La capella del Calvari

L'edificació religiosa. A la La Torre Gironella i en direcció al proper turó comença un camí pel vessant de la muntanya antigament anomenada "Aguilar" segons uns textos i "Aigualer" segons uns altres (1), pel que es va a una collada on s'alça una capella dedicada a la veneració del Sant Crist. El camí està flanquejat per la banda esquerra per unes capelletes on es representa en rajoles les estacions del Via Crucis. Molts gironins, durant la Quaresma, especialment els diumenges a la tarda, recorrien a peu aquest camí i es deturaven a cada capella i hi resaven un Parenostre. Al damunt de cada capella hi havia una creu de ferro, motiu pel qual el nom popular del paratge és "Les Creus".

Capella i estacions de Les Creus, al camí del Calvari

(Ampliar) - Capella i estacions de Les Creus, al camí del Calvari.

J. Marquès (op. cit a la bibliografia) esmenta com a font l'escriptor Roig i Jalpí per indicar que el nom de "El Calvari" pot indicar tota la muntanya i assegura que van influir en el nom no sols el títol de la capella sinó també el fet que els gironins que havien anat en pelegrinatge a Terra Santa havien observat una gran semblança entre la Vall de Sant Daniel i la Vall de Josafat, propera al Calvari de Jerusalem (2).
La capella del Calvari, on acaba el camí de les Creus, va ser edificada per un beneficiat de la Catedral de Girona, Pere Honrat, abans de 1537. El manteniment de l'ermita va ser confiat al canonge de la Catedral Baldiri Galí, que el 1581 va manifestar al Capítol el propòsit de confiar-ne el culte i la conservació a uns religiosos mendicants. El 9 d’abril de 1581 s'hi establiren els frares caputxins, els quals després de 1650 hi construiren de nova planta un convent.

Capella i estacions de Les Creus, al camí del Calvari. 1920

(Ampliar) - Capella i estacions de Les Creus, al camí del Calvari. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Durant la Guerra de Successió, el 1707, el convent va ser transformat en un fortí, i l'ermita i la casa de l’ermità, convertides en convent, van quedar dins el recinte fortificat. Amb la Guerra del Francès va ser destruït, i el 1878, es va reedificar la capella a l'indret actual no lluny de les ruïnes de les antigues edificacions, ran de la collada de la muntanya. La capella va ser restaurada el 1912 i s'hi varen col·locar noves imatges procedents del taller "El Arte Cristiano" d’Olot, i el pintor gironí Emeri Oliveres va decorar-ne les parets. Durant la Guerra Civil va ser cremada.
L'antiga ermita no era pas l'única que coronava aquella muntanya. Mirant el riu Onyar, enfront del turó de Montilivi, hi hagué una capella dedicada a Sant Amador, de la qual en temps de Roig i Jalpí, a penes quedaven vestigis (3). A l'època la muntanya s'anomenava de "Les ermites" i la primitiva capella també prengué el nom de "Capella de les Ermites".
Els primitius quadres de les estacions del Via Crucis, la datació dels quals es desconeix, eren formats de rajoles encastades en l‘obra del fons, de color blavenc, i les figures humanes tenien formes sinuoses, que suggerien l'estil barroc. Les majòliques varen ser destruïdes durant la Guerra Civil. El 1942 es varen restaurar les capelletes, cobertes per peces de pedra en forma d'espadanya, retornant-hi les creus de ferro del damunt, i posant-hi nous plafons de ceràmica, en un marc de terrissa.

Interior de la capella del Calvari

(Ampliar) - Interior de la capella del Calvari.

El Via Crucis. El 1907 es considerava antiquíssim i molt arrelat a Girona el costum d'anar a celebrar el Via Crucis al Calvari, especialment els diumenges de Quaresma sortint de l'església de Sant Feliu (J. Marquès). La pràctica col·lectiva de resar-hi el Via Crucis els diumenges de Quaresma va assolir un refloriment notable sota la direcció del professor del Seminari doctor Josep Casanovas i sota l'administració d'Enric Tarrés. Va contribuir a l'esmentat refloriment l'entusiasta devoció d'un home popular, Miquel Adroher, conegut popularment amb el motiu d'en Miquel del Calvari. Va exercir la seva dedicació a la conservació de les capelletes i ornament del temple entre els anys 1878 i 1918 en què va morir.
En els anys de postguerra es va reprendre la pràctica quaresmal de recórrer aquells paratges i s'hi congregaven grans multituds. La funció acabava amb un sermó que un sacerdot dirigía des d'una trona portàtil col·locada davant la façana del temple. Uns seients de pedra entorn de la placeta que hi ha al davant són un record d'aquelles reunions.
Actualment hi ha instal·lades dins la capella unes imatges del Sant Crist i de la Mare de Déu dels Dolors que hi foren col·iocades i beneïdes el 19 de febrer de 1950. La capella figura al catàleg històrico-artístic de l'Ajuntament de Girona amb la referència Pol. 9 núm 18.

Respirador de la galeria de conducció

(Ampliar) - Respirador de la galeria de conducció de l'aigua.

La importància de l'aigua. Cap el 1253 va ser construït el convent de Sant Domènec dels frares predicadors a Girona i al 1294 el bisbe i el Capítol els havien cedit el dret d’aprofitar l’aigua que brollava al "Mont Aigualer" conduint-la al seu convent. Marquès (op. cit) també indica que la Catedral ja tenia aleshores una conducció d'aigua que hi era portada des del vessant de la muntanya de Sant Miquel, més enllà de Sant Daniel. Al 1450 es construí la font dels Lledoners alimentada amb la conducció pròpia del Capítol de la Catedral.
El 1520 al "Mont Aigualer" es va descobrir una deu més adient per al servei de la Catedral, i el Capítol va fer construir una conducció subterrània que voreja el camí de les Creus (altres fonts indiquen que qui va fer construir la conducció varen ser els dominics). Pujant a l’esquerra es veu una sèrie de respiralls en forma de torretes que senyalen el pas daquell aqüeducte procedent de la mina d'aigua. Prop de la primera estació del Via Crucis hi ha una casa on es recollia l’aigua en un dipòsit.
Davant la queixa dels Dominics de que havia minvat l'aigua del seu cabal, es va repartir construint el dipòsit de manera que tingués un orifici al fons per on un mínim d'aigua anava sempre al convent de Sant Domènec, i un altre forat més elevat per on la resta del cabal anés a les fonts de la Catedral. Les inscripcions llatines que hi ha a la font dels Lledoners i a la font de la Mare de Déu de la Pera, contenen les dades que s'han resumit.
Prop de la capella del Calvari hi hagué la "font del Calvari", anomenada també de Nostra Senyora de la O. Enllaçava amb el fort del Conestable, situat al cim de la carena, a la dreta pujant. Abans de la seva destrucció, el fort tenia la forma aproximada d'una estrella i un diàmetre que oscil·lava entre 30 i 60 metres. Protegia la vall de Sant Daniel i el vessant sud de Montjuïc.
Acabada la Guerra del Francès, els primers dies del mes de març de 1814, el general napoleònic Louis Gabriel Suchet (1770-1826), a punt d’abandonar l'ocupació francesa de Girona, va fer volar aquest fortí junt amb la Torre Gironella i els altres de la mateixa cadena defensiva.

Via Crucis al Calvari. 1920

(Ampliar) - Via Crucis al Calvari. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El camí de les Creus segons Miquel de Palol. "El camí de les Creus evocava totalment el que devia haver estat el camí del Calvari. Ombrejat d'un costat per les fulles metàl·liques de les oliveres, que creixien per damunt dels alts contraforts de pedra seca que aguantava les terres altes, i tancat per l'altre amb les ridortes i la murtra i els llentiscles que aturaven les esllavissades cap als conreus de la vall, era ombriu i misteriós, emboirat d'una religiositat estranya.
Era fàcil d'evocar-hi les llargues corrues de velles devotes passant el Via Crucis, cada divendres de Quaresma, o les menudes processons dels pagesos de Sant Daniel que, guiades pel majestuós Sant Crist de la Sang, anaven fins a la capella del Calvari a pregar en demanda de la pluja pels seus camps que la sequedat torrava.
Era un món a part, un món de repòs i benaurança, ple de fonts amagades on descansar i de menudes figuretes de terrassans on aprendre de treballar en silenci i amb esperança".
Miquel de Palol ("Girona i jo"). Publicat al diari El Punt 28/10/1982.

Devots a la Capella del Calvari en motiu de l'aparició de Jesucrist i la Mare de Déu a la capella de Torre Gironella. 05/08/1983

(Ampliar) - Devots a la Capella del Calvari en motiu de l'aparició de Jesucrist i la Mare de Déu a la capella de Torre Gironella. 05/08/1983. Joan Comalat. INSPAI - Diputació de Girona.

Notes

(1) - Jaume Marquès (op. cit) indica que el nom llatí consignat en els documents antics era "Mons aquilarius", que alguns erudits van traduir per "Mont Aguilar" com si tingués relació amb les àguiles. La tradició entre el personal de la Seu de Girona traduïa el mot per "Mont Aigualer" derivant-lo de l'aigua que abundava en aquells paratges. (Tornar al text)

(2) - Capilla del Monte Calvario. Otra Capilla ay con su Hermita, fundada sobre un monte alto, y agudo, el qual respeto del Monasterio de San Daniel, està al Medio dia, no solo por el titulo de la Capilla, sino tambien porque como afirman los que han estado en Tierra Santa, y han visto el Valle Tenebroso en que está fundado el dicho Monasterio de San Daniel, y se forma de este, y de otros montes, tiene una semejança grandissima con la Valle de Iosaphat, que no està lexos de la Ciudad Santa de Ierusalen, ni del Calvario. Està esta Capilla muy decentemente adornada, y es visitada frequentemente por los Gerundenses, en particular los Viernes de Março y de toda la Quaresma. Como aquel monte predomina perta de la Ciudad, y à algunos de los fuertes que se han hecho para defensa de los otros que la predominan toda, se ha fortificado, y presidiado muy bien, quedando dentro la Capilla, y casa del Hermitaño. (pàgs. 397 i 398. S'ha conservat la grafia original). "Resumen Historial de las grandezas y antiguedades de la ciudad de Gerona", Juan Gaspar Roig y Jalpí, 1678. (Tornar al text)

(3) - Otra Capilla avia con su Hermita en la montaña misma, en que està edificado el Convento de los Capuchinos sobre el rio Oñar, con titulo de San Amador, de que apenas de hallan vestigios [...] por lo qual me ha parecido advertir esto aqui, y notarlo para conservacion de su memoria, porque quizàs de aqui à cien años estari del todo sepultada, como la de otras cosas mayores. (pàg. 398. S'ha conservat la grafia original). "Resumen Historial de las grandezas y antiguedades de la ciudad de Gerona", Juan Gaspar Roig y Jalpí, 1678. (Tornar al text)

Bibliografia.

- "Girona i els seus barris". Toni Quintana i altres. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5.
- "Girona entre quatre rius". Jaume Fabre. 1986. Ajuntament de Girona. ISBN 84-505-4365-7.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.
- "El carrer de les Creus". Jaume Fabre Punt. Article publicat al diari El Punt, 20/10/1984.
- "Les Creus". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari Los Sitios, 20/02/1983.

--------

Estació del Via Crucis al camí del Calvari. 1986

(Ampliar) - Estació del Via Crucis al camí del Calvari. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de grup dels joves del Frente de Juventudes davant la Capella de la Mare de Déu dels Dolors el Divendres Sant. Al centre mossèn Ferran Forns. 1940

(Ampliar) - Retrat de grup dels joves del Frente de Juventudes davant la Capella de la Mare de Déu dels Dolors el Divendres Sant. Al centre mossèn Ferran Forns. 1940. Ferran Forns Navarro. CRDI - Ajuntament de Girona.

Capità del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes (1705-1713). Dibuix de Francesc Riart

Durant la Guerra de Successió es va fortificar la capella i la casa de l'ermità que hi havia. Capità del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes (1705-1713). Dibuix de Francesc Riart.

Via Crucis al Calvari. 1940

(Ampliar) - Via Crucis al Calvari. 1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Hàbit dels monjos benedictins

Hàbit dels monjos benedictins. Viquipèdia.

Retrat de grup on s'observa, a l'esquerra, Antoni Varés, al camí del Calvari. Al fons la capella. Abans de 1939

(Ampliar) - Retrat de grup on s'observa, a l'esquerra, Antoni Varés, al camí del Calvari. Al fons la capella. Abans de 1939. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Resumen Historial de las grandezas y antiguedades de la ciudad de Gerona, Juan Gaspar Roig y Jalpi, 1678

(Ampliar) - "Resumen Historial de las grandezas y antiguedades de la ciudad de Gerona", Juan Gaspar Roig y Jalpi, 1678.

		Localització de la capella
		41º 59' 02" N 2º 50' 07" E

Via Crucis al camí de les Creus. - Article històric del Via Crucis a les Creus i reportatge fotogràfic de la processó durant la Setmana Santa de 2013.

La mina d'aigua del Calvari. - Article històric i reportatge fotogràfic de la mina construïda el segle XVI pels dominics del convent de Sant Domènec, que neix dins la muntanya del Calvari.

El camí de les Creus. - Article històric i reportatge fotogràfic de les capelles que ressegueixen el camí que des de la Torre Gironella condueix a la Capella del Calvari.

--- -

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés