La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El diumenge 5 de maig 2019, dins les activitats programades amb motiu de la Festa de Primavera 2019, va tenir lloc la cinquena trobada de Mulasses a la Rambla de la Llibertat, amb la participació de la Mula Baba i la Mula petita de Girona, la Mulassa de Barcelona, la Mulassa de Mataró, la Mulassa de Mollet de Perelada, l'Haca Traca Almalafa de Castelló de la Plana, la Mulassa de Manacor, i el Poulain de Montblanc.
Com a inici de la cercavila que finalitzaria a la plaça dels Jurats, es va fer, a la Rambla de la Llibertat, una sessió de titelles amb els personatges de les llegendes gironines que "actuen" als teatrets de la panxa de la Mula Baba i la Mula Petita.

Portadors, músics i balladors del Poulain de Montblanc

(Ampliar) - Portadors, músics i balladors del Poulain de Montblanc.

El Poulain de Montblanc. El Poulain de Montblanc per les seves característiques es pot emparentar clarament amb el Poulain de la veïna ciutat de Pézenas, una figura que va honorar-nos amb la seva visita durant la primera edició de la Trobada de Mulasses de Girona, el 2015. El Poulain de Montblanc però té un marcat caràcter més feréstec.
La figura està composta per un mig cilindre de gairebé 4 metres de llargada, cobert per una roba marró amb diverses inscripcions. Als laterals podem llegir la frase "Plein, je te vide; vide je te plains" i a la part frontal, la paraula occitana "Lo testut" (el tossut). El llom de l'animal està guarnit amb dues creus occitanes fetes amb flors de paper de crespó. Té un cap allargat format per dues mordasses de fusta articulades que permeten a la figura simular que engoleix els grans de civada que li són oferts en les seves aparicions públiques.
El Poulain és portat per sis persones i un líder que des de l'exterior els va guiant. Amb els seus moviments la figura ens mostra el seu caràcter obstinat i agressiu: s'aixeca, s'ajup, es gira i s'alça per deixar-se caure en qualsevol direcció. Finalment però es cala i es torna dòcil.
Segons la llegenda, l'origen del Poulain estaria vinculat al matrimoni de Pere I d'Aragó i Maria de MOntpeller. Hi ha la creença que molts pobles de l'Erau haurien construït aquestes figures festives per celebrar l'enllaç reial.
El Poulain va ser recuperat el 1989 per l'Associació local de Montblanc Festa, i des de llavors animal els carrers de la ciutat durant les festes de Carnestoltes de Montblanc.

L'Haca Traca Almalafa de Castelló de la Plana

(Ampliar) - L'Haca Traca Almalafa de Castelló de la Plana.

L'Haca Traca Almalafa de Castelló de la Plana. L'Haca Traca Almalafa va ser construïda per l'escultor Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, i estrenada l'any 2009. Realitzada amb fibra de vidre, respon als trets definits per l'entitat Botafocs de Castelló de ser una figura clàssica, bonica de veure, amb elements de treball, lleugera i portada per dues persones.
La seva aparició està vinculada a la Diada de Sant Antoni del Porquet, el mes de gener, en què és l'amfitriona de la Trobada de Bestiari domèstic.
Pel que fa al nom, cal dir que haca és un mot en desús que design un cavall de mida reduïda, i es pot considerar un sinònim de mulassa; Traca és el nom escollit per l'alumnat del CEIP Elcano, el qual ens remet a la festa de la pólvora, i Almalafa és el nom d'una zona entre el Grau i Castelló, d'arrels ancestrals.
És la primera figura d'aquestes característiques de la ciutat, però la quarta en relació amb l'ordre d'aparició en el món del bestiari local. Tira foc per dos punts. Té una música de dolçaina i tabal original, creada per Paco Magnieto, i un ball que també la caracteritza.

La Mulassa de Mataró

(Ampliar) - La Mulassa de Mataró.

La Mulassa de Mataró. Hi ha constància que l'any 1848 l'ajuntament mataroní va sospesar la possibilitat de construir una mulassa per acompanyar els gegants de la ciutat. Aquell projecte no es va materialitzar i la figura mai va veure la llum. Més d'un segle i mig després, l'Associació Cultural i d'Esbarjo Mestres del Gai Saber va recuperar la idea i la va culminar.
Mestres del Gai Saber va néixer el 2007 amb la voluntat de reuperar el Ball de Gitanes de Mataró, una activitat que s'havia consolidat fins a esdevenir un dels actes més importants del Carnestoltes mataroní. La nova Mulassa de Mataró, la primera figura d'aquestes característiques del Maresme, forma part de l'espectacle del Ball de Gitanes de Mataró, que anualment se celebra el dissabte de Carnestoltes. N'encapçala el seguici i substitueix la presència del capità de cavall de la tradició vallesana.
El projecte es va finançar a través de la plataforma de micromecenatge Verkami. La mulassa es va presentar públicament el 3 de febrer del 2018 en el marc del "Rebombori Gitanero" amb el qual s'anuncia el Ball de Gitanes. La figura fou apadrinada per les Mulasses de Reus, i acompanyada en la seva estrena pel Beatusaurus de Girona i el Lleó de Manresa.
La mulassa mataronina és una obra col·lectiva de Gerard Fort, escultura; Ramon Dalmau, estructura; Juanma Avilés, acabats finals, i Eva Ribasen, vestuari. Tots coordinats per l'indumentarista Pau Fernàndez.
La mulassa va vestida amb els colors de la bandera de Mataró i llueix l'escut oficial i normatiu de la ciutat al llom. Disposa de ball i música pròpia composta pel mestre Francesc Cassú.

La Mulassa de Manacor

(Ampliar) - La Mulassa de Manacor.

La Mulassa de Manacor. La Mulassa de Manacor és una bèstia elaborada amb l'objectiu de revifar la festivitat de Sant Jaume, patró de Manacor.
Després de descobrir que antigament per les festes de Sant Jaume se sortejava una mula, la qual era endiumenjada i passejada pels carrers del poble, representants de l'Associació d'Amics de l'Escola de Mallorquí varen proposar a l'escola recuperar aquesta tradició.
Va ser modelada per Sebastià Riera Pocoví i s'estrenà el mes de juny de 2015 a les festes de Sant Jaume de Manacor. Des del 2016, la mulassa és propietat de l'Ajuntament de Manacor, que la custodia i vetlla per les seves dues sortides anuals a través de l'Escola de Mallorquí.
Actualment, mulassa, mulassers i músics surten dos dies el juliol: el dia de la Crida de Sant Jaume i el dia de l'Encarnissada. Executen dos balls diferents, fent tot un recorregut pels carrers del poble de Manacor. L'acompanyen vuit mulassers, que són els portadors de la bèstia, i una colla de músics.

La Mulassa de Barcelona. La Mulassa de Barcelona és un element del bestiari popular català i forma part del Seguici Popular de la ciutat de Barcelona junt amb altres elements com l'Àliga, el Lleó o el Drac. Representa una mula engalanada i sempre ha estat vinculada a la basílica del Pi.
Té dos vessants coneguts i diferenciats. D'una banda, és membre del Bestiari Històric i del Seguici Popular de Barcelona, per la qual cosa participa en nombrosos actes protocol·laris, ocasions en què porta un ram de flors a la boca o una garlanda floral al coll i, de l'altra, participa en correrfocs i espectacles similars, i, en aquestes ocasions, llança foc des de quatre punts de la boca.
Documentada el 1568, l'any passat va celebrar els seus 450 anys d'història. Al segle XVII la mulassa era una simple carcassa formada per una bota amb el cos cobert amb una tela. En aquell moment, i sembla que durant força temps, la mulassa tenia una aparença semblant a la de les guites berguedanes. També sabem que el gremi de paraires, que tenia capella a Santa Maria del Pi, ja s'encarregaven de custodiar-la i de fer-la participar en tots els actes.
La figura va gaudir d'una gran popularitat durant els primers segles d'activitat, però a partir del XVIII, amb els Decrets de Nova Planta, li anaren restringint privilegis i limitant àmbits d'actuació perquè era de propietat gremial. Amb el pas del temps, va anar perdent simbolisme i anomenada, i fins i tot el 1771 li prohibiren expressament llançar coets. A partir d'aquell moment la popularitat de la Mulassa va començar a decandir i d'ençà del 1812 ja no en trobem cap més referència.
L'any 1988, dins el projecte de recuperació de la imatgeria festiva de Ciutat Vella, l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi decideixen de fer una nova mulassa com la que havia passejat segles enrere per la ciutat. En aquest cas, però, es va decidir de reproduir la imatge realista d'una mula. Se'n va encarregar la construcció al mestre imatger Manel Casserres i Boix i aquell mateix any es va poder estrenar al correfoc de les festes de Sant Roc de la plaça Nova.
La figura que trobem a les cercaviles i en els actes protocol·laris és una rèplica del 2005 feta per Manel Casserres i Solé, fill del constructor original; la vella, en canvi, es reserva per als espectacles de foc.
La Mulassa de Barcelona és una peça que té ball propi: el Ball de la Mulassa, amb música d'Eduard Casals i Ramis i coreografia de Xavier López. La dansa comença de manera suau, però a mesura que avança cada vegada es belluga més ràpidament i fa més bots i giravolts.

Cartell de la Trobada

(Ampliar) - Cartell de la Trobada.

La Mulassa de Mollet de Perelada. La presència de bous i mules a les festes del cicle de Carnestoltes és força habitual i podria tenir el seu origen en cerimònies remotes, les quals potser també incloïen el sacrifici ritual d'alguna d'aquestes bèsties en honor a un déu antic.
Hi ha testimonis que videncien que en diverses poblacions catalanes era habitual improvisar un bou o una mula per importunar festivament els transeünts. Joan Amades al Costumari Català ens descriu alguns d'aquests jocs: "Quan els semblava, la mula s'ajeia a terra perquè havia caigut malalta. Sortia un menestral que l'examinava i li receptava una medicina. Hom anava a cercar-la a la farmàcia, representada en aquest cas per la taverna [...] El remei consistia en una barreja de pa, vi i sucre". Un altre dels jocs consistia en què "la fadrinalla anava a la recerca de les persones respectables i acomodades que trobava pel carrer, les feia seguir si us plau per força, les conduïa on era la mula i les muntava obligadament al damunt. El qui era obsequiat amb aquesta gràcia venia obligat a pagar el viatge; això suposava fer-se càrrec del consum que la mula i el seu menador feien a la taverna". Un altre joc típic era el d'engegar coces: "El qui després de les dotze restava pel carrer era perquè estava disposar a seguir la broma del joc de la mula i a rebre si el cas es presentava" i com no podia ser d'altra manera "en passar per davant d'alguna taverna la mula es deturava i no hi havia manera de fer-la seguir endavant. Hom comprenia que tenia set i calia fer-la entrar a l'establiment per abeurar-la. Algun de la colla pagava el beura, que solia ser un porró de barreja de vi blanc amb aiguardent".
A partir del record d'infància d'alguns ancians de Mollet del costum de construir una d'aquestes mulasses rudimentàries durant les festes de Carnestoltes, utilitzant taulons, flassades i subjectant al capdamunt d'un pal un crani d'animal amb patates a les conques dels ulls, un grup de veïns va proposar-se fer reviure la mulassa. La nova figura va ser construïda en secret dins d'un garatge i presentada per sorpresa de tothom a la Festa Major del poble l'estiu de 2015.
La somrient mulassa de Mollet té el cap modelat amb espuma de poliuretà recobert de paper de diari i cola i el cos compost per una senzilla estructura de fusta revestida amb els cortinatges reaprofitats d'un establiment d'hosteleria. A la gualdrapa quadribarrada hi llueix el blasó del poble. Durant el seu ball obsequia la mainada amb caramells i fa les seves sortides pròpies durant la Festa Major de Mollet i per Carnaval, a la Fira del Bacallà.
La mulassa disposa d'un conte propi, La Mulassa de Mollet, elaborat per Pere Riera, Montse Parramon i Nadina Ros, i editat amb la col·laboració dels veïns, de l'Ajuntament i del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.



[Més imatges] -----------Back-Index-Next

El Poulain de Montblanc

(Ampliar) - El Poulain de Montblanc.

El Poulain de Montblanc

(Ampliar) - El Poulain de Montblanc.

L'Haca Traca Almalafa de Castelló de la Plana

(Ampliar) - L'Haca Traca Almalafa de Castelló de la Plana.

La Mulassa de Mataró

(Ampliar) - La Mulassa de Mataró.

La Mulassa de Manacor

(Ampliar) - La Mulassa de Manacor.

La Mulassa de Barcelona

(Ampliar) - La Mulassa de Barcelona.

La Mulassa de Mollet de Perelada

(Ampliar) - La Mulassa de Mollet de Perelada.

La Mula Baba de Girona

(Ampliar) - La Mula Baba de Girona.

La Mula Petita de Girona

(Ampliar) - La Mula Petita de Girona.


  • La Mula Baba i la Girona Marxing Band - Primera sortida de la Mula Baba el 28 d'octubre 2014, dins la Grand Parade de Girona - Fusió de bandes.

  • IV Trobada de Mulasses - Quarta trobada de Mulasses durant les Festes de Primavera 2018.

  • III Trobada de Mulasses - Tercera trobada de Mulasses durant les Festes de Primavera 2017.

  • II Trobada de Mulasses - Segona trobada de Mulasses durant les Festes de Primavera 2016.

  • I Trobada de Mulasses - Primera trobada de Mulasses durant les Festes de Primavera 2015.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés