La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El carrer Besadó és una travessia curta que comunica la Rambla de la Llibertat amb les Peixateries Velles i les Voltes d'en Rosés. Sobre el nom del carrer, d'origen incert, s'han emès diverses teories. Jaume Marquès i Casanovas (1906-1992) opinava que el nom del carrer hauria de ser d'"Abaixadors", fent referència a l'ofici dels que es dedicaven a tallar i a igualar, amb unes tisores sense punta, el pèl dels draps quan aquests sortien dels telers dels teixidors. Aquesta professió apareix escrita amb la grafia "baxador" o "bexador" en els censos medievals de la ciutat.

La desapareguda botiga de bosses Teixidor. 2010

La desapareguda botiga de bosses Teixidor. 2010. Jordi Soler Font. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Per altra banda, Jaume Pumarola Culubret (1906-1970) es decantava per "Pesador" i ho derivava del fet que en aquest indret hi havia existit entre els segles XV i XVIII un espai destinat a pesar grans i altres productes. Josep Grahit i Grau (1883-1960) argumentava la nomenclatura "Vessador", adduint que a la zona de les Voltes d'en Rosés hi hauria existit el desguàs d'un molí que prenia les aigües per mitjà d'un canal que procedia del sector del carrer del Carme. Josep Pla al seu llibre "Girona" també especifica "Vessador". Josep Clara i Resplandis (1949), es decanta també per la grafia "Vessador", però no en el sentit que li donava Grahit, sinó en el de vessar grans a les mesures de pedra que existiren en aquesta zona des del segle XVI fins al 1830 , en què varen ser traslladades a l'entrada de l'Ajuntament (1).

Anunci publicat al diari 'La Nueva Lucha' el 4/1/1889

Anunci publicat al diari 'La Nueva Lucha' el 4/1/1889 - (Ampliar)

Prop d'aquest indret hi donava també el carrer de la Merceria, documentat des de 1409, i que correspondria al tram sud de l'Argenteria. El 1829, Ignasi Marcillo hi tenia una casa que afrontava amb "les mesures" i era a tocar "el carreró de la Merceria", el qual comunicava amb la plaça dels Raïms.
Entre els veïns que hi han tingut la seva residència cal destacar el metge Joaquim Coll i Forest; el procurador Narcís Roure i Figueras (1865-1951), gran estudiós de l'obra de Balmes; Pere Solà i Baborés, pare de l'òptic i regidor per la Lliga Regionalista; el poeta Valeriano Simón González (1915-2014); el sindicalista Miquel Gayolà i Gardella (1901-1996) en tornar de l'exili, i el col·leccionista Joan Cortès López.

Anunci publicat al 'Diario de Gerona de avisos y notícias' el 28/7/1898

Anunci publicat al 'Diario de Gerona de avisos y notícias' el 28/7/1898 - (Ampliar)

La botiga de la cantonada amb l'Argenteria va ser regida fins a començament dels anys seixanta del segle XX per una mestressa molt popular que es va fer famosa pels pilons de capses que acumulava a l'establiment. La gent en deia "Ca la Capses" i era una de les darreres mostres de la mentalitat botiguera de la Girona d'una altra època. A la cantonada que dóna a les Voltes d'en Rosés s'hi havia col·locat un cartell rectangular en el que es podia llegir una prohibició ben curiosa: "Se prohibe el tránsito de carruages (sic) por esta calle bajo la multa de 3 pesetas".
Clara (op. cit) indica que al 1883 el carrer era sense pavimentar i un dels propietaris de les cases, Cosme Reitg, manifestà a l'Ajuntament que estava disposat a pagar la meitat de les obres d'empedrat, si es feia com al carrer dels Abeuradors. S'adoptà: el sistema del carrer Minali i l'Ajuntament agraí al propietari la seva generositat.

El 'Diario de Gerona de avisos y notícias' del 21/3/1895 dona la notícia de l'obertura de Ca'n Teixidor. L'establiment va tancar el 15/12/2012

El 'Diario de Gerona de avisos y notícias' del 21/3/1895 dona la notícia de l'obertura de Ca'n Teixidor. L'establiment va tancar el 15/12/2012 - (Ampliar)


Notes

(1) - En el Manual d'Acords del 1585 consta que les dites mesures eren en aquest lloc; s'hi documenta una casa que Vicenç Montagut posseïa a la plaça de les Cols (actual Rambla de la Llibertat), "davant les mesures". - Tornar al text


Bibliografia

- "Indrets de Girona. Mosaic topogràfic". Jaume Marquès Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" l'1/4/1979.
- "El carrer Besadó". Josep Clara i Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" el 22/7/1984.
- "L'epistolari del filòsof gironí Narcís Roure i Figueras". Ramon Alberch, Pep Vila. 1994. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXXIV.


El carrer Besadó. 1979

(Ampliar) - El carrer Besadó. Dibuix publicat a l'article "Mosaic topogràfic" de Jaume Marquès, al diari "Los Sitios de Gerona", 1/4/1979.

Anunci publicat al 'Diario de Gerona de avisos y notícias' el 27/8/1899

(Ampliar) - Anunci publicat al 'Diario de Gerona de avisos y notícias' el 27/8/1899.

Miquel Gayolà i Gardella (1901-1996), fotografiat el 1983

(Ampliar) - Miquel Gayolà i Gardella (1901-1996), fotografiat el 1983. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

El poeta Valeriano Simón González. 1967

(Ampliar) -El poeta Valeriano Simón González. 1967. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.


Localització
41º 59' 04" N
2º 49' 29" E

Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 26/02/2023