La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

(Síntesi segles XIV-XXI)

La "ciutat dels quatre rius".
Al llarg de la història hi ha hagut moltes inundacions a Girona. La situació de la ciutat de Girona entre els massissos de les Gavarres i les Guilleries, i on conflueixen quatre rius, el Ter, l'Onyar, el Galligants i el Güell, que li donen el sobrenom de la ciutat dels quatre rius, fa que al llarg de la seva història hagi viscut uns 150 episodis d'inundacions des de l'any 1193 quan es documenta la primera. La majoria de les inundacions han estat a causa del desbordament dels rius, sovint de més d'un a la vegada, i l'època que són més freqüents és durant el darrer tram de l'any, de setembre a desembre.

Gent traient material afectat per les inundacions a l'exterior del Colmado Busquet, a la plaça Catalunya. A la dreta, el carrer Albereda. 1962

(Ampliar) - Gent traient material afectat per les inundacions a l'exterior del Colmado Busquet, a la plaça Catalunya. A la dreta, el carrer Albereda. 1962. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les inundacions més importants documentades varen tenir lloc el 1843, amb més d'un centenar de víctimes, el 1940, conegut com a Aiguat de Sant Lluc, que provocà de 6 a 15 víctimes i nombrosos damnificats, i el 1970, amb grans afectacions materials.
Girona és travessada per quatre cursos fluvials: el Ter, l'Onyar, el Galligants i el Güell, el més important dels quals és el Ter, que neix a la localitat d'Ulldeter, al Ripollè:s, i desemboca a la platja de Pals, al Baix Empordà. Té un règim nivopluvial i assoleix el pic de cabal durant el mes de maig. Hi ha diversos embassaments al llarg del seu recorregut, com Sau, Susqueda i el Pasteral, que regulen el cabal del riu. Els altres tres rius hi aporten les seves aigües: l'Onyar i el Güell directament, mentre que el Galligants desemboca a l'Onyar. De fet, el Güell desembocava a l'Onyar fins a l'any 1968, quan va ser canalitzat i desviat cap al Ter a causa de la multitud d'inundacions que provocava. A part dels quatre rius, existeixen o han existit també altres corrents fluvials com rieres, torrents i recs: la Séquia Monar, la riera Bullidors, el torrent Estela, la riera de Can Llinàs, etc.

Pere III concedeix als jurats de la ciutat de Girona i també al batlle i a Arnau de Llor, administrador de les rendes de la ciutat, facultat per recaptar el dret de barra, portatge i passatge a fi de reparar els ponts i camins destruïts per les inundacions. 1337

(Ampliar) - Pere III concedeix als jurats de la ciutat de Girona i també al batlle i a Arnau de Llor, administrador de les rendes de la ciutat, facultat per recaptar el dret de barra, portatge i passatge a fi de reparar els ponts i camins destruïts per les inundacions. 1337. Fons Ajuntament de Girona.

Segles XIV-XV.
La majoria d'inundacions de Girona han estat com a conseqüència com a desbordament dels rius, encara que en èpoques més recents també s'ha produït un fenomen conegut com a inundació difusa, o per escolament en manta, que consisteix que els sistemes de drenatge de la ciutat arriben al seu límit de capacitat i no poden processar tota l'aigua que els arriba. Des de les primeres inundacions que es té constància, als voltants dels segles XII-XIII, s'ha produït uns 150 episodis d'inundacions.
Les primeres inundacions serioses de la ciutat de Girona es documenten el 1193 i en els anys 1377 i 1380, pocs després de la pesta negra dels anys 1347-1348. En els anys 1421, 1425 i 1445, quan Girona era capital de la vegueria de Girona-Besalú, també hi va haver importants inundacions: la segona va causar desperfectes al pont de Sant Jaume que unia Pedret amb la riba oposada del Ter, i la tercera el va acabar d'ensorrar.
La causa dels aiguats era l'estretor del llit del riu Onyar i l'acumulació de runa a les seves dues ribes. L'oficial-arxiver Francesc Oliver redactà el 1366 el següent informe, originalment en castellà: "[...] interceptant el curs de les aigües de l'Onyar amb aquella immensa mola que assentaren dins del seu llit", en referència a les noves edificacions que s'aixecaren a la plaça de les Cols i a Sant Feliu. Pel que fa al Ter, era un riu que es desbordava fàcilment; quan ho feia, l'Onyar quedava embotit i no podia abocar el seu cabal, la qual cosa causava seriosos problemes.
Al segle XIV, després de les inundacions, la part de l'Areny o "taules de l'Areny" s'aprofitava com a terreny de conreu. A finals del segle XV es construí una presa amb comportes al sector nord de Girona que va ser molt criticada pels veïns de la part baixa de la ciutat. També existia una presa a la boca del Galligants que va ser enderrocada el 1589.

Privilegi atorgat pel rei Ferran I, a petició dels jurats i prohoms de la ciutat, en el qual concedeix llicència per imposar, estatuir i ordenar drets de barra amb la finalitat de reparar els camins que havien estat derruïts a causa d’una inundació. 1416

(Ampliar) - Privilegi atorgat pel rei Ferran I, a petició dels jurats i prohoms de la ciutat, en el qual concedeix llicència per imposar, estatuir i ordenar drets de barra amb la finalitat de reparar els camins que havien estat derruïts a causa d’una inundació. 1416. Fons Ajuntament de Girona.

Segles XVI-XVII.
Durant el segle XVI tampoc cessaren els al·luvions: l'any 1519 l'església de Sant Nicolau va patir greus danys i hagué de ser reforçada; també se'n produïren els anys 1533, 1534, 1552, l'anomenat "Aiguat de Sant Lluc", (que no s'ha de confondre amb l'aiguat de 1940); sense víctimes, l'arxiver municipal Julián de Chía escrigué que "tot l'estiu de l'any següent es navegà amb barques des de la porta de Sant Feliu fins al pont de Sant Francesc", el 1575, el 1579 i un darrer especialment fort el 1599 que causà l'enderrocament de 56 metres de muralla i de dues cases, i també la mort de més de vint persones.
A aquestes inundacions les seguiren d'altres el 1603, el 1617, coneguda popularment com a "Aiguat del Diluvi"; va ser una de les més catastròfiques de la història de la ciutat, tot i que no provocà víctimes, i afectà bona part de Catalunya, el 1623, el 1625, el 1626, el 1645, el 1663, en la qual el Ter va enderrocar part de la muralla del Mercadal, que s'hagué de reconstruir, el 1678, que va esfondrar el pont de Sant Agustí que unia l'Argenteria amb la zona del convent de Sant Agustí i causà dues morts, i el 1669, en la qual també el Ter va rebentar el dic de protecció de la ciutat.

Alumnes de la granja-Escola de Sant Isidre netejant les terres de cultiu de l'escola després d'un aiguat, al barri de Pont Major. Al fons, d'esquerra a dreta, l'església parroquial de Sarrià de Ter i el pont de l'Aigua sobre el riu Ter. 1920

(Ampliar) - Alumnes de la granja-Escola de Sant Isidre netejant les terres de cultiu de l'escola després d'un aiguat, al barri de Pont Major. Al fons, d'esquerra a dreta, l'església parroquial de Sarrià de Ter i el pont de l'Aigua sobre el riu Ter. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Segles XVIII-XIX.
El segle XVIII va començar amb la reconstrucció del pont de Sant Agustí, destruït per la inundació del 1678, que es va fer de dues arcades. Va ser enderrocat per una nova inundació l'any 1737. Durant aquest segle hi va haver altres episodis d'inundacions els anys 1716, el 1726, el 1732, el 1735, el 1763, l'"Aiguat de Santa Teresa", i el 1777.
Durant el segle XIX, època en la qual la ciutat tenia uns 6.000 habitants, les inundaciones continuaren produint-se: n'hi hagué els anys 1801, el 1802, el 1814, el 1819, el 1826, el 1828, el 1829, especialment forta, el 1840, el 1843, que va provocar més d'un centenar de víctimes, el 1850, el 1853, el 1861, amb 70 cases esfondrades i dues víctimes, el 1872, el 1884, el 1897 i el 1898.

Vista del carrer Pedret inundat pel desbordament del riu Ter. Al fons sobresurt l'església del Pilar. 1919

(Ampliar) - Vista del carrer Pedret inundat pel desbordament del riu Ter. Al fons sobresurt l'església del Pilar. 1919. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

En el segle XVIII i fins a finals del XIX, els gironins creien que la presa de La Manola, situada al barri de Pedret, era la causant de les inundacions periòdiques que assolaven la ciutat. Després de l'aiguat de 1732, van demanar a l'ajuntament, mitjançant el governador militar, que s'enderroqués la presa, cosa que els pèrits no van aprovar. El 1722 s'hi va construir un mur de defensa d'aigües i una barana contra l'acció del Ter.
A començaments del segle XIX es planteja desviar el riu Ter pel puig d'en Roca; el projecte no es va dur a terme pel seu alt cost ecònòmic. Durant aquest mateix segle es feien servir sistemes d'alerta, com tocs de campana, trets, etc. per avisar dels aiguats, i també es tenia estudiat el sistema d'evacuació de les persones mitjançant ponts de fusta, obertures a les parets mitgeres, etc., que funcionaren en la majoria de casos, llevat de l'aiguat de 1843, degut a la seva especial magnitud.

Inundació de la zona de vies i l'estació de Girona. 1921

(Ampliar) - Inundació de la zona de vies i l'estació de Girona. 1921. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

El segle XX.
El 7 d'octubre de 1919 es va produir la primera inundació important de la ciutat durant el segle XX (1), quan es desbordà el riu Ter a l'altura del Pasteral i, en poca estona, les aigües descontrolades arribaren a la ciutat i s'afegiren a les del Güell i l'Onyar; no es té constància que hi hagués víctimes, però va deixar importants danys materials a les hortes del nord de la ciutat, a la zona de la Devesa i barris del Mercadal, Sant Pere de Galligants i Pedret.
L'anomenat "Aiguat de Sant Lluc", que s'inicià el 18 d'octubre de 1940 i durà de tres a quatre dies, va ser un dels més devastadors mai registrats a les comarques gironines. El desbordament del Ter, que va inundar tota la Devesa, l'Onyar, que al barri vell va arribar als dos metres d'alçada, i el Güell, que va ensorrar el pont de Mart, va provocar la mort d'una desena de persones, entre les quals l'alferes Huarte, que morí ajudant a salvar gent i que dona nom a un pont actual, i grans desperfectes a la ciutat, que tot just es recuperava de la Guerra Civil.

Marques de l'alçada de l'aigua a les inundacions del 12 d'octubre de 1962, el 13 de setembre de 1963, i el 12 d'oactubre de 1970 a la façana de la casa 11 del carrer Ballesteries

(Ampliar) - Marques de l'alçada de l'aigua a les inundacions del 12 d'octubre de 1962, el 13 de setembre de 1963, i el 12 d'oactubre de 1970 a la façana de la casa 11 del carrer Ballesteries. Generalitat de Catalunya - ACA.

Durant els anys seixanta es varen produir les tres darreres inundacions importants, els anys 1962, 1963 i 1970. De les tres, la del 12 d'octubre de 1970 va ser la de més consideració: s'arribà al 1,26 m d'aigua al carrer Ballesteries, al Barri vell, la inundació que més desperfectes causà en tot el segle. El riu Onyar, després de trencar un mur de contenció, va envair els carrers de la ciutat, mentre que el Güell i la riera Massana inundaren el barri de Sant Narcís. No hi ha haver cap víctima mortal, per&oagrave; els afectats varen arribar als 2.000, amb unes pèrdues de 500 milions de pessetes.
A causa de les inundacions provocades pel riu Onyar el 1970, entre aquest any i el 1972 es van dur a terme un seguit d'obres a la llera del riu al seu pas per la ciutat per evitar futures catàstrofes similars, donant-li a la conca una forma prismàtica feta de formigó. La construcció de les preses del Pasteral i Sau (1962-1963) i Susqueda (1968), amb la regulació del cabal del Ter, contribuïren a que les vingudes del riu disminuíssin notablement. El Güell també va ser canalitzat entre el 1965 i el 1968.

Augment del cabal del riu Onyar després d'un episodi de fortes pluges. 2014

(Ampliar) - Augment del cabal del riu Onyar després d'un episodi de fortes pluges. 2014. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El segle XXI.
Tot i no haver-se produit cap episodi d'inundació equiparable als històrics, el novembre de 2018 i el gener de 2020, considerables crescudes dels rius al seu pas per Girona varen fer recordar situacion catastròfiques.
Amb el temporal de llevant dels dies 17 i 18 de novembre de 2018 que va afectar les comarques gironines i que va deixar registres de 200 litres per metre quadrat, el riu Onyar al seu pas per la ciutat va presentar un aspecte que no s'havia vist en dècades. La mitjana del cabal el diumenge 18 va ser de 300 metres cúbics per segon, no obstant ser la meitat del que caldria per arribar a una situació de desbordament. A aquesta crescuda es varen sumar les del Ter, el Gúell i el Galligants. Al vespre es varen tancar el pas a les passeres que travessen el riu Onyar per precaució, des de la Creueta fins a la Font del Rei, i també l'accés al pont d'en Gómez. El dilluns 19, el cabal del riu ja havia baixat.
Els dies 21, 23 i 23 de gener 2020, i degut a la pluja provocada per la borrasca Gloria, amb una precipitació acumulada de 235 litres per metre quadrat, el cabal dels rius es va disparar a les comarques de Girona. Aquesta situació va fer que tots els rius de Girona amenacessin amb desbordar-se. La crescuda del Ter es va agreujar amb el dessembassament dels pantans de Sau i Susqueda, i va arribar a inundar habitatges i equipaments a Fontajau, Sant Ponç, Pedret i el Pont Major.


Notes

(1) - Va ser la primera important, però no la primera cronològica; ja se n'havien produït els anys 1902, 1903, 1907, 1908, i se'n seguirien produint els anys 1920, 1921, 1926, 1932, 1937, 1939, 1940, 1942, 1943, 1944, 1948, 1962, 1963, 1965, 1969, 1970, que arribà a 1,26 m sobre el terra al carrer Ballesteries, 1971, 1977, 1982, 1987,1991, i 1992. Tornar al text


Bibliografia.

- "Inundaciones de Gerona". Julián de Chía. 1861. Imprenta i Libreria de Paciano Torres. Girona.
- "Evolución de las inundaciones en Catalunya en los últimos quinientos años". M. Carmen Llasat, Mariano Barriendos, Roberto Rodriguez, Javier Martín-Vide. 1999. Universitat de Barcelona.
- "Girona i les inundacions". Anna Ribas Palom. 2015. Patrimoni Cultural, 6. Ajuntament de Girona i Institut d’Estudis Gironins.
- "Las inundaciones históricas en la ciudad de Girona”. E. Sorribas Ribas, A. Güell Mirabet. 1991. Universitat de València i Asociación de Geógrafos Españoles.
- "Vulnerabilitat i adaptació al risc d'inundació a la ciutat de Girona". A. Ribas Palom. 1993. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, núm. 13.
- "Rius, ponts i aiguats". Ramon Alberch, Pere Freixes, Emili Massanes, Joan Miró. 1982. Ajuntament de Girona.
- "El risc d'inundacions a Catalunya. El cas de la ciutat de Girona". Armand Güell i Mirabet, Enric Sorribas i Ribas. 1991. Revista Catalana de Geografia, volum VI.
- "Les inundacions: una història que es repeteix". Josep Clara, 1993. Revista de Girona, núm. 160.


"La Girona de l'aigua". Exposició. Article i reportatge fotogràfic de l'exposició l'any 2016 al Museu d'Història de Girona.

"La Girona de l'aigua". Inauguració. Article i reportatge fotogràfic de la inauguració de l'exposició al Museu d'Història de Girona.

La crescuda del 18 de novembre 2018: L'Onyar, reportatge fotogràfic i video.

La crescuda del 21, 22 i 23 de gener 2020: El Ter, l'Onyar (I), l'Onyar (II) , i el Galligants, reportatges fotogràfics i videos.

Nombre d'inundacions a la ciutat de Girona per segle

(Ampliar) - Nombre d'inundacions a la ciutat de Girona per segle. Basat en "El risc d'inundacions a Catalunya" (op. cit)

Nombre d'inundacions a la ciutat de Girona per mes

(Ampliar) - Nombre d'inundacions a la ciutat de Girona per mes. Basat en "El risc d'inundacions a Catalunya" (op. cit)

Alfons IV al bisbe i Capítol de la Seu de Girona. Atesa la súplica dels nuncis de la ciutat amb motiu dels danys causats per les inundacions del riu Ter, els mana que cap clergue amb propietats al costat del riu s’abstingui de pagar el tall establert entre el veguer i els jurats de la ciutat i els canonges de la Seu, sota les penes indicades. 1430

(Ampliar) - Alfons IV al bisbe i Capítol de la Seu de Girona. Atesa la súplica dels nuncis de la ciutat amb motiu dels danys causats per les inundacions del riu Ter, els mana que cap clergue amb propietats al costat del riu s’abstingui de pagar el tall establert entre el veguer i els jurats de la ciutat i els canonges de la Seu, sota les penes indicades. 1430. Fons Ajuntament de Girona

Memorial presentado de Señores Illustres para que se sirva socorrer a la ciudad en las desgracias que le ha ocasionado la inundación de los Ríos. 1678

(Ampliar) - Memorial presentado de Señores Illustres para que se sirva socorrer a la ciudad en las desgracias que le ha ocasionado la inundación de los Ríos. 1678. Fons Ajuntament de Girona

El carrer de Pedret inundat després del desbordament del riu Ter. 1940

(Ampliar) - El carrer de Pedret inundat després del desbordament del riu Ter. 1940. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona

L'aiguat de 1962. Els Quatre Cantons des d'un punt elevat

(Ampliar) - L'aiguat de 1962. Els Quatre Cantons des d'un punt elevat. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona

Inundació de 1963. Vista enlairada d'un camió de soldats retingut a l'avinguda Ramon Folch. S'observa un dels soldats intentant reparar el motor del vehicle

(Ampliar) - Inundació de 1963. Vista enlairada d'un camió de soldats retingut a l'avinguda Ramon Folch. S'observa un dels soldats intentant reparar el motor del vehicle. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona

Crescuda del cabal del riu Ter a l'altura de la Devesa, a Girona. 1963

(Ampliar) - Crescuda del cabal del riu Ter a l'altura de la Devesa, a Girona. 1963. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona

Desperfectes provocats per les inundacions a l'establiment Magatzems Mary. 1970

(Ampliar) - Desperfectes provocats per les inundacions a l'establiment Magatzems Mary. 1970. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona

Efectes de les inundacions a Girona. Catifes dels magatzems Mercadal esteses a la Rambla de la Llibertat. 1970

(Ampliar) - Efectes de les inundacions a Girona. Catifes dels magatzems Mercadal esteses a la Rambla de la Llibertat. 1970. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona


--- Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés