Capitell del claustre - (Ampliar) Cap de lleó. Procedeix del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) Recreació del comte Guifré I el Pilós (Ca. 840-897). Dibuix de Francesc Riart. Font: Vibrant - (Ampliar) Bernat I Tallaferro, de Besalú, personatge assegut i barbut, rebent l'homenatge del seu fill Guillem I, que està agenollat. Miniatura del "Liber Feudorum Maior", Viquipèdia Sunyer I (890-950) comte de Barcelona i de Girona. Viquipèdia - (Ampliar) Miniatures de la Biblia de Ripoll. 1015-1020. Actualment a la Biblioteca Vaticana. Viquipèdia - (Veure la pàgina sencera) Ramon Berenguer III , dit el Gran (1082-1131), Viquipèdia Base del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) Capbrevació atorgada per Jaume Call, propietari del mas Call de Vilanna, a favor de Francesc Santjust, abat del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1618. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar) Adrien Maurice de Noailles, duque de Noailles (1678-1766). Viquipèdia - (Ampliar) El Capità General de Catalunya Manuel de Llauder i de Camín (1789-1851). Viquipèdia - (Ampliar) Milicià del 1er Regiment de línia de la Milícia Nacional (1834-1840). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Portalada de Santa Maria de Ripoll. 1886. Université Bordeaux Montaigne - (Ampliar) Elies Rogent i Amat (1821–1897). Viquipèdia - (Ampliar) Església del Santa Maria de Ripoll després de l'atac de 1835. Viquipèdia - (Ampliar) Vista de Santa Maria de Ripoll. 1839. "Recuerdos y bellezas de España...", op. cit. - (Ampliar) Començament de les obres de reconstrucció de Santa Maria de Ripoll. 1886. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Inauguració de les obres de reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1886. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Reparació: de la portalada del monestir. 1881. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Altar del Sant Crist de Santa Maria de Ripoll. 1880-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Sepulcre de Ramon Berenguer III. 1880-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Brancal del costat esquerre del pòrtic del monestir abans de la seva restauració. 1879. Marcos Sala. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar) Contribució a la restauració del monestir. 1889. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar) Francesc Layret a Ripoll amb motiu del primer aniversari del Centre Republicà, Autonomista, a l'entrada del monestir. 1919. Autor desconegut.Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar) Goigs de Sta. Maria del monestir de Ripoll. Lletra de Jacint Verdaguer. 1926. Arxiu Comarcal del Berguedà - (Ampliar) Capitell del claustre - (Ampliar) Interior de la nau de l'església de Santa Maria - (Ampliar) Correspondència amb Andreu de Ferran, secretari de l'Acadèmia de Belles Arts, i Elies Rogent. 14 d'abril de 1869. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar) Escultura de l'Abat Oliba situada davant la portalada del monestir de Ripoll, obra de Francesc Fajula i Pellicer - (Ampliar) Detall de la portalada. Representació del mes d'agost: preparant la bóta - (Ampliar) Capitell del claustre - (Ampliar) Lateral de la nau del monestir - (Ampliar) Capitell del claustre - (Ampliar) El nunci del Papa, monsenyor Tedeschini, a la plaça del Monestir de Ripoll. 1928. Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar) Capitell del claustre - (Ampliar) Capitell del claustre - (Ampliar) El campanar vist des del claustre del monestir - (Ampliar) Clau de volta del monestir. 1900-1930. Representa el Pessebre. Editat per Àngel Toldrà Viazo. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar) |
El monestir de Santa Maria de Ripoll
0. El monestir.
Va ser fundat cap el 880 pel comte Guifré el Pilós, segurament sobre un de l'època visigòtica (589) destruït pels sarraïns, i va esdevenir lloc d'enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú, i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval. Portalada romànica del monestir. Mitjans segle XII - (Ampliar)
1. L'obra de Guifré el Pilós.
El repoblament i recuperació de territoris i una nova organització social va influir en la construcció religiosa dels segles VIII fins al X. El canvi litúrgic que va substituir el visigò,tic a l'arquebisbat de Narbona a mitjan segle IX, també va afectar les institucions religioses catalanes, on els principals agents difusors d'aquesta nova litúrgia van ser els monestirs de la regla de sant Benet. Vista de l'església de Santa Maria de Ripoll - (Ampliar)
Guifré va fundar el monestir de Ripoll l'any 880 i el de Sant Joan de les Abadesses el 885, dotats no sols de terres també de drets públics i privilegis jurídics. Ripoll va rebre els beneficis dels serveis reials deguts pels habitants d'Estiula i Ordina, de les pesqueries del Ter i del Freser, com també un terç del teloneu del mercat, la taula on es cobrava el teloni i, en general, les contribucions. A més, el monestir va ser declarat exempt de la jurisdicció dels tribunals comtals en matèria d'homicidis, raptes i d'altres delictes, i els monjos van obtenir el dret d'escollir lliurement el seu abat segons la regla de sant Benet. Interior de la nau de l'església de Santa Maria de Ripoll - (Ampliar)
La primera consagració de l'església del monestir va tenir lloc el 20 d'abril de 888 i es va dedicar l'església a l'advocació de Santa Maria. En el document consta que va ser fundada i edificada "Per voluntat del comte Guifré i de la seva esposa Guinedilda". En aquest mateix acte l'església va ser lliurada a l'abat Daguí i als monjos de la regla benedictina. El monestir de Ripoll revoca els procuradors del priorat de Sant Quintí de Mediona, per cobrar censos. 11/05/1369. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès - (Ampliar)
2. Ampliacions del monestir.
Dos anys més tard, el 890, el mateix bisbe Gotmar de Vic va consagrar l'església de sant Pere situada a prop del monestir. Aquest temple complia la funció d'església per al culte dels feligresos, mentre que la del monestir era d'ús privat de la comunitat de monjos. Vista frontal del monestir de Santa Maria de Ripoll - (Ampliar)
3. Crepuscle del monestir.
A partir del 1070 el monestir va passar a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, dependència que va durar fins a 1169. La ruptura es va produir per un conflicte en el nomenament de l'abat. Ramon Berenguer IV va haver d'intercedir davant del papa a favor dels monjos, malgrat les reclamacions que hi va haver des de Marsella. Santa Maria de Ripoll va ser un del primers cenobis que van entrar a la Congregació Claustral Tarraconense. Aquesta època va estar plena de conflictes entre els bisbes de Vic i els abats per problemes d'administració i jurisdicció. Vista del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1851-1916. Marcel Dieulafoy. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)
4. Profanació del sepulcre de Ramon Berenguer IV (1794).
Durant la Guerra Gran, l'11 de juny de 1794, les tropes republicanes franceses envaïren i profanaren el monestir de Santa Maria de Ripoll. Els incidents començ,aren quan el comandant de les tropes franceses entrà a l'església i es fixà en el sepulcre de plata de Ramon Berenguer IV; el prior del monestir intentà protegir el sepulcre recordant-li que hi havia enterrat un poderós príncep i al·legant que aquella església havia estat sota la protecció dels antics reis de França Lluís IV i Lotari I, els diplomes dels quals els monjos havien conservat durant segles. El comandant replicà al prior invocant el decret del 31 de juliol de 1793 de la Convenció Nacional de la República Francesa, fruit del fanatisme laic i anticatòlic del "culte de la raó i de l'Ésser suprem" imposat pels jacobins; el decret republicà ordenava que qualsevol tomba o mausoleu reial erigit en tota l'extensió de la República Francesa havia de ser destruït, al·legant també el comandant francès que l'octubre del 1793 tots els sepulcres reials de la basílica de Saint-Denis havien estat profanats. Arrencaren les planxes de plata de l'urna exterior i en obrir l'urna interior de fusta descobriren la gran espasa del comte, que va ser arrencada del cadàver. Estat de l'interior del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1879. Marcos Sala. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar)
5. Atac i destrucció de l'Abadia.
El 1833 va esclatar la Primera Guerra Carlina; els principals focus de la revolta es bastiren al País Basc i al Maestrat, al País Valencià, mentre a Catalunya diverses partides carlines cridaven a la insurrecció contra el govern de Madrid. Davant la necessitat de tropes per reprimir la rebel·lió, el capità general de Catalunya Manuel de Llauder i de Camín entregà armes a la "Milicia Urbana" i amb elements radicals de Barcelona organitzà un cos franc de voluntaris anomenat "Tiradores de Isabel II", amb els quals sortí a la muntanya per acabar amb el carlisme. Un dels oficials que comandava aquella turba del "batallón de voluntarios" era el jove cadet Joan Prim i Prats. L'església del monestir després de la seva destrucció. Extret de "Las casas de religiosos en Cataluña..", 1906. Op. cit. - (Ampliar) Arribaren a Ripoll les notícies del moviment revolucionari i dels saquejos dels convents del 25 de juliol de 1835. Els homes del destacament dels "Tiradores de Isabel II" frisaven per unir-se al moviment revolucionari de Barcelona, d'on procedien la majoria, però, alertat d'això, el comandant Tomás Metzquez els destinà cap a Berga amb la promesa que després podrien anar cap a Barcelona. El 6 d'agost del 1835 el capità general Manuel Llauder sortí de Vic i va ser notificat del estado de indisciplina y conmoción en que se hallaba el batallón de tiradores de Isabel II que guarnecía á Ripoll. Arribats els "Tiradores" a Berga, el governador de la ciutat els ordenà anar a combatre a Alpens contra els carlins, en lloc de permetre'ls unir-se a la bullanga revolucionària de Barcelona; rebutjaren les ordres i frustrats per no poder participar en els saquejos de Barcelona retornaren a Ripoll. Secció vertical del creuer de l'església després de la seva destrucció. Extret de "Las casas de religiosos en Cataluña..", 1906. Op. cit. - (Ampliar) El matí del diumenge 9 d'agost del 1835 l'exaltat destacament de "Tiradores" entrava a la vila fent crits revolucionaris i exhortant a la crema del monestir; els monjos temeren el pitjor i començaren a preparar-se per si calia defensar el monestir, recolzats pels ripollesos i per la "Milicia Urbana" de Ripoll. Embriagats després de dinar, els "Tiradores" sortiren a patrullar per la vila, i a les dues de la tarda, en sentir com el campanar tocava a vespres, s'alçà el crit: los facciosos escalan el monasterio!. Van assaltar les dependències del monestir, on els "Tiradores" assassinaren dos monjos, Joan de Ros i Manuel de Llisach, i capturaren el domer Ignasi Brusi, que va ser salvat per la interposició d'un membre de la "Milicia Urbana". Els "Tiradores" es lliuraren al saqueig del temple, estassaren les imatges dels altars, esmicolaren l'estàtua de Sant Benet, destrossaren l'orgue, esquinçaren les pintures i robaren els calzes, els llantons i els canelobres; enmig de la destrucció els objectes de plata i d'or foren destriats, mentre que la resta, ignorants del seu valor, foren amuntegats en piles. Estat del claustre del monestir. 1881. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Els "Tiradores de Isabel II" es fixaren després en la solitària urna de fusta del comte Ramon Berenguer IV el Sant; la profanaren, en tragueren el cadàver momificat, i mentre la turba laica insultava, trepitjava i escopia sobre les restes mortals del comte de Barcelona, els cabdills el sotmeteren a judici popular. Se li imputaren els crims d'haver expulsat els sarraïns de Catalunya i de propagar la fe catòlica. Va ser trobat culpable dels crims i condemnat a la foguera. Encengueren les teies i al crit de "Visca la llibertat!" calaren foc als altars i als objectes sagrats, i van llençar a les flames el cadàver momificat de Ramon Berenguer IV. Vista de l'interior de l'església abans de la seva restauració. 1879. Marcos Sala. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar) 6. Abandonament del monestir. Incendiat i arrasat, el decret de l'exclaustració de 1835 obligà l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i Miquel (1784-1835) i la resta de monjos a abandonar el monestir. Amb el temps, l'edifici a poc a poc es va anar esfondrant: el 1847 va desaparèixer una part del claustre; i el 1856 la torre del palau abacial. El palau abacial i d'altres edificis monacals van ser considerats pedrera i les seves pedres van ser venudes a particulars. Exterior del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1870. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
7. Les restauracions.
El gust neoclàssic s'introdueix en la reforma realitzada entre el 1826 i el 1830. L'església es redueix a tres naus i es recobreix tot l'interior amb motllures i ornaments de guix que cobreixen la pedra original. L'arquitecte Josep Moretó i Codina (1748-1826) havia estat l'autor del projecte, que va reconstruir l'estructura de l'església amb tres naus. La pressió de la nau gòtica va resultar massa forta i entre 1850 i 1860 estava ja tota desplomada. Restauració dels absis del monestir. 1886. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Desavinences entre la comissió provincial de Girona i l'acadèmia barcelonina (1865) varen propiciar la fi d'aquesta iniciativa de col·laboració. El 1867, seguint les normes de competències en la conservació monumental, la "Real Academia de Bellas Artes de San Fernando" va encarregar un projecte de reconstrucció a la comissió provincial de Girona, que el va encarregar a l'arquitecte provincial i membre de la comissió, Martí Sureda i Deulovol. El 1878 es crea una comissió local de Restauració de Ripoll, amb una campanya per part de voluntaris que començaren a consolidar els murs de l'església i del claustre. Ajuntament i campanar del Monestir de Ripoll abans de la restauració. 1878-1890. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar)
L'1 de juliol del 1893 es consagrà de nou la basílica, i aquell mateix dia a la tarda es va fer la translació processional de les restes dels antics comtes de Barcelona i dels abats del monestir de Santa Maria de Ripoll que s'havien pogut salvar de la destrucció. No es pogué fer el mateix amb el comte Ramon Berenguer IV, les despulles del qual havien desaparegut durant l'atac i el saqueig del 1835. Davant d'aquest fet, els cavallers catalans del capítol de Barcelona de l'Orde de Sant Sepulcre acordaren pagar un cenotafi per honorar la memòria del comte de Barcelona i recordar a les generacions venidores les virtuts que al comte li meresqueren l'apel·latiu de Sant, i també acordaren que es consignés una làpida recordant la Cessió dels Ordes militars per la qual les ordes militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple cediren el dret que els pertanyia a posseir el regne d'Aragó en virtut del testament d'Alfons I el Bataller, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
8. L'Scriptorium i la difusió de la cultura.
Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural amb una gran col·lecció de manuscrits. El 925 consta que el monestir va rebre, entre altres béns, una dotació de llibres per part del comte Sunyer I de Barcelona i la seva esposa Riquilda de Tolosa. Durant l'època de l'abat Arnulf es van realitzar nombroses còpies, la majoria de les quals eren traduccions d'obres à,rabs de tractats de matemàtiques o astronomia. Aquestes relacions amb la cultura àrab es van consolidar durant el regnat d'Al-Hakam II al qual van visitar a Còrdova ambaixades de dignataris palatins i religiosos procedents de Barcelona. Segurament d'allà procedien alguns dels manuscrits dels que es van valdre a Ripoll. L'any 979 disposava de 69 volums, el 1008 ja eren 121, que es van convertir en 246 a la mort de l'abat Oliba el 1046. La majoria d'aquests manuscrits es copiaven i es reproduïen en el propi scriptorium. Santa Maria de Ripoll el 1835. Extret de "Las casas de religiosos en Cataluña..", 1906. Op. cit. - (Ampliar)
Els Cronicons Rivipullensis són un conjunt de cronicons l'inici dels quals es fixa poc temps després de la quarta dedicació de l'església, el 1032, i es deu, probablement, a iniciativa de l'abat Oliba: Cronicó Rivipullense I, Alterum Rotense, Cronicó Dertusense II, Chronicon Benifassani, Cronicó i Rivipullense II. Planta del monestir de Santa Maria de Ripoll. Extret de "Las casas de religiosos en Cataluña..", 1906. Op. cit. - (Ampliar) 9. L'arquitectura del monestir. L'edifici actual és el resultat de la reconstrucció que es va fer al segle XIX per l'arquitecte Elies Rogent basant-se en l'obra dels principals abats de Ripoll: Arnulf i més tard Oliba. Arnulf va ordenar construir una església de cinc naus amb cinc absis, acabada amb voltes de canó, l'absis central, albergava l'altar dedicat a Santa Maria i en els menors, els altars de Sant Salvador, la Santa Creu, Sant Miquel Arcàngel i Sant Ponç. Oliba va ampliar a set els absis, el major dedicat a Santa Maria i els menors es van dedicar altars a la Santa Creu, Sant Salvador, Sant Ponç, Sant Rafael, Sant Nicolau i Sant Jordi.
9.1. L'església.
Té unes dimensions de 60 m de longitud per 40 m d'amplada. Presenta cinc naus, la central amb volta de canó i separada de les laterals per grosses columnes quadrangulars, set absis, creuer als extrems del qual hi ha al costat nord la tomba de Guifré el Pilós, instal·lada el 1982, i al costat contrari la de Ramon Berenguer III, el transsepte està coronat per un cimbori efectuat com una còpia del que té el monestir de Sant Jaume de Frontanyà. Sepulcres antropomòrfics sota el presbiteri. Baldiri Barat, monestirs.cat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)
9.2. La cripta.
A l'excavació arqueològica realitzada a mitjants segle XX, es va descobrir una necròpoli amb unes quaranta tombes, algunes d'elles amb restes de ceràmica romana. Està situada entre el creuer i el braç sud del transsepte. 9.3. La portalada. En forma d'arc triomfal va ser construïda a mitjans del segle XII i és d'un metre de gruix. Està composta per una sèrie de blocs de pedra adossats a la paret de l'església. Va quedar molt deteriorada amb els incendis de 1835. Està dividida en set franges horitzontals. Al centre es troba un pantocràtor i al seu voltant hi han els símbols dels quatre evangelistes i dels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi. En aquesta part encara es conserven restes de policromia. A la banda dreta s'observen escenes del llibre de l'Èxode. La banda esquerra presenta un cicle inspirat en el Primer Llibre dels Reis. A la part inferior es poden apreciar diversos animals mítics i la representació dels set pecats capitals. Està flanquejada per dues estàtues, pràcticament destruïdes, dedicades a Sant Pere i Sant Pau. Al seu voltant es mostren diverses escenes de la vida dels apòstols. Completa el conjunt una representació dels dotze mesos de l'any. Per sobre i enfront de la portalada l'abat Vilaguerut (1280-1310) va manar construir un porxo d'estil gòtic de cinc arcs sostinguts per columnes, que el 1973 van ser tancats amb vidres per a una millor conservació de la portalada. Vista general del Monestir de Santa Maria de Ripoll. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) 9.4. Les torres campanars. Flanquegen la façana dues torres campanars. La torre de l'esquerre està formada per dos pisos amb finestres d'arc de mig punt i teulada a 4 vessants. El campanar de la part dreta és de planta quadrada i de cinc pisos, i presenta arcuacions cegues de tipus llombard i dues finestres a cada cara, les dels dos últims pisos són geminades. Aquesta torre es troba coronada per merlets. 9.5. Les campanes. Passada la Guerra Civil el campanar del monestir va quedar únicament amb les campanes horàries. El 1941 se'n varen fondre quatre més. Fins al 1993 les sis campanes estaven ubicades als finestrals del segon pis del campanar, visibles des del carrer, any en què es distribuirien en tres grups: les dues campanes menors es destinaren a la nova església de Sant Josep Obrer de la mateixa ciutat. Les dues mitjanes quedaren al seu lloc original, visibles des del claustre. Les dues majors s'utilitzaren com a base d'un nou conjunt harmònic de cinc campanes ubicat a l'interior del quart pis. Les tres campanes menors noves es fongueren al taller d'Albert Bachert, a Alemanya. Quan branden totes cinc emeten l'anomenat "acord Salve Regina" format pels graus I, III, V, VI, I' de l'escala Major, en aquest cas afinat en Do. També hi ha la campana del Sanctus, fosa per Barberí, la campana d'eixida de missa, obsequi de la casa Bachert el 2000 i una Roda de campanes. El claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll - (Ampliar)
9.6. El claustre.
Consta de quatre galeries de dos pisos amb arcuacions motllurades de fulles d'acant sostingudes per dobles columnes; als angles hi ha pilars massissos. La construcció del primer pis es va iniciar entre el 1170 i el 1180, i es va acabar a principis del segle XVI, i el superior es va edificar entre els segles XV i XVI. Està format, en cada costat, per tretze arcs semicirculars amb capitells d'estil corinti. Els capitells gòtics del pis inferior van ser fets pels escultors Pere Gregori de Perpinyà i Jordi de Déu de Barcelona al voltant de 1390 i la darrera galeria va ser realitzada el 1401 pel mestre Pere Mieres de Girona. El claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll - (Ampliar)
La vinculació escultòrica romànica es realitzà amb els tallers del Rosselló i amb el grup que va treballar en la catedral de Vic amb influència a altres edificis pròxims i a la mateixa portalada de Ripoll, tanmateix els capitells segueixen la tradició dels claustres del Rosselló, amb escasses escenes d'històries als capitells. Alguns amb figures de la primera galeria es creu van poder ser fets pel mateix o part del grup que va treballar anteriorment en la portalada. Es pot datar cap al 1180 gràcies al retrat de l'abat Ramon de Berga que es troba al pilar nord-oriental, identificat per una inscripció gravada a la imposta superior. Restauració de la portalada del monestir de Ripoll. 2016. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) 10. Les tombes comtals. Al monestir hi ha les restes mortals d'alguns comtes de Besalú i d'alguns comtes de Barcelona: Guifré I el Pilós, comte de Barcelona, amb sepulcre modern; Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona, amb sepulcre del segle XII; Ramon Berenguer IV el Sant, comte de Barcelona, que en realitat és un cenotafi degut a la pè:rdua de les restes el 1794 i l'incendi de 1835; Bernat Tallaferro, comte de Besalú i germà de l'abat Oliba, amb sepulcre modern; Radulf de Barcelona, fill de Guifré el Pilós, bisbe d'Urgell i abat de Ripoll. També s'hi enterraren, però se'n desconeix on, els comtes de Barcelona Sunyer I de Barcelona, Miró I de Besalú i II de Cerdanya, i Berenguer Ramon I, el Corbat. Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut de Ripoll. Capitell del claustre - (Ampliar) Soldat del comte Guifré I el Pilós (Ca. 840-897). Dibuix de Francesc Riart. Font: Vibrant - (Ampliar) Moneda d'Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah, califa de Còrdova del 961 al 976. Viquipèdia. Berenguer Ramon I, dit el Corbat (Ca. 1005-1035), comte de Barcelona, Girona i Osona. Viquipèdia. L'abat Oliba. Retrat encarregat pel bisbe de Vic Francesc de Veyán i Mola (1783 - 1815), obra de Marià Colomer i Llucià Romeu, principis segle XIX. Sala de Sínodes del Palau Episcopal de Vic. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) Miniatures de la Biblia de Rodes. 1010-1025. Actualment a la Bibliothèque nationale de France, París - (Veure la pàgina sencera) El papa Sergi IV (?-1012). Viquipèdia. Base del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) La reina Peronella d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Viquipèdia - (Ampliar) Dovella del monestir de Ripoll. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de catalunya - (Ampliar) Tirador de la Reina Isabel II (1834-1840). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Base del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) Absis del monestir de Ripoll. 1895. Autor desconegut. CRDI - Auntament de Girona - (Ampliar) Moisès. Compartiment d'un retaule procedent del monestir. Jaume Huguet, Ca. 1455. Museu Episcopal de Vic - (Ampliar) Procuració a favor de Tomà:s Jalmer en substitució d'Agustí Vestida, ecònom del monestir de Ripoll. 1731. Arxiu Històric de Lleida - (Ampliar) Joan Prim i Prats (1814-1870). Viquipèdia - (Ampliar) Juan Álvarez Mendizábal (1790–1853). Viquipèdia - (Ampliar) Josep Morgades i Gili (1826-1901), bisbe de Vic. Viquipèdia. Santa Maria de Ripoll. 1828-1830. Charles Langlois, "Illustrations de Voyage pittoresque et militaire en Espagne". Bibliothèque nationale de France - (Ampliar) Detall de la portalada de Ripoll. 1839. "Recuerdos y bellezas de España...", op. cit. - (Ampliar) Documentació del projecte de restauració de la Comissió Provincial de Monuments de Girona. 1867. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar) Inauguració de les obres de reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1886. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Cenotafi construït el 1893 en memòria de Ramon Berenguer IV. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Pica baptismal de Santa Maria de Ripoll. 1880-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Trasllat de les restes Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, com a conseqüència de l'incendi del monestir. 1838. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar) Trasllat de les restes Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, com a conseqüència de l'incendi del monestir. 1838. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar) Senyera votiva de Mataró a Ripoll amb motiu de l'acabament de les obres de restauració del monestir. 1893. Dibuix de Josep Puig i Cadafalch. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar) Capitell del claustre - (Ampliar) Tomàs Raguer amb el senyor Blasi i una altre home, davant la portalada del Monestir de Ripoll. 1933. Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar) Sepulcre de Ramon Berenguer III - (Ampliar) Detall de la portalada. Representació del mes de juliol: recol·lecció del blat - (Ampliar) Sortida dels prelats de Vic i Montserrat d'una cerimònia religiosa celebrada al Monestir de Santa Maria de Ripoll. 1910-1915. Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar) Capitell del claustre - (Ampliar) Tomba de Guifré el Pilós - (Ampliar) Capitell del claustre - (Ampliar) Clau de volta del monestir. 1900-1930. Representa la Mare de D&eacuute;u. Editat per Àngel Toldrà Viazo. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |