![]() |
![]() |
![]() |
|||||
![]() La "grip espanyola".
La grip de 1918 va ser la pitjor epidèmia de la història; va provocar més de cinquanta milions de morts a tot el món, molts més dels que havia provocat la pesta a l’Edat Mitjana. Els moviments de tropes de la Primera Guerra Mundial a Europa varen afavorir notablement la seva ràpida expansió. A l’Estat espanyol hi va arribar per la frontera francesa i els ports, sobretot arran del retorn massiu dels veremadors que havien anat a a França durant la guerra i que deixaven el lloc als soldats que també tornaven. ![]() (Ampliar) - Dona enllitada a l'hospital de Santa Caterina. 1919. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. Les autoritats sanitàries anaven tan perdudes, que no tenien ni tan sols nom per definir las malaltia. Els primers casos es van confondre amb el tifus o el còlera, fins i tot alguns van arribar a considerar que era la pesta. Quan el contagi ja s’havia escampat per tota la península, els diaris seguien sense posar-se d’acord sobre com referir-se a “l’epidèmia de moda”. En deien “grippe”, o dengue, influenza, coqueluche i trancazo. Alguns van començar a anomenar-la “el soldat de Nàpols”, per la cançó d’una sarsuela molt popular a l’època, però es va acabar denominant “grip espanyola”, perquè a Espanya la neutralitat bèl·lica va evitar la censura del dolor a la rereguarda. ![]() (Ampliar) - El 'soldat de Nàpols'. Caricatura de Lorenzo Aguirre, publicada a 'El Fígaro' el 25 de setembre de 1918. La grip a Girona.
La grip va arribar a les comarques de Girona, com a la resta del país, en dues onades, una primera al juny, i una segona a la tardor, que resultaria especialment virulenta i acabaria provocant centenars de morts. El 3 de setembre del 1918 el 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' informava que "Según noticias, va recrudeciendo la epidemia de grippe en distintos puntos de la provincia". Era al pic de la segona onada, que a final d’any encara desconcertava metges, polítics i clergues. Mentrestant els farmacèutics anaven dispensant preparats a base de quinina o iode, xarops per a la tos, píndoles reconstituents, laxants, diürètics i oli camforat per mitigar el pànic de la població. ![]() (Ampliar) - Sala de consulta de l'hospital de Santa Caterina. 1920-1930. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
A partir del novembre, el Registre Civil ja no facilitava dades demogràfiques per evitar l’alarma social, i l’escassa informació filtrada per les autoritats, en lloc de la calma, incitava cada vegada més a la desconfiança i la confusió. ![]() (Ampliar) - Durant els anys següents varen aparèixer nombrosos productes preventius de la grip. Publicat a 'LAutonomista'. Les autoritats sanitàries també van acordar la suspensió de les Fires de Sant Narcís (2), una possibilitat que s'havia plantejat a primers d'octubre i que es va ferrealitat el dia 16: "La Junta provincial de Sanidad en sesión de ayer acordó aplazar las ferias de San Narciso, cumpliendo órdenes de la superioridad; no porque el estado sanitario de la ciudad sea malo, sino como medida de prudencia". També es va prohibir la visita als cementiris el dia dels morts i fins i tot la missa del Gall la nit de Nadal, tot i que la varen autoritzar el matí de l’endemà. El dia abans, 23 de desembre, a la mateixa Catedral, el bisbe Francesc Mas va celebrar un solemne funeral de pontifical en memòria d'onze capellans de les comarques gironines que havien mort per culpa de la grip, convocat mitjançant una gran esquela a la portada del 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias'. La mesura que va aixecar més protestes va ser l’ordre de tancament dels cines, cafès i teatres, del 20 de setembre. ![]() (Ampliar) - Anunci d'un suposat remei contra la grip publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias'. 6/11/1918.
La grip remetia, però no havia desaparegut. Hi hauria encara més brots el 1919, i els nous conats es farien notar sobretot a principis de 1920. A més d’un poble, aquell any van haver de tornar a tancar les escoles, com a Vilobí, Torroella de Fluvià i Sant Hilari Sacalm, i el 27 de gener 'El Norte' informava que a Girona la meitat dels alumnes l’havien contret, així com bona part dels nens de l’Hospici, tot i que la malaltia era ja menys greu. A Cassà de la Selva, on havien tancat fins i tot les fàbriques, els obrers tornaven a la feina a finals de gener.
![]() (Ampliar) - Sanitat. La grip. 1987. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - El 15 de setembre la premsa gironina informava que "El ministro de la Gobernación ha telegrafiado al Gobernador civil de esta provincia dándole instrucciones para evitar que la grippe adquiera caracteres graves complicándose con las epidemias reinantes en Francia", i precisava algunes de les mesures que s'havien adoptat, bona part de les quals passaven per la prevenció i pel reforçament de les mesures de control a les fronteres: "Se recomienda a los pueblos el posible aislamiento de los enfermos, el evitar la aglomeración de gentes en sitios cerrados que faciliten el contagio y las medidas de desinfección y profilaxis general, propias en estos casos. Los inspectores provinciales de Sanidad acuden por orden de la Inspección general del Ramo a los pueblos epidemiados, con el fin de confirmar la naturaleza de la enfermedad y tomar las medidas necesarias para evitar la propagación del mal.[...] En la estación de Port-Bou existe, por su importancia, un personal numeroso de médicos reconocedores, personal numeroso de estufas y otros medios suficientes de desinfección y un pequeño hospital de aislamiento para enfermos sospechosos". (Tornar al text)(2) - El 27 d'octubre, el 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' publicava a la seva portada un missatge del Bisbe de Girona, Francesc Mas, en el qual elogiava la decisió de les autoritats i convidava a convertir la diada de Sant Narcís en una jornada de pregària: "Las lamentables circunstancias sanitarias que estamos atravesando han sugerido la laudable disposición de suspender, por este año, las tradicionales ferias y fiestas que celebra esta Inmortal Ciudad. [...] Nos, considerando la protección que siempre ha dispensado el Santo a la Ciudad, y los graves peligros de que la ha librado, [...] hemos dispuesto que la fiesta religiosa del día 29 se convierta en día de oración y rogativa, implorando de Dios, por intercesión de San Narciso, el cese de la epidemia actual que tantas víctimas causa". Malgrat la suspensió de les Fires, el 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' publicava el 31 d'octubre que "anteayer acudió mucha gente forastera que llenaba las calles y paseos y también la iglesia de San Félix para visitar el cuerpo incorrupto de San Narciso. Igualmente se vio concurrida la feria de ganados, instalada en el paseo de San Francisco, haciéndose numerosas transacciones". (Tornar al text)Bibliografia
- "La grip que tenia mal nom". Eva Vázquez. Article publicat al Punt Avui el 15 gener de 2018. |
![]() (Ampliar) - Autoretrat amb la grip espanyola. Edvard Munch, 1919. Viquipèdia. ![]() (Ampliar) - Indicacions contra la grip. Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 17/10/1918. ![]() (Ampliar) - Indicacions contra la grip. Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 17/10/1918. ![]() (Ampliar) - Biòlegs i la grip espanyola. Caricatura de Lluis Bagaria publicada a "El Sol" el 7 de juny de 1918. ![]() (Ampliar) - La grip. Dibuix caricaturesc. Georges Delaw. Bibliothèque nationale de France. ![]() (Ampliar) - Anunci de producte contra la grip, entre altres. Publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias'. 4/10/1918. ![]() (Ampliar) - Anunci de producte contra la grip, entre altres. Bibliothèque du Patrimoine de Clermont Auvergne Métropole. ![]() (Ampliar) - Portada del 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' del 22/12/1918 amb l'esquela on el bisbe, el capítol i tot el clero conviden els fidels a la Catedral per a un solemne funeral pontifical en memòria dels 11 capellans de la diòcesi traspassats durant el pic de l’epidèmia. ![]() (Ampliar) - Caricatura sobre l’epidèmia de grip incontrolable, publicada a 'L’Esquella de la Torratxa', 27/09/1918. Ateneu Barcelonès. Biblioteca de Catalunya. ![]() (Ampliar) - Interior de l'hospital de Santa Caterina. 1920. Valentí Fargnoli i Annetta. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |