Després de les inundacions de 1940 es començà a pensar en la necessitat de construir el barri (1). El conjunt es va edificar sobre terrenys expropiats a dotze propietaris. L'octubre de 1942, es va fer un avantprojecte que preveia ocupar 251.436 m2, on hi hauria 507 habitatges, església i centre parroquial, “hogar del productor”, col·:legi, camp d'esports, clínica-sanatori i un viaducte o pas elevat per travessar les vies del ferrocarril de Madrid-França i Sant Feliu de Guíxols-Girona.
El projecte definitiu, de l'any 1947, reduïa la superfície a 142.486 m2, és a dir, a la meitat, i tot i que augmentà en cinc el nombre d'habitatges, va excloure el camp d'esports i la clínica-sanatori però inclouria el Centre de Formació Professional. Respecte al viaducte, tampoc s'arriba a construir, per tant, el barri només disposava d'una única via principal d'accés, l'avinguda de Sant Narcís, que implicava que Sant Narcís prengués un caràcter de barri perifèric i marginat de Girona, no incorporat a la ciutat.

(Ampliar) - Inauguració oficial del Grup Sant Narcís. Les autoritats a l'acte amb el bisbe, Josep Cartanyà. 2 de juny de 1952. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

El projecte era dissenyat el 1944, sota les directrius de la "Ley de Casas baratas", però les obres no s'iniciaren fins el 1948, degut a les dificultats en el procés apropiatiu. L'any 1951 es lliuraren les primeres cases, després d'una subhasta deserta. La construcció es realitzà per administració directa amb formació d'equips de treballadors. El barri s'inaugurà el 18 de juliol de 1951, però la inauguració oficial no es realitzaria fins el febrer de 1952. El barri constaria finalment de 527 habitatges, església, centre social, centre parroquial i escola de formació professional.

(Ampliar) - Vista aèria del barri de Sant Narcís. En primer terme, la construcció del col·legi de les Dominiques. Al centre, les vies de la línia del carrilet d'Olot, que serien retirades el 1969. A l'altre costat, habitatges del barri. 1960. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'estructura inicial del barri.
El conjunt d'edificis de Sant Narcís estava format per cases de poca alçada i espais amb arbres i, tot i que la Obra Sindical del Hogar construïa habitatges de baixa qualitat, amb dèficit d'equipaments i amb problemes de conservació, en el cas del Grup de Sant Narcís es pot trobar una construcció bastant acceptable.
El conjunt dels habitatges de Sant Narcís seguia un model de tipus ciutat-jardí, que l'autor del projecte, l'arquitecte Ignasi Bosch i Reitg, defensava per l'aire rural que podia conservar aquesta zona de Girona. Les idees de la urbanització ruralitzada es difonien en el moment en què la vida a la ciutat es feia més desagradable per l'excessiu atapeïment.

(Ampliar) - Inauguració oficial del Grup Sant Narcís. Veïns a la plaça de l'Assumpció. 2 de juny de 1952. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Segons la política urbanística del moment, els habitatges són unifamiliars d'una o dues plantes, que alternen amb d'altres de plurifamiliars de tres o quatre plantes, disposats en una trama regular i uniforme, amb equipaments mínims. La superfície dels habitatges oscil·la entre els 101,8 m2 per les cases més benestants i 75,6 m2 pels pisos. Inicialment, per adquirir un dels habitatges, s'havia d'estar sindicat, per això el barri adquireix un caràcter de barri de funcionaris. Posteriorment s'adjudiquen els habitatges més senzills a les classes obreres.
El conjunt inicial d'habitatges constitueix una mostra significativa de la política d'habitatge duta a terme per l'Obra Sindical del Hogar durant la postguerra (2).

(Ampliar) - Zona d'horts a la carretera de Santa Eugènia on posteriorment es construiria el grup de cases del barri de Sant Narcís. 1945-1949. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'església de Sant Narcís.
L'església Parroquial de Sant Narcís està situada a la Plaça de Nostra Senyora de l'Assumpció. És un edifici de planta rectangular amb absis semicircular, estructurat amb una nau central ample i dues grans naus laterals més estretes. La façana principal presenta un campanar de planta quadrada en el lateral dret i un porxo a l'entrada amb coberta de teula i columnes aparellades, amb capitells de pedra, que delimiten les obertures de la façana del porxo d'arcs de mig punt.

(Ampliar) - Vista general de la plaça de l'Assumpció. 1960. Narcís Grosset Oliver. CRDI - Ajuntament de Girona.

La torre campanar combina exteriorment l'obra vista amb l'arrebossat. La resta de paraments exteriors són arrebossats. Interiorment les naus són enguixades i pintades de color de blanc. Destaca del conjunt les columnes revestides amb peces de ceràmica de Quart (argerates) ornades i amb capitells que enllacen amb l'obra fàbrica dels arcs de mig punt. Al centre de la nau principal hi ha una cúpula octogonal de base.

(Ampliar) - Inundació provocada pel desbordament del riu Güell al seu pas per Sant Narcís amb la via del tren d'Olot al centre. 13 de setembre de 1963. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

A la façana hi destaca una figura de Sant Narcís. Aquesta terra cuita industrial, procedent de Ceràmiques Marcó de Quart. Amb la mà dreta, el sant està beneint mentre que amb la mà esquerra sosté un llibre. Explica la llegenda que sant Narcís va ser bisbe de Girona durant la seva estada a la ciutat.
El promotor de la urbanització d'aquesta zona de Girona, Ignasi Bosch Reitg, fou qui va escollir aquesta figura del sant patró gironí vestit amb una túnica i una mitra.
Com succeeix amb la imatge de la Sagrada Família a la porta d'entrada del convent de les monges butinyanes, aquest Sant Narcís és una peça seriada, això és, que ha seguit un procés de producció industrial.

(Ampliar) - Peces de ceràmiques Marcó de Quart, un element típic del barri de Sant Narcís.

(Ampliar) - Acte de col·locació de la primera pedra del complex esportiu del GEiEG de Sant Narcís. A l'esquerra, l'escola Mare de Déu del Mont. 4 de novembre de 1973. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Vista aèria del barri de Sant Narcís. 1980-2000. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Instal·lacions de la Camps. Ca. 1950. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Edifici de la Delegación Provincial de Sindicatos Hogar del Productor "San Narciso". Ca. 1970. Joaquim Curbet. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Barri de Sant Narcís. 2012. Joan Sabater Brunet. CRDI - Ajuntament de Girona.

---

Notes

(1) - El 1940 hi va haver un seguit d'inundacions que van causar la destrucció de cases i barris. Per a aquest motiu, l'Estat es va veure obligat a intervenir com a promotor d'habitatges i va crear organismes públics com l'Instituto Nacional de la Vivienda i l'Obra Sindical del Hogar.
D'altra banda, els agricultors que vivien als afores, es va traslladar a la ciutat per buscar una feina que els proporcionés més diners, cosa que no obtenien amb terres rurals. Això va suposar unes onades d'immigració que necessitaven un habitatge a preu moderat.
Per poder dur a terme aquesta construcció d'habitatges de baix cost, el Ministeri de la Governació va decretar, en el Butlletí Oficial de l'Estat de l'1 de novembre de 1940, que oferirien crèdits als ajuntaments de Barcelona, Girona i Tarragona per poder solucionar la manca d'habitatges.
[Tornar al text]

(2) - La generositat de l’Obra Sindical del Hogar en la construcció del Grup de Sant Narcís es manifesta en l’amplitud dels habitatges, comparant amb les superfícies de la majoria d’habitatges construïts en la mateixa època i fins i tot per la mateixa Obra Sindical del Hogar. Essent la superfície mínima exigida per la normativa vigent de l’any 1944 de l’ordre dels 37,5 m2 per habitatge, en el Grup de Sant Narcís se sobrepassà àmpliament aquest valor i s'assolí de mitjana els 86,1 m2. ("Sant Narcís: de la utopia a l'assimilació urbana". Rosa Maria Fraguell).
[Tornar al text]

---

Bibliografia

-"El Grup de Sant Narcís de Girona. 50 anys: 1952-2002". Manel Serra i Pardàs. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-84960966.
- "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5.
- "La ciutat-jardí i l'Obra Sindical del Hogar a l'època franquista: El Grup de Sant Narcís de Girona". Rosa Maria Fraguell. Centre d'Estudis Històrics i Socials. ISBN 978-84-40420701.
- "Sant Narcís: de la utopia a l'assimilació urbana". Rosa Maria Fraguell. Ajuntament de Girona.

---

---