![]() |
![]() |
![]() |
||||||||
![]() Els primers habitants.
El jaciment arqueològic de "Sobre Pedret", que ocupa uns 500 m2, es troba sobre la muntanya calcària de Montjuïc, a l'alçada del barri de Pedret. Es tracta d'un jaciment del Paleolític Inferior (150.000 aC), una estació a l'aire lliure, molt probablement un lloc d'habitació, en un aflorament de margues silicificades, que aportava als primitius habitants matèria primera per fabricar tot tipus d'eines, com pics, còdols tallats uniformement, discs ("El jaciment a l’aire lliure de Sobre Pedret", Eudald Carbonell, 1979), unes 2.000 peces localitzades, que es conserven al Museu d'Arqueologia de Sant Pere de Galligants. ![]() (Ampliar) - Girona vista des de Pedret (1883-1905). Jaume Pons Martí. Museu d'Art de Girona. Esglésies i hospitals medievals.
El 1188 es va construir l'hospital de Sant Llàtzer dels mesells (1), on eren atesos els malalts infecciosos i els leprosos a Pedret, aleshores un indret allunyat del centre urbà, com corresponia al seu propòsit. La construcció de la muralla del segle XIV va incorporar a la ciutat els burgs de Sant Pere i Sant Feliu, però Pedret va quedar-ne exclòs. ![]() (Ampliar) - 28 d'agost de 1556. Narcís Barceló, hostaler del veïnat de Pontmajor, a la batllia de Girona, ven a Enric Sorís, ferrer de Girona, una casa situada al carrer de Pedret, extramurs d'aquesta ciutat. Amb àpoca del preu, 120 lliures. Biblioteca de Catalunya.
Alguns historiadors opinen que possiblement va ser creat per separar aquests malalts de la resta que feia estada a l'Hospital del capellans, de la Seu, o de Sant Pere. L'edifici actual és producte d'un seguit d'addicions fetes al llarg del temps. Al 1555 el rei Carles I d'Espanya emeté un document a favor de la institució, que s'engrandeix a l'altre costat de la carretera (1583: molí-rasclosa de la Manola). El 1666 desaparegué com a tal en inaugurar-se el nou Hospital de Santa Caterina. L'edifici és de planta rectangular allargada i estructurat en planta baixa i pis. Destaquen a la planta baixa els arcs escarsers de pedra. El 1333 es va construir, al costat, la capella de Sant Jaume. A primers dels segle XVII, documentat l'any 1623, va a passar a dependre directament de l'Hospital de Santa Caterina. ![]() (Ampliar) - Vista de Girona des del barri de Pedret, amb l'arcada de l'església del Pilar en primer terme. 1806. Dequevauviller, gravador. CRDI - Ajuntament de Girona. Lloc de pas, lloc de guerres.
Amb unes primeres referències del 1155, l'Hospital de Sant Llàtzer, el camí de França, els molins i les pedreres foren els que consolidaren el barri. La situació del barri, a la via d'entrada a Girona, i mancat de fortificacions, va fer que es veiés sotmès als atacs de tots els exèrcits assetjants. El barri va ser incendiat al segle XV durant la Guerra Civil catalana, després de la qual es comptabilitzaren 22 permisos d'obres concedits entre 1488 i 1523 per a edificar-hi noves cases, en substitució de les enderrocades. Un cop refet, tornà a ser destruït al setge de 1652 i quedà deshabilitat per molts anys. ![]() (Ampliar) - La batalla de Pedret, durant la Guerra del Francès. 1883. Josep Lluís Pellicer i Fenyé. Col·lecció particular. La batalla de Pedret.
Durant la Guerra del Francès, el 17 de juny de 1809, el general Álvarez de Castro ordenava que un exèrcit format per 450 homes dels cossos d´Ultònia, 2n de Voluntaris de Barcelona, Regiment del Borbó, 1r Terç de Girona i 1r de Vic, sortissin de la ciutat de Girona per arruïnar les obres que les tropes de la coalició francesa feien al barri de Pedret per reforçar els atacs. ![]() (Ampliar) - El barri de Pedret amb el riu Ter. 1900-1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Observóse también que los sitiadores reforzaban estraordinariamente el espaldón que habían formado sobre el camino real de Francia al estremo del arrabal de Pedret, hasta el punto de que no hacían en el efecto alguno los fuegos de la plaza, y tenia ya 30 varas de largo, 14 piés de alto y 20 de espesor. ![]() (Ampliar) - Passallís de Pedret. 1920-1930. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona. Durante esta operación el teniente de Ultonia D. Silvestre Mondeli, se adelantó por el camino real de Francia con 50 hombres, siguiéndoles un destacamento de zapadores mandado por el subteniente D. Matías Marich, una brigada de albañiles y carpinteros paisanos provistos de todos los útiles necesarios, con el ingeniero voluntario D. Luis Bou y Campredón, un piquete de 10 artilleros con un sargento llevando lanzafuegos y camisas embreadas, sostenidos por 30 husares del escuadrón de San Narciso á las órdenes del capitán D. Mauricio Gimenez y mandados todos por el ingeniero comandante D. Guillermo Minali. Llegados al espaldón en el momento que Macarty acababa de ocuparlo, se aplicaron por el sargento de artilleria D. Manuel Ontañón y 10 soldados de su cuerpo, las faginas y camisas embreadas y se pegó fuego, mientras los obreros demolían y arrasaban la obra en menos de una hora, echando al rio las tierras y materiales. ![]() (Ampliar) - L'antic Hospital de Sant Llàtzer. 1920-1926. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona. Acudieron los enemigos en número muy crecido, uniéndoseles los que ocupaban los puestos de la montaña de Montjuich y sus inmediaciones y amparándoles las fuerzas del Puig den Roca, de donde bajaron dos cañones de á 8 y los colocaron á la orilla opuesta del Ter á fin de coger por el flanco á los nuestros. Rompióse un vivísimo fuego por ambas partes adelantando al mismo tiempo los sitiadores varias partidas de caballeria desde Puente mayor. Observado este movimiento por Minali, y toda vez que ya estaba cumplido el objeto de la salida, ordenó la retirada que se ralizó con el mayor orden y en medio de un espantoso fuego en el que tomaron parte todas las baterías enemigas, á las que contrarrestaron las de la plaza y sus fuertes. Las columnas Wesfalianas intentaron varias veces presentar batalla, pero siempre se vieron obligadas á retirarse con mucha pérdida." ![]() (Ampliar) - Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1880-1890. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Mientras duró la acción, el enemigo que observaba que los albañiles y carpinteros tomaban parte en la salida, redobló el bombardeo hasta el punto de que en el espacio de aquellas dos horas arrojó 210 bombas la mayor parte con estopines incendiarios, que si bien lograron pegar fuego á algunas casas, pudo apagarse por los mismos vecinos. El General Álvarez permaneció constantemente dando órdenes en la puerta de Francia y en el Baluarte de San Pedro, con el brigadier D. Julián de Bolíbar, el jefe de artilleria D. Isidro de la Mata, sus ayudantes de campo D. Felipe Buxons y D. Narciso Rich, el mayor general O-Relly teniente coronel del Regimiento de Ultonia y sus ayudantes D. José Lamas, el teniente D. Felipe Hermida y el asesor secretario D. Andr&oeacute;s Cavallero. ![]() (Ampliar) - Vista del carrer Pedret inundat pel desbordament del riu Ter. Al fons sobresurt l'església del Pilar. 7 d'octubre 1919. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Las compañías de Cruzada estuvieron sobre las armas en sus respectivos puntos. La de estudiantes á las órdenes de su capitán D. Valentin Comas que ocupaba el peligroso baluarte de San Pedro, sostuvo un vivísimo fuego con el enemigo. El beneficiado de Barcelona D. Francisco Bellagarda, alistado en la Cruzada, asistió á un herido en dicho baluarte á pesar del fuego del enemigo. El sargento de la misma D. Juan Frigola y los individuos Francisco Perxés, Lorenzo Folgarona y Coll, Pedro Marianedas, José Bisbe y Francisco Orri, salieron voluntariamente á formar parte de la espedición, demostrando tal arrojo, que el general les premió con un escudo de valor. Las mujeres de ciudad tomaron tambi&oeacute;n parte en la acción, corriendo entre una lluvia de bombas y balas á los puntos de mayor peligro para suministrar cartuchos, aguardiente, agua y demás que necesitaban los defensores de la plaza, á la vez que auxiliaban á los moribundos y recojian á los heridos llevándoles á los hospitales de sangre. ![]() (Ampliar) - Vista de Pedret amb el riu Ter. 1922, En primer terme, obelisc de 1722. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.
Belmas, al dar cuenta de la retirada de las fuerzas que habian tomado parte en la salida, dice: “Se retiraron en buen orden á la plaza entre los aplusos de la poblacion que, desde los tejados de las casas y de lo alto de las torres, era impaciente espectadora de los efectos del ataque”. ![]() (Ampliar) - Vista de Pedret i ruïnes de l'església del Pilar. 1910-1915. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona. Durante el ataque se voló el arcón de municiones de la misma torre produciéndose alguna confusión en aquel reducto recinto pero bien pronto se recobró la firmeza animados por los jefes aun en medio de los estragos que el fuego enemigo causaba pues cada balazo que daba en las ruinas y escombros producia el efecto de un tiro de metralla. Todos los jefes y oficiales quedaron fuera de combate; quedó muerto D. Carlos Massiá teniente de Borbón, el subteniente del mismo cuerpo D. José Ballester quedó contuso, el capitán de artilleria D. Baudilio Mallol cayó mortalmente herido al lado del comandante quien quedó también contuso, pero apesar de ello continuó en su puesto. Al cabo de dos horas de combate fue completamente rechazado el enemigo y se retiró con mucha pérdida, siendo de unas 22 bajas la nuestra. ![]() (Ampliar) - Benedicció de la barca Esperanza al riu Ter, al barri de Pedret. Al fons, la Catedral i l'església de Sant Feliu. Juliol de 1922. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.
Después de retirado el enemigo, se reunió en el barranco del frente de la torre de San Luis, donde quedaron emboscados unos 400 hombres, regresando los demás á sus respectivos puestos. Luego aumentaron el cordón de centinelas que circuía dicha Torre por aquel frente, sosteniéndose un vivo fuego por ambas partes durante el resto del día, como lo fue igualmente el de todas las baterías enemigas. ![]() (Ampliar) - Establiment d'Emili Fuyà, el boter de Pedret, avui desaparegut. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. Un barri d'artesans menestrals i d'indústries.
El seguit de cases resseguint l'antiga Via Augusta era el barri que habitaven els que per la seva feina no podien estar dins el recinte fortificat de Girona. Aquesta circumstància va marcar l'esdevenir històric del barri. A part d'estar a peu de carretera, l'abundància d'aigua va fer que els oficis que necessitaven amplis espais i aigua corrent per al seu treball, s'hi establissin, com també l'excel·lent pedra de Montjuïc procurava la matèria primera per als tallers vinculats al ram de la construcció, com els ferrers, fusters, calciners, teulers, etc. ![]() (Ampliar) - Pedret durant la gran riuada del 17 de desembre de 1932. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
Dos dels elements que varen consolidar el barri varen ser els molins que aprofitaven la proximitat del Ter, i les pedreres. Just al davant de l'hospital, el 1587 es va construir el complex de molins de la Manola, i varen començar a moldre el 23 de juliol d'aquell any. La presa de la Manola va ser considerada, d'ençà del segle XIV i fins a finals del segle XIX, la culpable de les inundacions a Girona, particularment després de les inundacions dels anys 1840, 1843 i, sobretot, 1861. ![]() (Ampliar) - Retrat de grup dels treballadors de la fàbrica l'Aurora, al barri de Pedret. 12 d'agost de 1930. Emilio Pérez. CRDI - Ajuntament de Girona. Les Cases entremitgeres de Pedret, construïdes el segle XVI i XVII, incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, són edificacions de planta baixa i dos pisos, en general, i d'una o dues crugies, a una sola banda del carrer, façanes arrebossades i les obertures de carreus i teulats de teula amb els careners perpendiculars a façana. Les obertures estan emmarcades amb pedra de Girona polida i treballada. Algunes tenen obertures d'arquets o amb inscripcions. Entre d'altres, el número 132, amb porta de modillons i finestra amb inscripció: Feta per Pere Maimó es/pertera 6 de Iuny (sic) 1619. Al costat hi ha una finestra amb motiu floral goticitzant. El número 112 presenta un balcó amb llinda i escut; el número 98, una finestra d'arquet conopial i porta amb tros de capitell recuperat, i els números 96, 94, 92, 76, unes finestres goticitzants. ![]() (Ampliar) - Obres de construcció de la Central Elèctrica de Pedret. 1930. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.
La seva composició no segueix normalment cap esquema predeterminat. Les obertures solen ser per crugia: un portal a la planta baixa, una finestra relativament grossa o un balcó de llosana de pedra al primer pis, i una petita finestra al darrer. Algunes finestres del primer pis tenen arquets o inscripcions. ![]() (Ampliar) - Obres de construcció del ferrocarril Girona-Frontera Francesa. Muntatge del pont del ferrocarril, sobre el riu Onyar. Al fons, el barri de Pedret i la muntanya de Montjuïc. 25 de juny de 1876. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Els trens a Pedret.
La situació del barri, arrenglerat al llarg de la comunicació de Girona cap al nord, va fer que hi passessin els ferrocarrils. El 30 de novembre de 1884 es constituïa la societat anònima "Tranvía del Bajo Ampurdán", embrió del que seria el tren de Girona a Palamós i Girona a Banyoles. El 26 de juny de 1921 Girona quedava unida amb Palamós per ferrocarril, amb la inauguració del tram que anava de Girona a Flaçà, amb l'estació situada a Pedret, i la via passava pel carrer de Pedret, per la banda m&oeacute;s propera al riu. ![]() (Ampliar) - Retrat d'un grup de persones enfilades en una locomotora aturada a l'estació del ferrocarril del tren Palamós-Girona-Banyoles, al barri de Pedret. 1950-1956. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.
Per evitar-ho es desencadenà una gran campanya a nivell institucional. Els Ajuntaments de la comarca, amb l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Martí Piera al davant, la Cambra de Comerç i la Diputació s'oposaren dràsticament a la clausura, però la decisió ja estava presa. L'1 de març de 1956 el carrilet va fer el seu últim trajecte. ![]() (Ampliar) - Estació del ferrocarril del tren Palamós-Girona-Banyoles, al barri de Pedret. 1950-1956. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. Les barques de Pedret.
Narcís Jordi Aragó publicava el 1986, a la Revista de Girona, un article on descrivia que durant el primer
terç del segle XX, les barques amarrades al peu del camí eren un element fonamental de la fesomia de Pedret: elles donaven fe de la realitat fluvial de Girona i suplien l'absència d'un mar massa llunyà. Els habitants del barri les feien servir per anar fins a les hortes que conreaven a l'altra riba. ![]() (Ampliar) - Vista de Pedret amb el riu Ter. 1900-1915. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes
(1) - El terme "hospital" no tenia, en aquests moments, cap connotació sanitària. Un hospital del segle XII era, simplement, un lloc on es donava "hospitalitat" a qualsevol persona que ho necessités: viatgers, malalts, ancians, pobres, marginats. Tampoc l'hospital de Pedret, que era destinat només als malalts de lepra (o mesells), no complia cap funció d'internament estable, sinó que pretenia mantenir els passavolants leprosos allunyats de la ciutat. De la funció específica que complia aquest hospital ens en donen testimoni les deu finestretes de la part superior de la façana, coronades amb l'escut de la ciutat i una campaneta, que era l'instrument que els leprosos estaven obligats a portar a sobre per advertir de la seva presència. Uns metres abans d'arribar a l'hospital (des del nord), al terraplè que sosté la via del tren, s'hi pot veure esculpit el que queda d'un relleu que representa sant Llàtzer, el personatge de l'evangeli que pidolava menjar sota la taula del ric mentre els gossos li llepaven les nafres. (Oriol Ponsatí-Murlà, op. cit).
(2) - El portal de Nostra Senyora o de Santa Maria, més popularment anomenat Portal de França, va ser construït en temps de Pere el Cerimoniós, amb la nova muralla entorn del raval de Sant Pere, l'any 1364. El d'en Brascó ha de ser, per tant, el portal de la Barca.
Bibliografia.
- "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5. |
![]()
(Ampliar) - Eines del Paleolític. Dibuix de Santi Roca D. Costa, gentilesa de l'autor.
(Ampliar) - 1190. Privilegi atorgat pel rei Alfons I en el qual concedeix franquesa d’intesties als cristians habitants a la ciutat de Girona que visquin dins dels termes compresos entre la font de Pedret, Sant Daniel, la Torre Major de Gironella i el Pont Fred i la Cadireta Superior. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - 17 de setembre de 1282. Testament de Guillema, filla del difunt Pere Oller, ciutadà de Girona. Fa llegats pecuniaris, entre altres, als malalts de Pedret i a l’Hospital Nou, per vestir pobres, maridar donzelles pobres i redimir captius. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Leprós amb unes batzoles a la mà per anar avisant del seu pas. També podien portar una campaneta amb la mateixa finalitat. Bartholomeus Anglicus, mitjan segle XV. Bibliothèque nationale de France.
(Ampliar) - Relleu de l'antic hospital de Sant Llàtzer encastat en un mur de Pedret.
(Ampliar) - Gravat que representa un leprós amb unes batzoles a la mà per anar avisant del seu pas. També podien portar una campaneta amb la mateixa finalitat. Bartholomeus Anglicus, mitjan segle XV. Mary Evans Picture Library.
(Ampliar) - El riu Ter a l'altura del barri de Pedret. S'observen barques navegant pel riu. 1896-1904. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista del barri de Pedret. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Dinstintiu de la batalla de Pedret. Tenia el text 'Valor i constancia. Ataque de Pedret. Gerona 17 de junio de 1809', amb dues escopetes encreuades i làurea. Es col·locava per sobre de la bocamàniga esquerra. Gentilesa de Sergi Moreno Sang i setge.
(Ampliar) - Dinstintiu de la batalla de Pedret. Tenia el text 'Valor i constancia. Ataque de Pedret. Gerona 17 de junio de 1809', amb dues escopetes encreuades i làurea. Gentilesa de Sergi Moreno Sang i setge.
(Ampliar) - Oficial i tambor del regiment Ultònia. 1808-1810. Dibuix de Joaquim Pla Dalmau.
(Ampliar) - Fusellers del regiment Ultònia. 1808-1810. Dibuix de Joaquim Pla Dalmau.
(Ampliar) - Trasllat del monòlit de 1722. 18 d'abril de 1984. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Goigs de la Mare de Déu del Pilar de Pedret.
(Ampliar) - Monòlit commemoratiu de la construcció de la barana del Ter i l'arranjament de la carretera de França per Pedret. Portava la següent inscripció: 'Año de 1722. Reinando Phelipe Quinto el Ex. Sr. Mrqs. de Castel Rodrigo Capn. Gl. del Exo. Señor Baron d'Huart Teniente General de los Exercitos de su Magd. el Rey que Dios guarde, Gobernador Militar y Corregidor del Muy Ilustre Ayuntamo. de Gerona y los Muy Ilustres Regidores de la Ciudad de Gerona mandaron hacer este pretil y componer este camino'.
(Ampliar) - Vista del Ter a Pedret. Ca. 1961. Sebastià Mati Calvo. INSPAI, Diputació de Girona.
(Ampliar) - Casa al barri de Pedret. Santi Roca D. Costa. Oli sobre tela. 60 x 73 cm, Ca. 1978. Col·lecció particular.
(Ampliar) - El tren de Palamós al seu pas pel barri de Pedret. 1937. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Escut amb les eines de Picapedrer i la data de 1561, símbol del gremi dels picapedrers molt presents en el barri de Pedret. Es troba a la llinda d'una casa del carrer Pedret, al número 128. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de Pedret inundat pel desbordament del riu Ter. 1940. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Cursa de bicicletes al seu pas pel carrer de Pedret. 1940-1950. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Plànols de la Central Elèctrica de Pedret, Projecte Ordis, 1930, fets per l'arquitecte Maggioni. 1929. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Agustí López Gambau, va ser president de l'Associació de Veïns del Barri de Pedret. 1987. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona.
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |