Eren diversos els tallers dedicats a la fabricació de rajols, utilitzant la matèria bàsica que es podia trobar allí mateix.
També hi havia locals d’estabulació de vaques, dedicades a la producció lletera. Tota la llet que es consumia a la ciutat de Girona procedia de les vaqueries de Palau, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter, llet que a primera hora del matí i al capvespre era distribuïda per les cases de la ciutat. Sistema de proveïment que es mantingué fins la creació de la central lletera, l’any 1934. En aquell pla de Palau s’hi trobaven algunes masies amb els seus respectius camps de conreu, entre les que destacava per la seva extensió la de Can Montiel, en la zona on es troba ara el temple parroquial de Sant Pau. En un Diari de Girona d’aquella època es publicava la notícia que els bombers havien anat a apagar l’incendi d’un paller situat al final del carrer de la Rutlla.
Finalitzat el carrer de la Rutlla, la notable factoria d’àcid tartàric, popularment anomenada “Els Químics de Palau”, coincidia amb l’inici de la pujada. Aquesta era una carretereta sense asfaltar per la que hi circulaven els carros de les masies i els cotxes dels enginyers Batlle i Amich, que tenien llurs cases, el primer davant l’església parroquial, i el segon a l’inici del camí de Fornells. En aquell trajecte només hi havia a la dreta una casa de pagès de la que es desprenia una horrible pudor de purins; i a l’esquerra, durant la Guerra Civil s’hi construí l’escola municipal, amb les pedres resultat de la destrucció del temple parroquial.

(Ampliar) - El mas de Can Montiel a Palau-sacosta, amb la torre medieval integrada al conjunt. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

En el temps que estem recordant era el centre d’una explotació agropecuària, amb els seus galliners, les seves quadres i els camps de conreu. A l’esquerra un bosc molt espès entre les plantacions del qual discorrien estrets corriols pels que en les vigílies de Nadal hi havíem transitat per collir molsa pel nostre pessebre. I a la tardor els freqüentaven els buscadors de bolets, que n’hi feien una bona arreplegada. La gent de Girona parlaven dels boscos de Palau com d’una zona poblada per una espessa vegetació, i es contava que algunes persones s’havien perdut pels seus intricats caminols.
Seguint aquell camí, a la dreta s’aixecava la “Torre dels anglesos”. Es tractava d’un matrimoni, sense fills. Ella d’origen anglès, mentre que el marit era fill de Palamós. Vivien feliços en aquella elegant mansió situada en plena natura i rodejada de vegetació. S’hi havien instal·lat uns anys abans de la Guerra Civil, acompanyats de fidels servidors. Pels anys quaranta, una mica més enllà, a l’esquerra del camí i amb vistes sobre la ciutat, es construí l’anomenada “casa de les modistes”. Es tractava de dues germanes solteres que tenien un acreditat taller de modisteria al carrer Pascual i Prats, i es construïren aquella casa com a segona residència. Allí hi passava, amb elles, les vacances estiuenques un germà d’aquelles senyores, que exercia un important càrrec docent a Madrid.

(Ampliar) - Límit de l'antic municipi de Palau-sacosta i la ciutat de Girona. A la dreta s'observa la caseta d'arbitris, els anomenats 'burots'. 1960. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.