La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Comunica la plaça de l'Oli amb els Quatre Cantons, en dos trams. Quan es va desviar el camí reial de Barcelona a França del carrer estret i costerut de la Força i va establir-se en el carrer Ballesteries, la Cort Reial va esdevenir el pas obligat de les diligencies i dels vehicles de llarg trajecte. En canvi els vianants i els genets tenien el pas mes fàcil i curt per l'Argenteria i la Rambla de la Llibertat actuals.
Aquest indret havia servit per a mercat de la palla, un dels indrets importants que per a Girona va tenir el mercat, que tenia lloc tres dies cada setmana, el dimarts, el dijous i el dissabte, i disposava d'una plaça per a cada producte principal.

El carrer de la Cort Reial. 1900-1920

(Ampliar) - El carrer de la Cort Reial. 1900-1920. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

A finals del segle XIII es va començar a construir cases en aquest indret i ja apareix a la nomenclatura urbana. El 1360, el Vestuari de la Catedral tenia el domini d'una casa que ja abans havia estat propietat de Francesc de Trilla i encara abans de Ramon de Fàbrega. El 1362 el rei Pere el Ceremoniós va manar l'ampliacióel recinte emmurallat amb una torre ran del riu i un pany de muralla que l'enllacés amb la torre i el Portal del Call, fent-hi un fossat de 40 pams d'ample, prenent sis cases, prova que el terreny ja era edificat.
Els primers artesans que van establir-se en el carrer varen ser els argenters; així del carrer va ser anomenat "L'Argenteria". Poc temps després, es va emmurallar també la vora dreta de l'Onyar i del carrer que vorejava la muralla, aigües amunt de la torre d'En Vilella, se'n va dir "L'Argenteria nova" (posteriorment, carrer de la Galera) mentre que del de la Cort Reial se'n va dir l'"Argenteria vella".

Carrer de la Cort Reial i plaça de l'Oli inundats. A la part central, Daniel Ros Mundet acompanyat de dos nois. Les persones ens donen una idea del nivell on arribaren les aigües. A l'esquerra, s'observen cartells del General Franco i de Primo de Rivera. 1940

(Ampliar) - Carrer de la Cort Reial i plaça de l'Oli inundats. A la part central, Daniel Ros Mundet acompanyat de dos nois. Les persones ens donen una idea del nivell on arribaren les aigües. A l'esquerra, s'observen cartells del General Franco i de Primo de Rivera. 1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

En el cens de 1462 ja hi apareix el nom de "Veïnat de la Cort"; entre les Ballesteries i la Cort hi havia 62 habitatges, sense comptar els dels clergues i dels cavallers. En un document de la tercera dècada del segle XV és esmentat com a carrer de les Voltes de l'Escrivania Reial.
El topònim s'ha conservat pràcticament intacte: "La Cort Reial" o carrer de la Cort Reial (1). El nom prové del fet d'haver-hi a prop el Tribunal de Justícia del Veguer, el representant del rei per al territori, la Vegueria de Girona. El carrer de la Cort Reial era antigament el carrer dels notaris (2).
L'origen dels veguers cal cercar-lo quan l'ofici de vescomte havia esdevingut hereditari i vinculat a una mateixa família, i el rei remarca la necessitat de crear un càrrec de lliure nomenament, el titular del qual fos el seu representant per a un territori determinat. La vegueria de Girona va ser establerta el 1228 per Jaume I, i la jurisdicció territorial coincidí amb la dels bisbats. El representant reial va ser anomenat "vicarius", que en català va evolucionar cap a la forma de "veguer", una autoritat delegada de la corona amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. Així la Cúria del Veguer va anomenar-se també "La Curia reial" o "Cort reial", nom que va extendre's al carrer que hi conduia. L'ofici, però, no va quedar ben determinat fins al segle XIV, moment en el que va renovar o ampliar el seu palau de justícia. El Veguer nomenava els jutges ordinaris, escrivans, saigs, nuncis o corredors de la seva cort.

El carrer de la Cort Reial durant les inundacions del 12 d'octubre de 1962

El carrer de la Cort Reial durant les inundacions del 12 d'octubre de 1962. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Sobre la ubicació del palau del Veguer, Carles de Bolós Vayreda (1885-1959), Cronista oficial de la Ciutat de Girona, en uns reportatges publicats al diari "Los Sitios", va suggerir que podia ser una casa del carrer, perquè "de les actuals, només n'hi ha una que pel seu aspecte sembla digna de tan elevada categoria"; però reconeixia que "enlloc no havia trobat dades que permetessin localitzar la casa on residía el Veguer".
Sembla que es pot ubicar amb certesa a les Voltes d'En Rosés; el carrer de la Cort Reial condueix en línia recta a aquest indret. En un document del notari Ignasi Roig del 1729, que transcriu un altre acte fet del notari Ignasi Ribot del 17 de novembre de 1693, quan encara funcionava el Tribunal de la Cort, diu així: "María Nato, vídua de Josep Nato, va vendre al Magnífic Antoni Crosas, ciutadà honrat de Barcelona, la casa que tenía a la ciutat de Girona, que tenia dues portes, una, la principal, en les voltes de la plaça de la Cúria Reial, anomenada en altre temps l'Argenteria vella. Afronta a l'Orient en el carrer de la Ferreria Vella; a mig dia, part en la Ferrería Vella i part en la casa de Joan Puig, especier, on d'ençà d'uns quants anys és conduït el glaç per als habitants de Girona, que havia estat de Tomàs Ros, negociant de Girona, part en la casa de Josep Mont, fuster, que abans havia estat de Rafel Monstràs, mercader; a Ponent des del sòl fins al primer sostre amb les dites voltes de la Plaça de la Cort Reial de Girona i d'ací en amunt en la dita placeta. A cerç, part en la casa de l'hereu d'Ignasi Riera, notari reial, que fou de Joan Carreras, botiguer de robes, i abans de Segismon Solà, notari, i part en la casa de l'hereu de Joan Baptísta Padrós, negociant, que abans havia estat de Julià Sauri, sastre" (J. Marquès).

Façana i aparador de la galeria Foto Lux en la cantonada amb el carrers Ciutadans. Sobre la galeria hi ha el local de la Secció Femenina de la Falange. 1950

Façana i aparador de la galeria Foto Lux en la cantonada amb el carrers Ciutadans. Sobre la galeria hi ha el local de la Secció Femenina de la Falange. 1950. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Així, la Cúria Reial era en una placeta porxada que tenia a l'est unes voltes d'ús públic, que servien de suport a unes cases particulars, que per la façana oposada donaven al carrer de les Ferreries Velles. Al nord hi havia l'entrada de la placeta venint dels Quatre Cantons. Al sud, una casa porxada entre dos carrers, que va ser la casa d'en Rosés, a la que la plaça deu el nom. Per la banda oest hi havia un pas estret i cobert que conduia a la plaça dels Raïms, i al nord, una volta o arcada semblant a les de les Voltes d'En Rosés.
La casa té el número 11 (J. Marquès) i la porta principal al carrer de Besadó mostra una finestra gòtica del segle XIV i una obertura en forma d'ull.

Escultura Viva, fris decoratiu de l'artista Lluïs Güell situat a la façana cantonera d'un edifici del carrer Cort Reial. 1985

Escultura Viva, fris decoratiu de l'artista Lluïs Güell situat a la façana cantonera d'un edifici del carrer Cort Reial. 1985. Carles Mitjà Caballé. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El 1651 es comptabilitzaven al carrer 23 caps de casa, i els oficis més representats eren els de notari i escrivà. Hi residien també el llibreter Rafael Pou i l'argenter Josep Güell, a part de diversos artesans i botiguers. Roig i Jalpí va esmentar el carrer de la Cort Reial l'any 1678 dient: "Es una calle muy buena, ancha y larga y adornada de buenas casas de caballeros y ciudadanos honrados, la que llamamos de la Corte porque en ella está la Cúria del Veguer". Les vegueries foren suprimides el 1716 quan el territori ds l'Estat espanyol va ser dividit en corregiments.
El 1889 el carrer va ser empedrat, però el 8 d'octubre de 1911, segons publicava el "Diario de Gerona de avisos y notícias", s'enregistraven queixes dels sots que el feien gairebé intransitable: "Aquel adoquinado, en la sección que comprende desde la farmacia Vivas hasta las Cuatro esquinas se hizo en condiciones excepcionales, pues algunes propietarios colindantes se negaron a contribuir al pago de lo que se les pedía, a consecuencia de lo cual había trozos de empedrado en medio del adoquinado general, y cuando aquellos desaparecieron la operación se hizo en forma tan deficiente que a eso es debido haya actualmente baches en verdad peligrosos".

Programa de Festes en honor a Sant Corneli que celebren els veïns de la plaça de l'Oli, Cort Reial i Sabateries Velles de Girona durant els dies 16, 17, 18 i 19 de setembre de 1929

Programa de Festes en honor a Sant Corneli que celebren els veïns de la plaça de l'Oli, Cort Reial i Sabateries Velles de Girona durant els dies 16, 17, 18 i 19 de setembre de 1929. Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La festa popular i religiosa de la Cort Reial se celebrava el mes de setembre en honor de Sant Corneli. El 1911 va ser animada per les cobles l'Art Gironí i la Principal de Santa Coloma de Farners, i el 1929 per la cobla Girona. A les celebracions s'hi afegien els veïns de la plaça de l'Oli i del carrer del Sac.
Els edificis més sobresortints són els que pertangueren a Martínez Davalillos i a la família Pol. La casa que va ser de Felip Martínez Davalillos és la número 18 i destaca especialment per l'escalinata del segle XVIII. El propietari va ser un hisendat noble, cavaller mestrant de Ronda i senador del regne, que ocupà plaça de regidor a l'Ajuntament gironí, presidí el Casino i actuà també com a primer comandant del batalló d'infanteria de la Milícia Nacional. Era fill de Barcelona i morí a Girona el 1864 (J. Clara).
La casa Pol fa cantonada amb la plaça de l'Oli i presenta un seguit de balcons a la façana. Data del 1849, però va ser reconstruïda el 1861 amb una alçada superior a la permesa. La família Pol té la casa pairal a Montfullà; entre els seus membres podem esmentar Pere de Pol i Missé, que milità en el carlisme i va ser regidor de l'Ajuntament de Girona (1917).

Anunci de l'empresa 'La Neotafia' situada al número 18 de la Cort Reial. Entre altres, oferia el servei de fotografia post mortem

Anunci de l'empresa 'La Neotafia' situada al número 18 de la Cort Reial. Entre altres, oferia el servei de fotografia post mortem. Publicat al "Diario de Gerona de avisos y notícias" l'1/12/1889 - (Ampliar)

A començaments del segle XX hi havia botigues i establiments típics com els que s'anunciaven en un guia del 1906: al número 18 s'hi acollia "La Neotafia" de Francesc Matas, especialitzada en "grandes existencias de ataúdes, desde los mas modestos a los mas suntuosos, dispuestos para salir a todos momentos, tanto de noche como de día", a part d'oferir el servei de fotografia post mortem. Al 23 hi havia la tintoreria dels successors de Josep Prats, al 21 l'agència de negocis de Narcís Bellsolà que facilitava préstecs hipotecaris i gestionava afers administratius i comercials, i al número 1 la sastreria de Joan Juanola, que oferia "capas, gabanes y trajes desde 25 a 100 pesetas". Al mateix número 18 s'hi localitzava la botiga de Francesc Paretas i Augé, dedicada a estoreria, palmeria i persianes. Al carrer també s'hi instal·laren alguns locals polítics i sindicals, com la Federació Local de Sindicats o el Cercle Democràtic Republicà Federal (1870). També era el centre de sortida de les tartanes que anaven a la Bisbal d'Empordà.
Des de la Granja Mora, instal·lada al número 18 del carrer, establiment emblemàtic de la ciutat durant molts anys, es varen dur a terme inicitives ciutadanes, com la recuperació dels gegants de la Ciutat, la creació dels gegants Cugat, la Musa, els gegantons Narcís bomber i la Nena, o la recuperació de les catifes de flors per Corpus, tot i sense significació religiosa. L'establiment va tencar les seves portes el 9 d'octubre de 2002.

Trobada de gegants durant les Fires de Sant Narcís. La propietària de la Granja Mora, Carme Ribas Mora, ofereix un aperitiu als participants a davant del seu establiment comercial, amb motiu del cinquantè aniversari de la Granja. 1989

Trobada de gegants durant les Fires de Sant Narcís. La propietària de la Granja Mora, Carme Ribas Mora, ofereix un aperitiu als participants a davant del seu establiment comercial, amb motiu del cinquantè aniversari de la Granja. 1989. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Notes

(1) - com a variació anecdòtica la que es produí el dia 11 de juny de 1873, quan el regidor republicà Josep Pujol proposà i assolí que la corporació municipal substituís la denominació tradicional per la de "Consejo Federal", modificació que tingué la mateixa vida breu que la Primera República. Menys sort acompanyà la proposta que, l'any 1936, va fer la federació local de sindicats de la Indústria de Girona (CNT-AIT) en el sentit de dedicar el carrer a Luis de Sirval, periodista espanyol, assassinat per legionaris durant la repressió de la Revolució d'Asturias de 1934, ja que no es va arribar a considerar (J. Clara). - Tornar al text

(2) - A la Girona del segle XIV, la notaria gironina estava en mans de la família Taialà, que l'havia rebuda per concessió reial. Bernat Taialà tenia sota les seves ordres una desena de notaris o substituts que treballaven en aquest carrer i que amb els seus llibres de registres ens deixaren una font inapreciable per a la història social i econòmica de la Baixa Edat Mitjana. (J. Clara). - Tornar al text


Bibliografia

- "El carrer de la Cort Reial". Josep Clara i Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" l'11/10/1984.
- "El carrer de la Cort Reial". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 18/2/1979.


El carrer de la Cort Reial des dels Quatre Cantons

(Ampliar) - El carrer de la Cort Reial des dels Quatre Cantons.

L'establiment de Fotografia Lux i la Llibreria Escolar. Al fons, la farmàcia Roca. 1930

(Ampliar) - L'establiment de Fotografia Lux i la Llibreria Escolar. Al fons, la farmàcia Roca. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de Joan Ribas i Pilar Mora al colmado Pilar Mora, al carrer de la Cort Reial. 1939

(Ampliar) - Retrat de Joan Ribas i Pilar Mora al colmado Pilar Mora, al carrer de la Cort Reial. 1939. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Festa d'homenatge a la gent gran. La comitiva al seu pas pel carrer de la Cort Reial. 1957

(Ampliar) - Festa d'homenatge a la gent gran. La comitiva al seu pas pel carrer de la Cort Reial. 1957. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona.

Entrada i l'escalinata d'accés a la Casa Martínez Davalillos. 1960

(Ampliar) - Entrada i l'escalinata d'accés a la Casa Martínez Davalillos. 1960. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.

Cercavila de bateig dels gegants Xavier Cugat i la Musa de la Música al carrer de la Cort Reial. 1993

(Ampliar) - Cercavila de bateig dels gegants Xavier Cugat i la Musa de la Música al carrer de la Cort Reial. 1993. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona.

Catifes de Corpus a la Cort Reial. 1994

(Ampliar) - Catifes de Corpus a la Cort Reial. 1994. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els germans Carme i Raimon Ribas i Mora a l'entrada de la Granja Mora. Ca. 1994

(Ampliar) - Els germans Carme i Raimon Ribas i Mora a l'entrada de la Granja Mora. Ca. 1994. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

13 de desembre 1602. Jaume de Solanell, veguer de Girona, adjudica en pública subhasta el mas Pifarrer de Sant Andreu Salou a l'apotecari gironí Galceran Masdéu

(Ampliar) - 13 de desembre 1602. Jaume de Solanell, veguer de Girona, adjudica en pública subhasta el mas Pifarrer de Sant Andreu Salou a l'apotecari gironí Galceran Masdéu. Biblioteca de Catalunya.

El carrer de la Cort Reial

(Ampliar) - El carrer de la Cort Reial.


Localització
41º 59' 05" N
2º 49' 30" E

Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 10/02/2023