La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La primera referència a la construcció d'un pont sobre el Güell d'accés al paratge anomenat "Camp de Mart" (1), a l'actual rotonda de Can Vidal, data de 1857. El pont col·locat al lloc on abans hi havia les palanques anomenades de la Princesa, el va construir el mestre fuster Joaquim Jaquet, segons projecte de l'enginyer Faquineto, i va tenir un cost de 9.980 rals. Els desperfectes causats per les inundacions van fer que el 1877 es plantegés substituir el pont de fusta per un de ferro construït per la casa Eiffel, com d'altres a la ciutat de Girona. Aquell pont metal·lic va ser substituït per un de pedra a principis del segle XX, si bé va ser aprofitat per col·locar-lo aigües avall, a l'altura del carrer Cerverí, on va rebre el nom de pont del carrer Cerverí o de Can Plaja.

Pont de Mart destruït per la crescuda del riu Güell. 1940

(Ampliar) - Pont de Mart destruït per la crescuda del riu Güell. 1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

El nou pont de pedra va resistir sense problemes fins als aiguats d'octubre de 1940 que va ser dels més destructors del segle XX. Després de tres dies d'intenses pluges, tots els rius de la ciutat es varen desbordar i el Güell es va emportar el pont de Mart i de passada un grup de persones que eren a sobre, observant la crescuda del riu. L'alferes Hermógenes Huarte es va llençar a l'aigua per intentar salvar-los, però va morir en l'intent. Per homenatjar-lo, l'Ajuntament va decidir posar el seu nom a un nou pont construït el 1941 sobre l'Onyar.
Aquell pont també se'l van endur les aigües el 1970. Ara porta el seu nom una passera sobre l'Onyar que uneix el carrer General Mendoza amb el carrer del Carme, a l'altura del Jardí de l'Infància.
El pont de Mart, també conegut com a Pont de Can Vidal, per la proximitat amb l'antiga fàbrica de gasoses "La Immortal de Girona", enderrocada el 1995, va desaparèixer definitivament a finals dels anys 60, arran del cobriment de l'antic llit del Güell. Actualment al seu lloc hi ha una rotonda.

El Pont de Mart. 19/03/1960

(Ampliar) - El Pont de Mart. 19/03/1960. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Obres de cobriment del riu Güell a l'altura de la Devesa davant la caseta del Rellotge. 1963

(Ampliar) - Obres de cobriment del riu Güell a l'altura de la Devesa davant la caseta del Rellotge. 1963. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - L'espai així anomenat, en època de Josep Pla, era un lloc aïllat de Girona, le'n separaven les barreres naturals com el riu Güell i les artificials com el tren i la carretera. Segons l'escriptor, "forma un gran rectangle d'aire emmarcat per quatre masses botàniques puixants". A principis del segle XX era utilitzat per a maniobres militars de cavalleria i artilleria, i per a practicar-hi esports, especialment el futbol. [Tornar al text]


Bibliografia general

- "Guia d'arquitectura. COAC. Girona i els seus barris". Carles Salmeron i Bosch, 1983. Ajuntament de Girona 1983.
- "Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana". Josep M. Birulés i Joan del Pozo, 2008. Girona, Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya - Girona.
- "Girona: rius, ponts, aiguats". Ramon Alberch, Pere Freixas, Emili Massanas, Joan Miró, 1982. Ajuntament de Girona.
- "Les inundacions a Girona". Anna Ribas Palom, 2007. Ajuntament de Girona i Institut d'Estudis Gironins.


Ponts antics

Una dona i dos nens al pont de Mart. Al fons, la ronda Ferran Puig. 1951

(Ampliar) - Una dona i dos nens al pont de Mart. Al fons, la ronda Ferran Puig. 1951. Martí Massafont Costal. CRDI - Ajuntament de Girona.

El pont de Mart sobre el riu Güell. 1935-1940

(Ampliar) - El pont de Mart sobre el riu Güell. 1935-1940. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d'un infant al pont de Mart. 1949

(Ampliar) - Retrat d'un infant al pont de Mart. 1949. Martí Massafont Costal. CRDI - Ajuntament de Girona.


Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés