La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Durant els segles XVII i XVIII, les manifestacions religioses urbanes arriben a la seva màxima espectacularitat amb la presència dels passos, figures al·legòriques i històriques, que substitueixen en algun sentit el caire il·lustrador dels antics capitells historiats dels claustres romànics, reprenent-ne la significació pedagògica.Els misteris, els símbols de la Passió la Creu dels Improperis, objectes diversos [...] havien de commoure, impressionar, diu Pep Vila a l'article referenciat a la bibliografia.

Vista de la Capella de la Confraria de la Puríssima Sang, a l'interior de l' Església del Carme. S'observa l'ornamentació amb motiu del Dijous Sant. 1911-1936

(Ampliar) - Vista de la Capella de la Confraria de la Puríssima Sang, a l'interior de l' Església del Carme. S'observa l'ornamentació amb motiu del Dijous Sant. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

A l'article esmentat presenta el contingut d'un full imprès, dels segles XVIII-XIX, conservat entre els papers i la documentació de la Confraria de la Puríssima Sang de Girona, dipositada a l'Arxiu Diocesà, en el que es detalla l'ordre i el funcionament de la processó de Dijous Sant, popularment, la del Sant Enterro, organitzada per aquesta confraria (1), des de la primera meitat del segle XVII.
El matí del Dijous Sant era dedicat a les cerimònies de la Catedral, la benedicció dels sants olis, la reconciliació dels pecadors..., i a la tarda se celebrava l'Ofici de Tenebres, i es començava a preparar els passos que sortien a les processons.

La funció de les Tres hores d'Agonia a l'església de St. Feliu. 1911-1936

(Ampliar) - La funció de les Tres hores d'Agonia a l'església de St. Feliu. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

La processó nocturna, relata Pep Vila, que desfilava amb els foguers dels carrers encesos amb llenya, creuava el riu Onyar per un pont de fusta, davant el Portal d'en Vila, i anava fins al barri del Mercadal, on hi havia els convents de Santa Clara i de Sant Agustí.
Més tard, amb la construcció de l'església del Carme, el seguici seguia per una i altra banda del riu, i anava fins a la Catedral. El 1776 el bisbe Lorenzana va manar que la processó sortís a les sis de la tarda i que finalitzés a les set o vuit del vespre.
La processó, com una mena de catecisme visual, s'estructurava en tres parts. La primera (1 a 10), amb presència dels misteris o passos. Seguidament venia la representació de la Confraria (10 bis a 21). Després desfilaven els religiosos del Carme, seminaristes, música, el Sant Crist, el dos misteris de la Pietat i del Sant Sepulcre, i els regidors de la corporació municipal.
A la processó, a més dels misteris que la Confraria deixava en dipòsit a la ciutat, hi anaven els minyons que duien les llanternes, els manaies (2), l'andador amb cota, barret i bastó, els deixuplinants i penitents, sibil·les, instruments de la Passió, creus, la Verònica, la Creu dels improperis, a més dels representants dels estaments religiosos i socials de la ciutat.

El Crist de l'Arxiconfraria de la Passió i de la Mort, de l'església del Carme de Girona. 1934

(Ampliar) - El Crist de l'Arxiconfraria de la Passió i de la Mort, de l'església del Carme de Girona. 1934. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els passos, aixecats sobre una plataforma d'uns dos metres d'alçada, uns tres de llarg i un i mig d'amplada, amb domassos i farbalans, sostenien imatges amb escenes amb relleu, modelades amb gran realisme, que representaven els principals episodis i personatges de la Passió i mort de Jesucrist. Tots aquests misteris, alguns amb un valor artístic considerable, varen ser cremats durant la guerra de 1936-1939. D'alguns se'n conserven les fotografies que il·lustren aquest article.
Cada misteri portava gravats els atributs o insígnies del gremi o la confraria a la que pertanyien, tirats pels agremiats. Hi anaven el Misteri de l'Hort, dels hortolans, dispositat a l'església del Mercadal, l'Açotament, dels albadivers, mercers o julians, el Coronament, dels sabaters (els dos saions que assotaven Jesús eren anomenats popularment en Garlopa i en Carpanta), l'Ecce Homo, dels sastres, Creu al coll, camí del Calvari, dels aloyso ferrers, l'Anarbolament, dos saions enlairaven amb cordes Jesús a la creu, dels mestres de cses i abans dels adroguers, el misteri de la Pietat, amb la Mare de Déu amb el cos de Jesús a la falda, dels botiguers, i el Sant Sepulcre, de la Congregació de la Puríssima Sang.

El pas del Sant Sepulcre sortint de l'església del Carme custodiat pels Manaies. 1934

(Ampliar) - El pas del Sant Sepulcre sortint de l'església del Carme custodiat pels Manaies. 1934. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'actual processó del Sant Enterrament de Girona prové de dues antigues processons: la de la Puríssima Sang, que sortia el dijous, i la de la Passió i Mort, que sortia el divendres. Ambdues van desaparèixer durant la República i, després de la Guerra Civil, una disposició episcopal va determinar que es convertissin en una de sola, “de suerte que dicha manifestación adquiera la mayor solemnidad posible”. El 1946 es va crear la Junta de Confraries, i el recorregut d’aquell any, transcrit literalment del programa, va ser el següent: Escalinata de la Catedral- Sota portes - Subida Rey Don Martín - C. Lobo - Galligans - C.Barca - Caldereros - Ballesteríes - Quatre Cantons - Platería - Av. Generalísimo - Puente de Isabel II - Calle Gral. Primo de Rivera - Fontanillas - Plaza de San Francisco - Rambla José Antonio - Puente Alférez Huarte - Calle del Carmen - Albareda - Plaza de España - Ciudadanos - Iglesia del Carmen. (Narcís Jordi Aragó)

Retrat de grup dels manaies de Sant Daniel a la plaça dels Apòstols. 1915

(Ampliar) - Retrat de grup dels manaies de Sant Daniel a la plaça dels Apòstols. 1915. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.


Professó del Dijous Sant, per lo número de la Sanch. Números.

1. Llanternas [Tropa...]
2. Manayas
3. Gamfanons [creu y andador devant de ella]
4. Pendó:-Fusters [Pendó del Número, fuster, apareix ratllat]
5. Mysteri del Hort - Hortelans
6. Açotament - Albadivers
7. Coronament - Sabaters
8. Ecce-Homo - Sastres
9. Creu a coll - Aloys
10. Anarbolament - Mestres de casas [Dessvallament]
Número (individus que formaven part de la confraria) de la Sanch
Guió - Descals y cadena
Dos Berguers (3), un a cada costat del guió. Atxas
1. Sybilla - Atxas
2. Sybilla - Atxas
3. Sybilla - Atxas
4. Sybilla - Atxas
5. Sybilla - Atxas
1. Creu - Descals y cadena - Atxas
2. Creu - Descals y cadena - Atxas
3. Creu - Descals y cadena - Atxas
4. Creu - Descals y cadena - Atxas
5. Creu - Descals y cadena - Atxas [Creu de improperis]
1. Agonia - Descals y cadena - Atcas [Cap de mort]
2. Creu y calis - Atxas
3. Llanternas - Atxas
4. La mà armada - Atxas
5. La columna - Atxas
6. Los Açots - Atxas [Andador, creu, gamfanons]
7. Corona de espinas - Atxas
8. La canya - Atxas
9. Gerro y palangana - Atxas
10. La verònica - Atxas
11. Martell y estanallas - Atxas
13. INRI - Atxas
14. La esponja - Atxas
15. La llanç - Atxas
16. La túnica y daus - Atxas
17. Lo sol - Atxas
18. La Lluna - Atxas
19. Las escalas - Atxas
20. Las sinch llagas - Descals y cadena - Atxas
21. Creu de improperis - Descals y cadena - Atxas
[22]. Alguns religiosos del Carme
[23]. La Música
[24]. Lo Sant Cristo (4)
[25]. Atxas que clouen [Deballament fusters] [26]- Mysteri de la Pietat - Botiguers
[27]. Religiosos del Carme, interpolats ab seminaristas
[28]. 6 atxas ab sobrepellís [Un afegit difícil de llegir]
[29]. 2 encensers ab sobrepellís
[30]. Lo Sant Sepulcre
[31]. Los Señors regidors que clouen
[32]. Tropa
FINIS.
(Els claudàtors indiquen afegits posteriors fets a mà).


Notes

(1) - La Real Confraria de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist va ser fundada per un privilegi, a Girona, el 5 de setembre de 1568, per tal de propagar el culte i la devoció a la Puríssima Sang del Redemptor. També ajudaven espiritualment els condemnats a mort en el seu darrer moment. El 20 de maig de 1699 va ser unida a l'Arxiconfraria de la Degollació de Sant Joan Baptista. Les primeres ordinacions de la Confraria varen ser modificades el 1662, 1663 i 1684. Tornar al text

(2) - L'origen de la comparsa dels Manaies a Girona data, segons la tradició acceptada, de 1751, però la nota documental estudiada per Vila fa recular el seu inici. En el "Llibre de eixidas de la Confraria de la Puríssima Sanch, ordinacions i comptes" es llegeix un apunt dels anys 1738-1739 que diu: "Mes han pagat dits administradors vuit sous per fer adobar sinch alabardas dels manayas". Esmentat a "Els manaies de Girona: 1751-1990". Tornar al text

(3) - Verguers. Funcionaris que portaven com a insígnia una verga o bastó, i que acompanyaven els consellers. Tornar al text

(4) - El Crist era portat per uns congregants que duien una vesta vermella, corretja d'espart broada en or amb unes crineres blanques. Va ser cremat l'any 1936. Tornar al text


Bibliografia

• "Notes d'arxiu. Un guió per a la processó del Dijous Sant a Girona". Pep Vila. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins.
• "Els manaies de Girona: 1751-1990". Joaquim Alegret i Santi Pérez Moratones, 1990. Ajuntament de Girona.


  • Les antigues processons de Setmana Santa a Girona
    Article històric de les processons de Dijous i Divendres Sants a finals del segle XIX i principis del segle XX.

  • Documents i textos
    Document fundacional de la Confraria de la Puríssima Sang, encàrrec d'assistència a un condemnat a mort, del 28 d'abril de 1854, etc.

  • Pas de Setmana Santa que representa la crucifixió, davant de l'església del Carme. 1934

    (Ampliar) - Pas de Setmana Santa que representa la crucifixió, davant de l'església del Carme (lateral). 1934. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Pas de Setmana Santa que representa la crucifixió, davant de l'església del Carme. 1934

    (Ampliar) - Pas de Setmana Santa que representa la crucifixió, davant de l'església del Carme (frontal). 1934. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Pas de Setmana Santa que representa el davallament, davant de l'església del Carme. Correspon al gremi de fusters. 1934

    (Ampliar) - Pas de Setmana Santa que representa el Davallament, davant de l'església del Carme. Correspon al gremi de fusters. 1934. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    (Ampliar) - "Pas de Setmana Santa que representa Crist portant la creu, davant de l'església del Carme. 1934. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    (Ampliar) - "Pas de Setmana Santa que representa la Flagelació, davant de l'església del Carme. 1934. Els dos saions que assotaven Jesús eren anomenats popularment en Garlopa i en Carpanta. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    (Ampliar) - "Pas de Setmana Santa que representa la coronació d'espines, davant de l'església del Carme. 1934. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    (Ampliar) - "Pas de Setmana Santa que representa l'Ecce Homo, davant de l'església del Carme. 1934. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    (Ampliar) - "Pas de Setmana Santa que representa la Pietat, davant de l'església del Carme. 1934. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.


    -----------Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés