La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El fort. S'anomena així en honor a la reina Anna d'Àustria, filla de l'emperador Maximilià d'Àustria, quarta esposa de Felip II i àvia de Felip IV. Construït el 1653 a instàncies del governador de Girona, Antonio de Zúñiga, al mateix temps que el del Conestable, tenia forma de sardineta o tenalla (1) tancada pel sud-oest amb un petit baluard exterior separat per un fossat en el costat sud, que donava al fort dels Caputxins.

Carreu a la torre d'Alfons XII amb la inscripció 'Reina Anna'

(Ampliar) - Carreu a la torre d'Alfons XII amb la inscripció 'Reina Anna'.

La principal funció d'aquest senzill recinte defensiu era servir d'enllaç entre els forts del Caputxins i del Conestable. Si del fort de Caputxins en queden poques restes, aquest pràcticament ha desaparegut. Situat damunt un petit turó on hi ha un tancat, amb ases i cavalls, només en resten alguns petits fragments dels murs entre la vegetació i una petita part del lloc on havia estat situat el pont cobert que unia el recinte principal amb el petit baluard exterior. Malgrat estar situat en una propietat privada, es poden resseguir part dels murs de l'antic camí cobert que unia aquest fort amb el dels Caputxins, al costat est de la carena.
Una bona part de les seves pedres varen servir per bastir la torre d'Alfons XII, com ho demostra l'existècia d'un carreu amb la inscripció "Reina Anna" en un dels murs de la torre.

Detall de 'Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne'. 1710

(Ampliar) - Detall de 'Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne'. 1710. Bibliothèque nationale de France. D'esquerra a dreta s'hi observen els forts del Conestable, Reina Anna i Caputxins.

Notes històriques sobre el fort. A "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar" (Pascual Madoz, Madrid, 1846) és descrit així: "Se halla sobre la misma montaña (que el fort del Conestable), aunque en nivel mas bajo, y como á media distancia de aquel y el de Capuchinos, sirviendo de punto intermedio para la defensa y comunicación. Consiste en una tenaza simple con sus dos alas desiguales, cerrado sencillamente por la gola hasta recibir el doble camino cubierto que viene del Condestable. La tenaza mira al sur ó gola del de Capuchinos, por donde hay mas probabilidad de ataque, despues de tomado este, y tanto la tenaza como sus alas tienen cañoneras, dirigiéndose los fuegos de la primera á sostener y aun batir en caso necesario á Capuchinos, y los de sus alas, los unos contra la altura del almacen de pólvora, y los de la derecha baten el flanco á los que quisieran atacar por el camino de Barcelona ó los baluartes de la Merced y San Francisco. Esta obra tiene terraplen, pero no foso ni camino cubierto. Delante de la tenaza hay un rebellin, cuyo ángulo flanqueado, es bastante agudo y se comunica con aquella por una bóveda; el rebellin tampoco tiene foso ni camino cubierto".

Detall de 'Plan des attaques de Gironne, depuis le 22 décembre que la tranchée a esté ouverte jusqu'au 23 janvier 1711 que la place s'est rendu '. 1711

(Ampliar) - Detall de 'Plan des attaques de Gironne, depuis le 22 décembre que la tranchée a esté ouverte jusqu'au 23 janvier 1711 que la place s'est rendu '. 1711. Bibliothèque nationale de France.

A "Historia militar de los sitios de Gerona, que comprende particularmente los dos Sitios de 1808 y 1809", el brigadier Guillermo Minali (Girona, 1840), explica que des del 6 de juny al 16 d'agost de 1808 es varen fer diverses reparacions i millores a les defenses que ens dóna idea del seu estat i estructura. "En el fuerte Reina Ana se construyó en un angulo flanqueado, una plataforma para dos cañones ú obús con su esplanada corrida y otras cuatro esplanadas en las alas; se reparó el cuerpo de guardia, se forró de tablas un repuesto de pólvora y otro de municiones, se aumentó cuatro pies mas el muro de la gola, sobre el cual se colocó una estacada, y apoyado á él un andamio de madera para banqueta; en el tambor que cubre la cresta del parapeto de las dos alas se colocaron dos hileras de blindas de roble por el mismo objeto, que se ha referido por las colocadas en las cortinas de la Plaza; en el rebellin sobre el angulo entrante se colocó en su gola una estacada, se habilitó la caponera de comunicación y el camino cubierto hasta el fuerte de Capuchuinos".

Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs'. Ca. 1820

(Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs'. Ca. 1820. Bibliothèque nationale de France.

Detall de 'Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809'. 1809

(Ampliar) - Detall de 'Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809'. 1809. Bibliothèque nationale de France. S'hi observen, d'esquerra a dreta: Fort del Conestable (D), Fort de la Reina Anna (E) i Fort dels Caputxins (F), amb els camins coberts que els unien.


Notes

(1) - En una fortificació, la tenalla és una obra exterior davant la cortina, que forma un o dos angles obtusos entrants entre dos bastions. - Tornar al text


Bibliografia.

- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
- La ciutat de Girona a l'època moderna: de capital del drap a plaça forta". Xavier Torres Sans. 2001. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLII.
- "La Girona del set-cents. Els límits d'una transformació (1700-1792)". Ramon Alberch i Josep Quer, 2001. Ajuntament de Girona. ISBN: 84-95187-31-O.
- "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86952-21-9.
- "La muralla de Girona". Jaume Prats i Jordi Pericot, 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Historia militar de Gerona, que comprende particularmente los dos sitios de 1808 y 1809". Guillermo Minali. 1840. A. Figaró impresor. Gerona.
- "La Girona d'època moderna". Francesc Miralpeix. 2014. Girona, Ajuntament de Girona.



Back - Index

Història--------Història

Anna d'Àustria (1549-1580), filla de l'emperador Maximilià II i esposa de Felip II de Castella. En honor seu es va anomenar així el fort

(Ampliar) - Anna d'Àustria (1549-1580), filla de l'emperador Maximilià II i esposa de Felip II de Castella. En honor seu es va anomenar així el fort. Alonso Sánchez Coello, 1571. Viquipèdia.

Imatge de Sant Narcís pintada a la bandera del regiment. "Miquelets De Girona - Regiment De Sant Narcís"

Recreació històrica dels setges de Girona de 1710 i 1712 "Girona resisteix!".

Uniforme del cos d'enginyers. “Soldados de diferentes cuerpos de Infantería y Caballería”, 1769. Biblioteca Nacional de España.

Detall de 'El Gran Dia de Girona', de Ramon Martí Alsina. 1863-1864

(Ampliar) - Detall de 'El Gran Dia de Girona', de Ramon Martí Alsina. 1863-1864. Viquipèdia.


Localització
41º 58' 37.2" N
2º 50' 07.4" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés