La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Girona empestada. La fam del 1333, l'anomenat lo mal any primer, i el terrible flagell de la Pesta Negra del 1348 varen provocar una davallada demogràfica important. La Girona de la primera meitat del segle XIV tenia 2.092 focs, només 1.590 el 1359 i 1.346 el 1388. Tot i així la crisi demogràfica no va afectar tant Girona com Catalunya que va perdre, en el mateix període, una part molt més important de la seva població.
La Pesta que va assolar Europa va arribar a Girona pel Nord. A Narbona hi havia pesta per la Quaresma de 1348, com ho afirma una missiva del seu veguer als jurats de Girona del 17 d'abril de 1348. Dos ermitans agustinians que anaven a la ciutat de Pavia, on havien d'assistir a un capítol general del seu ordre, van tornar enrere quan eren a tres llegüues de Girona, el 16 de maig, en trobar els enviats de la ciutat que tornaven d'Avinyó i de Perpinyà; la pesta hi era des del 12 d'abril (Ch. Guilleré, op. cit).
Al sud, a Barcelona, l'epidèmia es declarà entre el 2 i el 16 de maig de 1348, i altres ciutats de l'interior varen ser contaminades a partir del mes de juny.

Morts per la Pesta Negra. Miniatura del 'Tractatus quartus' de Pierart dou Tielt (Tournai, Ca. 1353)

(Ampliar) - Morts per la Pesta Negra. Miniatura del 'Tractatus quartus' de Pierart dou Tielt (Tournai, Ca. 1353). Viquipèdia.

La pesta que va arribar a Girona molt probablement es tractava d'una pesta bubònica (1), el període d'incubació de la qual era de 3 a 4 dies. El contagi a Girona es data entre el 17 i el 18 de maig, i va durar els mesos de juny i juliol. Els notaris arribaven a redactar vint testaments diaris durant dotze dies del mes de juny, el 3 de juliol va pujar a trenta, i a 32 el dia tretze. El punt àlgid de l'epidèmia va arribar la primera quinzena de juliol, amb el màxim situat amb 36 testaments el dia onze, i va començar a descendre a partir del dia quinze, amb una certa revifalla els dies 22 a 25.
De l'estudi dels nombrosos testaments conservats a la Pia Almoina o Causes Pias, donacions a l'església recollides en testaments que són, per tant, recopilats per clergues per poder cobrar-les, i sumant els signants dels testaments i afegint infants, pobres i gent que in articulo mortis declaraven verbalment les seves darreres voluntats, es podria arribar a un màxim de poc més d'un miler de morts sobre una població d'uns 10.000 habitans, un 10% del total, molt lluny de xifres tenebroses donades per alguns autors.
Aquests valors contrasten amb els que s'insinuen en les peticions que totes les ciutats adreçaven al rei demanant rebaixes fiscals, adduïnt el gairebé total despoblament que suposadament s'havia produït. No obstant, no es detecten signes de desarticulació de la vida social, el pànic no es va apoderar de la situació, l'activitat econòmica es reprengué de seguida, i, a diferència de Barcelona i altres poblacions on hi havia una comunitat jueva, a Girona no es pot parlar d'un pogrom el 1348. Pel que es refereix a la dislocació de preus i salaris, tan greu que Pere III el Cerimoniós la calculava en el quàdruple o quintuple del que era habitual, Guilleré afirma contrariament, que a Girona no s'hi detecten variacions importants dels preus i dels salaris després de la pesta.

Il·lustració de la Pesta Negra a la Bíblia de Toggenburg, 1411

(Ampliar) - Il·lustració de la Pesta Negra a la Bíblia de Toggenburg, 1411. Viquipèdia.

Els oficis més castigats per la malaltia varen ser els més exposats al contacte amb altres persones, com mercaders o notaris. Va afectar menys a les dones que als homes, 72 dones per cada 100 homes. A Girona va afectar per igual a pobres i rics, assegurant, en aquest cas, els simbolismes de les representacions de les danses de la mort, on es veuen poderosos i desvalguts agafats de la mà amb la mateixa nuesa davant la dalla mortal. Dels sis jurats que formaven el govern de la ciutat, tots ells patricis locals, varen morir tots: els drapers Guillem Santmartí i Pere Despuig, el jurista Arnau Vivars, el canvista Bernat Hospital, i els mercaders Guillem Massanet i Guillem Costa. No obstant, el percentatge de consellers morts, el 28 per cent, és més baix que en el cas de Barcelona o d'altres ciutats com Venècia.
Girona va patir els efectes de la pesta els anys 1348, 1362, 1371, 1384 i 1395. Com hem dit, els efectes de les males collites i fams de principis del segle XIV s’afegiren a les epidèmies, la pesta de 1347-1348, i a les guerres (pirateria, revolta remença). En aquest moment es publica el primer estudi sanitari europeu sobre l’epidèmia de la pesta, el "Regiment de preservació de pestilència", escrit pel metge Jaume d’Agramunt i publicat a Lleida el mateix 1348.

La Pesta Negra personificada en una dona que llença fletxes. Segle XIV. Fresc de l'abadia de Saint-André-de-Lavaudieu

(Ampliar) - La Pesta Negra personificada en una dona que llença fletxes. Segle XIV. Fresc de l'abadia de Saint-André-de-Lavaudieu. Viquipèdia.

Fruit d’una altra epidèmia que va afectar la ciutat el 1371, el papa Gregori XI va concedir una indulgència plenària i la remissió de tots els pecats als habitants de Girona que van morir de la pesta. Fins i tot al segle XV, les coses no van anar millor per a Girona. Les plagues es van succeir de forma cíclica. Es tenen referències documentals de fenòmens especialment greus el 1410, 1421, 1434, 1441, 1456-57, 1465-66, 1472, 1476, 1488 i 1494. A més d’aquests endèmics, la poblacié de Girona també va patir els efectes de la Guerra Civil del 1462-72.
Els anys intermedis la pesta romania somorta, però sovint reapareixia en forma de brots aïllats. La situació millorà durant el segle XVI, però el XVII la pesta reaparegué i desencadenà damunt els Països Catalans una terrible epidèmia que s’inicià al País Valencià, s’estengué cap al Principat (1649-53) i passà a Mallorca i Eivissa, anys 1652-1653, i Sardenya el 1656.
L’epidèmia va contribuir a debilitar Catalunya durant la Guerra dels Segadors i deprimí profundament l’economia catalana, prou trasbalsada pels fets militars. Després d’aquesta epidèmia, hi hagué encara alguns brots aïllats de pesta, entre els quals destacà el de Tarragona del 1689, que assenyalaren la fi de la malaltia als Països Catalans.

25 de juny de 1371. Breu atorgat pel papa Gregori XI en el qual concedeix indulgència plenària als habitants de Girona i dels seus suburbis que es confessin amb el cor contrit davant el confessor que vulguin, en uns moments en què la ciutat vivia una terrible epidèmia de pesta

(Ampliar) - 25 de juny de 1371. Breu atorgat pel papa Gregori XI en el qual concedeix indulgència plenària als habitants de Girona i dels seus suburbis que es confessin amb el cor contrit davant el confessor que vulguin, en uns moments en què la ciutat vivia una terrible epidèmia de pesta. Fons Ajuntament de Girona.

La Pesta Negra de 1348 a Catalunya. Es calcula que en el conjunt del Principat, l'epidèmia va eliminar la cinquena part de la població, i va anar seguida de rebrots, cada cinc o deu anys, durant més d'un segle. Els països de la Corona d'Aragó en van experimentar d'una manera desigual els efectes. Algunes epidèmies van afectar especialment la població infantil, i van destruir els relleus generacionals i la continuïtat de les explotacions. Així, les males collites i les fams es van repetir més que abans i amb més gravetat durant tota la resta de l'Edat Mitjana, i van formar un cicle nefast amb les epidèmies. Catalunya va ser el país de la Corona que més va patir. Cap al 1300 devia tenir uns 500.000 habitants, i el 1479 uns 300.000, és a dir, que va perdre el 40% de població (2).

Jesucrist i la Mare de Déu intercedeixen davant Déu Pare pels empestats de totes edats i condicions socials. Relleu del Mestre de Biberach, Ca. 1520

(Ampliar) - Jesucrist i la Mare de Déu intercedeixen davant Déu Pare pels empestats de totes edats i condicions socials. Relleu del Mestre de Biberach, Ca. 1520. Musée des beaux-arts de Lyon. Viquipèdia.

La difusió de l'epidèmia. Al segle XIV no hi havia consciència de l'existència d'altres malalties epidèmiques, com ara la verola i el xarampió, i en aquests casos, com que els malalts que sobrevivien quedaven immunitzats de per vida, creien que les epidèmies només afectaven els infants. A més a més, ignoraven el concepte de contagi i pensaven que les malalties eren una qüestió de cada individu.
No és del tot clar l'origen del brot de pesta que afectà l'Europa del segle XIV, però es considera que els primers casos s'haurien produït a les estepes de l'Àsia central, des d'on els exèrcits i els mercaders mongols l'haurien transmès, en direcció est i oest, tot seguint la Ruta de la Seda. Els primers brots de la plaga es varen donar a la Xina durant la dècada de 1330, i afectà la província d'Hopei el 1334.
L'entrada de l'epidèmia a terres europees es produí a la península de Crimea. La República de Gènova, una de les principals potències comercials, havia establert una colònia a Kaffa, l'actual Feodòssia. Els exèrcits mongols van assetjar la ciutat durant temps i se sap que un dels mètodes d'atac emprats consistia a llençar amb catapultes cadàvers infectats dins la ciutat. L'octubre de 1347, una flota de vaixells genovesos que fugien del setge de Kaffa arribà a la ciutat siciliana de Messina amb la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Els vaixells portaven també rates i puces infectades.
Des de Messina, la plaga saltà cap a Gènova i Venècia, entre 1347 i 1348, i des de la península itàlica s'estengué ràpidament en direcció nord-oest cap a tot el continent, arribant a la península Ibèrica, França i Gran Bretanya abans del juny de 1348. Continuà cap a Alemanya i els països escandinaus on arribà entre 1348 i 1350, i finalment a Rússia cap al 1351. Algunes zones del continent no es van veure afectades per la plaga, com per exemple Polònia o algunes à:rees de Bèlgica i els Països Baixos.

Crema de jueus, acusats de l'enverinament premeditat de pous i fonts. Miniatura de 'Chronik von Gilles Li Muisis', Ca. 1350

(Ampliar) - Crema de jueus, acusats de l'enverinament premeditat de pous i fonts. Miniatura de 'Chronik von Gilles Li Muisis', Ca. 1350. Viquipèdia.

El context religiós i l'antisemitisme. Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en la Ira Dei, la ira de Déu, atribuint la plaga a un merescut càstig diví. Es començaren a generalitzar processons de penitents de fins a més de 10.000 persones, gent que es flagel·lava constantment per tal de redimir-se als ulls de Déu, amb el consegüent perill d'accentuar l'epidèmia transportant-ne els bacteris d'un poble a un altre. Els penitents anaven equipats amb enormes fuets i creus de ferro, exaltats d'un profund sentiment antisemita i anunciant la fi del món i l'Apocalipsi.
Sovint les acusacions envers els jueus, s'afirmava que ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous i fonts, ja eren suficients per desfermar la histèria col·lectiva i oferir una explicació antisemita. Les masses, enfurismades, assaltaren i incendiaren els calls de Barcelona, Cervera, Tàrrega i d'altres de tot Europa. El Papa Climent VI va arribar a firmar una butlla on negava la culpabilitat jueva alhora que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin, prop de la cort papal d'Avinyó. Unes 200 comunitats jueves desaparegueren arreu del continent.
El rei Pere III el Cerimoniós escrivia el 22 de maig a les autoritats de Barcelona que empresonessin els culpables i que defensessin bé el Call. El rei s'adreçà també a les autoritats de Montblanc, Tàrrega, Vilafranca del Penedès i Cervera per tal d'evitar fets semblants als de Barcelona en els corresponents barris jueus.

Processó de penitents per la Pesta Negra. Miniatura de 'Chronik von Gilles Li Muisis', Ca. 1350

(Ampliar) - Processó de penitents per la Pesta Negra. Miniatura de 'Chronik von Gilles Li Muisis', Ca. 1350. Bibliothèque Royale de Belgique. Viquipèdia.

Una conjunció d'infortunis. Aquesta pandèmia que va assolar Europa, molts científics l'han qualificat com un mecanisme natural de limitació i correcció de la demografia planetària. El tercer genet de l'Apocalipsi, la Pesta, va ser segurament el més temut i singular dels quatre, Fam, Guerra i Mort, però l'Europa del segle XIV patia tot un seguit de convulsions que accentuaren el panorama apocalíptic: la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra, l'avanç turc per l'Orient, guerres marítimes entre les repíbliques italianes, etc. i fins i tot un canvi sobtat del clima va fer que les circumstàncies fossin encara més dures, atès que entre 1315 i 1322 la temperatura mitjana disminuí notablement, produint-se una petita era glacial, i es glaçaren moltes collites. Sumant a tot això la falta de previsió, les poques barreres que haurien pogut apaivagar els efectes de la Pesta Negra es van ensorrar l'una rere l'altra.


Notes

(1) - La pesta bubònica és la forma més comuna de pesta. Es transmet per la picada de la puça, que viu com a paràsit de la rata, la primera a infectar-se amb el bacteri. La seva taxa de mortalitat, sense tractament, se situa entre el 30% i 75% dels casos. El símptoma característic d'aquesta variant de la malaltia és l'aparició de bubons a l'engonal, el coll i les aixelles, pels quals supura pus i sang. L'aparició d'aquestes tumoracions va acompanyada de febre alta, entre 38 i 41ºC, vòmits i confusió o deliri. (Tornar al text)

(2) - Evolució de la població de Catalunya entre els anys 1355 i 1553, segons càlculs amb 4,5 i 5 habitants per foc.

Evolució de la població de Catalunya entre els anys 1355 i 1553, segons càlculs amb 4,5 i 5 habitants per foc

(Tornar al text)


Bibliografia

- "La Peste Noire à Gérone (1348)". Christian Guilleré. 1984. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, número 27. - "La construcción de la idea de la peste negra (1348-1350) como catástrofe demográfica en la historiografia española. Guillermo Castán Lanaspa. 2020. Edicions Universidad de Salamanca. ISBN 84-1311-238-8.
- "Girona medieval. L'etapa d'apogeu (1285-1360)". Christian Guilleré. 1991. ISBN 84-86812-25-9.


Pesta Negra. Miniatura del segle XIV

(Ampliar) - Pesta Negra. Miniatura del segle XIV. Viquipèdia.

Pesta Negra. Miniatura italiana del segle XV

(Ampliar) - Pesta Negra. Miniatura italiana del segle XV. Viquipèdia.

Flagel·lant fent penitència durant la Pesta Negra (1347-1352)

(Ampliar) - Flagel·lant fent penitència durant la Pesta Negra (1347-1352). Miniatura de 'Liber chronicarum cum figuris et ymaginibus ab initio mundi', 1493. Universitat de París.

Flagel·lant fent penitència durant la Pesta Negra (1347-1352)

(Ampliar) - Flagel·lant fent penitència durant la Pesta Negra (1347-1352). Miniatura de 'Liber chronicarum cum figuris et ymaginibus ab initio mundi', 1493. Universitat de París.

Altres pestes. 15 d'abril de 1494. El lloctinent Juan de Lanuza, justícia d’Aragó, al veguer, batlle i jurats de la ciutat de Girona. Atès que a França i altres llocs diverses persones moren a causa de la pesta, els mana que no deixin entrar a la ciutat cap persona provinent de llocs infectats i que si algú entra se li apliquin els càstigs pertinents

(Ampliar) - Altres pestes. 15 d'abril de 1494. El lloctinent Juan de Lanuza, justícia d’Aragó, al veguer, batlle i jurats de la ciutat de Girona. Atès que a França i altres llocs diverses persones moren a causa de la pesta, els mana que no deixin entrar a la ciutat cap persona provinent de llocs infectats i que si algú entra se li apliquin els càstigs pertinents. Lletres Reials. Arxiu Municipal de Girona.

Altres pestes. 8 de juliol de 1592. El lloctinent Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda i marquès d’Elx, als jurats de Girona. Atès que en alguns llocs de l’Empordà i del Camp de Tarragona hi ha pesta, els tramet una còpia de les crides reials que s’han fet per tal que es publiquin a totes les vegueries. Els mana, també, que es guardin del contagi i que procurin que els llocs afectats tinguin les provisions necessàries d’aliments i medecines

(Ampliar) - Altres pestes. 8 de juliol de 1592. El lloctinent Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda i marquès d’Elx, als jurats de Girona. Atès que en alguns llocs de l’Empordà i del Camp de Tarragona hi ha pesta, els tramet una còpia de les crides reials que s’han fet per tal que es publiquin a totes les vegueries. Els mana, també, que es guardin del contagi i que procurin que els llocs afectats tinguin les provisions necessàries d’aliments i medecines. Lletres Reials. Arxiu Municipal de Girona.

Altres pestes. Metge de la pesta negra. Segle XVII

(Ampliar) - Altres pestes. Metge de la pesta negra. Segle XVII. Viquipèdia.

Altres pestes. 13 de setembre de 1657. Felip III (IV de Castella) al marquès d’Olías y de Mortara, lloctinent i capità general. Atès que la ciutat de Girona, a causa de la guerra i de la pesta, no té gent suficient per insacular, demana que els ciutadans de les tres mans insaculats puguin ser hàbils encara que siguin oficials reials o bé forans

(Ampliar) - Altres pestes. 13 de setembre de 1657. Felip III (IV de Castella) al marquès d’Olías y de Mortara, lloctinent i capità general. Atès que la ciutat de Girona, a causa de la guerra i de la pesta, no té gent suficient per insacular, demana que els ciutadans de les tres mans insaculats puguin ser hàbils encara que siguin oficials reials o bé forans. Lletres Reials. Arxiu Municipal de Girona.

Altres pestes. Metge de la pesta negra. Segle XVII

(Ampliar) - Altres pestes. Metge de la pesta negra. Segle XVII. Viquipèdia.

Altres pestes. 22 de desembre de 1664. El lloctinent Vicente Gonzaga als jurats de la ciutat de Girona. Atès que per preservar la ciutat de la pesta es van obrir només dues portes i posteriorment cinc, entre les quals no hi havia la de Sant Cristòfol com s’havia ordenat, els mana que l’obrin i acatin les ordres del rei

(Ampliar) - Altres pestes. 22 de desembre de 1664. El lloctinent Vicente Gonzaga als jurats de la ciutat de Girona. Atès que per preservar la ciutat de la pesta es van obrir només dues portes i posteriorment cinc, entre les quals no hi havia la de Sant Cristòfol com s’havia ordenat, els mana que l’obrin i acatin les ordres del rei. Lletres Reials. Arxiu Municipal de Girona.


--- Back - Index - Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés