espai suburbà. Al sud, cap al rec de Cuguçacs, els propietaris del mas Pla començaven a parcel·lar i establir-hi horts des del 1201. Al nord de Figueroles, les noves hortes d’Arnau Estrader, Pere Daroca, Joan Pedrer eren parcel·lades i establertes a diversos tinents, mentre que les hortes de Bonardell i de Ramon Calvet eren venudes per quantitats importants. El creixement del nucli del Mercadal, al voltant de la seva església, també va ser considerable; s’hi documenten nombroses compres de cases, a més d’establiments de solars per fer-ne de noves, mentre les dades sobre els molins testimonien l’existència de dos recs en el tram final del Monar; el principal conegut com el rec dels molins i un de secundari, conegut com el rec del Portell des del 1228.

Vista del barri del Mercadal des del campanar de la Catedral. Travessen l'Onyar els ponts de Sant Agustí, de les Peixateries Velles i al fons, el pont de Pedra. En primer terme a la dreta, la plaça de la Independència i al fons, el campanar de l'església de les Bernardes, el de Santa Susanna i les naus i la xemeneia de la fàbrica Gròber. 1919-1925

(Ampliar) - Vista del barri del Mercadal des del campanar de la Catedral. Travessen l'Onyar els ponts de Sant Agustí, de les Peixateries Velles i al fons, el pont de Pedra. En primer terme a la dreta, la plaça de la Independència i al fons, el campanar de l'església de les Bernardes, el de Santa Susanna i les naus i la xemeneia de la fàbrica Gròber. 1919-1925. Josep Esquirol Pérez. CRDI - Ajuntament de Girona

Segona meitat del segle XIII. L'esclat. Des de mitjan segle XIII, totes les línies de desenvolupament urbà del Mercadal s’acceleraren. Si fins aleshores s'havia concentrat l’activitat constructiva en un nucli dominat pels molins i l’església, a redós del convent de Sant Francesc, els framenors, en especial a prop de la riba de l’Onyar i del pont nou, també a migdia de la plaça del convent es desenvolupà un nou nucli, molt centrat en les activitats artesanals, els "tixadors", amb els seus obradors, i basses.
Més al sud, cap a Cuguçacs, on es travessava l’Onyar per una passera, és on hi havia una activitat emprenedora més dinàmica a finals del segle. Si al començament només hi havia el carrer de les Savaneres (carrer del Pavo) com a única via edificada, els camins, horts i corrals més al sud viurien un creixement incomparable en la Girona de l’època; els nous carrers de Canaders, Flassaders i Corral en serien la millor mostra, a banda de la progressió, més al sud, d’un nucli incipient a redós de l’Hospital Nou i les vies que sortien de la ciutat cap al sud.
El Mercadal no deixà de ser fidel als seus orígens hidràulics: els recs principals, el Güell, el Figueroles, el Comtal, el Cuguçacs, continuaren dibuixant la seva fesomia i ampliaren encara la seva activitat; el nucli moliner va créixer, i s’hi afegiren nous recs i els establiments de noves hortes continuaren cap al nord, fins a les vernedes del Ter, i cap a l’oest, on les "cadiretes" marcaven el límit de la vila i la ciutat.

Fragment de plànol de Girona a mitjan segle XIII on s’han delimitat els diferents burgs i
barris de la ciutat: (11) Mercadal, (12) Fontanilles, (13) Cuguçacs

(Ampliar) - Fragment de plànol de Girona a mitjan segle XIII on s’han delimitat els diferents burgs i barris de la ciutat: (11) Mercadal, (12) Fontanilles, (13) Cuguçacs. Publicat a "Girona en el segle XIII (1190-1285)"

A la segona meitat-darrer terç del segle XIII, com una conseqüència més de l’enorme creixement demogràfic i urbà de la ciutat, començà la conversió de les antigues hortes en solars per edificar-hi cases i obradors, una activitat urbanística que afectà, primerament Fontanilles i que s’estengué cap a Cuguçacs i cap al nucli central del barri, a redós de l’església de Santa Susanna, vers el nord, fent servir i consolidant l’actual carrer de Santa Clara que esdevingué el lligam entre el nord i el sud.
Més enllà, cap a migjorn, entre els camins de Barcelona i de Caldes, a la segona dècada d’aquest mateix segle XIII, va néixer, com s'ha exposat, en terra propietat de Sant Martí Sacosta, l’Hospital Nou que acabaria definint un raval propi i que hagué de quedar fora del recinte murat baixmedieval, tal com el convent de les Clarisses, a l’occident del barri, una circumstància que, més endavant va fer que, per causes militars, fos enderrocat i reconstruït en nous solars que se situaven dins dels murs urbans.

Hortolans. Ca. 1200

(Ampliar) - Hortolans. Ca. 1200. Psalteri Fécamp. Koninklijke Bibliotheek, The Hague.

En contrast amb la resta de la ciutat, el setge francès de 1285 no sembla marcar cap disminució en el ritme del creixement urbà. Des del 1286 i fins a final del segle es documenten noves cases a ponent del convent dels franciscans, una zona on predominen les grans hortes de ciutadans rics com els Tallada o els Santceloni, però el nivell de construcció és més intens al sud de la plaça dels frares menors.
La presència dels jueus al Mercadal i Fontanilles ens diu que els alous d’aquesta comunitat eren molt importants. Els Hasday, Avinai, Cordoví, Ravaia, Scapat i altres surten citats com a propietaris de cases, horts i molins. Des de mitjan segle apareixen fent operacions de compres i vendes, rebent penyores de crèdits o fent establiments cristians als horts de Fontanilles i del Corral, un sector on les propietats jueves eren especialment importants.

L'infant Joan, primogènit del rei Pere III i governador general, a Jaume Beuda, clavari de Girona. Li mana que pagui a Joanet, fill de Narcís Vilella, secretari de l'infant, les pensions que li deuen d'un censal mort. El clavari va ajornar el pagament perquè al·legava que l'esmentat Narcís Vilella devia als jurats unes talles, entre les quals la introduïda amb motiu de la construcció del mur del Mercadal. 22 de juliol 1386

(Ampliar) -L'infant Joan, primogènit del rei Pere III i governador general, a Jaume Beuda, clavari de Girona. Li mana que pagui a Joanet, fill de Narcís Vilella, secretari de l'infant, les pensions que li deuen d'un censal mort. El clavari va ajornar el pagament perquè al·legava que l'esmentat Narcís Vilella devia als jurats unes talles, entre les quals la introduïda amb motiu de la construcció del mur del Mercadal. 22 de juliol 1386. Lletres reials. Ajuntament de Girona

La primera meitat del segle XIV. L'expansió demogràfica. Si els darrers decennis del segle XIII van ser prolífics en quant als establiments i urbanitzacions dels espais més propers a la riba esquerra de l’Onyar, els primers decennis del segle XIV mostraren tanta o més intensitat. Es desenvoluparen grans i petits establiments de cases i horts, generalment associats, que eixamplaren l’urbanisme gironí, especialment a les vores dels principals eixos de comunicacions i les noves vies annexes. L’activitat dels seus habitants també es diversificà, els moliners i hortolans es completaren amb pellers, teixidors, i artesans dels tints, que donarien una fesomia econòmica al burg que es mantindria durant segles.
El segle XIV és també l’època on es començà a manifestar una autoritat pública, reial primer, mitjançant veguers, batlles i jutges, municipal de seguida, els jurats, que provà d’imposar el seu ordre sobre un espai que, fins aleshores, havia estat dominat per la seu de Girona, i les seves funcions i gratificacions, repartides entre els canonges principals.
Es desenvolupà la participació de la burgesia urbana en el negoci immobiliari; mitjançant la compra del dret de fer establiments, però també dels censos i altres cessions de domini remunerades, els ciutadans s’emportaven un bon pessic del negoci, fins que la pesta i la crisi de mitjan segle imposaren una primera aturada a les tendències expansives.

La placeta del Mercadal, entre el carrer de l'Obra i el de Santa Clara. Al fons, el campanar neogòtic de l'església del Mercadal. 1925

(Ampliar) - La placeta del Mercadal, entre el carrer de l'Obra i el de Santa Clara. Al fons, el campanar neogòtic de l'església del Mercadal. 1925. Atribuïda a Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona

Tots els àmbits del Mercadal van viure una activitat intensa. Al nord, cap al rec de Figueroles, es van fer més de mitja dotzena d’establiments; destaquen els del ciutadà Tomàs Barrat, davant el pont de les Peixateries. A l’extrem nord, on ara hi ha la plaça de la Independència, Dalmau Ramon de Xammar, senyor del castell de Medinyà, aixecava cases el 1348, el mateix any de la pesta. Tota la zona era citada com una pobla nova el 1339; per connectar-la amb la resta de la ciutat s’havien aixecat aleshores dos ponts de fusta, antecedents dels actuals ponts de Sant Agustí i de les Peixateries.
Al voltant de l’església i el forn del Mercadal, el cor del raval, es desenvolupava una activitat semblant. Molts dels espais propers a Santa Susanna s’edificaren aleshores; els mateixos clergues establiren cases en les masoveries properes a l’església i el mercader Ramon Provençal i el sabater Guillem Ruxoll establiren fins a una vintena de cases al sud del temple. Al llarg del rec Monar, el ciutadà Jaume Comte havia fet establiments en la mateixa època, en els horts que, mig segle abans, havien estat del jueu Astruc Ravaia. Al sud de Sant Francesc, l’activitat era encara més intensa. Tot l’àmbit de Fontanilles, des de la plaça de Sant Francesc, el carrer dels Tixadors i el de Savaneres, s’ompliren. L’activitat més remarcable tenia lloc a migdia, al llarg del carrer dels Canaders i en tot el sector del Corral i de Cuguçacs; els establiments de Pere Cabrerès i, molt especialment de Pere Net i de Bernat Bianya, ocuparen des del 1336 un gran sector d’hortes.

Donació de les rendes de l’església de Sant Miquel sa Cot a l'Hospital de Santa Caterina, feta per l’arxiprevere Guitart el dia 16 de setembre de 1009

(Ampliar) - Donació de les rendes de l’església de Sant Miquel sa Cot a l'Hospital de Santa Caterina, feta per l’arxiprevere Guitart el dia 16 de setembre de 1009. Arxiu Històric de Girona.

Més al sud s’aixecaven establiments al llarg del camí barcelonès i del camí de Palau i de Caldes, envoltant de cases i obradors el gran alou de l’Hospital Nou. Tota aquesta intensa activitat constructora, cases, obradors, tints, pedreres..., amb tota l’activitat generada, usos privats en el carrers i places, mobilitat i salubritat..., generaven uns problemes, fins aleshores poc significants, que demanaren la intervenció de l’autoritat pública, que provà d’imposar el seu ordre sobre un espai que, fins aleshores, havia estat dominat per les institucions eclesiàstiques.
Els anys 1311, 1322 i 1339 els monarques ordenaven la reconstrucció dels ponts enduts pels aiguats; els batlles regulaven l’aixecament d’arcs i voltes davant l’Onyar els anys 1322, 1333 i 1345 o prohibien l’assecament de pells i de cànem a la plaça de Sant Francesc. El 1336 la influència dels franciscans aconseguí un privilegi reial, confirmat pels jurats de la ciutat, que allunyava les basses, obradors de tints i la preparació de lli i cànem més enllà dels recs de Figueroles i de Cuguçacs, perquè aquelles activitats eren considerades poc salubres.

Itinerari de les muralles del Mercadal

(Ampliar) - Itinerari de les muralles del Mercadal. Dibuix de Jordi Pericot i Dilmé, gentilesa de l'autor

La població del burg va arribar al seu màxim abans i després de la pesta de 1348 que, en aquest aspecte, no resultà decisiva. No va passar el mateix després dels nous cicles epidèmics en la segona meitat del segle. Al Mercadal hi arribà a viure un terç del total dels habitants de Girona; però també, potser com cap altre barri, va patir les sotragades de la crisi de la baixa edat mitjana.
A la documentació convencional s'hi pot afegir les importants dades arqueològiques aconseguides durant les grans excavacions preventives efectuades en l’avinguda de Pompeu Fabra on s’havia de construir un garatge subterrani. L’exploració que es va dur a terme entre l’abril de 2005 i febrer de 2006, va permetre reconèixer i estudiar tota una llenca d’illes de cases entre els antics carrer de Savaneres (del Pavo o del Pago) i de Canaders, i des de l’inici (mas del Pla) fins a l’actualitat. L'establiment estudiat es va crear en un moment de fort impuls econòmic i demogràfic de la ciutat que arribà a la seva culminació al llarg del segle XIV i inicià una ràpida davallada. (Nolla, Palahí i Vivó, 2006; Palahí i Nolla, coord., 2007).

[Excavacions a l'entorn de l'hospital de Santa Caterina]

Joan I als oficials reials. Els mana que executin i portin a terme la sentència definitiva que rebutja una apel·lació dels forans de la vegueria i batllia de Girona sobre les obres del mur del Mercadal. 4 de juliol 1390

(Ampliar) - Joan I als oficials reials. Els mana que executin i portin a terme la sentència definitiva que rebutja una apel·lació dels forans de la vegueria i batllia de Girona sobre les obres del mur del Mercadal. 4 de juliol 1390. Lletres reials. Ajuntament de Girona

La crisi de la segona meitat del segle XIV. Després de la primera escomesa de la pesta el 1348, que va deixar una important petxada als testaments, es varen produir canvis importants en el Mercadal. Deixant de banda la construcció de les muralles, els problemes es fan evidents en diferents nivells. En primer lloc, en l’àmbit dels fogatges i les talles, els recomptes fiscals reials o municipals on es comptaven els "focs" parlen d’una reducció progressiva de la població, que pot haver estat de més d’un terç durant la segona meitat del segle XIV. Aquests recomptes també fan una descripció precisa de la topografia del burg; això permet una restitució urbanística força precisa.

Restitució a vol d'ocell del burg del Mercadal a principi del segle XIV

(Ampliar) - Molí medieval. S'hi observen dues jambines per a la pesca al rec. Miniatura del psalteri Luttrell, segle XIV. British Library.

Els fogatges també identifiquen la professió o l’activitat de molts ciutadans i permeten la reconstrucció de l’activitat econòmica d’aquella societat; a mitjan segle XIV el Mercadal era un barri modest, on dominaven oficis tèxtils com els paraires, teixidors, tintorers i flassaders, el cuir en segon lloc, amb adobers i assaonadors; a més, naturalment, dels moliners, tots oficis amb contribucions modestes als impostos de la ciutat. També abundaven els ferrers, més acomodats, a la riba de l’Onyar. El barri representava un terç de la població de la ciutat, però només aportava un quart dels seus impostos el 1360. Els ciutadans benestants, aquells que feien fortuna, procuraven marxar a l’altra banda de l’Onyar; els Bell-lloc ho van fer poc després de 1300.
És significatiu el gran nombre de recomptes de drets o capbreus fets per les autoritats eminents, estimulades, sens dubte, per la desorganització causada per la mort o abandonament de moltes cases i activitats. Els capbreus permetien conèixer l’estat actualitzat dels drets i rendes d’una institució, religiosa o laica: pabordies, sagristies, patrimoni reial, castells, particulars..., en molts casos amb la finalitat de ser venudes per saldar deutes. Un altre símptoma indiscutible és el de la reducció de censos, especialment en relació als horts i molins a partir de 1370, un mecanisme autoritzat per les senyories eminents per mantenir la continuació d’activitats diverses.

Recreació a vol d’ocell del Mercadal cap al 1360 vista des de ponent. El barri havia assolit la màxima extensió construïda, malgrat que ja havien començat els temps de recessió

(Ampliar) - Recreació a vol d’ocell del Mercadal cap al 1360 vista des de ponent. El barri havia assolit la màxima extensió construïda, malgrat que ja havien començat els temps de recessió. Dibuix de J. Sagrera publicat a "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana".

Les muralles del rei en Pere. L’expansió medieval de Girona va comportar emmurallar les construccions fetes en el que avui és el Mercadal, cap on havia anat creixent la ciutat. El 1368 el rei Pere el cerimoniós, del que hi ha una estàtua a la Catedral que durant molt de temps va ser venerada com Sant Carlemany, que no va ser mai a Girona, va refer i ampliar el recinte defensiu de la ciutat, i ordenava l’aixecament d’una muralla que envoltés tot el burg del Mercadal, un topònim que, per primera vegada, també comprenia gran part dels carrers i cases situats al sud del convent de Sant Francesc.
D’aquesta manera, el monarca completava el seu projecte d’encerclar amb murs tota la ciutat, un projecte endegat el 1361 i justificat pels perills militars procedents de França; el 1365 el rei ordenava l’evacuació del Mercadal per l’aproximació de les Grans Companyies Blanques, els mercenaris de Bertrand Duguesclin (1).
La muralla del Mercadal és el sector més desconegut del conjunt de fortificacions de Girona. Un desconeixement molt senzill d’explicar, perquè pràcticament cap pany de mur o torre del seu recinte s’ha conservat. A diferència dels altres sectors murats de la ciutat medieval, quasi intactes en gran part del seu recorregut, els murs del Mercadal varen ser enderrocats en diferents moments del primer terç del segle XX, de manera que l’únic testimoni visible són els plànols i les fotografies antigues, a banda de les poques prospeccions arqueològiques que s'hi han fet. No obstant, la seva petja segueix inesborrable, perquè sobre el seu recorregut s’aixecà la Gran Via de Jaume I, que esdevingué un dels eixos fonamentals de la Girona moderna.

[Història de les muralles del Mercadal]

Vista parcial del baluard de la Santa Creu en ruïnes poc abans de la seva demolició definitiva. En segon terme, diferents habitatges del barri del Mercadal. 1905-1909

(Ampliar) - Vista parcial del baluard de la Santa Creu en ruïnes poc abans de la seva demolició definitiva. En segon terme, diferents habitatges del barri del Mercadal. 1905-1909. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

L’obra es desenvolupà en tres etapes: el 2 de novembre de 1368 el rei Pere establia uns capítols on ordenava la construcció de la muralla del Mercadal que havia d’anar des de l’inici del camí barcelonès fins al cap del pont de Cardonets i que havia de ser feta de pedra i calç. Però des de bon començament l’obra trobà dificultats; el 1369 el rei hagué d'amonestar els obrers (encarregats de les obres) de tota la ciutat, perquè lliuressin als obrers del Mercadal la seva part de les imposicions, els tributs urbans necessaris per a la continuació de les obres. Aquestes diferències entre les obres a les dues bandes de l’Onyar acompanyaren totes les etapes de la construcció. Al mateix temps el rei ordenava que els habitants del burg fossin portats fins a les diverses seccions on haurien de treballar, fent les feines no especialitzades.
El 1370 arribà la primera crisi; el 23 de març el monarca es queixava de la manca de treball a les muralles del raval, perquè perjudicava els seus cinc-cents habitants, però només tres setmanes després ordenava la paralització de les obres. Havia estat convençut que en un moment de perill, s’esperava, una altra vegada el pas de les companyies de mercenaris de Bertrand de Guesclin, calia primer acabar les obres de l’altra banda del riu, més avançades.
Quatre anys després, el juny de 1374, el rei ordenà el reinici de les obres. Des del primer moment es plantejà la qüestió del finançament, a la qual s’hi afegí la resistència dels propietaris a permetre les expropiacions dels seus horts. El 1376 i al començament de 1377 encara hi ha alguna petita referència a treballs en els murs, però des d’aleshores i durant gairebé un decenni, no es troben noves referències.

Vista des d'un punt elevat del baluard de Santa Clara i la muralla del Mercadal. A la dreta, el convent de les Adoratrius. 1901-1930

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del baluard de Santa Clara i la muralla del Mercadal. A la dreta, el convent de les Adoratrius. 1901-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

El gener 1385, moment en què ja es pot considerar enllestides les obres dels “murs nous”, a l’altra banda de l’Onyar, el rei ordenava que les obres del raval recomencessin. El context bèl·lic justificava la urgència; les forces mercenàries contractades pel comte d’Empúries saquejaven aleshores la plana de l’Empordà. En aquest afer el monarca mostrà de seguida la seva satisfacció; l’octubre d’aquell any felicitava i recompensava per l’obra del Mercadal a Andreu Guerau, pel ritme dels treballs.
El 1386 ja s’esmentaven els murs i les torres del circuit, però encara estaven inacabats, perquè el rei es queixava de la seva manca de gruix i apressava la ciutat a pagar les quantitats degudes per la talla d’aquell any. El 1387 els murs nous del Mercadal ja eren esmentats al sector meridional, on el rec de Cuguçacs feia de fossat; a començament de la dècada dels 90 en aquest sector l’obra ja estava enllestida.

Plànol actual del Mercadal sobre el qual s'han dibuixat les muralles medievals

(Ampliar) - Plànol actual del Mercadal sobre el qual s'han dibuixat les muralles medievals. (1) - Portal d'en Vila. (2) - Torre de la muralla. (3) - Portal dels Flassaders o de Santa Caterina. (4) - Tram de muralla de Cuguçacs. (5) - Portal de Santa Clara. (6) - Portal del Monar. (7) - Muralla nord del Mercadal. (8) - Portal de Figuerola. (9) Torre de Figuerola. Publicat a "La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terç del segle XIV".

Un problema diferent es plantejava al sector nord. El 1391 encara es feien valoracions per la indemnització dels horts que havien de ser expropiats, a prop de Figueroles, on es tornava a fer amatent l’oposició dels clergues. L’obra es retardava i per això els jurats manaven el 1396 que es tornessin a començar les obres del tram pendent; però el 1399 encara s’esmentava un hort a Figueroles que aleshores va ser ocupat per continuar l’obra; en aquells anys l’obra no hagués estat continuada sense la participació dels homes i les finances de les parròquies de la vegueria, perquè el recursos del Mercadal i Girona mostraven símptomes d’esgotament.
Després de 1402 ja no es coneixen més referències a feines a les muralles durant decennis; per tant, cal considerar que ja estaven acomplerts els gairebé dos quilòmetres del seu perímetre.

Restitució a vol d'ocell del burg del Mercadal a principi del segle XIV

(Ampliar) - Restitució a vol d'ocell del burg del Mercadal a principi del segle XIV. Dibuix de J. Sagregra. Publicat a "La Ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval"

Les dificultats del segle XV. El documents de la primer quart del segle són lluny de presentar una imatge de gran decadència d'aquest període; els capbreus aplegats a començament del segle són extensos i complets; especialment els situats a Fontanilles i Cuguçacs on apareixen més de 120 reconeixements dels propietaris i tinents de cases, obradors i solars als seus senyors. En el segon quart del segle la imatge canvia radicalment.
Des dels anys trenta els documents es fan ressò de les destruccions patides pels terratrèmols de 1428 i les inundacions de 1430 i anys posteriors, que semblen tenir efectes devastadors. El batlle reial ho resumia el 1429 quan parlava del lamentable estat del Monar Reial del Mercadal, a causa dels aiguats, la disminució dels habitants i la caiguda dels preus. El 1433 s’organitzà una processó que recordava els grans danys a persones i béns i destruccions de cases i edificis, provocats pels sismes. Els textos parlen diverses vegades de cases malmeses o enderrocades pels terratrèmols i els aiguats, de les obres de reparació al convent dels framenors o als ponts, portals i muralles del burg.
En els anys quaranta d'aquest segle es documenten cases abandonades que hagueren de ser subhastades, però sense trobar comprador, l’Hostal d’en Vila, per exemple, i de molins del Monar mig derruïts i amb censos rebaixats; el forn de Cuguçacs, que donava servei a la població de la part meridional del burg, sembla que va deixar de funcionar a finals de la dècada dels cinquanta.

Portal i torre de Santa Clara. 1910-1930

Portal i torre de Santa Clara. 1910-1930. Atribuïda a Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona.

El senyal més clar es troba al cens militat encarregat pels jurats el maig de 1362, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil catalana, el Mercadal aplegava un 14% dels homes reclutats de tot Girona, en contrast amb els fogatges i talles de la segona meitat del segle XIV, on els focs del Mercadal sempre representaven al voltant d’un terç del total de la ciutat. El contrast encara és més gran si es considera només el sector meridional del burg, al sud del convent de Sant Francesc, on només s’hi comptaren 41 homes aptes per al servei militar; un 4’5% del total de la ciutat.
La Guerra Civil que esclatà tot seguit va donar el cop de gràcia al burg; va ser assaltat i ocupat fins a quatre vegades entre 1362 i 1363. El 1465, tot parlant dels molins, s’explica que a causa del conflicte el Mercadal ha quedat desert i el 1468 hom diu que les cases i habitatges del Mercadal estan en gran part enderrocades i inhabitables. Les feines de reconstrucció començaven ja aleshores, la compra del forn de Cuguçacs, tot i el seu mal estat, n’era un senyal, i canviarien en molts aspectes la fesomia del barri, amb noves parcel·lacions i arrengleraments.
La vinculació del barri amb l’aigua dels recs i sèquies, les hortes i els molins, dominaria la fesomia urbana fins gairebé l’arribada de l’època industrial, i el marcà del tal forma que encara avui recordem en la toponímia dels carrers aquest fet: tenim el carrer de les Hortes, de la Sèquia, i tenim una central elèctrica “del Molí” que segueix aprofitant l’impuls hidràulic del rec, tal com ho feien antigament els molins de blat.

Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes i al seu costat, el del convent de Santa Clara. Al centre, entre els arcs del pont de Pedra, s'entreveu l'antiga palanca de les Peixateries Velles que seria substituïda pel pont construït per Eiffel. 1870-1873

(Ampliar) - Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes i al seu costat, el del convent de Santa Clara. Al centre, entre els arcs del pont de Pedra, s'entreveu l'antiga palanca de les Peixateries Velles que seria substituïda pel pont construït per Eiffel. 1870-1873. Joaquim Massaguer Vidal. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - El rei en Pere, sabent el pas d'aquestes companyies, de les quals coneixia les malifetes, va voler evitar danys greus a les seves viles. Les ordenances són presentades així: "Mesures de seguretat a prendre a la ciutat i a la vegueria a causa de la pròxima entrada de barons i cavallers provinents de França, d'Anglaterra i d'Alemanya que vénen a ajudar-la en la guerra contra Castella, acompanyats de gent d'armes". El rei vol evitar qualsevol contacte amb la població, i demana als jurats de l'any, Pere Prat, Bernat Sarriera, Bernat Vinyoles, Guillem Bell-lloc i Bernat Sitjar, així com al bisbe i al seu lloctinent, que ho procurin, i, per posar en defensa la ciutat de Girona, els demana que acabin el que està començat i destrueixin tot allò que pot fer nosa. Els habitants del Mercadal, "los habitants en lo barri que ten continu ab lo monestir o casa dels frares menors", han d'arrecerar-se a les muralles a l'altra riba de l'Onyar amb els seus béns més preuats.Només els hostalers i altres que es designen acolliran les companyies. ("Girona al segle XIV", volum 1. Christian Guilleré. - Tornar al text


Bibliografia bàsica

  • "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana". J. Canal, E. Canal , J.M. Nolla i J. Sagrera. Ajuntament de Girona 2013. ISBN 978-84-8496-183-3.
  • "El Mercadal; un burg de la Girona medieval", Eduard Canal. Ajuntament de Girona.
  • "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Ajuntament de Girona 2010. ISBN 978-84-8496-148-2.
  • "La Ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Ajuntament de Girona 1998. ISBN 84-86837-68-5.
  • "La Ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Ajuntament de Girona 1995. ISBN 84-86837-56-1.
  • "Excavacions a l'entorn de l'hospital de Santa Caterina de Girona". Lluís Palahí. Revista de Girona, núm. 236, maig-juny 2006.
  • "La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terç del segle XIV". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, Ll. Pallí, J. Sagrera. Annals Gironins. 2008


  • El convent de Sant Francesc. Articles històrics i reportatges fotogràfics de l'antic convent fundat el 1232 i l'església consagrada el 1368, avui desapareguts.

    L'antic Hospital de Santa Caterina. Article històric i reportatge fotogràfic de l'edifici que durant 350 anys va ser hospital.

    La muralla del Mercadal. Article històric sobre la construcció, modificacions i enderrocament de les muralles que envoltaven l'antic burg.

    L'antic convent de Sant Agustí. Article històric sobre el convent que havia estat situat a l'actual plaça de la Independència, fundat el 1608 i abandonat el 1815.


    Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés