|
|
A tocar del riu Galligants brolla aquesta font, una de les més populars de Sant Daniel. Per accedir-hi des de l'antic poble s'ha de creuar el pont medieval, construït amb la forma d'un petit arc semicircular i amb un tosc paviment de còdols i argamassa. Després de baixar uns graons, que ens situen al nivell del riu, es troba un espai rectangular on hi ha la font. El brollador d'aigua està ornamentat amb un cap que representa un felí, difícilment identificable pels trets rudimentaris que presenta. Unes grans plaques de pedra formen la paret on s'encasta la carassa.
La font del Bisbe. 1979. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Els camins de Sant Daniel.
El camí mes adient per anar de Girona a Sant Daniel, és
la carretera que surt del Portal de Sant Pere, serpenteja vorejant el Galligants per la banda dreta i arriba fins al monestir de monges benedictines i el pont que duu a la font d'en Pericot. Aquest camí va ser esplanat per al trànsit rodat en els anys 1779 i 1780 i durant més de dos-cents
anys ha servit per a comunicar fàcilment els habitants de la Vall de Sant Daniel amb la ciutat de Girona, i també entre els pobles del Baix Empordà i les masies de la muntanya dels Àngels amb la capital, quan els viatges es feien anant a peu o amb cavalcadura.
Abans d'aquella data, el camí carreter només anava des del portal de Sant Pere, contigu al monestir de Sant Pere de Galligants fins al forn de calç de Tomàs Miralles. L'esplanació es va fer per ordre del sots-governador de Girona, qui coaccionà al monestir de Sant Daniel que adaptés el corriol que hi havia al trànsit rodat amb l'amenaça de fer tancar el portal de Sant Daniel si l'obra no era verificada (J. Marquès).
Els camins de comunicació més antics de la Vall de Sant Daniel amb Girona convergien al Portal de Sant Cristòfol. N'hi havia dos, tots dos empedrats, i eren molt importants en èpoques reculades. L'un
enllaça amb el monestir de Sant Daniel per un pont situat poc més amunt d'aquest establiment. La font d'en Pericot es troba justament sota l'esmentat camí. El segon camí és més costarut i baixant del Portal de Sant Cristòfol enllaça amb la carretera de Sant Daniel poc més o menys a la meitat del seu curs per mitjà d'un altre pont de pedra sobre el mateix riu Galligants.
La font del Bisbe. 2000. Jordi Ribot Puntí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La font del Bisbe.
Ran de l'esmentat pont, a la banda esquerra del Galligants, baixant uns esglaons de pedra i brolla l'aigua (1) d'un canó que surt de la boca d'un cap esculpit en pedra al capdavall d'una façana de carreus, ornada amb un arc de mig punt que preserva la font de la caiguda de terres del marge. A banda i banda del canó hi ha una inscripció incisa en la pedra, potser mutilada en alguna restauració, que diu: "Sant Daniel. Restaurada 1727. Feta de nou 1807". Les dates esmentades (1727, 1807) es refereixen a restauracions i no a la construcció o habilitació primitiva de la font pública.
El pont de la font del Bisbe. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El nom de la font.
El nom de font del Bisbe és, segons Marquès, un indici convincent de la intervenció d'un prelat de Girona en l'agençament de la font i no es correspondria a cap dels bisbes de la diòcesi en les dates escrites, que eren Pere de Copons i Copons (1726-1728) i Joan Ramírez de Arellano (1798-1810).
Segons l'historiador doctor Lluís Batlle i Prats, a la façana de la font hi hagué un escut esculpit en relleu, que representava en el camper un paó, el que vincularia la construcció de la font a un dels dos bisbes de cognom Pau que regiren el bisbat de Girona: Bernat de Pau (1436-1457) i Berenguer de Pau (1486-1506). És més versemblant la intervenció del primer, Bernat, per la seva activitat constructiva i per la
seva intervenció en la font de la plaça dels Lledoners, que també mostra el seu escut en tres carreus de la construcció, inaugurada l'any 1450.
Aquesta hipòtesi també es recolza en el fet que en aquella època tot el vessant del Puig del Calvari que mira al Galligants, era del domini dlrecte d'una administració de la Catedral, el suprem regiment de la qual sempre pertoca al bisbe i per això hauria ordenat la construcció en favor de la ciutat i del poble de Sant Daniel (J. Marquès).
En el primer terç del segle XX, molta gent anava des de Girona a cercar aigua de les fonts d'en Pericot i del Bisbe per al consum de la cuina i de la taula de casa seva, o bé en passar per aqúells indrets s'hi deturava a reposar i beure i fins hi anava a fer berenades en dies d'esplai.
Treballs de potabilització de l'aigua de la font del Bisbe. Interior de la font. 2010. Manel Lladó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
La font del Bisbe és una de les "fonts dolces", nom que rebien les les Lleons, d'en Pericot i la mateixa del Bisbe, per diferenciar-les de les ferruginoses o carbòniques: de la Pòlvora, del Ferro, d'en Miralles i d'en Lliure. -
Tornar al text
Bibliografia
- "La font del Bisbe". Jaume Marquès Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 28/12/1980.
- "Les fonts naturals de la rodalia de Girona estan contaminades i no són aptes per al consum". Dani Vilà. Article publicat al diari "El Punt" el 16/01/2010.
- "Entren dins la font del Bisbe per descontaminar-la". Tapi Carreras. Article publicat al "Diari de Girona" el 16/01/2010.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
|
Escut del bisbe Bernat de Pau (1436-1457).
(Ampliar) - Brollador de la font del Bisbe. 2005. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El pont i les escales de la font del Bisbe. 2005. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El pont de la font del Bisbe. 2005. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Treballs de potabilització de l'aigua de la font del Bisbe. 2010. Manel Lladó. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 19" N
2º 49' 53" E |
 -
|
