La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

0. Síntesi. Capella barroca de forma el·líptica, realitzada per l'arquitecte Ventura Rodríguez amb pintures de Francesc de Tremulles, va ser construïda entre 1782 i 1792. La primera pedra va ser col·locada pel promotor de l'obra, el bisbe Tomàs de Lorenzana. S'hi venera el bisbe i màrtir Sant Narcís, patró de Girona. Les parets són de jaspi de diversos colors extrets de la muntanya de Sant Miquel i de la Font dels Lleons, i les voltes estan decorades amb pintures de Manel Tramulles i Roig (1715-1791). A banda i banda de la nau hi ha els mausoleus d'Álvarez de Castro i de les Heroïnes de Santa Bàrbara.

Vista de la capella amb el túmul de les Heroïnes de Santa Bàrbara

(Ampliar) - Vista de la capella amb el túmul de les Heroïnes de Santa Bàrbara.

1. El promotor: el bisbe Tomàs de Lorenzana. L'obra va ser iniciativa i va dependre des del primer moment del bisbe Tomàs de Lorenzana i de Butrón, bisbe entre 1775 i 1796. L'activitat artística de Lorenzana a la ciutat de Girona començà col·laborant en la construcció de l'hospici de Girona. El 1790 va promoure una escola de dibuix (1) a l'hospici de Girona i el mateix a Olot, creant escoles de gramàtica, retòrica i dibuix.
La construcció d'aquesta capella va ser molt important per Lorenzana. A l'antic hospici de Girona, l'actual Casa de Cultura, es conserva un retrat de Lorenzana amb el plànol de la capella de sant Narcís a les mans. Amb la construcció de la capella va culminar la seva tasca de mecenes arquitectònic. El quadre s'atribueix a Manel Tramulles, qui s'encarregà dels frescos de la capella. Tramulles tingué davant seu els plànols originals, avui desapareguts, per poder-ne fer una fidel còpia.
El poc temps entre que es fa pública la decisió episcopal i la cerimònia de la primera pedra suposa que Lorenzana feia temps que portava la idea al cap i que ja tenia els plà:nols de la nova construcció. El 17 de març de 1782 Lorenzana informa, durant el sermó de la missa celebrada a Sant Feliu, el propòsit d'erigir una capella en honor de Sant Narcís. Dos dies després, el capítol de la Col·legiata de Sant Feliu comissiona dos canonges perquè formin part de la junta que creà Lorenzana pel seguiment de les obres i la recollida d'almoines. Es començaren a obrir els fonaments i l'objectiu del bisbe era que el 14 d'abril es posés la primera pedra, tal com va ser. Durant les obres de fonamentació es posaren al descobert unes estructures de formigó que van ser trencades, segurament part de l'antiga necròpolis romana o del claustre de l'església que fins al 1374 s'aixecà en el mateix indret on es construia la capella.

Vista general de la capella de Sant Narcís

(Ampliar) - Vista general de la capella de Sant Narcís.

2. L'arquitecte: Ventura Rodríguez. La capella presenta unes petites modificacions respecte al plànol del projecte que aguanta Lorenzana en el quadre. En el projecte, l'espai el conformaven dues el·lipses amb volta de canó, nau i presbiteri, i un espai rodó cupulat, el cambril del sant. L'el·lipsi de la nau era projectada a l'inrevés de com es construí. En el projecte original no eren dues el·lipses perpendiculars sino paral·leles. També es va haver de canviar un passadís que conduïa des de la sagristia al cambril cupulat.
El 1773 l'arquitecte Ventura Rodríguez treballà per a Francisco Antonio José de Lorenzana y Butrón (1722-1804), germà del bisbe de Girona, quan era arquebisbe de Toledo, en la nova façana de la catedral d'aquesta població, i també va fer, a la mateixa ciutat, i per encàrrec del mateix cardenal, l'adaptació de l'Alcàsser en hospici i la reparació del col·legi de "Las Damas Nobles", els anys 1773 i 1775, respectivament. També realitzà el 1777 quatre altars per a la capella de "Reyes Nuevos" i un per a la de sant lldefons de la Seu. És molt probable que Francisco el recomanés al seu germà Tomás, que ja coneixia Rodríguez per les obres de la capella del Pilar quan era degà de la Seu de Saragossa. El moment de l'encàrrec de la capella se situa entre 1775 i 1782, segurament després de 1780, a punt de finalitzar les obres a l'hospici de Girona.

Visita al cambril de Sant Narcís en la seva diada. 2014

(Ampliar) - Visita al cambril de Sant Narcís en la seva diada. 2014. JOrdi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

3. La construcció. El projecte de la capella dedicada a sant Narcís tenia un antecedent; el 1638, poc abans de l’inici de la Guerra dels Segadors i sota el bisbat de Gregorio Parcero de Castro (1563-1663) s'havia intentat, però l’esclat de la guerra ho va impedir. Dos canonges de Sant Feliu li havien presentat a Lorenzana un projecte per a una capella dedicada al patró que el bisbe desestimà, i es va encarregar ell mateix de trobar algú que redactés el projecte.
Per poder-la edificar van haver d'enderrocar cases antigues i capelles gòtiques de l'edifici primitiu. La capella bastida parteix d'un arc toral que genera una volta de canó, per la qual es passa al primer espai el·líptic amb pilastres d'ordre compost. Un altre arc separa la primera el·ípse de la segona. a aquesta, per on pugen les escales del presbiteri, s'hi obren dues portes de tall clàssic rematadas per frontons. La de la dreta s'obre en direcció a la sagristia i l'esquerra a uns magatzems. En el cambril, cupulat, s'hi obren unes petites finestres ovaladas falses. La capella fa 30 m de llarg i de 10 a 15 m d'ample.

Vista anterior del sepulcre de Sant Narcís, d'argent. 1906

(Ampliar) - Vista anterior del sepulcre de Sant Narcís, d'argent. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Consta als "Llibres de Càrrec" (Ll. Prats) que s'extreia jaspi de les canteres de la Font dels Lleons i de Sant Miquel, unes plaques rosadas, negres i blanques, combinades en la capella. Hi treballaven 10 picapedrers, 2 manobres i 6 brunyidors del jaspi. Les actes capitulars de l'església no esmenten cap moviment fins al 1783, quan es retira l'orgue perquè no tapi la nova construcció. Quan es reprèn la narració es documenta el trasllat del cos del sant a la nova capella el 1792 (2). El 1790 les obres, després de vuit anys, s'havien acabat; l'equip del pintor Tramulles pinta l'absis i la cúpula acabats el 29 de setembre.
El mestre d'obres era, des de 1784 a 1791, Narcís Mestras; no es coneix qui era entre 1782-1784. Els capitells de les pilastres que envolten tota la nau el·líptica s'encarregaren a l'orfebre barceloní Josep Pujol.
De la lectura del "Llibre del Càrrec" (Ll. Prats) es desprèn qui pagà la capella. Es crearen varies comissions, una per cada capítol, el de la Seu i el de Sant Feliu, una dels cavallers i notaris, una altra de donacions d'altres contrades, etc. Però el gruix dels diners venien del bisbe i del rei Carles III. Lorenzana posava regularment 100 lliures i també en posava més quan s'havia de pagar als treballadors i no hi havia recursos. El rei pagava anualment unes 500 lliures. Els capellans donaven el que recollien a les parròquies. Del total de la construcció el rei en pagà un 10%, la resta es reparteix entre el bisbe, les juntes, les donacions de l'anomenat tronc del sant, etc. Tota la diòcesi participà de la decisió episcopal que des del primer moment va ser molt acceptada popularment, segons els documents de l'època.

Pintures de Manel Tramulles

(Ampliar) - Pintures de Manel Tramulles.

4. La decoració pictòrica: Manel Tremulles. El motiu principal de la decoració de la capella és, òbviament, el sant titular. L'equip de Manel Tramulles i Roig (1715-1791) va ser l'encarregat de decorar quatre espais, pintats a l'oli, dels quals algun ha desaparegut.
A sota de l'arc d'entrada hi pintà unes Virtuts Cardinals que varen ser substituïdes el 1858 pel seu mal estat. El sostre de la nau el·líptica està pintat amb una decoració imitant casetons. El tercer espai pintat és l'absis que dona pas al cambril del sepulcre del sant; hi pintà el martiri de Sant Narcís en el moment de la missa. Soldats vestits a la moda romana ataquen el sant amb llargues piques; en la part superior quatre grups d'àngels baixen amb els atributs del martiri. A la dreta apareix una matrona amb l'escut de la ciutat a les mans. A la cúpula del cambril s'obre una gloria de sants i hi apareix la Trinitat acollint Sant Narcís, que és presentat per la Mare de Déu. Tots els sants son fàcilment identificables pels seus atributs; entre reis de l'Antic Testament i profetas hi ha sants de totes les èpoques. Aquests olis van ser retocats pels mateixos que repintaren la volta de l'entrada, el 1858.

Detall de la pintura del martiri de Sant Narcís

(Ampliar) - Detall de la pintura del martiri de Sant Narcís.

La major part de la feina la ferien els seus ajudants, atès que Tramulles tenia 72 anys el 1790, i seria feixuc pintar tan d'espai. Va morir un any després, el 1791. Gran part de la informació sobre les pintures procedeix del pergamí que porta la figura vestida de vermell, Sant Jeroni o el mateix Tramulles, en el qual es pot llegir: "Pintó esta cúpula el Señor Don Manuel Tramulles de Barcelona por disposición del señor Illmo. siempre dig. de memoria Don Tomás de Lorenzana i de Butrón, obispo de la presente ciudad. Tuvieron el honor de ayudar al dicho célebre profesor D. Pedro Bofill i D. Juan Carlos Panyó. Finida a 29 de setiembre de 1790. Cuando pintó ésta cúpula tenia el dicho profesor 72 años de edad".
Darrera d'aquesta figura n'hi ha altres dues vestides al gust de l'època amb útils de manobres i enguixadors que poden ser Bofill i Panyó, els seus ajudants. Segurament Lorenzana escullí Tramulles pensant en un dels artistas de més nom a Catalunya a finals del XVIII, un artista que va destacar com a escenògraf i per ser un dels millors seguidors de Viladomat.

Cambril de la capella de Sant Narcís, després de la missa en honor al sant, per anar a recollir el tradicional cotó remeier del sant. 2007

(Ampliar) - Cambril de la capella de Sant Narcís, després de la missa en honor al sant, per anar a recollir el tradicional cotó remeier del sant. 2007. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

5. Una inauguració... al cap de dos anys. La inauguració de la capella trigà dos anys perquè el Capítol no es posava d'acord amb l'Ajuntament en quines armes havien de posar en la nova capella; l'Ajuntament volia les seves armes, com hi havia les del Bisbe, però aquest considerava que la ciutat no tenia cap dret a posar-les-hi, i el Capítol de Sant Feliu no ho permetia. Finalment, "de resultas lo Sr. Bisbe en consulta capítol Collegiata, fer traurer las suas armas que se havia fet posar a la culassa de la capella de Sant Narcís". L'escut d'armes del bisbe és actualment al pati del Museu d'Art de Girona; sota l'escut s'hi llegeix: I. ACR. (In Aetate Carolus Rex) D. (Doctor) D. (Don) THs. (Tomás) de LORENZANA ET BUTRON EPs. (Episcopus) AN. (Anno) 1782 HOC D.N. (Divo Narciso) SACEL. (Sacellum) PIUS COEPIT. Q (Quae), AN. (Anno) 1792 CONSTANS PERFECIT.
Quan el capítol de Sant Feliu va veure que el bisbe havia fet treure les seves armes, manà fer una placa de marbre explicant tot el que Lorenzana havia fet per la construcció de la capella, i la va fer col·locar a l'entrada. Quan el bisbe cridà els quatre canonges més vells de Sant Feliu per tractar de la inauguració el 18 d'octubre de 1790, no va voler parlar de les festes populars per "no entrar en Funcions de carrers ni cosas de política" (Ll. Prats). El dos de setembre de 1792, dos anys després d'acabades les obres, es traslladà el cos del sant i se celebrà el primer ofici litúrgic.
Durant la inauguració solemne, la missa que es va cantar el dia 4 de setembre de 1792 va ser composta pel mestre de capella de la catedral, el jove gironí Josep Pons i Pons (1768-1818), qui havia ocupat el cèrrec el 22 de gener de 1791, una missa per a dos cors i petita orquestra, una obra extensa, pensada per a un dia de festa gran en què no hi havia límit de temps per a la celebració d’un esdeveniment històric. En acabar el bisbe "perengué xacolata en lo arxiu ab los comissaris del Capítol, ahont lo sr. Abat tenia preparat un decent refresch".

6. Monuments funeraris de la Guerra del Francès. A cadascun del dos laterals de la nau hi ha un monument funerari dedicat a personatges de la Guerra del Francès: a la dreta el mausoleu d'Àlvarez de Castro, i a l'esquerra el mausoleu de les Heroïnes de Santa Bàrbara.
El 5 de novembre de 1869 es varen traslladar les restes d’Àlvarez de Castro a la capella, i el 1880 es va inaugurar el nou mausoleu de marbre, projectat per l'arquitecte Martí Sureda, que consistiria en una urna funerària obra de Jeroni Miquel Suñol Pujol (1840-1902), i una matrona, treball de Joan Figueras, que es va posar el 14 d’octubre de 1871, arran de la visita del nou rei Amadeu I. El 4 de juny de 1925 amb tota solemnitat va tenir lloc la inauguració del monument sepulcral a les Heroïnes de Santa Bàrbara, obra dels escultors Miquel i Llucià Oslé i Sáenz de Medrano.

Cos de Sant Narcís vist des de la part posterior del sepulcre, obra del mestre Joan de Tournai. 1906

(Ampliar) - Cos de Sant Narcís vist des de la part posterior del sepulcre, obra del mestre Joan de Tournai. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes
(1) - Probablement amb l'ajuda de Manel Tramulles que el 1790 acabava els frescs de la capella de Sant Narcís. El primer director d'aquesta escola va ser Joan Carles Panyó que ho havia estat de la d'Olot des de 1784. Tramulles tenia des de feia anys una escola-acadèmia de dibuix a Barcelona. (Lluís Prats, op. cit). - (Tornar al text)

(2) - Transcripció del llibre de les "Resolucions Capitulars de Sant Feliu (1772-1806)", feta per Joaquim Nadal i Farreras, sobre el trasllat del cos de Sant Narcís a la nova capella erigida en honor seu.
“Die 22 Agost 1792. Se fan comissaris al sr Bisbe perque se dignas señalar dia y hora pera trasladar lo Preciós Cos de St Narcís, del altar ahont és, al de la nova capella; Señala lo sr Bisbe en dita traslació lo dia 2 de setembre de 1792 a las 6 horas de la tarda”.
“Die 2 setembre 1792. Se cantaren vespras solemnes ab la capella de la musica de la Ceu, en las que asistí lo sr Bisbe, las dignitats de la Ceu ab abits de cor, lo sr Governador, y clero de la Iglesia en lo cor, y la Noblesa, porrers e innombrable poble, de dins y fora la ciutat y acavadas se ana en Professo solemne al altar ahont se estava lo Precios Cos de Sant Narcís. Arribats alli se obri lo sepulcre del sant. Obert se feu un rato de oració, fet lo sr Bisbe asistit del sr Abat y canonges trague lo sant Cos y lo posa sobre un bayart ben adornat que a dit fi se havia preparat pera portarlo del antich al nou sepulcre y posat se comensa la professo que passa per a sagristia del altar major y de alli per lo corredor que passa de dita sacristia al camaril de la nova capella, portant lo bayart los quatre canonges antiquors. Arribats en dit camaril ahont tambe y eran los quatra pabordes de la confraria de sant Narcís a son Notari, ahont també se feu un breu rato de oració. Posa lo sr Bisbe lo Sagrat Cos en la nova urna haventse de un totlllevat acte per lo Notari del Vicariat per lo del capitol y per lo de la confraria de sant Narcís; y se dexa per un petit rato exposat a la vista del poble y lo sr Bisbe tanca la Urna y entrega les claus al sr Abat. La musica estaven lo cor de la capella. Exi lo sr Bisbe y demes del camaril de la capella y davant lo altar entona lo Te Deum que canta la musica y acavat digue la oracio lo sr Bisbe.”
“Die 3 de setembre de 1792. Baxa lo sr Bisbe demati, digue la primera misa en lo altar de st Narcís, acavada prengue xacolata en lo arxiu, ab los comissaris del capitol, ahont lo sr Abat tenia preparat un decent refresch. Dit die a las 10 horas despues de la conventual y nona digue lo sr Abat en lo altar de st Narcís ofici solemne de gracias en el que predica lo P. M.I. Mauro Llampuig, benedictino observant. Per raho de las extrañas pretencions del capitol de la Ceu i Ajuntament dexaren de ferse las grans festas que molt temps ha estavan preparadas, lo que senti molt lo poble,el que no obstant se esmera a porfia en fer celebrar oficis solemnes al Sant fent tambe algunas dadivas al St per lograr sa protecció que en aquella era ja se mirava inevitable la guerra de la Fransa”. - (Tornar al text)


Bibliografia.
- "La iconografía de sant Narcís en el barroc". Lluís Prats. 1991. Revista de Girona, núm. 148.
- "Pintors i pintures del Set-cents en terres gironines: estat de la qüestió i noves aportacions". Francesc Miralpeix. 2008, Pedralbes: revista d'història moderna.
- "La basílica de Sant Feliu. Primera catedral de Girona". Pere Freixas Camps. 2016. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-221-2.


  • Els sepulcres de Sant Narcís Història dels sepulcres que han contingut les restes de Sant Narcís. La història i la llegenda de les mosques.
  • Tradicions i llegendes Folclore i costums gironins relacionat amb el sant Patró de la ciutat.
  • Els ossos perduts de Sant Narcís. Article i fotografies de l'obertura del sarcòfag del sant el 21 d'agost de 1936.
  • "El cotó de Sant Narcís". Article sobre la tradició i devoció gironina del cotó del sant.
  • L'arquitecte Buenaventura Rodríguez Tizón, conegut com Ventura Rodríguez

    (Ampliar) - L'arquitecte Buenaventura Rodríguez Tizón, conegut com Ventura Rodríguez (1717-1785). Viquipèdia.

    Baldaquí i de l’altar del sepulcre de Sant Narcís. 1911

    (Ampliar) - Baldaquí i de l’altar del sepulcre de Sant Narcís. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona

    Retrat del bisbe Tomàs de Lorenzana

    (Ampliar) - Retrat del bisbe Tomàs de Lorenzana. Atribuït a Manuel Tramulles, ca. 1780-1785. Oli sobre tela. Casa de Cultura de Girona. El bisbe mostra orgullós els plànols de la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu, una de les obres més significatives del seu patronatge.

    Detall del retrat del bisbe Tomàs de Lorenzana amb els plànols de la Capella de Sant Narcís

    (Ampliar) - Detall del retrat del bisbe Tomàs de Lorenzana amb els plànols de la capella de Sant Narcís.

    Imatge i sepulcre de Sant Narcís, d'argent. 1906

    (Ampliar) - Imatge i sepulcre de Sant Narcís, d'argent. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

    Altar major de la capella de Sant Narcís. 1906

    (Ampliar) - Altar major de la capella de Sant Narcís. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

    Escut del bisbe Tomàs de Lorenzana a la làpida de la seva sepultura a la Catedral de Girona. Disseny de Heráldica Gerundense.

    Francisco Antonio José de Lorenzana y Butrón (1722-1804), germà del bisbe de Girona. Va ser cardenal, bisbe de Plasència i arquebisbe de Mèxic i de Toledo

    (Ampliar) - Francisco Antonio José de Lorenzana y Butrón (1722-1804), germà del bisbe de Girona. Va ser cardenal, bisbe de Plasència i arquebisbe de Mèxic i de Toledo. Viquipèdia.

    Cor i reixa d'entrada de la capella de Sant Narcís. 1906

    (Ampliar) - Cor i reixa d'entrada de la capella de Sant Narcís. 1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

    Panteó d'Àlvarez de Castro. 1896

    (Ampliar) - Panteó d'Àlvarez de Castro. 1896. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

    Devoció popular a Sant Narcís, bisbe i màrtir patró de la ciutat i diòcessis de Girona. Any 1930

    (Ampliar) - Devoció popular a Sant Narcís, bisbe i màrtir patró de la ciutat i diòcessis de Girona. Any 1930. Làmina de Joaquim Pla i Dalmau. Col·lecció particular, Girona.

    Vista parcial del mausoleu de les Heroïnes de Santa Bàrbara.


    [Més imatges]------Tornar-Index-Més imatges

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice