La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El cementiri dels jueus de Girona. El nom del barri i del turó on està situat procedeix de l'existència de l'antic cementiri medieval dels jueus de Girona, el Monte Judaico, com també passava a d'altres indrets de Catalunya, com a Barcelona. La muntanya també era coneguda com "muntanya de la Barrufa".
A la zona coneguda com el Bou d'Or hi havia el cementiri de la comunitat jueva medieval. El principal document que en fa referència dara del 13 de juny de 1207, en el que el bisbe Arnau de Creixell fa una permuta amb Bernat de Palau, d'una finca que aquest posseïa a Monte Judaico, i on s'esmenta el cementiri: "...et in presenti cum hac scriptura trado tibi, Bernardo de Montepalacio, archidiacono de Angles, totas domos illas cum orto et ferraginali quas, pro loco et dignitate tui archidiaconatus habebas in Monte Judaico, et Petrus Carbionelli pro te teneba [...] Affrontant autem ab oriente hec supradicta in ferriginali Petri de Monte Judayco, sicut terminatum est; a meridie in torrente; ab occidente in cimeterio quod est alodium hebreorum; a circio in alio torrente".

El cementiri jueu de Montjuíc. 1994-1999

(Ampliar) - El cementiri jueu de Montjuíc. 1994-1999. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

En aquest document s'explicita que el cementiri està situat entre dues rieres, al sud i al nord respectivament, el que concorda amb les de Can Camaret, al nord del camp Prades, i la de Can Punxa o del Bou d'Or, al sud. Les llegendes i la troballa de làpides hebraiques al turó de Montjuïc es remunten al segle XVII (1).
La construcció del tren entre Girona i França al tercer quart del segle XIX també va posar al descobert, a la zona de Montjuïc, diverses làpides hebrees i restes d'esquelets. Atès que encara a principis del segle XX existia un camí que comunicava el camí de França i el sector nord del camp Padres, on es concentra la major densitat de tombes, segurament s'estendrien des del camp Padres fins al camí de França.

Làpida d'Estelina, la petita estrella. Segle XIV. Procedeix del cementiri jueu de Montjuïc

(Ampliar) - Làpida d'Estelina, la petita estrella. Segle XIV. Procedeix del cementiri jueu de Montjuïc. Museu d'Història dels Jueus de Girona.

El 1998 s'hi va realitzar un seguit de prospeccions geofísiques i el 1999 una excavació arqueològica, durant la qual es varen trobar diverses tombes i es va documentar la zona. Una segona fase de prospeccions el 2000 es va conclore documentant un total de 200 tombes datades entre els segles XI i XIV, de les quals 20 varen ser trobades en aquesta campanya. L'any 2000, es varen inaugurar, al Museu d'Història dels Jueus de Girona, les sales que contenen la magnífica col·lecció de làpides funeràries amb inscripcions hebrees, procedents del cementiri jueu de Montjuïc.

Vista panoràmica del castell de Montjuïc. 1936

(Ampliar) - Vista panoràmica del castell de Montjuïc. 1936. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

La gran defensa de la ciutat: el Fort Roig. La pèrdua definitiva del fort de Bellaguarda, el juliol de 1675, va deixar de nou la frontera oberta en no haver-hi cap plaça fortificada que pogués sostenir una guarnició prou potent, i tampoc no se’n podria construir cap perquè la Hisenda Reial estava arruïnada.
Tement una nova invasió francesa, es va decidir de construir un baluard ("de cal y canto") a la muntanya de la Barrufa. El duc de San Germano, virrei de Catalunya, en va ordenar la construcció que va dur a terme Francesc Puig, mestre de cases de Barcelona, però es desconeix el nom de l’enginyer que el va dissenyar.
Aquesta construcció no es va considerar suficient, i en qüestió d’un any es remodelà fins convertir-la en una fortificació molt més gran, rematada amb quatre baluards. La va dissenyar l'enginyer Gaspar Squarzafigo, marquès de Buscayolo, superintendent general de les fortificacions de Catalunya.

El castell de Montjuíc. Detall de 'Gironne', 1711, A. Bertau

(Ampliar) - El castell de Montjuíc. Detall de 'Gironne', 1711, A. Bertau. Bibliothèque nationale de France.

L'edificació el castell de Montjuïc, va rebre diversos noms, com per exemple de San Juan Cerralvo o de Sant Narcís (no confondre amb la Torre de Sant Narcís, situada més al nord-est). Poc abans del setge de 1684 ja el trobem identificat com a fort de Montjuïc. A molt documents i plànols francesos se l'identifica com Fort Rouge.
Per reforçar la comunicació entre la fortificació i la ciutat, es va construir la Torre de Sant Joan, de planta pentagonal, amb potents murs atalussats. L’any 1677 el castell ja estava acabat, tal com indica el memorial que va enviar al rei Carles II, Jerónimo Rinaldi, un dels principals enginyers militars de la monarquia espanyola. A partir d’aquesta data Girona començà a transformar-se en una plaça forta amb la missió d’aturar les embranzides franceses.

Vista de la muntanya de Montjuïc des de Torre Gironella. Al fons, el castell de Montjuïc i la Torre Suchet. 1906-1918

(Ampliar) - Vista de la muntanya de Montjuïc des de Torre Gironella. Al fons, el castell de Montjuïc i la Torre Suchet. 1906-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Entre aquest i el marquès de Buscayolo va esclatar una forta polèmica per la construcció d’aquesta fortificació. El motiu era que, segons Rinaldi, es deixava massa espai sense cobrir a la muntanya de la Barrufa, i això permetia que un hipotètic exèrcit enemic pogués assentar-se-hi i assetjar la fortificació. El marquès de Buscayolo, en canvi, al·legava que havia hagut d’aprofitar la construcció prèvia i, per aquest motiu, s'havia construït on actualment estava.
Tal com havia predit Jerónimo Rinaldi, en el setge de 1710, durant la Guerra de Successió, els francesos varen poder instal·lar unes bateries a la mateixa muntanya de la Barrufa per batre el castell de Montjuïc.
Durant la Guerra del Francès (1808-1809), el castell defensa Girona durant quatre mesos. El dia 8 de juliol de 1809, el comandament napoleònic va emprendre l'atac contra el castell. Després de sometre'l a l'artilleria, 2.400 soldats van assaltar la fortalesa, i l'11 d'agost de 1809, després d'haver-ne inutilitzat la pòlvora i l'artilleria el dia anterior, és lliurat a l'exèrcit napoleònic. El 10 de març de 1814 és inutilitzat per ordre del Mariscal Louis-Gabriel Suchet, després d'haver construït el 1812 la torre que actualment porta el seu nom, prop d'on hi havia hagut la de Sant Joan. El 1843, un bombardeig del general Prim ensorra la Torre Suchet i afecta el castell.

Grup de soldats que fan el servei militar a Girona durant uns exercicis de tir al castell de Montjuïc. 1923

(Ampliar) - Grup de soldats que fan el servei militar a Girona durant uns exercicis de tir al castell de Montjuïc. 1923. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'aspecte actual, no obstant, no és conseqüència de l'atac de 1843; el 1877 està documentat gràficament el fort amb només una bretxa (cortina nord), amb les garites, amb totes les voltes senceres i les seves parets corresponents amb la porta i finestra. Més tard, el 1911, Valentí Fargnoli fa una fotografia idèntica, des del mateix lloc on es va prendre la del 1877. En aquesta es pot veure que s'ha utilitzat el fort com a pedrera: hi ha hagut un saqueig de material, en el qual deixa les voltes de la cortina est al descobert, com també han desaparegut les garites i el sostre de la Casa del Governador.
Article principal: [El castell de Montjuïc]

Vista de la muntanya de Montjuïc amb les edificacions d'obrers del Patronat de Cases Barates a Montjuïc. S'observa les cases encara en construcció. 1933

(Ampliar) - Vista de la muntanya de Montjuïc amb les edificacions d'obrers del Patronat de Cases Barates a Montjuïc. S'observa les cases encara en construcció. 1933. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

D'una 'ciutat-jardí' al barraquisme. El 1930, l'Ajuntament de la ciutat comprà part de la muntanya. L'any següent s'hi construeix una escola pública, l'escola Ignasi Iglésias. El 1933 es projecta la urbanització d'un "Parc Bosc", una ciutat-jardí per a la classe obrera, promocionat pel Patronat de Cases Barates de Montjuïc, que no acabà de quallar. Vint-i-dos anys més tard, el 1955, el Pla General qualificà la muntanya de Montjuïc com a zona verda. Dos anys més tard, el 1957, la zona del Castell s'omple de barraques, adosades als murs i muralles, on resideix població immigrada provinent d'altres indrets de l'Estat. L'ocupació va arribar gairebé a les 3.000 persones.

Barraques de Montjuïc. 1968

(Ampliar) - Barraques de Montjuïc. 1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

Del barraquisme al Parc de Montjuïc. Entre el 1945 i l 1971, el castell i les seves rodalies foren l´assentament d´una població vinguda principalment de les terres d'Andalusia i Extremadura. En aquells moments, el problema de l'habitatge no era pas exclusiu dels immigrants; també per als autòctons hi havia dificultats. Moltes parelles d´acabats de casar havien de conformar-se a viure a la casa paterna, o anar de rellogats. Però aquesta dificultat era molt més acusada per a aquells que no tenien coneixences i que a més no disposaven del necessari per pagar un lloguer, encara que fos mòdic.
Montjuïc era propietat del Ram de Guerra, que l'utilitzava per a fer pràctiques de tir el soldats de guarnició a Girona, però el castell estava totalment abandonat i la major part de la muntanya era un erm impracticable. Es tractava d´un gran espai que semblava terra de ningú. Entre aquelles edificacions ruïnoses i en aquells paratges inhòspits, s'hi anaren instal·lant les famílies que arribaven a la ciutat. Aprofitaven el que era possible de les antigues edificacions, construir de nou, utilitzant pedres de les desballestades parets i muralles. Amb aquests limitats mitjans s'anaven adequant uns habitacles pobres i miserables.

Barraquisme a la muntanya de Montjuïc. Barraques adossades al mur i a l'interior del castell. 1957

(Ampliar) - Barraquisme a la muntanya de Montjuïc. Barraques adossades al mur i a l'interior del castell. 1957. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

A poc a poc es produïren algunes millores. Una conducció d´aigua que permetia poder rentar la roba sense haver de baixar al Ter o al Galligants, llum elèctrica al "Caserón", edifici comunitari, com en deien de l'antiga residència del governador del castell, etc. En la diada de Sant Josep, que es declarà patró del barri, se celebrava la festa major.
El 1969 s'inaguraven i es lliuraven els habitatges socials, promoguts per Ferran Vilallonga, que de nou s'havien construït al carrer de Sant Josep, a tocar la muralla, on es varen allotjat immigrants procedents de les barraques de Montjuïc. L'any 1971 es clausurà la darrera barraca, quedant així tancat aquell capítol.
El 1966 el Ministeri de l'Exèrcit havia tret a subhasta els terrenys de la muntanya que passaren a mans de Ferran Vilallonga per un import de 3.670.000 pta.; el 1961 l'Ajuntament n'havia demanat la cessió. L'any següent, el 1967, s'aprovà inicialment el Pla Parcial de Montjuíc; en aquest any es comptabilitzaven 315 barraques i 2.010 habitants. El 24 de desembre de 1971 desapareix l'última barraca de Montjuïc i l'any següent s'inicia la venda de les primeres parcel·les i es comencen a obrir els carrers i construir els primers habitatges i una urbanització de xalets per a la classe mitjana-alta. El 1984 l'Ajuntament de la ciutat obté la propietat del Castell de Montjuíc.


Notes

(1) - Jaume Villanueva, a "Viaje literario a las iglesias de España, editada entre 1803 i 1821, esmenta la troballa de diverses làpides hebraiques a una zona propera a Can Coll, el que va provocar durant un temps una certa confusió, atès que també se n'havien recuperat una gran quantitat a la zona de Palau, el que va fer creure l'existència de dos cementiris jueus, un a Montjuïc i un altre a Palau. En realitat, les làpides de Palau s'explicaven per la donació que la comunitat jueva havia fet, en el moment de l'expulsió, del seu cementiri de Montjuïc a Joan Sarriera, batlle general de Catalunya, propietari de les Torres de Palau a finals del segle XV. Sarriera va reaprofitar algunes de les làpides en la reforma de l'edifici de Palau, el que explica la seva presència en aquell sector, lluny del cementiri. (Tornar al text)


Bibliografia.

- "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5.
- "Memòria d'excavació: Bou d'Or". Lluís Palahí Grimal. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
- "Montjuïc: la història d'un poble". Ramon Llorente Varela. 2007. Ajuntament de Girona. ISBN: 84-8496-049-2.
- "Valorització i Pla d’usos per al Castell de Montjuïc". Júlia Nogué Pagès, David Vivó Codina. 2018-2019. Universitat de Girona.



  • El castell de Montjuíc. - Article històric i reportatge de les restes del castell del segle XVII.
  • La Torre Suchet. - Article i reportatge històric de la torre manada construir durant la ocupació francesa pel general Suchet el 1812.
  • La Torre de Sant Daniel. - Article històric de la torre que formava part del conjunt defensiu de la muntanya de Montjuïc.
  • La Torre de Sant Joan. - Article històric de la torre que formava part del conjunt defensiu de la muntanya de Montjuïc.
  • La Torre de Sant Lluís. - Article històric de la torre que formava part del conjunt defensiu de la muntanya de Montjuïc.
  • La Torre de Sant Narcís. - Article històric de la torre que formava part del conjunt defensiu de la muntanya de Montjuïc.



  • --- Back - Index

    Làpida de Josef, un infant jueu. Segle XIV. Procedeix del cementiri jueu de Montjuïc

    (Ampliar) - Làpida de Josef, un infant jueu. Segle XIV. Procedeix del cementiri jueu de Montjuïc. Museu d'Història dels Jueus de Girona.

    Plànol dels sondejos arqueològics del cementiri jueu de Montjuïc fets el 1999

    (Ampliar) - Plànol dels sondejos arqueològics del cementiri jueu de Montjuïc fets el 1999. Publicat per Lluís Palahí Grimal, op. cit.

    Una de les tombes localitzades durant els sondejos arqueològics del cementiri jueu de Montjuïc fets el 1999

    (Ampliar) - Una de les tombes localitzades durant els sondejos arqueològics del cementiri jueu de Montjuïc fets el 1999. Publicat per Lluís Palahí Grimal, op. cit.

    Sala del Museu d'Història dels Jueus de Girona, on s'exhibeixes les làpides funeràries

    (Ampliar) - Sala del Museu d'Història dels Jueus de Girona, on s'exhibeixes les làpides funeràries.

    Plànol del castell de Montjuïc

    (Ampliar) - Plànol del castell de Montjuïc. A.- Porta principal. B.- Casernes. C.- Baluard d'en Pacheco. D.- Magatzems i casernes. E.- Baluard de Saint Germain. F.- Casernes. G.- Porta d'emergència amb tambor. H.- Mitges llunes (llunetes o revellins). I.- Baluard de Sant Narcís. J.- Fossat. K.- Cortina. L.- Baluard d'Ozoria. M.- Casa del governador i caserna. N.- Cisterna. Dibuix de Jordi Pericot, gentilesa de l'autor.

    Vista parcial del castell de Montjuïc

    (Ampliar) - Vista parcial del castell de Montjuïc

    Vista parcial del castell de Montjuïc

    (Ampliar) - Vista parcial del castell de Montjuïc

    L'escola Ignasi Iglésias. Al fons, la muralla de Sant Pere de Galligants i l'església de Sant Feliu. 1932-1940

    (Ampliar) - L'escola Ignasi Iglésias. Al fons, la muralla de Sant Pere de Galligants i l'església de Sant Feliu. 1932-1940. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Una de les cases del Patronat de Cases Barates de Montjuïc en construcció. 1933

    (Ampliar) - Una de les cases del Patronat de Cases Barates de Montjuïc en construcció. 1933. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Barraquisme a la muntanya de Montjuïc. Barraques adossades al mur i a l'interior del castell. 1967-1968

    (Ampliar) - Barraquisme a la muntanya de Montjuïc. Barraques adossades al mur i a l'interior del castell. 1967-1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Croquis de situació de les barraques, coves i horts dins del castell de Montjuíc. 1956

    (Ampliar) - Croquis de situació de les barraques, coves i horts dins del castell de Montjuíc. 1956. Arxiu Històric de Girona.

    Inauguració de les vivendes socials promogudes per Ferran Vilallonga pels barraquistes desplaçats de Montjuïc, al carrer Portal Nou. 22/12/1969

    (Ampliar) - Inauguració de les vivendes socials promogudes per Ferran Vilallonga pels barraquistes desplaçats de Montjuïc, al carrer Portal Nou. 22/12/1969. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.


    Localització del castell
    41º 59' 36.9" N
    2º 49' 54.1" E

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés