La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats















Mostra

Mostra

Mostra

La fundació de Gerunda

Gerunda és una ciutat de fundació romana, l'emplaçament de la qual va establir Gneu Pompeu Magne vers l'any 77 aC. D'aquesta fundació no hi han documents, però si evidències arqueològiques, com la referència a Girona en la Via Augusta, documentada en un dels quatre vasos d'argent anomenats Apol·linars trobats a Vicarello (Laci, Itàlia), en el que hi figuren totes les mansiones o parades del camí entre Gades (Cadis) i Roma. Gerunda està situada entre Acquis Voconis (possiblement l'actual Caldes de Malavella), i Cilnianam (Cervià de Ter, o els seus encontorns).

D'aquesta època es conserven restes de la muralla fundacional, baix-republicana. A la darreria del segle III dC es va reformar la muralla sense canviar-ne el perímetre. D'aquests murs, baix-imperials, amb torres defensives de secció quadrangular, també s'en conserven llenços i torres.

Tots aquests elements respondrien a la necessitat defensiva de la ciutat, acomplint amb l'objectiu inicial de la fundació de la ciutat: la defensa d'un punt estratègic de la Via Augusta que garantia les comunicacions amb la resta de l'Imperi, amb una ciutat construïda sobre un important promontori protegit per quatre rius.

Durant l'època baix-republicana començaren a aparéixer a l'entorn de Gerunda, les villae, en una primera fase petites i sovint habitades pels propietaris que eren alhora els conreadors de les seves propietats. A l'Alt Imperi, aquestes instal·lacions agrícoles s'engrandiren, es varen fer més complexes, i els seus propietaris esdevingueren habitants de l'urbs, dedicats a la política municipal.

Entre les villae conegudes en el territori de Gerunda en destaquen dues, situades a menys de tres quilòmetres del recinte murallat, que il·lustren el que serien aquests complexos: la del Pla de l'Horta a Sarrià de Dalt i la de Can Pau Birol, datable dins el segle III. D'aquesta darrera procedeixen tres mosaics, dos d'ells, el del circ i el de Bel·lerofont, formaven un tapís únic en una habitació de 17,40 x 3,42 m.

L'impresionant mosaic del circ es pot visitar a les dependències del Museu d'Història de la Ciutat.

Mil·liari trobat a Sarrià de Ter l'any 1876, amb una inscripció dedicada a l'emperador Caius Iulius Maximinus i datada el 238 dC. Museo Arqueològic de Sant Pere de Galligants.

Bust de Pompeu Magne, segle I aC.

Mostra

Mostra

L'itinerari

La ruta segueix de forma molt aproximada l'estructura triangular del recinte murat de la Gerunda romana.

Ampliar

Partint de la pujada de Sant Feliu (1), on es poden observar parts de muralla, entrem a l'església de Sant Feliu, on es troben, encastats als murs, els vuit sarcòfags (2) trobats en aquest indret. A poca distància, resseguint per l'exterior l'antic mur de la ciutat, trobem el Portal de Sobreportes (3) en el que existeixen dues torres quadrangulars romanes, envoltades i revestides a l'època medieval, i que avui presenten un aspecte exterior cilíndric.

Seguint cap a la part alta de la ciutat pel Passeig Arqueològic arribem a la Torre Gironella (4), on es troben diversos vestigis del passat romà de Girona. Des d'aquest indret també podem gaudir d'una impressionant panoràmica de la Vall de Sant Daniel.

Baixant el traçat de la muralla, arribem als jardins Joan Fuster (5), amb notables exemples de la muralla fundacional romana, i a la Plaça de Sant Domènec, on segueix la muralla romana i s'hi troba la porta Rufina (5), única exempta de la ciutat.

Per completar el recorregut, cal passejar pel carrer de la Força (6), el que havia estat la via principal de Gerunda, el kardo maximus, i pel carrer Ballesteries (6), on encara s'hi troben restes de muralla i torre romanes, a l'entrada d'un edifici construït encastat a la muralla, com tots els del carrer.

Es pot finalitzar l'itinerari visitant el dos museus en els que es poden contemplar elements del passat romà de Girona, el Museu d'Història de la Ciutat (7), situat al carrer de la Força, i al Museu d'Arqueologia, a Sant Pere del Galligants.

Bust. Museu d'Història de la Ciutat.

Detall d'Hèracles lluitant contra Gerió, fundador mític de Girona.

Cara nord de la torre romana, a la Gironella.

Mostra

Mostra

Mostra

1 - Pujada de Sant Fèlix - La muralla

La pujada de Sant Feliu, des d'on iniciem el recorregut, ressegueix el traçat de l'antiga muralla romana. En un tram del seu perímetre podem observar les restes de la muralla posades al descobert per l'enderroc d'un edific que hi estava adosat, i que presenta un exemple clar de la superposició de construccions defensives des de l'època fundacional fins a la medieval. En aquest espai es mostra una claveguera romana que abocava al riu Onyar.

En el tram que gira en angle recte, i a tocar el Portal de Sobreportes, es troben les restes més significatives de la muralla fundacional, d'opus poligonal o siliceum, tècnica consistent en la utilització de blocs tallats amb poca precisió i que la seva juxtaposició dóna al conjunt un aspecte dur. Aquests conjunts de blocs irregulars de pedra calcària nummulítica són perfectament visibles, també, a la paret nord del pati de les Àligues, entre la Torre del Telègraf i la Torre Rufina.

Aquest mur segueix per dins les torres medievals de Portal de Sobreportes, dins les quals s'hi troben les de secció quadrangular romanes.

Opus poligonal visible davant l'església de Sant Feliu, a tocar Sobreportes.

Mostra

Mostra

Mostra

2 - Els sarcòfags de Sant Feliu

A l'interior de la nau de l'església de Sant Feliu s'hi troben vuit sarcòfags encastats a l'absis central o presbiteri, sarcòfags que tot sembla indicar que varen ser trobats durant la construcció del temple, i que procedien d'alguna necròpolis situada al lloc, i al llarg del camí i fora de la porta nord de la ciutat romana, fora muralles, a tocar la Via Augusta.

Aquest conjunt és de gran interès artístic i arqueològic per la seva temàtica, qualitat i estat de conservació, i ha estat considerat com el més important i millor conservat de la península ibèrica.

Com indica Josep Maria Nolla, dels vuit sarcòfags, un d'ells , que representa el rapte de Proserpina per Plutó, es data a finals del segle II dC. Els altres set se situen en el primer terç del segle IV, cinc al voltant del 310 dC i els altres dos, plenament constantinians, entre el 315 i el 335 dC. Aquests set darrers són tots obra de tallers romans, d'on s'importaren, entre els que s'identifica l'anomenat "Taller del Dogmàtic", que va treballar en la decoració escultòrica de l'Arc de Constantí a Roma.

Tots els sarcòfags, tant els de temàtica pagana com els sis cristians, són de marbre blanc, i les seves dimensions se situen sobre els 2 metres de longitud i el 60 cms d'alçada.

Mosaic de Can Pau Birol. Segle III dC. Un sparsor, el responsable de refredar els eixos de les rodes dels carros durant la cursa. Amb la gerra sota el braç, saluda el vencedor.

Mostra

Mostra

Mostra

3 - Sobreportes i el Passeig Arqueològic

Situat a la banda nord de la plaça de la Catedral l'anomenat Portal de Sobreportes, l'antiga porta nord de la Gerunda romana, al capdamunt del kardo maximus, l'actual carrer de la Força, constitueix un important vestigi del passat de la ciutat.

Els panys de les torres romanes de defensa, del segle III dC, del costat de llevant i de ponent, del convent del Cor de Maria i de Casa Pastors, de pedra sorrenca, fàcil de tallar però menys resistent que la pedra calcària de Girona, encara són visibles.

Exteriorment, unes poderosíssimes torres cilíndriques, del segle XIII, emmascaren el conjunt romà constituït per les dues torres de secció quadrangular i la porta d'accés a la ciutat. Mitjançant el sondeig de Serra-Ràfols i de les excavacions de Casa Pastors s'ha pogut proposar una restitució del portal, que tenia i conserva una amplada de 3,70 metres, que constava de dues torres quadrangulars que sobresortien exteriorment, i actualment embolcallades per les dues torres cilíndriques que continuaren, reforçades, la mateixa missió, i per dins, dues torres més, bessones de les anteriors, i juxtaposades, que acabaven de reforçar el conjunt.

El portal de Sobreportes.

Mostra

Mostra

Mostra

4 - La Torre Gironella

En aquest indret s'hi troben importants mostres del passat romà de Girona, com les restes de la torre quadrangular, amb afegitons medievals, el basament de la torre anomenada del Telègraf o del Llamp, i una porta baix-imperial de carreus.

A l'extrem oriental de la Torre Gironella, en el mateix indret on es localitza un baluard republicà, hi resta la torre del baix Imperi, de 7 metres de llargada per 8 d'amplada, que és visible parcialment des de l'exterior; una bona part va ser coberta pel castell bastit al seu damunt. Prop de l'esmentada Torre, als Jardins dels Alemanys, el basament de l'esmentada Torre del Telègraf, formada per carreus de gres, indica l'existència, en el mateix indret, d'una altra torre.

Aquesta torre romana se situa molt a prop de la muralla oriental de la Caserna d'Alemanys i de la porta feta obrir per la reina Joana Enríquez, esposa de Joan II i mare del futur Ferran el Catòlic, el 1467. Conserva perfectament visibles tres de les quatre cares de l'edifici, est, nord i oest, mentre que la del sud queda emmascarada per construccions medievals. Es conserven deu o més filades de blocs molt ben tallats i escairats paral·lelograms de pedra sorrenca, sovint amb encoixinats molt gastats. La cara de ponent presenta una porta tapiada, possiblement a l'època medieval.

Carreus de la porta de l'època baix-imperial.

Mostra

Mostra

Mostra

5 - La Torre Rufina i els Jardins Joan Fuster

Baixant de l'alçada de la Torre Gironella, ens situem dins els jardins de Joan Fuster, a la zona del Campus del Barri Vell de la Universitat de Girona. En aquest indret és on es fa més visible l'edificació defensiva romana, perfectament exempta, amb una part baixa de la muralla, fundacional del segle I aC, i per damunt la baix-imperial del segle III dC, durant el regnat de Dioclecià i Maximià.

Dins la plaça de Sant Domènec, a la banda nord que limita amb el carrer dels Alemanys, per on segueix el mur romà, s'hi troba una de les portes de Gerunda, l'anomenada Porta Rufina.

Aquesta torre, descoberta per Serra i Ràfols durant les excavacions dutes a terme el 1930, era una de les que s'anomenen "de baioneta"; per passar la porta calia seguir un camí en forma de quatre. Aquesta tenia una sola torre, de secció quadrada, situada dins la torre medieval que s'hi va edificar posteriorment.

El fragment de mur visible a la plaça, és una paret de carreus quadrangulars de pedra sorrenca, que forma una mostra excel·lent d'aquest tipus de construcció. Aquest tipus de carreus varen ser reutilitzats en nombroses edificacions, posteriorment, motiu pel qual són visibles a diversos indrets sense correspondre's a l'època baix-imperial.

Restes de construcció romana a la Porta Rufina, a la part nord de l'actual plaça de Sant Domènec.

Mostra

Mostra

6 - Carrers de la Força i Ballesteries

El carrer de la Força actual corresponia al kardo maximus del recinte romà, i al pas per la ciutat de la Via Augusta, la calçada romana més llarga d'Hispania, que amb una longitud aproximada de 1.500 km, anava des dels Pirineus, travessant el Coll de Panissars, vorejant el Mediterrani, fins a Càdis.

Aquest carrer és el que comunicava la porta nord o Porta Gallica, a l'actual portal de Sobreportes amb la porta sud o Porta Meridiana o Tarraconensis, a l'actual placeta del Correu Vell, l'entrada i sortida principal de la Gerunda romana.

Entre aquest carrer i el seu paral·lel, el carrer Ballesteries, i formant part dels murs de les cases, s'hi troba l'antiga muralla de la ciutat, que queda al descobert cada vegada que s'hi fan intervencions d'enderroc; així, al carrer Ballesteries s'hi pot veure un fragment considerable de muralla i torre fundacional del segle I aC, de pedra sorrenca, a l'interior de l'entrada d'un habitatge, trets a la llum en fer-s'hi obres de restauració de l'immoble.

En aquest mateix carrer, que estava situat fora muralles a l'època romana, s'hi troba el taller de l'artesà Ramon Boix, del que ens ocuparem més avall.

Fragment de muralla romana, al carrer Ballesteries.

Mostra

Mostra

Mostra

Web del Museu d'Història de la Ciutat

7 - Museu d'Història de la Ciutat

Al Museu d'Història de la Ciutat, situat al carrer de la Força, s'hi exhibeixen peces relacionades amb el passat romà de Girona; la peça més important del conjunt és l'anomenat mosaic de Can Pau Birol, descobert de forma accidental a la masia d'aquest nom el 1876. De fet, se n'hi descobriren tres, des quals dos es conserven: el del Bel·lerofont, i el del circ.

Aquests dos formaven un tapís únic en una habitació de 17,40 x 3,42 m, i daten de la segona meitat del segle III o principis del IV dC. Al Museu d'Història s'hi exhibeix el del circ, i el del Bel·lerofont es troba al Museu d'Arqueologia, a Sant Pere de Galligants.

L'excepcionalitat del mosaic del circ vé donada tan per les dimensions, 7,08 m de llargària i 3,42 m d'amplada, i estat de conservació, com molt especialment per la seva temàtica. Està format per tessel·les policromades que, disposades enmig d'una ampla faixa de temàtica floral amb flors, branquillons i fulles, mostren una cursa de quàdrigues al circ Màxim de Roma.

Aquesta representació, completa i única al món, és extraordinàriament detallada en alló que es refereix tan als elements arquitectònics, com a la quotidianeïtat de les escenes que s'hi representen: hi apareixen els noms dels aurigues i dels cavalls conductors del tir, els cavalls principals.

Mosaic de Can Pau Birol. Segle III dC. Un sparsor, el responsable de refredar els eixos de les rodes dels carros durant la cursa. Amb la gerra sota el braç, saluda el vencedor.

Mostra

Mostra

Web del Museu d'Arqueologia

8 - Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants

Complementari amb la col·lecció d'època romana a Girona del Museu d'Història, a l'Arqueològic s'hi exhibeixen, a més del mosaic de Teseu i Ariadna de Can Pau Birol, sepulcres procedentes de la necròpolis del Mercadal i mostres de l'estatuària i elements arquitectònics romans trobats en enderrocar, l'any 1857, la torre que havia existit a la placeta del Correu Vell.

També s'hi conserva una important col·lecció de mil·:liaris, que indicaven distàncies, una mena de rètols de carretera de l'època, i làpides amb inscripcions, localitzats tos ells en diversos indrets de la ciutat i de l'entorn.

La visita a aquest museu queda tan justificada pel seu contingut, com per l'edifici en si, un monestir romànic, construït el 1130, amb un notable claustre, edificat entre 1154 i 1190. També des d'aquest indret es pot gaudir d'unes pintoresques vistes de la zona monumental: la catedral, el passeig arqueològic i l'església de Sant Feliu.

Sepulcre romà, procedent de la necròpolis del Mercadal.

Mostra

Mostra

9 - L'artesà Ramon Boix i els Manaies

Al passejar pel carrer Ballesteries, pot sorprendre veure en un aparador una armadura, i una munió de cascs romans de diverses èpoques. És el taller de l'artesà Ramon Boix, especialitzat en aquest tipus de treballs: casc, armadures i armes per a grups de reconstrucció històrica i d'armats i manaies.

Relacionat amb aquest període de la història de la ciutat, perviu la tradició dels Manaies, els 120 armats que precedeixen la processó del Divendres Sant. Aquests tenen el seu Castrum a l'antiga església de Sant Lluc.

Les seves desfilades per la ciutat s'inicien el dimecres anterior al divendres sant, amb el lliurament del Penó a algún gironí o gironina que durant l'any s'ha distingit per la seva tasca en pro de la Confraria. Durant la la processó del Divendres Sant precedeixen la resta de confraries i passos, participant-hi els 120 components del Maniple, amb equites a cavall, els signes de la ciutat i tres optíades, al ritme de la seva música de tambors i pífres, aportant a l'esdeveniment un espectacle únic.

Casc elaborat per l'artesà Ramon Boix.




  • La Gerunda romana. Index d'articles històrics sobre el període de la història de la ciutat.

  • La fundació de Gerunda. Fundació mítica i històrica de la ciutat. Història de la Girona romana.

  • Els mosaics de Can Pau Birol. Estudi i reportatge fotogràfic dels mosaics romans del Museu d'Història de la Ciutat.

  • Els sarcòfags de Sant Feliu. Estudi i reportatge dels sarcòfags romans i paleocristians de l'església de Sant Feliu.

  • La muralla fundacional del segle I aC. Reportatge fotogràfic i textos sobre la muralla fundacional de Gerunda.

  • La muralla baix-imperial del segle III dC . Reportatge fotogr`fic i textos sobre la muralla del regnat de Dioclecià i Maximià.

  • Les portes de la Gerunda romana. Article sobre les portes de la muralla romana, i els signes d'honor dels Manaies.


    Back-Index

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés