La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats






  • Imatges del Crist i la Creu dels improperis
    Fotografies de la dècada dels anys seixanta.

  • Documentació
    Document fundacional de la confraria i altres dels segles XIX i XX.


  • Back


    L'Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, té el seu orígen l'any 1568, i és la més antiga de les que existeixen a Girona. La seva fundació es documenta en la reunió que va tenir lloc el 5 d'octubre de l'esmentat any, als claustres del Carme, en que es varen redactar els estatuts, que foren aprovats, per Reial Privilegi, el 24 d'octubre del següent any de 1569. Amb la modificació a aquests estatuts que s'hi va introduir l'any 1684, es va determinar que els confrares havien de ser trenta-tres, com els anys que va viure Jesús. El 20 de maig de 1699 es va ajuntar amb l'Arxiconfraria de la Degollació de Sant Joan Baptista.
    Carles Rahola, a "La pena de mort a Girona", esmenta que en el segle XVI [s'esdevé] un fet tan remarcable com és la fundació de la Puríssima Sang, en virtut del Reial Privilegi datat a Barcelona el 24 d'octubre del 1569. Aquesta Confraria tenia la pietosa missió d'assistir els reus des que eren posats en capella fins que eren enterrats.
    "Item ordenaren y suplican los dits devots -llegim en els estatuts de la Confraria- que tota hora y quant se seguirá que en dita ciutat de Gerona sia tingut y obligat en anar ó enviar dos Frares de dit monastir (del Carme) ó altras personas habils é idoneas en las carcers ahont dit sentenciat estará pres, y aquell aconsolar, assinistrar, e encaminar y confessar, e finalment no dexar ni desempararlo fins hage mort corporal, e lo andemá que lo tal patit haurá, si fer se porá, e com no, lo mes prop següent dia que fer se puga, fer celebrar per los Frares de dit Monastir del Cárme y per la ánima de aquell un aniversari cantat, e tres missas baixas, per la charitat dels quals bona obra, aniversari e missas dits Majorals e Priors hajan de donar y pagar al dit Monastir del Cárme, e del bens de dita Confraria tretze sous"
    Notificada la sentencia al reu, era assistit espiritualment pel qui ell mateix dessignava; però els administradors de la Confraria tenien cura, a les seves despeses, de donar-li el que demanés o necessités per menjar.
    Curaven també els administradors de posar un drap negre amb les insígnies de la Confraria a cada portal de la ciutat i en altres llocs públics, com a senyal que havia d'executar-se una sentència de mort i es demanaria almoina pels carrers. Amb el que es recaptava per caritat es pagaven les despeses fetes per raó de l'assistència temporal al sentenciat i, en cas d'haver-hi sobrant, se celebraven misses i se sufragava el funeral que l'endemà de l'execució es cantava a la capella i al qual eren convidats els oficials i els soldats de la guarnició.
    El dia de l'execució, poc abans de sortir el condemnat, hom exposava el Santíssim Sagrament a la capella de la Confraria, i després els administradors, portant el Sant Crist, amb atxes enceses i abillats amb vestes, anaven a cercar el reu per a acompanyar-lo així al lloc del suplici.
    Mentrestant, el prior disposava que es toquessin les campanes i que sis o vuit religiosos anessin a l'indret on s'aixecava el patíbul, per tal que, un cop acomplida la sentència, junt amb els administradors, portant enlaire el Crucifix i cantant o resant a cor el "Miserere mei Deus", acompanyessin el cadàver al convent del Carme, portat pels sepulturers amb la llitera dels morts, i sense entrar a l'església anaven a enterrar-lo a la tomba que hi havia dins del claustre.
    Els religiosos i administradors, en arribar a l'església del Carme, entraven sense pujar a la porteria, acabat hom reservava el Santíssim, i, després de tocar a morts, anaven a cantar un respons sobre la dita tomba i l'endemà se celebrava un ofici.

    Vista de la Capella de la Confraria de la Puríssima Sang, a l'interior de l'església del Carme. S'observa l'ornamentació amb motiu del Dijous Sant. 1911-1936
    (Ampliar) - Vista de la Capella de la Confraria de la Puríssima Sang, a l'interior de l'església del Carme. S'observa l'ornamentació amb motiu del Dijous Sant. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    L'ESGLÉSIA DEL CARME

    Seguint amb l'esmentat text de Rahola, més en davant, dóna dades històriques conjuntes de la Confraria i de l'església del Carme, inseparables en alguns paràgrafs les unes de les altres. Així, esmenta que l'església, d'estil del Renaixement, fou començada l'any 1699. Primerament va construir-se la capella de la Puríssima Sang; l'any següent foren acabades les de Santa Anna i Santa Marta; el 1708 es començaren les obres de la de Sant Julià, davant la capella de la Puríssima Sang; el 1720 fou signat un contracte per a la construcció del cor capella de la Pietat i de Sant Pere de Luxemburg; el 1721 foren oberts el fonaments per a la de Sant Albert; el 1723 foren començades les capelles de Sant Eloi, Sant Cosme i Sant Damià; el 1725 va construir-se el presbiteri i poc després l'altar i les tribunes. La benedicció del temple va celebrar-se l'any 1726. Les obres varen durar, doncs, més d'un quart de segle.
    En el convent del Carme, situat al costat de l'església, les autoritats napoleòniques varen instal·lar-hi els tribunals i les presons de la ciutat, i des de la desamortització dels béns eclesiàstics hi hagué instal·lades les oficines del Govern Civil i de la Diputació Provincial (actualment Comissaria d'Ordre Públic i Comissaria Delegada de la Generalitat de Catalunya). Al claustre, anomenat, en altre temps, "dels penjats", hi eren enterrats durant el segle XVIII els cadàvers dels reus.
    Segons dades de Girbal, tretes d'un dels manuscrits de la Confraria, la tomba destinada als condemnats fou feta l'any 1708; però el 1775 en fou construïda una altra al peu de la columna angular del claustre situat davant la porteria, prop de l'escala principal. Com que en la dita sepultura hi havia gran nombre d'ossos dels sentenciats, foren repartits i enterrats en la part exterior del refectori que donava al pou del claustre. Per evitar el perill d'infecció, hom tirava sobre els cadàvers algunes quarteres de calç viva.
    Segurament que la majoria de gironins, als quals són familiars les oficines de la Diputació i del Govern Civil, ignoren la primitiva destinació que va tenir el claustre. Durant prop d'un segle, l'antic convent ha estat l'estatge dels principals organismes de l'Estat espanyol. Allí s'organitzaren patriarcalment les eleccions des de la restauració fins el cop d'Estat del general Primo de Rivera, que es pot dir que va cloure tota una època en la història política d'Espanya. Dins un ambient burocràtic, un arbre alt i frondós ha estès fins fa poc temps la seva ombra protectora sobre l'antic claustre. Cap inscripció, ni el més petit detall no recorda que allí hi ha els ossos d'innombrables malaurats, criminals vulgars els uns, víctimes de les guerres i de les revoltes els altres.



    Bibliografia
  • "La pena de mort a Girona". Carles Rahola. Volum I. Rafael Dalmau Editors, Barcelona, 1975. ISBN 84-232-0317-4.
  • Treball del Centre d'Estudis de Setmana Santa, de Clara Herranz Padres, publicat al programa de Setmana Santa de Girona, 2007. Dipòsit legal GI-175-98.
  • "Els Manaies de Girona, Joaquim Alegret i Tauler, i Santiago Pérez Moratones. Ajuntament de Girona, 1990. ISBN 84-8683-7-11-1.
  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés