Notes

(1) - Una capella precursora de l'actual va ser construïda el 1878 pel cuiner del seminari, Miquel Adroher. Presidien l'altar imatges de Sant Joan, el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors, amb corones fetes per l'argenter del carrer del Vern, Enric Tarrés. L'altar era de fusta, majestuós, i era separat dels fidels per unes reixes.
L'església va ser destruïda durant la Guerra Civil i reconstruïda durant la dècada dels quaranta del segle XX sota la direcció de l'arquitecte gironí Josep Esteve i Corrador, especialista en restauracions, reconstruccions i reformes. En la reconstrucció no es va fer el campanar que hi havia originalment. Els treballs van fer-se sota la iniciativa del matrimoni format per Joan Geli i Joaquima Tarrés, pares de mossèn Geli, que s'havien fet càrrec de l'administració del Calvari a la mort d'Enric Tarrés, el 1945. L'actual capella va obrir-se al culte el 19 de febrer de 1950.
Les catorze capelletes del Via crucis, que també havien estat destruïdes durant la Guerra Civil, van ser reconstruïdes el 1942, també per iniciativa del pare de mossèn Geli i gràcies a diverses ajudes que va rebre. La número 1 va caure el 1971 a conseqüència del cop que li va donar un camió. Poc temps després va ser reconstruïda pel veïnat. Les capelletes són totes iguals, amb una reixa que protegeix les quatre rajoles de ceràmica, emmarcades en terracota, on hi ha dibuixada molt rudimentàriament cada estació. La coberta de les capelletes, a dues aigües, és de pedra. Només la que correspon a la dotzena estació és diferent de las altres; és flanquejada per una mena de túmul. De la novena estació a la catorzena i última, són situades pràcticament al voltant de la capella del Calvari, molt juntes. Dins de la capella hi ha actualment una imatge del Crist crucificat i una de la Mare de Déu dels Dolors (J. Fabre). (Tornar al text)

(2) - Jaume Marquès indica que el nom llatí consignat en els documents antics era "Mons aquilarius", que alguns erudits van traduir per "Mont Aguilar" com si tingués relació amb les àguiles. La tradició entre el personal de la Seu de Girona traduïa el mot per "Mont Aigualer" derivant-lo de l'aigua que abundava en aquells paratges. (Tornar al text)