A la simbologia romànica, s'associa el lleó a un doble vessant: per una banda com el dipositari sagrat del coneixement i per una altra como el gran enemic al que s'ha de vèncer. El lleó és com el Sol, que destrueix amb la seva gran potència; però l'ésser humà que sigui capaç de vèncer-lo s'apoderarà d'aquesta potència. La simbologia del lleó que ataca un humà, explica com el posa en contacte amb les entranyes per que així pugui abastar la seva sabiduria i els secrets més amagats.

A Girona, sense ser ni haver estat mai terra de lleons, n'hi han uns quants col·locats estratègicament vigilant els ciutadans que passegen prop d'ells, moltes vegades, sense adonar-nos-en de la seva existència.

Dins aquest grup, el dels que estan amagats, n'hi han quatre al costat de les capceleres del Pont de Pedra, dos al mur que dóna a la Rambla de la Llibertat (a les imatges, el indicats amb la orientació nord-est i sud-est), i dos més, a la paret de les cases del carrer Santa Clara, indicats com els de les bandes nord-oest i sud-oest, dels quatre tres en bon estat, i el darrer força malmès. La utilitat de tots quatre és abocar l'aigua pluvial procedent d'aquests carrers a l'Onyar. Sovint, algun d'aquests apareix barbut, degut a les plantes que creixen a la seva boca.

Prop d'aquests, un cinquè cap de lleó, amb un aspecte força més ferotge, separat del grup, ens esguarda des de la base de la columna situada al principi de la Rambla Verdaguer. Si bé els quatre anteriors són de ferro, aquest, en canvi, és de noble bronze; possiblement s'hagi apartat dels altres per aquest motiu.

Cap de lleó a la base de la columna de la Rambla Verdaguer.

Un altre cap de lleó, aquest més servicial però igualment ferotge, el trobem al pati de l'Ajuntament, a la Plaça del Vi; amb la seva boca oberta, s'ens engoleix les missives.

A la Plaça del Lleó, la plaça del mercat de Girona, un altre lleó, aquest, enfilat de manera impossible dalt d'una columna tot trepitjant un canó i una bandera, ens recorda el defensors dels setges napoleònics de 1808-1809. Aquest monument va ser inaugurat el 7 de novembre 1909, i amb tots els elements que actualment hi podem veure, el 1915.

El Pont de Pedra en una imatge antiga. Al fons, l'actual carrer Nou i, més enllà, la Plaça del Marquès de Camps.

A la iconografia antiga gironina és molt freqüent la identificació de llops i lleons, com afirma Carles Vivó. Així, el relleu situat a l'entrada del cementiri, que recrea l'escena en què un llop, representat exageradament com un lleó, devora un escolà que precedia una processó, il·lustra la llegenda que el mateix Vivó explica a Llegendes i misteris de Girona.

Aquesta ambigüitat antiga entre llops i lleons també la trobem present en la toponímia. L'anomenada Font dels Lleons deu el seu nom a que, antigament, hauria estat un paratge freqüentat per llops.

Si bé fins ara tots els animals eren mascles, o com molt grups sense identificar, també trobem a la ciutat un element relacionat amb una lleona. Possiblement la tradició més curiosa de Girona és la del cul de la lleona. Encara que l'animal representa clarament un lleó mascle, per no se sap quins estranys desconeixements zoològics, primer es va confondre amb un mico (pot ser pel fet d'enfilar-se àgilment per la columna) i més tard amb una lleona, com ha quedat fixat per la tradició ciutadana. Com diu Carles Vivó, s'ignora si es tractava d'un animal transvestit.

En aquest repertori hem relacionat aquells elements ciutadans en els que el lleó és el protagonista. També podriem incloure-hi altres lleons gironins que apareixen en capitells i relleus a diversos monuments de Girona. Podriem esmentar, dins aquests, els animals que suporten diversos sarcòfags als claustre de la Catedral, algun amb una expressió ben divertida. En els capitells també hi trobem diverses representacions de lleons, alguns devorant altres animals, o essent esquarterats per Samsó.

---

---

Monument als defensors de Girona. Història del monument als defensors de la ciutat durant els setges de 1808-1809, l'anomenat Lleó del Mercat.

El carrer del Llop. Llegendes relacionades amb l'actual Pujada del rei Martí, carrer que també havia sigut conegut com el carrer del Llop.

El cul de la lleona. Reportatge fotogràfic i llegenda de l'anomenat Cul de la Lleona.

Història del Pont de Pedra. Història del pont, inaugurat el 1856, il·lustrada amb fotografies actuals i antigues.

-