La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La font dels Lleons havia format el triangle de fonts més populars per anar-hi d'excursió o a berenar, amb la font del Ferro i la font de la Pólvora, aquestes dues d'aigües ferruginoses.
Durant la festa major de l'antic poble de Sant Daniel, avui annexionat a Girona, s'hi feien ballades de sardanes: el diari "Los Sitios de Gerona" del 30/8/1957 publicava que "El martes día 3, a las cuatro de la tarde, se celebrará la tradicional 'feixina' (1) en la 'Font dels Lleons', donde se tocarán sardanas".

La font dels Lleons. 2008

La font dels Lleons. 2008. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El nom de la font. El nom popular d’aquesta font prové de l’escut que la presidia i que pertanyia a Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui, bisbe de Girona entre 1775 i 1796, nascut a Lleó, on s’hi podien distingir dos lleons que simbolitzaven els orígens del prelat.
L'escut va desaparèixer en les obres de remodelació de finals del segle XIX i avui està perdut, tot i que encara s’intueix el lloc que ocupava perquè té forma de casulla. També es pot observar la resclosa de la riera de la Torre que aprofitava l’aigua i la conduïa cap al mas de la Torre. Avui aquesta resclosa serveix per arribar a la font sense mullar-se quan la riera porta aigua.
La importància de la font raïa en el fet que estava al peu del camí de Girona a La Bisbal d'Empordà abans d'enfilar els primers desnivells de les Gavarres. La font és a 108 m sobre el nivell del mar.
La capella de Sant Narcís, a la basílica de Sant Feliu de Girona, va ser construïda amb pedra de les pedreres de la zona de la font dels Lleons (jaspi violeta) i de Sant Miquel (jaspi negre), segons consta al "Llibre de data de la fàbrica de la capella de Sant Narcís. Sant Feliu de Girona. Sortides 1782-1792", esmentat per Ramon Ripoll i Masferrer a "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona, 1760-1835".
Des d'un punt de vista naturalista l'entorn és interessant per la confluència de diversos hàbitats forestals: la sureda, plantada, a la part de davant de la font, la castanyeda, al vessant obac de la part posterior, i el bosc de ribera que ressegueix la riera que corre al peu de la font amb verns, avellaners i falgueres (polistics).

L'entorn de la font dels Lleons

L'entorn de la font dels Lleons. Fotografia Abraham Simon - (Ampliar)

La llegenda de la serp. A principis i mitjans del segle XX circulava la llegenda que a la font dels Lleons havien vist una gran serp, que baixava rostos avall i que emetia uns bramuls terribles. Llegenda, sembla, emparentada amb la de la font d'en Pericot.
El 3/7/1952, el diari "Los Sitios de Gerona" se'n feia ressò amb aquest article: "Durante muchos años hemos oido hablar de la sierpe gigante de la 'Font dels Lleons'. Se dice, incluso lo ratifican y aseguran los pastores y carboneros, habitantes de aquellos parajes, que es voraz, inacabable, filarmónica (ya que silba con estridencia) y con el lomo al estilo de la ondulación permanente. Asusta, come y huye; se escurre misteriosamente de las armas de sus perseguidores. Este año hemos sabido de muchos comentarios sobre el caso. Dicen que se ha visto, otra vez, la serpiente en la 'Font dels Lleons'. Sin embargo, queremos tranquilizar al público.
En nuestra vida, y recientemente, hemos estado y vamos a menudo a dicha fuente, uno de los más encantadores y plácidos parajes de nuestro perímetro. Hemos permanecido allí mucho tiempo, hemos paseado en todas direcciones, nos hemos metido en la espesa fronda, y jamás hemos podido ver ni oir, ni sombra ni aliento de serpiente alguna, ni de cualquier sencilla culebrina. ¿Es que somos menos afortunados? No, amigos, es que lo de la tal sierpe es un mito. Vayan tranquilos a la 'Font dels Lleons'".

L'entorn de la font dels Lleons amb alzines sureres

L'entorn de la font dels Lleons amb alzines sureres. Fotografia Abraham Simon - (Ampliar)

Per la mitja lleuga. Per la fondalada de la font dels Lleons passava l'antic camí de Madremanya i de La Bisbal d'Empordà, i s'hi havia instal·lat una pedra marcada amb l'escut de Girona i la inscripció "Per la mitja lleuga", una fita que assenyalava la delimitació de caràcter fiscal, definit en el privilegi que la reina Maria de Castella va atorgar a la ciutat de Girona el dia 12 de maig de 1451, segons el qual es prohibia vendre carn, vi, pa i altres queviures a l'entorn de mitja lleuga de les muralles de la ciutat, preservant així el comerç local ciutadà, fites plantades el 1727, que mesuraven "sinch palms fora terra, y sinch palms dins terra, ab dos palms de ample y palm y mitg de gruix".

L'entorn de la font dels Lleons

L'entorn de la font dels Lleons. Fotografia Abraham Simon - (Ampliar)

Aquesta fita es trobava "exint de Girona, anant a la Capella dels Àngels i a La Bisbal d'Empordà, és a la part de Solixent, al capdemont de la Pujada de la Font dels llehons". Ha passat per dos canvis d'emplaçament, ambdós relacionats amb intents de robatori. El primer, durant l'any 1943, un acord de la "Comissión Provincial de Monumentos de Gerona" decidí "volver a colocar en su sitio un hito, indicador de la media legua, que habia sido arrancada de su lugar, en el camino de la Fuente de los Leones, en Sant Daniel".
El darrer va ser en el mes de setembre de 1981: s'havia fet un forat a l'entorn de la fita prou profund com per arrancar-la amb l'ajut d'una petita grua de construcció. Els veïns de Sant Daniel ho comunicaren a l'Ajuntament, que organitzà el trasllat urgent de la pedra i la emplaçà davant el monestir de Sant Daniel.
Més enllà de la "mitja lleuga", el camí salvava el desnivell de la muntanya amb continues zigazagues. Era un camí de carros, que desembocava prop de la Casa de les Figues, on quedaren marcades les roderes que van gastar la roca tova que caracteritza la muntanya.

La font dels Lleons. 2008

La font dels Lleons. 2008. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Article sobre la contaminació detectada a l'aigua de la font dels Lleons, publicat al diari 'El Punt' el 7/3/1982

Article sobre la contaminació detectada a l'aigua de la font dels Lleons, publicat al diari 'El Punt' el 7/3/1982 - (Ampliar)


Notes

(1) - La celebració de la "feixina" consistia en què tots els veïns amb les seves famílies havien d'anar a berenar o a sopar als afores, generalment en alguna font.
El seu origen prové de quan el veïnat d'un carrer gironí, després d'haver sofert quarentena per una epidèmia, determinà celebrar-ne el termini amb una berenada i amb la crema de la "feixina" que barrava les entrades del carrer, incomunicant-lo. Des de llavors a Girona es va seguir emprant el mot "feixina"com sinònim d'un berenar col·lectiu als afores, amb balls (Gibert, op. cit).
Aquesta festa, a Sant Daniel, en un principi se celebrava a la Font del Ferro; quan aquesta va ser destruïda, va passar a celebrar-se a la Font dels Lleons i va desaparèixer en no fer-se la Festa Major. Finalment, el 1980, es va recuperar i es va tornar a celebrar a la font del Ferro (Diari "El Punt" del 3/9/1982). - Tornar al text


Bibliografia

- "Excursions a peu pel voltant de Girona". Xavier Vilamitjana Pujol. 2007. Cossetània edicions - Ajuntament de Girona. ISBN 84-9791-246-4.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
- "El riu Galligans". Enric Marquès Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 26/8/1979.
- "El curs dels rius. El Galligants". Jordi Dalmau i Corominas. 1993. Revista de Girona, número 157.
- "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona, 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. 2005. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-751-2.


Index

Relleu amb l'escut del bisbe Lorenzana. 1700-1799. Museu d'Art de Girona.

Article publicat al diari 'Los Sitios de Gerona' del 27/8/1958

(Ampliar) - Article publicat al diari 'Los Sitios de Gerona' del 27/8/1958.

Alzina surera de la font dels Lleons

(Ampliar) - Alzina surera de la font dels Lleons. Foto Abraham Simon.

La font dels Lleons

(Ampliar) - La font dels Lleons. Foto Abraham Simon.

La font dels Lleons

(Ampliar) - La font dels Lleons. Foto Abraham Simon.

La font dels Lleons

(Ampliar) - La font dels Lleons. Foto Abraham Simon.

El camí de la font dels Lleons

(Ampliar) - El camí de la font dels Lleons. Foto Abraham Simon.

La variant de la N-II al camí de la font dels Lleons

(Ampliar) - La variant de la N-II al camí de la font dels Lleons. Foto Abraham Simon.


Localització
41º 58' 52" N
2º 51' 03" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 10/02/2023