La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Història del Drac de Girona

Antigament a Girona hi havia hagut dos de dracs: el Drac major i el Dragolí. “Según el cronista Enrique C. Girbal, los "Dracs" eran de cartón y tela, de color verde oscuro con manchas amarillentas. Su cabeza se parecía a la de las tortugas y su cuello se estiraba y encogía. La cola era larga, y mostraban dos alas parecidas a las de los murciélagos.” Aquesta és una de les úniques descripcions d’aquestes figures. Està extreta de l’article d’en Josep Grahit i Grau “Gigantes, Cabezudos, Aguila y otras Alimañas” publicat al diari Los Sitios el 18 de juny de 1946 (1).

Ampliar
(Ampliar) - Detalls del beatusaure. Imatges preses l'1 de novembre 2009. Diada gegantera. Cercavila i ballada de gegants, a les Fires de Sant Narcís.

Aquests dracs van desaparèixer l’any 1859 aixafats per l’ensorrament del sostre de la capella de Sant Miquel, situada a les dependències de l'Ajuntament de la ciutat. En record d’aquests dracs la Fal•lera Gironina va idear-ne un de nou. Com que no hi havia cap imatge que ens permetés recrear els dracs antics vam construir-ne un de ben diferent.

Està inspirat en una de les miniatures del Beatus de la Catedral de Girona, que il•lustra el text bíblic de l’Apocalipsi: el Drac de set caps i deu banyes que apareix en el foli 176(v.). Una representació del mal.

Va ser dissenyat i construït per en Nuxu Perpinyà, amb col•laboració dels geganters de la Fal•lera Gironina.

Ampliar
(Ampliar) - Ball del beatusaure el 7 de novembre 2010, durant la plantada i ballada de tots els gegants a la plaça Calvet i Rubalcaba.

Va sortir al carrer per primera vegada el 25 d’octubre de 2002 durant la cercavila prèvia al pregó d’inauguració de Fires. En aquella primera aparició els 7 caps, fets de cartró pedra, estaven units a una estructura metàl•lica coberta de roba. El llarg coll del drac es podia moure amb total llibertat, però resultava molt feixuc de portar. Amb aquest aspecte només va sortir una sola vegada.

Va ser reformat i es va reestrenar, ja amb la seva aparença definitiva, per la Revetlla de Sant Joan de l’any 2004. La reforma va consistir en la construcció de la resta del cos formant una única peça de cartró-pedra.

El cap de dalt, el més gros, és de color vermell i recorda el d’una girafa. Està coronat per 10 banyes. Els altres 6 es reparteixen pel coll de la bèstia. Són de color blanc i tenen els trets d’un felí. El de més amunt fa un llengot. Un altre té una orella rossegada, i el de baix està rugint. La boca oberta d’aquest cap serveix als portadors per veure-s’hi. El pelatge és de color negre cobert de taques blaves. Sobre el llom hi té una gepa per on pot disparar confetti. La cua és petita i està acabada amb pèl de cànem. La mida de la cua és una mofa del text bíblic que anuncia que quan arribi la fi del món la utilitzarà per escombrar els estels del cel.

Pot ser portat per una o dues persones. Es diu Beatusaure, tot i que també és anomenat “Beatus”, o senzillament com el Drac. Cada any surt a passejar com a mínim en dues ocasions: per la diada de Sant Jordi i per Fires. El dia d’inauguració de Fires, a la plaça del Vi, realitza el seu ball de gala ballant al ritme de “Porrots”.

(Text gentilesa de Nuxu Perpinyà - Fal•lera Gironina).


Notes

(1) - Text íntegre de l'article. Hasta 1513, o sea 199 años después de haberse instituido en Gerona la procesión de Corpus, no hicieron aparición, en ella un Gigante, Un "Drac" y el Águila, si bien respecto del segundo se pagaron, en 1507 "6 docenas de "focs gregs pel Drac", prueba inconcusa de que ya tenía vida.
Los dos primeros fueron adquiridos en Barcelona por el Jurado Mosén Miguel Domingo y costaron 25 libras, 18 sueldos y 10 dineros, y el Águila la construyó el carpintero gerundense Sebastián Gual por 29 libras y 6 sueldos.
El Gigante anduvo solo hasta 1557 en que un individuo llamado Juan Casadevall se prestó a desempeñar el papel de Giganta por la insignificante suma de 2 libras. No se ha hallado dato alguno que proyecte luz respecto al tipo original que debía ser aquel hombre a quien se le encomendó semejante papel, o que él expontáneamente se ofreció a representar, ni que clase de traje ostentaba. Lo único que está fuera de toda duda es que debía ir montado en unas zancas y que realizaría del mejor modo posible la danza repleta de seriedad imitando a su alto y garboso compañero.
La vida de éste no pudo ser más efímera con todo y el calificativo de "magnífic" que se la aplicó al llegar nuevecio
(sic) y hacer su aparición en público, pues cinco años más tarde se celebró un contrato entre los Jurados y el pintor Antonio Pascual por el cual éste se obligó a construir otro aprovechando del viejo —es un decir— todo lo que era útil a la vez que se le encargó la reparación del "Drac" y el Águila y la colocación de plumas doradas en el pecho de este último animal.
Debió quedar más aceptable pues nada consta en contrario y prosiguió, año tras año, sus andanzas callejeras ante la complacencia de los miles de ojos que se fijaban en todos sus movimientos.
La giganta definitiva que formando pareja abrió en lo sucesivo la marcha de la procesión de Corpus, la construyó, en 1593, el carpintero Esteban Bosch.
En 1559 se adquirió el "Drac petit" o "Dragolí", llamado así para distinguirle del más antiguo conocido por el "Drac major". Ambos tiraban coetes por la boca y la cola.
Según el cronista Enrique C. Girbal, los "Dracs" eran de cartón y tela, de color verde oscuro con manchas amarillentas. Su cabeza se parecía a la de las tortugas y su cuello se estiraba y encogía. La cola era larga, y mostraban dos alas parecidas a las de los murciélagos.
Más tarde, en 1702, se agregó a la comparsa la "Mulassa" que como veremos luego había aparecido en público a últimos de 1701. Era de gran tamaño e iba recubierta por una bayeta negra, al igual que las demás que existían en otras poblaciones de Cataluña, y también lanzaba fuegos de artificio por la boca.
Con bastante frecuencia los gigantes estrenaban vestidos confeccionados al gusto de la época cuando ya resultaban ajados e inservibles los que usaban.
A causa de los bombardeos que sufrió la ciudad en los Sitios de 1808 y 1809, quedaron los trajes que llevaban tan deslucidos que ello les impedía salir a la calle. El Corregidor Tomás Puig pidió en 1810 se hicieran otros como así se efectuó y pudieron reaparecer los "altos personajes" con flamantes vestidos en el año entonces siguiente.
A la varia y atractiva cohorte se le unió, en 1812, el "Lleó de bulto" o "Munoy" de San Pedro, que era propiedad del barrio de dicho nombre y se paseaba el domingo de Carnaval a partir de 1619, acompañado de escobas de brezo encendidas. Dicho animal desapareció arrastrado por las turbulentes aguas del Galligans en la inundación de tan tristes recuerdos de 1843 al irrumpir las aguas el Monasterio donde se guardaba.

Tornar al text


Fotografies © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés

Ampliar

(Ampliar) - El beatusaure a l'entrada de l'Ajuntament durant les Fires 2011

Ampliar

(Ampliar) - Estudi preparatori del drac. Gentilesa de l'autor Nuxu Perpinyà - Fal•lera Gironina

Ampliar

(Ampliar) - Miniatura del Beatus de la Catedral de Girona en la que s'inspira el drac. Gentilesa de Nuxu Perpinyà - Fal•lera Gironina

Ampliar

(Ampliar) - Dibuix preparatori del drac. Gentilesa de l'autor Nuxu Perpinyà - Fal•lera Gironina

Ampliar

(Ampliar) - Dibuix preparatori del drac. Gentilesa de l'autor Nuxu Perpinyà - Fal•lera Gironina

Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés