La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els primers habitants. El jaciment arqueològic de "Sobre Pedret", que ocupa uns 500 m2, es troba sobre la muntanya calcària de Montjuïc, a l'alçada del barri de Pedret. Es tracta d'un jaciment del Paleolític Inferior (150.000 aC), una estació a l'aire lliure, molt probablement un lloc d'habitació, en un aflorament de margues silicificades, que aportava als primitius habitants matèria primera per fabricar tot tipus d'eines, com pics, còdols tallats uniformement, discs ("El jaciment a l’aire lliure de Sobre Pedret", Eudald Carbonell, 1979), unes 2.000 peces localitzades, que es conserven al Museu d'Arqueologia de Sant Pere de Galligants.
Amb l'edificació del grup d'habitatges "Mazo Mendo", als anys cinquanta del segle passat, es varen fer algunes troballes arqueològiques, com estructures i ceràmiques probablement romanes ("Girona entre 4 rius", op. cit). També s'hi va localitzar una linda de porta amb la inscripció "Tots los habitants de la present ciutat són franchs de lleuda".

Girona vista des de Pedret (1883-1905). Jaume Pons Martí

(Ampliar) - Girona vista des de Pedret (1883-1905). Jaume Pons Martí. Museu d'Art de Girona.

Esglésies i hospitals medievals. El 1188 es va construir l'hospital de Sant Llàtzer dels mesells (1), on eren atesos els malalts infecciosos i els leprosos a Pedret, aleshores un indret allunyat del centre urbà, com corresponia al seu propòsit. La construcció de la muralla del segle XIV va incorporar a la ciutat els burgs de Sant Pere i Sant Feliu, però Pedret va quedar-ne exclòs.
L'Hospital de Sant Llà:tzer, situat al peu del camí d'entrada a la ciutat pel nord, el camí de França o via Francigena, formava part del sistema assistencial de Girona, amb l'objectiu específic d'atendre les persones afectades per malalties infeccioses, i molt especialment els leprosos. Això va fer que en una època, el segle XIV, fos conegut també com Hospital del Llebrosos. Sembla que també acollia i donava sopluig als pelegrins del sud de França i nord d'Itàlia, de pas per la ciutat, que anaven a Compostel·la, i va comptar amb una capella dedicada a Sant Jaume, a part de la de Sant Llorenç. Per això a vegades és esmentat com a Hospital de Sant Jaume.

28 d'agost de 1556. Narcís Barceló, hostaler del veïnat de Pontmajor, a la batllia de Girona, ven a Enric Sorís, ferrer de Girona, una casa situada al carrer de Pedret, extramurs d'aquesta ciutat. Amb àpoca del preu, 120 lliures

(Ampliar) - 28 d'agost de 1556. Narcís Barceló, hostaler del veïnat de Pontmajor, a la batllia de Girona, ven a Enric Sorís, ferrer de Girona, una casa situada al carrer de Pedret, extramurs d'aquesta ciutat. Amb àpoca del preu, 120 lliures. Biblioteca de Catalunya.

Alguns historiadors opinen que possiblement va ser creat per separar aquests malalts de la resta que feia estada a l'Hospital del capellans, de la Seu, o de Sant Pere. L'edifici actual és producte d'un seguit d'addicions fetes al llarg del temps. Al 1555 el rei Carles I d'Espanya emeté un document a favor de la institució, que s'engrandeix a l'altre costat de la carretera (1583: molí-rasclosa de la Manola). El 1666 desaparegué com a tal en inaugurar-se el nou Hospital de Santa Caterina. L'edifici és de planta rectangular allargada i estructurat en planta baixa i pis. Destaquen a la planta baixa els arcs escarsers de pedra. El 1333 es va construir, al costat, la capella de Sant Jaume. A primers dels segle XVII, documentat l'any 1623, va a passar a dependre directament de l'Hospital de Santa Caterina.
Al costat de l'Hospital de Sant Llàtzer hi havia una creu coberta que va ser destruïda durant els setges napoleònics de la Guerra del Francès.

Vista de Girona des del barri de Pedret, amb l'arcada de l'església del Pilar en primer terme. 1806

(Ampliar) - Vista de Girona des del barri de Pedret, amb l'arcada de l'església del Pilar en primer terme. 1806. Dequevauviller, gravador. CRDI - Ajuntament de Girona.

Lloc de pas, lloc de guerres. Amb unes primeres referències del 1155, l'Hospital de Sant Llàtzer, el camí de França, els molins i les pedreres foren els que consolidaren el barri. La situació del barri, a la via d'entrada a Girona, i mancat de fortificacions, va fer que es veiés sotmès als atacs de tots els exèrcits assetjants. El barri va ser incendiat al segle XV durant la Guerra Civil catalana, després de la qual es comptabilitzaren 22 permisos d'obres concedits entre 1488 i 1523 per a edificar-hi noves cases, en substitució de les enderrocades. Un cop refet, tornà a ser destruït al setge de 1652 i quedà deshabilitat per molts anys.
Del 1592 es troba l'esment de "carrarii de Pedreto" i del 1449, la inscripció "Lo carrer dels Sants, apellat vulgarment de Pedret o de les pedres, qui comença del portal de la font de Pedret fins al Spital dels Masells". Al segle XV el barri ja s'havia consolidat, entre el portal de França i l'Hospital de Sant Llàtzer. En aquest mateix segle s'hi varen construir dues esglésies, la de Sant Jaume dels Sants, que encara segueix al mateix indret, i l'església del Pilar, traslladada pedra a pedra, el 1926, a Sant Hilari Sacalm.

Passallís de Pedret. 1920-1930

(Ampliar) - La batalla de Pedret, durant la Guerra del Francès. 1883. Josep Lluís Pellicer i Fenyé. Col·lecció particular.

La batalla de Pedret. Durant la Guerra del Francès, el 17 de juny de 1809, el general Álvarez de Castro ordenava que un exèrcit format per 450 homes dels cossos d´Ultònia, 2n de Voluntaris de Barcelona, Regiment del Borbó, 1r Terç de Girona i 1r de Vic, sortissin de la ciutat de Girona per arruïnar les obres que les tropes de la coalició francesa feien al barri de Pedret per reforçar els atacs.
El mateix Álvarez de Castro va crear el Distintiu de Pedret per premiar i reconèixer l'acció als participants en aquest atac, que va culminar amb la retirada de l'exèrcit francès d´aquest punt i la destrucció de les obres que hi feien.
El "Diario de Gerona" de l'època ho descrivia així: "Día 17 de Junio de 1809. Sucesos del sitio. Durante la noche anterior continuaron los enemigos sus trabajos en la batería nueva intermedia entre la torre de San Luis y la torre de San Narciso, retirando de la batería de la casa Blanca las piezas de artillería que batían la última de dichas dos torres, pero quedando la que batía á la primera.
En ambas torres se repararon durante la misma noche con sacos y faginas los parapetos y troneras, cuyo grueso quedó disminuido á causa de la falta del muro arruinado. El bombardeo contra la ciudad fue hasta el amanecer, intermitente. Se observó que el enemigo había alargado y reforzado la segunda paralela y sacado un ramal de ella á cuyo extremo había construido un espaldón que cubrió con ramaje.

El barri de Pedret amb el riu Ter. 1900-1910

(Ampliar) - El barri de Pedret amb el riu Ter. 1900-1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Observóse también que los sitiadores reforzaban estraordinariamente el espaldón que habían formado sobre el camino real de Francia al estremo del arrabal de Pedret, hasta el punto de que no hacían en el efecto alguno los fuegos de la plaza, y tenia ya 30 varas de largo, 14 piés de alto y 20 de espesor.
Esto unido á que se observó que habían acopiado &oaacute; la orilla del rio Ter faginas y otros materiales, hizo temer que los enemigos construían una batería contra el baluarte y cortina de San Pedro. Noticioso de ello el General Álvarez ordenó á propuesta de la Junta, una salida para destruir ó retardar tales trabajos. Al efecto escojiéronse de los diferentes cuerpos de la guarnición unos 500 hombres quienes salieron de la plaza á las siete y media de la mañana. D. Ricardo Macarty Sargento Mayor de Ultonia y Comandante de la salida, al frente de 450 hombres divididos en dos pequeñas columnas subió por la montaña de Montjuich y siguiendo por encima del arrabal de Pedret, atacó á los enemigos en sus apostaderos, desalojándolos, arrollándolos, persiguiéndoles, y pasando á cuchillo á cuantos opusieron resistencia. Al llegar á la altura del espaldon bajaron precipitadamente y cogieron por la espalda á los que lo guarnecían, degollando á los que intentaron resistirse y cogiendo algunos prisioneros entre ellos á un capitán comandante de aquel puesto.

Passallís de Pedret. 1920-1930

(Ampliar) - Passallís de Pedret. 1920-1930. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

Durante esta operación el teniente de Ultonia D. Silvestre Mondeli, se adelantó por el camino real de Francia con 50 hombres, siguiéndoles un destacamento de zapadores mandado por el subteniente D. Matías Marich, una brigada de albañiles y carpinteros paisanos provistos de todos los útiles necesarios, con el ingeniero voluntario D. Luis Bou y Campredón, un piquete de 10 artilleros con un sargento llevando lanzafuegos y camisas embreadas, sostenidos por 30 husares del escuadrón de San Narciso á las órdenes del capitán D. Mauricio Gimenez y mandados todos por el ingeniero comandante D. Guillermo Minali. Llegados al espaldón en el momento que Macarty acababa de ocuparlo, se aplicaron por el sargento de artilleria D. Manuel Ontañón y 10 soldados de su cuerpo, las faginas y camisas embreadas y se pegó fuego, mientras los obreros demolían y arrasaban la obra en menos de una hora, echando al rio las tierras y materiales.

L'antic Hospital de Sant Llàtzer. 1920-1926

(Ampliar) - L'antic Hospital de Sant Llàtzer. 1920-1926. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

Acudieron los enemigos en número muy crecido, uniéndoseles los que ocupaban los puestos de la montaña de Montjuich y sus inmediaciones y amparándoles las fuerzas del Puig den Roca, de donde bajaron dos cañones de á 8 y los colocaron á la orilla opuesta del Ter á fin de coger por el flanco á los nuestros. Rompióse un vivísimo fuego por ambas partes adelantando al mismo tiempo los sitiadores varias partidas de caballeria desde Puente mayor. Observado este movimiento por Minali, y toda vez que ya estaba cumplido el objeto de la salida, ordenó la retirada que se ralizó con el mayor orden y en medio de un espantoso fuego en el que tomaron parte todas las baterías enemigas, á las que contrarrestaron las de la plaza y sus fuertes. Las columnas Wesfalianas intentaron varias veces presentar batalla, pero siempre se vieron obligadas á retirarse con mucha pérdida."

Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1880-1890

(Ampliar) - Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1880-1890. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Mientras duró la acción, el enemigo que observaba que los albañiles y carpinteros tomaban parte en la salida, redobló el bombardeo hasta el punto de que en el espacio de aquellas dos horas arrojó 210 bombas la mayor parte con estopines incendiarios, que si bien lograron pegar fuego á algunas casas, pudo apagarse por los mismos vecinos. El General Álvarez permaneció constantemente dando órdenes en la puerta de Francia y en el Baluarte de San Pedro, con el brigadier D. Julián de Bolíbar, el jefe de artilleria D. Isidro de la Mata, sus ayudantes de campo D. Felipe Buxons y D. Narciso Rich, el mayor general O-Relly teniente coronel del Regimiento de Ultonia y sus ayudantes D. José Lamas, el teniente D. Felipe Hermida y el asesor secretario D. Andr&oeacute;s Cavallero.

Vista del carrer Pedret inundat pel desbordament del riu Ter. Al fons sobresurt l'església del Pilar. 7 d'octubre 1919

(Ampliar) - Vista del carrer Pedret inundat pel desbordament del riu Ter. Al fons sobresurt l'església del Pilar. 7 d'octubre 1919. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Las compañías de Cruzada estuvieron sobre las armas en sus respectivos puntos. La de estudiantes á las órdenes de su capitán D. Valentin Comas que ocupaba el peligroso baluarte de San Pedro, sostuvo un vivísimo fuego con el enemigo. El beneficiado de Barcelona D. Francisco Bellagarda, alistado en la Cruzada, asistió á un herido en dicho baluarte á pesar del fuego del enemigo. El sargento de la misma D. Juan Frigola y los individuos Francisco Perxés, Lorenzo Folgarona y Coll, Pedro Marianedas, José Bisbe y Francisco Orri, salieron voluntariamente á formar parte de la espedición, demostrando tal arrojo, que el general les premió con un escudo de valor. Las mujeres de ciudad tomaron tambi&oeacute;n parte en la acción, corriendo entre una lluvia de bombas y balas á los puntos de mayor peligro para suministrar cartuchos, aguardiente, agua y demás que necesitaban los defensores de la plaza, á la vez que auxiliaban á los moribundos y recojian á los heridos llevándoles á los hospitales de sangre.

Vista de Pedret amb el riu Ter. 1922

(Ampliar) - Vista de Pedret amb el riu Ter. 1922, En primer terme, obelisc de 1722. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

Belmas, al dar cuenta de la retirada de las fuerzas que habian tomado parte en la salida, dice: “Se retiraron en buen orden á la plaza entre los aplusos de la poblacion que, desde los tejados de las casas y de lo alto de las torres, era impaciente espectadora de los efectos del ataque”.
Esta salida dió lugar á otro combate muy sangriento. Cuando el comandante de la torre de San Luis observó la salida, ofendió cuanto pudo al enemigo causándole muchas bajas con la metralla y además protegió la retirada de los nuestros haciendo salir á 30 hombres, pero al poco rato se vieron estos atacados por fuerzas muy superiores que les obligaron á retirarse llegando á la torre en el momento en que iba á levantarse el puente levadizo. Los enemigos guiados y animados por sus jefes llegaron hasta el mismo foso de la torre: pero la serenidad y bizarria de sus defensores hizo inútiles sus esfuerzos, puesto que tomaron parte en la defensa hasta los mismos heridos y contusos.

Vista de Pedret i ruïnes de l'església del Pilar. 1910-1915

(Ampliar) - Vista de Pedret i ruïnes de l'església del Pilar. 1910-1915. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona.

Durante el ataque se voló el arcón de municiones de la misma torre produciéndose alguna confusión en aquel reducto recinto pero bien pronto se recobró la firmeza animados por los jefes aun en medio de los estragos que el fuego enemigo causaba pues cada balazo que daba en las ruinas y escombros producia el efecto de un tiro de metralla. Todos los jefes y oficiales quedaron fuera de combate; quedó muerto D. Carlos Massiá teniente de Borbón, el subteniente del mismo cuerpo D. José Ballester quedó contuso, el capitán de artilleria D. Baudilio Mallol cayó mortalmente herido al lado del comandante quien quedó también contuso, pero apesar de ello continuó en su puesto. Al cabo de dos horas de combate fue completamente rechazado el enemigo y se retiró con mucha pérdida, siendo de unas 22 bajas la nuestra.

Benedicció de la barca Esperanza al riu Ter, al barri de Pedret. Al fons, la Catedral i l'església de Sant Feliu. Juliol de 1922

(Ampliar) - Benedicció de la barca Esperanza al riu Ter, al barri de Pedret. Al fons, la Catedral i l'església de Sant Feliu. Juliol de 1922. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

Después de retirado el enemigo, se reunió en el barranco del frente de la torre de San Luis, donde quedaron emboscados unos 400 hombres, regresando los demás á sus respectivos puestos. Luego aumentaron el cordón de centinelas que circuía dicha Torre por aquel frente, sosteniéndose un vivo fuego por ambas partes durante el resto del día, como lo fue igualmente el de todas las baterías enemigas.
La espresada torre con tantos ataques quedó muy mal parada y diezmada su guarnición, amenazando entre sus restos el temor de que se negarian á continuar la defensa sinó se les socorría como era debido y se había reclamado. Avisado de ello el General Álvarez comisionó al teniente coronel D. Blas de Fournás para que obrase de la mejor manera posible. Este jefe subió al castillo de Montjuich, arengó á las tropas, les invitó á la defensa de la torre ofreciéndoles premios y recompensas y de este modo logró mudar la guarnición y que esta se compusiese de voluntarios que el mismo condujo dentro la torre. Al retirarse se llevó la artilleria que en ella había para que no cayera en poder del enemigo, dejando sólo un cañón de á 8”.
Després de l'ocupació francesa, el 1814, quedaven a Pedret 45 famílies.

Establiment d'Emili Fuyà, el boter de Pedret, avui desaparegut. 1990

(Ampliar) - Establiment d'Emili Fuyà, el boter de Pedret, avui desaparegut. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Un barri d'artesans menestrals i d'indústries. El seguit de cases resseguint l'antiga Via Augusta era el barri que habitaven els que per la seva feina no podien estar dins el recinte fortificat de Girona. Aquesta circumstància va marcar l'esdevenir històric del barri. A part d'estar a peu de carretera, l'abundància d'aigua va fer que els oficis que necessitaven amplis espais i aigua corrent per al seu treball, s'hi establissin, com també l'excel·lent pedra de Montjuïc procurava la matèria primera per als tallers vinculats al ram de la construcció, com els ferrers, fusters, calciners, teulers, etc.
La Via Augusta va ser durant molt de temps l'única entrada i sortida de Girona cap al nord, fins el 1926, quan es va construir el pont de la Barca; l'única possibilitat de creuar el Ter fins aleshores era el pont de l'Aigua al barri del Pont Major.

Pedret durant la gran riuada del 17 de desembre de 1932

(Ampliar) - Pedret durant la gran riuada del 17 de desembre de 1932. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Dos dels elements que varen consolidar el barri varen ser els molins que aprofitaven la proximitat del Ter, i les pedreres. Just al davant de l'hospital, el 1587 es va construir el complex de molins de la Manola, i varen començar a moldre el 23 de juliol d'aquell any. La presa de la Manola va ser considerada, d'ençà del segle XIV i fins a finals del segle XIX, la culpable de les inundacions a Girona, particularment després de les inundacions dels anys 1840, 1843 i, sobretot, 1861.
A "La Catalunya del barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real", s'esmenta que el barri s'estenia "Des del portal de Nostra Senyora fins lo d'en Baraschó (2), un carrer hont hi havia de tota manera de menestrals de ofici, i després altres cases fins a Nostra Senyora del Pilar".

Retrat de grup dels treballadors de la fàbrica l'Aurora, al barri de Pedret. 12 d'agost de 1930

(Ampliar) - Retrat de grup dels treballadors de la fàbrica l'Aurora, al barri de Pedret. 12 d'agost de 1930. Emilio Pérez. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les Cases entremitgeres de Pedret, construïdes el segle XVI i XVII, incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, són edificacions de planta baixa i dos pisos, en general, i d'una o dues crugies, a una sola banda del carrer, façanes arrebossades i les obertures de carreus i teulats de teula amb els careners perpendiculars a façana. Les obertures estan emmarcades amb pedra de Girona polida i treballada. Algunes tenen obertures d'arquets o amb inscripcions. Entre d'altres, el número 132, amb porta de modillons i finestra amb inscripció: Feta per Pere Maimó es/pertera 6 de Iuny (sic) 1619. Al costat hi ha una finestra amb motiu floral goticitzant. El número 112 presenta un balcó amb llinda i escut; el número 98, una finestra d'arquet conopial i porta amb tros de capitell recuperat, i els números 96, 94, 92, 76, unes finestres goticitzants.

Obres de construcció de la Central Elèctrica de Pedret. 1930

(Ampliar) - Obres de construcció de la Central Elèctrica de Pedret. 1930. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

La seva composició no segueix normalment cap esquema predeterminat. Les obertures solen ser per crugia: un portal a la planta baixa, una finestra relativament grossa o un balcó de llosana de pedra al primer pis, i una petita finestra al darrer. Algunes finestres del primer pis tenen arquets o inscripcions.
El 30 de gener de 1845 es constituïa la fàbrica paperera "La Aurora". El 1843, després de la subhasta pública, Francesc Reig va obtenir de l'Ajuntament de la ciutat de Girona l'establiment i la concessió de l'edifici del Molins Nous de Pedret, que comprenia també l'horta dels voltants, i alhora del dret de fer servir tota l'aigua que rebia aquell indret de la sèquia i bassa de l'Onyar, llevat de la que es reservava el municipi per moure tres moles del molí que hi havia.
La f`brica va funcionar del 1845 al 1932, tot i que la central va continuar funcionant per a la producció elèctrica. L'any 2001 va produir encara 743.000 kW/h, però al cap de poc va deixar de funcionar. A l'interior de la central hi ha una turbina submergible Flygt (model EL-7620R), amb un salt de 4,2m i un cabal turbinable d'uns 3m3 per segon.

Obres de construcció del ferrocarril Girona-Frontera Francesa. Muntatge del pont del ferrocarril, sobre el riu Onyar. Al fons, el barri de Pedret i la muntanya de Montjuïc. 25 de juny de 1876

(Ampliar) - Obres de construcció del ferrocarril Girona-Frontera Francesa. Muntatge del pont del ferrocarril, sobre el riu Onyar. Al fons, el barri de Pedret i la muntanya de Montjuïc. 25 de juny de 1876. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els trens a Pedret. La situació del barri, arrenglerat al llarg de la comunicació de Girona cap al nord, va fer que hi passessin els ferrocarrils. El 30 de novembre de 1884 es constituïa la societat anònima "Tranvía del Bajo Ampurdán", embrió del que seria el tren de Girona a Palamós i Girona a Banyoles. El 26 de juny de 1921 Girona quedava unida amb Palamós per ferrocarril, amb la inauguració del tram que anava de Girona a Flaçà, amb l'estació situada a Pedret, i la via passava pel carrer de Pedret, per la banda m&oeacute;s propera al riu.
A partir de 1945 es van iniciar accions per electrificar i modernitzar la línia, i fins i tot es va fer un estudi per construir un ramal de RENFE de via ampla entre Flaçà i Palamós, però l'Estat no hi tenia cap interès i inicià les gestions per clausurar-lo.

Retrat d'un grup de persones enfilades en una locomotora aturada a l'estació del ferrocarril del tren Palamós-Girona-Banyoles, al barri de Pedret. 1950-1956

(Ampliar) - Retrat d'un grup de persones enfilades en una locomotora aturada a l'estació del ferrocarril del tren Palamós-Girona-Banyoles, al barri de Pedret. 1950-1956. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Per evitar-ho es desencadenà una gran campanya a nivell institucional. Els Ajuntaments de la comarca, amb l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Martí Piera al davant, la Cambra de Comerç i la Diputació s'oposaren dràsticament a la clausura, però la decisió ja estava presa. L'1 de març de 1956 el carrilet va fer el seu últim trajecte.
El 26 de gener de 1862 arribava el ferrocarril a Girona, i quedava comunicada amb Barcelona. Gairebé cinc setmanes més tard es va inaugurar oficialment, el 3 de març. La via del tren de França que comunicava amb la frontera francesa es va construir el 1876, i encara passa, per la part posterior dels habitatges, en una posició elevada respecte del carrer de Pedret.

Estació del ferrocarril del tren Palamós-Girona-Banyoles, al barri de Pedret. 1950-1956

(Ampliar) - Estació del ferrocarril del tren Palamós-Girona-Banyoles, al barri de Pedret. 1950-1956. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les barques de Pedret. Narcís Jordi Aragó publicava el 1986, a la Revista de Girona, un article on descrivia que durant el primer terç del segle XX, les barques amarrades al peu del camí eren un element fonamental de la fesomia de Pedret: elles donaven fe de la realitat fluvial de Girona i suplien l'absència d'un mar massa llunyà. Els habitants del barri les feien servir per anar fins a les hortes que conreaven a l'altra riba.
Els ciutadans de l'interior les llogaven, a la tarda, quan anaven a prendre l'aigua picant que brollava de les margues nummulítiques de Montjuïc. L'any 1910, al seu llibre "Gerundianes", Josep Grahit i Grau descrivia aquest costum; "I van, els pacífics moradors de la ciutat grisa, a endinsar-se perillosament dintre els bots, per realitzar una excursió per l'aigua fluvial... Captards de jorns estivals, nits plenilunars, càlides nits de claríssima celístia, és el temps propici".

Vista de Pedret amb el riu Ter. 1900-1915

(Ampliar) - Vista de Pedret amb el riu Ter. 1900-1915. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Notes

(1) - El terme "hospital" no tenia, en aquests moments, cap connotació sanitària. Un hospital del segle XII era, simplement, un lloc on es donava "hospitalitat" a qualsevol persona que ho necessités: viatgers, malalts, ancians, pobres, marginats. Tampoc l'hospital de Pedret, que era destinat només als malalts de lepra (o mesells), no complia cap funció d'internament estable, sinó que pretenia mantenir els passavolants leprosos allunyats de la ciutat. De la funció específica que complia aquest hospital ens en donen testimoni les deu finestretes de la part superior de la façana, coronades amb l'escut de la ciutat i una campaneta, que era l'instrument que els leprosos estaven obligats a portar a sobre per advertir de la seva presència. Uns metres abans d'arribar a l'hospital (des del nord), al terraplè que sosté la via del tren, s'hi pot veure esculpit el que queda d'un relleu que representa sant Llàtzer, el personatge de l'evangeli que pidolava menjar sota la taula del ric mentre els gossos li llepaven les nafres. (Oriol Ponsatí-Murlà, op. cit).
[Tornar al text]

(2) - El portal de Nostra Senyora o de Santa Maria, més popularment anomenat Portal de França, va ser construït en temps de Pere el Cerimoniós, amb la nova muralla entorn del raval de Sant Pere, l'any 1364. El d'en Brascó ha de ser, per tant, el portal de la Barca.
[Tornar al text]

Bibliografia.

- "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5.
- "Girona, ciutat fluvial". Anna Ribas i Palom. 2001. Annals d'Estudis Gironins.
- "Girona entre 4 rius". Jaume Fabre. 1986. Ajuntament de Girona. ISBN 84-505-4365-7.
- "Les indústries paleolítiques del Gironès central". Josep Canal, Eudald Carbonell. 1979. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins.
- "Girona abans de Girona. Dels primers assentaments fins la fundació de la ciutat". Diversos autors. 2013. Girona a l'abast, XV. ISBN: 978-84-922386-6-8.
- "De pelegrins a turistes". Article d'Oriol Ponsatí-Murlà, publicat al Diari de Girona. 14 d'agost 2014.

  • El pont de l'Aurora. Article històric i reportatge fotogràfic del pont de nova construcció i la seva relació amb l'antiga fàbrica que li dóna nom.

  • L'església de la Mare de Déu del Pilar. Article històric de l'església venuda el 1920 i traslladada a Sant Hilari Sacalm.

  • El pont de Sant Jaume. Article històric del desaparegut pont que travessava el Ter prop de l'Hospital de Sant Llàtzer.

    		•  Eines del Paleolític

    (Ampliar) - Eines del Paleolític. Dibuix de Santi Roca D. Costa, gentilesa de l'autor.

    1190. Privilegi atorgat pel rei Alfons I en el qual concedeix franquesa d’intesties als cristians habitants a la ciutat de Girona que visquin dins dels termes compresos entre la font de Pedret, Sant Daniel, la Torre Major de Gironella i el Pont Fred i la Cadireta Superior

    (Ampliar) - 1190. Privilegi atorgat pel rei Alfons I en el qual concedeix franquesa d’intesties als cristians habitants a la ciutat de Girona que visquin dins dels termes compresos entre la font de Pedret, Sant Daniel, la Torre Major de Gironella i el Pont Fred i la Cadireta Superior. Fons Ajuntament de Girona.

    17 de setembre de 1282. Testament de Guillema, filla del difunt Pere Oller, ciutadà de Girona. Fa llegats pecuniaris, entre altres, als malalts de Pedret i a l’Hospital Nou, per vestir pobres, maridar donzelles pobres i redimir captius

    (Ampliar) - 17 de setembre de 1282. Testament de Guillema, filla del difunt Pere Oller, ciutadà de Girona. Fa llegats pecuniaris, entre altres, als malalts de Pedret i a l’Hospital Nou, per vestir pobres, maridar donzelles pobres i redimir captius. Fons Ajuntament de Girona.

    Leprós amb unes batzoles a la mà per anar avisant del seu pas

    (Ampliar) - Leprós amb unes batzoles a la mà per anar avisant del seu pas. També podien portar una campaneta amb la mateixa finalitat. Bartholomeus Anglicus, mitjan segle XV. Bibliothèque nationale de France.

    Relleu de l'antic hospital de Sant Llàtzer encastat en un mur de Pedret

    (Ampliar) - Relleu de l'antic hospital de Sant Llàtzer encastat en un mur de Pedret.

    Gravat que representa un leprós amb unes batzoles a la mà per anar avisant del seu pas

    (Ampliar) - Gravat que representa un leprós amb unes batzoles a la mà per anar avisant del seu pas. També podien portar una campaneta amb la mateixa finalitat. Bartholomeus Anglicus, mitjan segle XV. Mary Evans Picture Library.

    El riu Ter a l'altura del barri de Pedret. S'observen barques navegant pel riu. 1896-1904

    (Ampliar) - El riu Ter a l'altura del barri de Pedret. S'observen barques navegant pel riu. 1896-1904. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Vista del barri de Pedret. 1877

    (Ampliar) - Vista del barri de Pedret. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Dinstintiu de la batalla de Pedret. Tenia el text 'Valor i constancia. Ataque de Pedret. Gerona 17 de junio de 1809', amb dues escopetes encreuades i làurea

    (Ampliar) - Dinstintiu de la batalla de Pedret. Tenia el text 'Valor i constancia. Ataque de Pedret. Gerona 17 de junio de 1809', amb dues escopetes encreuades i làurea. Es col·locava per sobre de la bocamàniga esquerra. Gentilesa de Sergi Moreno Sang i setge.

    Dinstintiu de la batalla de Pedret. Tenia el text 'Valor i constancia. Ataque de Pedret. Gerona 17 de junio de 1809', amb dues escopetes encreuades i làurea

    (Ampliar) - Dinstintiu de la batalla de Pedret. Tenia el text 'Valor i constancia. Ataque de Pedret. Gerona 17 de junio de 1809', amb dues escopetes encreuades i làurea. Gentilesa de Sergi Moreno Sang i setge.

    Oficial i tambor del regiment Ultònia. 1808-1810

    (Ampliar) - Oficial i tambor del regiment Ultònia. 1808-1810. Dibuix de Joaquim Pla Dalmau.

    Fusellers del regiment Ultònia. 1808-1810

    (Ampliar) - Fusellers del regiment Ultònia. 1808-1810. Dibuix de Joaquim Pla Dalmau.

    Trasllat del monòlit de 1722. 18 d'abril de 1984

    (Ampliar) - Trasllat del monòlit de 1722. 18 d'abril de 1984. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Goigs de la Mare de Déu del Pilar de Pedret

    (Ampliar) - Goigs de la Mare de Déu del Pilar de Pedret.

    Monòlit. Portava la següent inscripció: 'Año de 1722. Reinando Phelipe Quinto el Ex. Sr. Mrqs. de Castel Rodrigo Capn. Gl. del Exo. Señor Baron d'Huart Teniente General de los Exercitos de su Magd. el Rey que Dios guarde, Gobernador Militar y Corregidor del Muy Ilustre Ayuntamo. de Gerona y los Muy Ilustres Regidores de la Ciudad de Gerona mandaron hacer este pretil y componer este camino'

    (Ampliar) - Monòlit commemoratiu de la construcció de la barana del Ter i l'arranjament de la carretera de França per Pedret. Portava la següent inscripció: 'Año de 1722. Reinando Phelipe Quinto el Ex. Sr. Mrqs. de Castel Rodrigo Capn. Gl. del Exo. Señor Baron d'Huart Teniente General de los Exercitos de su Magd. el Rey que Dios guarde, Gobernador Militar y Corregidor del Muy Ilustre Ayuntamo. de Gerona y los Muy Ilustres Regidores de la Ciudad de Gerona mandaron hacer este pretil y componer este camino'.

    Vista del Ter a Pedret. Ca. 1961

    (Ampliar) - Vista del Ter a Pedret. Ca. 1961. Sebastià Mati Calvo. INSPAI, Diputació de Girona.

    Casa al barri de Pedret. Santi Roca D. Costa. Oli sobre tela. 60 x 73 cm, Ca. 1978

    (Ampliar) - Casa al barri de Pedret. Santi Roca D. Costa. Oli sobre tela. 60 x 73 cm, Ca. 1978. Col·lecció particular.

    El tren de Palamós al seu pas pel barri de Pedret. 1937

    (Ampliar) - El tren de Palamós al seu pas pel barri de Pedret. 1937. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Escut amb les eines de Picapedrer, símbol del gremi dels picapedrers molt presents en el barri de Pedret. Es troba a la llinda d'una casa del carrer Pedret, al número 128

    (Ampliar) - Escut amb les eines de Picapedrer i la data de 1561, símbol del gremi dels picapedrers molt presents en el barri de Pedret. Es troba a la llinda d'una casa del carrer Pedret, al número 128. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

    El carrer de Pedret inundat pel desbordament del riu Ter. 1940

    (Ampliar) - El carrer de Pedret inundat pel desbordament del riu Ter. 1940. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Cursa de bicicletes al seu pas pel carrer de Pedret. 1940-1950

    (Ampliar) - Cursa de bicicletes al seu pas pel carrer de Pedret. 1940-1950. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Plànols de la Central Elèctrica de Pedret, Projecte Ordis, 1930, fets per l'arquitecte Maggioni. 1929

    (Ampliar) - Plànols de la Central Elèctrica de Pedret, Projecte Ordis, 1930, fets per l'arquitecte Maggioni. 1929. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Agustí López Gambau, va ser president de l'Associació de Veïns del Barri de Pedret. 1987

    (Ampliar) - Agustí López Gambau, va ser president de l'Associació de Veïns del Barri de Pedret. 1987. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Localització
    41º 59' 43" N
    2º 49' 31" E

    --- Back - Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    		© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés