La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La torre de telecomunicacions de Girona, popularment coneguda com a "Pirulí", que es pot observar des de molts llocs de Girona i forma part de l'skyline de la ciutat, està instal·lada a la zona de les Pedreres, entre la zona de Font de la Pólvora i el Polvorí a la muntanya dels Caputxins anomenada antigament "de les Ermites".

Construcció de la Torre de comunicacions. 1990

(Ampliar) - Construcció de la Torre de comunicacions. 1990. Marçal Molas. CRDI - Ajuntament de Girona.

El projecte. A principis de 1989 Telefònica buscava un indret pels voltants de Girona per emplaçar una torre de comunicacions. La zona escollida en primera instància era la del Castell de Sant Miquel, que finalment va ser desestimada per considerar-se excessiu l’impacte visual d’una construcció de les seves característiques en aquell lloc. L’Ajuntament de Girona va oferir com a alternatives Montjuïc, el Puig d’en Roca i les Pedreres, lloc on finalment es portà a terme prop de l'antic fort de Caputxins. després del vistiplau de la Prefectura d’Aviació Civil i de l’oportuna redacció d’un Pla Especial juntament amb la requalificació dels terrenys escollits per l’interès social del projecte, atès que el solar en qüestió estava qualificat dins del Pla General com a sòl no urbanitzable (Jaume Prat, op. cit).

Inauguració de la Torre de comunicacions. 1992

(Ampliar) - Inauguració de la Torre de comunicacions. 1992. S'hi observa el senador Francesc Ferrer i Gironès, el ministre Josep Borrell i l'alcalde de Girona, Joaquim Nadal. Anna Carreras Vidal. CRDI - Ajuntament de Girona.

La construcció. La torre va començar a ser construïda per l'empresa Ferrovial l'agost de 1990. El setembre de 1991 ja estava enllestida i va ser inaugurada pel ministre Josep Borrell el 25 de gener de 1992. La inversió de Telefònica d'Espanya va ser de 700 milions de pessetes (4.200.000 d'euros) dels quals 300 es destinaren a l’obra civil (torre i edifici annex) i la resta a tot l’equipament de transmissió, més 25 milions que es destinaren a l'adquisició del terreny.

La Torre de comunicacions. 1992

(Ampliar) - La Torre de comunicacions. 1992. Anna Carreras Vidal. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les dades tècniques. La torre, de forma troncocònica amb base circular i un tronc de formigó, bastida en una parcel·la de dos mil metres quadrats, disposa de nou plataformes obertes, per instal·lar-hi paràboles, i una de tancada per a aquelles que tenen l'equip de ràdio incorporat. La base de cimentació té 17 metres de diàmetre i està col·locada sobre tres metres de formigó damunt la roca, en uns fonaments de vint-i-cinc metres. La torre té una altura sobre el nivell del sòl de 112 metres (més o menys un edifici de 30 plantes), i de 178 sobre el nivell del mar. L'altura del fust de formigó és de 82 metres i l'altura del màstil metàl·lic de 30 m.

Comparació d'alçades d'elements gironins

Comparació d'alçades d'elements gironins. Infografia publicada al diari "El Punt", 23/10/2003.

Ofereix una panoràmica excepcional de la comarca i, més en concret, del Parc de les Pedreres, la Vall de Sant Daniel, les Gavarres i l'àrea urbana de Girona ciutat i el seu entorn. Hi ha un total de 412 esglaons per pujar fins a la base metàl·lica. El diàmetre exterior, a la base és de 9 metres, i de 4,4 metres a la cota 80. Al costat de la torre, s'hi va construir un edifici de 500 metres quadrats i dues plantes. De nit, des del Montseny als Àngels, són ben visibles les balises d'alta intensitat situades a 55 i 112 metres. La torre pot tenir un moviment d'oscil·lació de 2 centímetres amb un vent de 120 km/h, i pot aguantar vents de fins a 380 km/h. En la part superior s'hi troben unes làmines circulars on s'ubiquen les parabòliques i antenes.
Per a la construcció de la torre es varen emprar 1.100 metres cúbics de formigó i 120 tones de varetes d'acer. La torre de formigó es va elevar per un procediment d'encofrat lliscant, en un mes, a una velocitat de dos a tres metres per dia. El gruix de formigó és de 45 centímetres a la base i de 30 al cim. Les funcions del complex eren servir d'instal·lació de radioenllaços i d'estació base per a serveis de telefonia mòbil automàtica, servei de radiomissatgeria, radiotelefonia de servei, radiotelefonia de grup tancat i possibilitats de futurs serveis paneuropeus.

Interior de la Torre de comunicacions. 1993

(Ampliar) - Interior de la Torre de comunicacions. 1993. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les reaccions. L'edificació d'una torre de més de cent metres dalt d'un turó va aixecar tota mena de reaccions. El 16 de novembre de 1990 el diari "El Punt" publicava la notícia que el regidor del PP Joan Baptista Muntada havia demanat, i el ple municipal havia donar suport, d'adreçar un prec a la companyia Telefònica que, per reduir-ne l'impacte visual, la torre es pintés amb colors que minvessin l'impacte visual i va suggerir que fossin tons blaus. Joan Ribas, Narcís-Jordi Aragó i d'altres mostraven als seus articles la seva disconformitat amb la construcció del que consideraven un atemptat estètic.

Vista ària de la Torre de comunicacions. 1993

(Ampliar) - Vista ària de la Torre de comunicacions. 1993. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona.

La infrautilització de l'equipament. A partir de 1993-1994, passats els Jocs Olímpics de Banyoles, es començaven a aixecar veus parlant de la inutilitat de la torre de comunicacions de Girona. La inversió feta va semblar perdre el seu sentit un cop acabats els Jocs, pel fet que oferia uns serveis que ningú no sol·licitava. A partir de l'any 1999, amb la proliferació d'instal·lacions d'antenes per tota la ciutat, varen començar a sovintejar les protestes i les exigències que s'utilitzés el "Pirulí"; el 1999 s'utilitzava només un 20% (xifra no superada mai) de la seva capacitat. La generalització de l'ús de la fibra òptica, no prevista pels creadors del "Pirulí", va fer gairebé inncessàries aquestes grans torres de comunicacions, pensades per connectar per ràdio amb les grans centrals els telèfons de zones allunyades. L'expansió del mercat de la telefonia mòbil no permetia la cobertura d'una gran zona amb una única torre potent perquè la xarxa se saturaria sovint; l'única solució era dividir l'espai en petites circumscripcions (cèl·lules) i cobrir-les amb repetidors menors, com es va fer.
El juliol de 1996 va ser la primera vegada que la torre s'obria al públic en l'entorn de les visites guiades "Girona des dels turons" amb el trenet turístic, si bé abans havia acollit visites puntuals. Aquesta utilització turística es va seguir fent uns anys cada estiu.

Vista de Girona des de la Torre de comunicacions. 1993

(Ampliar) - Vista de Girona des de la Torre de comunicacions. 1993. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona.


Bibliografia.

- "Per a què serveix el Pirulí?". Jordi Vilamitjana. "Diari de Girona", 21/06/2009.
- "La Girona del canvi", AA. VV. Revista "Presència", 28 d'octubre de 1990.
- "El cilindre de la Telefònica". Joan Ribas. Diari "El Punt", 25/11/1990.
- "La llufa de les Pedreres". Narcís-Jordi Aragó. "Presència", 09/12/1990.
- "Només cinc ciutats tenen un centre de transmissió com el de Girona". Fèlix Bouso Mares. "Diari de Girona", 10/09/1991.
- "Telefònica instal·la al 'pirulí' un servei de telefonia pels Jocs, per encàrrec del COOB". Puri Abarca. "El Punt", 25/01/1992.
- "El gegant adormit". Quim Gil. "El Punt", 20/12/1992.
- "El futur és un telèfon sense fils". Roser Manuel-Rimbau. "El Punt", 23/05/1994.
- "El 'pirulí' de Telefònica a Girona només s'utilitza al 20% de la seva capacitat". Sílvia Barroso. "El Punt". 27/12/1999.
- "El 'Pirulí' fa 20 anys". Jaume Prat i Jordi Pericot. Dominical del "Diari de Girona", 15/1/2012.

Història--------Història

Construcció de la Torre de comunicacions. 1990-1991

(Ampliar) - Construcció de la Torre de comunicacions. 1990-1991. Tomàs Casademunt. CRDI - Ajuntament de Girona.

Notícia publicada al diari 'El Punt' el 29/08/1990

(Ampliar) - Notícia publicada al diari 'El Punt' el 29/08/1990.

Construcció de la Torre de comunicacions. 1990-1991

(Ampliar) - Construcció de la Torre de comunicacions. 1990-1991. Tomàs Casademunt. CRDI - Ajuntament de Girona.

Construcció de la Torre de comunicacions. 1990-1991

(Ampliar) - Construcció de la Torre de comunicacions. 1990-1991. Tomàs Casademunt. CRDI - Ajuntament de Girona.

Construcció de la Torre de comunicacions. 1990-1991

(Ampliar) - Construcció de la Torre de comunicacions. 1990-1991. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista aèria de la Torre de comunicacions. 1992

(Ampliar) - Vista aèria de la Torre de comunicacions. 1992. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La Torre de comunicacions. 1992

(Ampliar) - La Torre de comunicacions. 1992. Anna Carreras Vidal. CRDI - Ajuntament de Girona.


Localització de la Torre de telecomunicacions
41º 58' 37" N
2º 50' 07" E


--- Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés