Bruixes a Girona

"Intentar esbrinar la veritable història de la bruixeria té un greu problema: tots els textos que es conserven provenen d'una sola banda, dels perseguidors de bruixes". Carles Vivó.

Tot i no ser Girona un focus especialment important ni en l'aparició del fenòmen de la bruixeria ni en la quantitat de processos repressius que s'hi produiren, com si que ho varen ser altres poblacions properes, sí que hi té molta rellevància, a part del fet d'haver-se-hi produït alguns casos, el que el gran perseguidor de la bruixeria, l'inquisidor general de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV, fra Nicolau Eimeric hi hagués nascut i la persistència de les llegendes populars que hi tenen relació, possiblement una de les més conegudes de la ciutat, la de la bruixa de la Catedral.

Bruixes preparant pocions. Segle XVI

(Ampliar) - Bruixes preparant pocions. Hans Weiditz. Segle XVI. Viquipèdia.

Bruixes i bruixeria. En base als conceptes dels segles XV al XIX, la bruixa era una dona que feia un pacte amb el dimoni a canvi d'uns poders malèfics. La bruixa s'oposa a la religió cristiana, assisteix als "sabbats" i és capaç de provocar tota mena de desgràcies: tempestes, pedregades, avortaments i malalties o morts a persones i animals. Les dones que es creien bruixes elles mateixes, o que els altres creien que ho eren, gairebé sempre eren de procedència rural, d'escassa o nul·la cultura, que transmetien les seves creences de boca a orella, sense existència d'un "corpus" doctrinal escrit. Solien fer una vida aparentment normal, gairebé sempre pageses casades, i a vegades era la típica vella solitaria, vídua o soltera, mal mirada pel poble.
Els maleficis que se'ls atribuïen tenien relació amb el que més podia preocupar el camperol: les collites, el bestiar o la descendència, boires que maten la collita, pedregades que la malmeten, mort de vaques o xais, avortaments o mort de nadons etc.
A tots els paísos d'Europa hi havia el convenciment que les bruixes anaven als "sabbats" o "aquelarres", reunions on rendien culte al Diable, qui hi anava en forma de boc o d'home vestit de negre, per fer banquets i dances, i finalitzant amb orgies sexuals. Al "sabbat" hi acudien volant, a vegades sobre una escombra, d'altres sobre un animal, després d'untar-se amb determinats ungüents, els lamiarum unguenta. Els components al·lucinògens d'alguna de les matèries emprades (1), com belladona, acònit o adormidera, explicaven la sensació de vol, creguda realment per la bruixa, mentre que la presència corporal del dimoni estava assegurada per part d'aprofitats que explotaven la credulitat de les pobres dones amb disfresses adients.
Les activitats i les cerimònies dels "sabbats" revelen clarament el refús total de l'ordre establert quant a ortodoxia religiosa i a convencions socials sobre la sexualitat. Eren veritables actes de contestació contra unes estructures i unes ideologies que consideraven opresores (Carles Vivó, op. cit).

Bruixes celebrant el seu sabbat. Adriaen Huijbrechts II. 1648

(Ampliar) - Bruixes celebrant el seu sabbat. Adriaen Huijbrechts II. 1648. Viquipèdia

Dins la bruixeria, gairebé tot eren bruixes, dones, amb pocs bruixots. Les raons "oficials" es poden deduir d'aquest text del frare franciscà i inquisidor Martín de Castañega (1511-1551), esmentat per Carles Vivó (op. cit): "Destos ministros al demonio consagrados y dedicados más hay mujeres que hombres. Lo primero porque Cristo las apartó de la administración de los Sacramentos, por eso el demonio les da esa autoridad más a ellas que a ellos. Lo segundo, porque más ligeramente son engañadas por el demonio. Lo tercero, porque son más curiosas en saber y escudriñan las cosas oscuras. Lo cuarto porque son más parleras que los hombres y no guardan tanto recato. Lo quinto, porque son más sujetas a la ira y más vengativas...". Aquest era el pensament del clero respecte de les dones en aquells temps.
La realitat, però, era molt diferent. D'una banda, la terrible repressió sexual soferta per les dones i les pageses en particular era general, tant en el camp religiós com en el social, com en el derivat del masclisme imperant a l'època. Era natural que cerquessin esbarjo, encara que fos amb condicionaments també humiliants. D'altra banda, la posició social de submissió es compensava amb la sensació de poder produida per la condició voluntàriament assumida de bruixa.

Bruixes celebrant el seu sabbat. 1608-1612

(Ampliar) - Bruixes celebrant el seu sabbat. 1608-1612. Viquipèdia

Cal distingir, però, entre les activitats i creences d'aquelles dones que creien ser realment bruixes i les moltes que no hi tenien res a veure però que eren perseguides per fanatisme, ignorància o, senzillament, per venjança personal. La bruixeria, derivada d'antics cultes pagans de la fertilitat, transmesa oralment per gent sense instrucció i estructurada en relació als poders dominants a l'època: l'Església catòlica o protestant, l'autoritat civil, l'home com a mascle dominant, etc. segueix una evolució que esclata en tres fronts: el d'aquelles persones que reaccionen contra l'ordre establert i es refugien en el món mig fantàstic, mig real de les bruixes; el de les autoritats que defensen el seu poder, sigui contra activitats reals de contestació, sigui contra delictes imaginaris necessaris com a boc espiatori per desviar l'atenció del poble d'altres problemes quan convé; i finalment el del poble ignorant que pot fer recaure la responsabilitat de totes les seves desgracies, sempre naturals, contra persones determinades (Vivó, op. cit).
Finalment cal distingir entre bruixes i bruixots, i màgics, nigromants i fetillers. Els segons solien ser persones cultes de ciutat que fan servir complicats rituals i textos màgics continguts en els "grimoris" per invocar esperits, morts o forces de la naturalesa i no necessàriament malèvols. Practicaven l'endevinament de l'avenir, fabricaven amulets i talismans i tenien complicats esquemes conceptuals. Aquests solien ser de sexe masculí, atès que la cultura estava pràcticament prohibida per a la dona.

La bruixa de la Catedral de Girona, materialització de la llegenda

(Ampliar) - La bruixa de la Catedral de Girona, materialització de la llegenda.

Llegendes de bruixes. Les comarques gironines son especialment prolífiques en mites d'aquesta mena. Des de les celebracions, costums o dites populars recollides al "Costumari Català" de Joan Amades, fins al poema de les bruixes de Llers, de Carles Farges de Climent, passant per llibres d'estudiosos comarcals, les bruixes gironines han omplert centenars de pàgines.
Els llocs de retrobament per celebrar els seus "sabbats" solien tenir gairebé sempre el mateix nom: "pla de les bruixes", amb alguna variant, com "gorg de les bruixes", o "clot de les bruixes". Solen ser espais entre roques, apartats dels pobles, on és molt probable que realment fessin reunions d'aquesta mena. El punt de reunió més important era el Pedraforca, on es reunien també amb bruixes d'altres contrades. Els voltants dels menhirs solen considerar-se llocs de reunió de bruixes, cosa ben lògica donada la seva evident significació fàl·lica.
A les terres gironines hi ha també pobles on, tradicionalment, totes les dones que hi neixen son bruixes: Llers, Vilajuïga, o Arbúcies. Tots els llocs reunió de "sabbat" esmentats poden servir per esdevenir bruixa mitjançant un pacte directe amb el dimoni present o bé anar de nit al Pedraforca, despullar-se, i rebolcar-se entre esbarzers, tot renegant de Déu i de la Mare de Déu. Per iniciar-se mes seriosament, a la cova de Palamós hi havia una mena d'escola on es donaven lliçons de bruixeria.

El sabbat de les bruixes. 1728

(Ampliar) - El sabbat de les bruixes. 1728. Anton Joseph von Prenner. Bibliothèque nationale de France

La història. Les bruixes no tenien cultura per deixar escrits sobre les seves idees o les seves activitats, i tan sols coneixem el que pensaven els membres deis tribunals que les jutjaven o el que confessaven sota tortura, declaracions evidentment faltes de fiabilitat. Els documents existeixen, especialment en dos grups: les actes dels processos i les teories dels qui les perseguien; no hi ha documentació de les dues parts que es pugui contrastar, no pot fer-se cap estadística de les persones que elles mateixes es consideraven bruixes, però sí de les que varen ser processades per aquest motiu. Entre 1560 i 1614 varen arribar a Catalunya a 266, més de 100 dels quals es varen fer a Barcelona, mentre que el percentatge a les comarques gironines és mínim, amb predomini de la comarca de la Selva, mentre que les tradicions i llegendes se centren molt més a l'Alt Empordá i la Garrotxa, on hi ha menys judicis.
Un dels pocs aspectes històrics que té fiabilitat i veritable interès huma és el dels noms i cognoms de persones reals inculpades de bruixeria, moltes vegades seguits de sobrenoms, i sovint, únicament amb el sobrenom. Vivó esmenta les següents: Margarida Devesa, de Girona (2), Joana Trias, "na Baldona", "na Solana", Maria Trias, de Susqueda, Segimona Quer, Anna Rovira (anomenada "la llimoca", de Sant Feliu de Pallerols, Margarida Oliver (dita la "reina de Granollers de Rocacorba"), "na Madonya", de Sant Esteve d'en Bas, "la Barraca", "la Trinquis", "la Tana", "la xibeca", la Geroma de les Planes, la Gaillarda, de Castelló d'Empúries ("sortílega et maléfica"), la Maria de Bàscara, dona de Guillem Rosselló, la Llúcia Codony, "na Flocs", "na Gall", "na Butolla"...

Execució de bruixes a la foguera. Il·lustració de 'Malleus Maleficarum', (Martell de les bruixes)

(Ampliar) - Execució de bruixes a la foguera. Il·lustració de 'Malleus Maleficarum', (Martell de les bruixes), Heinrich Kramer i Jakob Sprenger, 1486. Viquipèdia.

La repressió. Fra Nicolau Eimeric. Tot moviment de dissidència és perseguit pel poder i esclafat per la combinació poder civil-poder eclesiàstic, i és per això que la bruixeria va ser perseguida implacablement, i s'hi afegiren, a més, situacions en què el delicte era purament imaginari o senzillament una excusa per eliminar enemics o per donar peixet a les supersticions populars.
A les terres gironines la persecució no va tenir el caràcter ferotge dels països centre i nord-europeus, on les fogueres cremaren milers de pseudo-bruixes. Aquí hi hagué menys casos i les penes solien ser multes, desterraments, presó i, en cas de pena de mort, la forca. Tot i que sempre s'ha atribuït a la Inquisició la persecució de la bruixeria, tan sols actuava si se suposava que existia delicte d'heretgia. La bruixeria dintre de la ortodòxia era delicte que corresponia als tribunals civils. Aquesta relativa moderació no excloïa ni el fanatisme, ni la persecució de la llibertat de pensament, ni la tortura com a mètode habital per a l'obtenció de confessions.
El "Directorium Inquisitorum" (Directori d'Inquisidors) va ser escrit per Fra Nicolau Eimeric, frare dominic, nascut a Girona el 1320, qui va ser Inquisidor General de la Corona d'Aragó. El seu llibre va ser el manual emprat per tots els inquisidors dels paisos mediterranis, mentre que al Nord i al Centre d'Europa el seu equivalent era "Malleum Maleficarum" dels frares Kramer i Sprenger. Va ser escrit contra la "hereticam pravitatem" (la depravació herètica) i, a part de la persecució d'heretges, judaitzants, etc. combat també els "maléficos et incantatores" i els "de invocantes daemones".
No parla mai directament de la bruixeria, sinó tan sols quant el fet de ser-ne suposa tenir tractes amb el dimoni. Distingeix entre els que invoquen dimonis amb imprecacions i actes imperatius, la qual cosa no es considera heretgia, i els que els invoquen amb precs i oracions ("daemos honorem latria et dullia") la qual cosa sí que és heretgia, A les seves "receptes" per descobrir bruixes descriu símptomes tals com dir oracions execrables, tenir "grimoris" (llibres de magia}, fer genuflexions o postracions davant imatges diabòliques, ús de vestimentes blanques o negres, encens o ungüents per ritus, o immolació de determinats animals.

El dimoni enduent-se una bruixa cap a l'infern. Johann Grüninger. 1517

(Ampliar) - El dimoni enduent-se una bruixa cap a l'infern. Johann Grüninger. 1517. Viquipèdia

Quant al procediment, Fra Eimeric desconfia dels sistemes habituals i afirma que "en materia d'heretgia es procedirà sense estrèpit d'advocats ni solemnitats de judici". El que és el mateix, que es pot prescindir del procediment judicial sense que invalidi el procés. Mentre que al Dret Civil l'acusat no és obligat a declarar contra ell mateix, la Inquisició ho exigeix i obliga, a més, a denunciar els parents més propers. És una norma bàsica en tot procés per heretgia que, mentre existeixi denuncia, la culpabilitat sempre es suposa. En els interrogatoris son lícits els jocs de paraules i l'engany per tal de fer confessar l'acusat. La defensa té prohibit d'actuar si la culpabilitat és clara des del punt de vista del jutge.
Dóna precises instruccions sobre l'aplicació de la tortura com a mitjà per obtenir confessions a l'acusat presumptament culpable; s'ha de començar l'interrogatori amb bones maneres, exhortacions i reflexions; si això falla, cal despullar totalment l'acusat "amb torbació, precipitació i tristor" i se li mostren els instruments del turment. Si encara no confessa, les primeres tortures han de ser "sine effusione sanguine" i si encara no dóna resultat, es pot aplicar la tortura amb tota la seva brutalitat. Fra Eimeric diu textualment: "Sense cap dubte, l'aplicació de tortura als criminals és un costum lloable, però jo desaprovo enèrgicament els jutges sanguinaris que creen suplicis tan rebuscats o cruels que els acusats moren o perden braços, cames o ulls". Fins i tot, en la seva extrema delicadesa, recomana que no es torturi les dones prenyades fins que hagin donat a llum. Després del part, es pot seguir el procediment habitual.
A Girona es coneix el cas de Margarida Devesa, que l’any 1427 va ser acusada pels prohoms de Girona d’haver "invocat dimonis, els ha adorats e fets sacrificis de carn d’infant o albat mort" provocant així un enorme terratrèmol que havia devastat la vila d’Amer. El cas va ser desestimat inicialment per l’inquisidor general Francesc Sala, però el seu lloctinent a Girona mantenia empresonada a Margarida per les pressions dels prohoms que escrivien al rei i al Bisbat demanant l’execució de la sentència a turments.

Preparació de filtres màgics. Gravat del segle XV

(Ampliar) - Preparació de filtres màgics. Gravat del segle XV. Publicat per Carles Vivó, op. cit.

Costumari i creences populars. La llegenda gironina relacionada amb bruixes més coneguda possiblement és la de la bruixa de la Catedral, petrificada per haver llançat pedres a la Catedral, o a la processó de Corpus, segons les versions. "Pedres tires, pedres tiraràs, en pedra et convertiràs", es va sentir, i aix&iacuute; va ser, privada de mirar al cel i condemnada a abocar aigua els dies de pluja. Els gironins identificaven les bruixes amb les dones que feien ballar un sedàs a la punta d'unes tisores, les que entraven a l'església sense prendre aigua beneita, i aquelles un cabell de les quals posat dins d'una ampolla d'aigua, es tornava serp al cap de l'any. Deien que els capellas a la missa podien veure totes les bruixes que hi hagués al temple; en el moment de la benedicció, el "dominus vobiscum", totes s'ajupien darrera el banc. També era sabut que posant set agulles encreuades dins la pica d'aigua beneida, les bruixes no podien sortir de l'església fins que el capellà anava a treure les agulles, però al que les havia posades, les bruixes li ho farien pagar ben car.
Se les atribuïen molts de mals: eren les que anaven al davant de les tempestes ballant una sardana, les qui arrossegaven els núvols de pedra que arrassaven les collites, i les causants de totes les desgràcies i mals inexplicables. Deien que es divertien enduent-se les bugades del divendres, i el Dijous Sant s'emportaven les criatures que les mares deixaven soles als bressols per anar a amagar-les al carrer, a l'escala o al celler.

'El crit de la bruixa' escultura de Pia Crozet instal·lada als Jardins de la Francesa, avui desapareguda

(Ampliar) - 'El crit de la bruixa' escultura de Pia Crozet instal·lada als Jardins de la Francesa, avui desapareguda. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Per a protegir les llars dels seus maleficis calia posar a portes i finestres brots d'olivera beneïda el dia de Sant Pere Màrtir, o creus de palma beneïda el dia de Rams, o bé regar la casa amb una barreja d'aigua beneita de tres parròquies. Per protegir els conreus calia fer creus de llorer o d'olivera beneïda. A les persones els era suficient portar al damunt "els Sants Evangelis" (3) o bé posar-se les mitges o mitjons a l'inrevés.
El 1421 els Jurats de Girona es varen veure obligats a tancar un carrer anomenat "de les bruixes", situat cap al final del carrer Calderers, degut a les queixes dels veïns pel que hi passava. El 23 d'agost de 1876, la premsa local poblicava que el dia abans, a la plaça del Vi, hi hagué un avalot per haver acusat una dona a una altra d'haver-li embruixat el fill, que s'estava morint, conjurant-la a tornar-li la salut que li havia robat amb els seus maleficis. L'acusada no ho negava, però s'excusava de no poder complaure-la perquè un capellà li havia fet exorcismes i havia minvat molt el seu poder.
J. Gibert (op. cit) esmenta com a recollits oralment en persona els següents casos. A casa de "la Matabous" de Riudellots de la Creu, cada any, mentre estaven en ple dinar de festa major, els mataven un bou, el millor del parell que tenien. Un any, l'hereu decidí d'amagar-se a la cort per saber el que passava. No feia molt que s'esperava quan va veure entrar pel finestró una gallina que es posà al cim de la testa d'un dels bous i començà a picotejar-li el cervell. L'hereu engaltà l'escopeta, disparà i tocà l'ala de la gallina, que fugí cridant.
De retorn a casa, i no veient la seva mare, demanà per ella a la seva muller que tampoc ho sabia. Després de molt cercar la trobaren al llit ferida.
- Mare, què us ha passat?
- Vine fent el desentès, ara, com si no ho sabessis.
- Poc ho sé, mare.
- Con has tirat a aquella gallina, li has petat una ala, i com que era jo, ara tinc el braç trencat.
- Éreu vós? Així us haguessi mort.
També s'explicava que la campanera del poble de Campdorà era bruixa, i que preparava ungüents amb segones peles de verms, resines de pi mascle i rossada de setembre, que li servien per embruixar fadrines. La Gelpina, del mateix poble, que també havia estat bruixa, un dia va tenir un moment de reflexió, i en adonar-se del mal que havia causat, va prometre que mai més no perjudicaria a ningú.
Una tal Andreua, de Celrà, molta gent del poble i de fora l'havien vista com se n'anava al bosc, es despullava, i després d'untar-se el cos li sortien plomes de la classe d'ocell que volia, i es posava a volar.

Bruixes celebrant el seu sabbat. Segle XVI

(Ampliar) - Bruixes celebrant el seu sabbat. Segle XVI. Jacques de Gheyn. Metropolitan Museum of Art, Nova York.

Notes

(1) - La farmacopea diabòlica recorria a plantes endevinadores: les pocions no eren més que brous en els quals es coïen les plantes amb el fi d’extreure les substàncies psicoactives. Un dels ungüents més utilitzats de les bruixes de Catalunya consistia en barrejar escorça de noguera amb greix de cavall i de serp i posar-ho a bullir. Una vegada fred, se l’aplicaven a l’engonal o les parts sexuals. És sabut que els alcaloides s’absorbeixen molt bé per les mucoses. Tenien somnis tan profunds que quan despertaven creien que allò somiat havia estat real. ("Herbes i bruixes", Manu Llabrés, 2016). Tornar al text

(2) - Margarida Devesa de Girona, va ser jutjada pel tribunal episcopal de Girona i pel tribunal inquisitorial de Barcelona el 1427. Els prohoms de Girona enviaren una carta al rei Alfons el Magnànim l’abril del 1427 acusant-la de sacrificar nadons, “causa d’aquests flagels de terratrèmols que nostre senyor Déu permet en punició de nostres pecats e culpes”, fent referència a l’intens sisme del 15 de març del 1427 a Amer. Demanen al rei que intervingui en el procés que els enfronta a l’inquisidor general Francesc Sala que impedeix l’execució. Mentre Margarida és encarcerada, els prohoms reclamen de nou la continuació del procés en aquest cas a l’arquebisbe de Tarragona, ja que el marit, un forner de nom Guillem, havia apel·lat a la cort metropolitana davant la interlocutòria de “turments” dictada pel tribunal gironí. Font: Margarida Devesa, jutjada per ser dona, article de Gemma Busquets, publicat al diari "El Punt-Avui" del 20 agost 2021. Tornar al text

(3) - Els "Sants Evangelis" beneïts en benedicció corrent, eren una mena de bossa petita dins la qual anava cosit un full amb passatges evangèlics, un de cada evangelista, on es parlava dels mals esperits, del dimoni o de les tenebres. Aquest full estava plegat en tres o quatre plecs i el conjunt s'assemblava a uns escapularis. Es penjava sovint a les criatures recent nades, encara no batejades, a les que se'ls treia després del bateig substituint-lo per escapularis o medalletes beneïdes. Al convent de les Beates se'n venien per vint-i-cinc cèntims, impresos a la llibreria pontifícia Pla de Barcelonam i també en feien les monges caputxines. N'hi havien de luxe que valien una pesseta, sis rals i dues pessetes. Tornar al text

Bibliografia
- "La bruixeria a les comarques gironines". Carles Vivó. Revista de Girona, 1985, núm. 111.
- "Metgesses, llevadores, fetilleres, fascinadores...: bruixes a l’edat mitjana". Teresa Vinyoles Vidal. Catàleg de l'exposició "Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya", Museu d'Història de Catalunya.
- "Nicolau Eimeric i la bruixeria". Jaume de Puig i Oliver. Catàleg de l'exposició "Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya", Museu d'Història de Catalunya.
- "Sobre la bruixa i la bruixeria". María de los Ángeles Gómez Bargués. 2016. Universitat de Lleida.
- "Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI)". Pau Castell Granados. 2013. Universitat de Barcelona.
- "Tratado de las supersticiones y hechicerías y varios conjuros y abusiones y de la possibilidad y remedio dellas". Martín de Castañega. Logroño, Miguel de Eguia, 1529.
- "Dossier la bruixeria a Catalunya". Diversos autors. L'Avenç. Juny 1983, núm 61.
- "Llevadores, sanadores i fetilleres. Exemples dels sabers i les pràctiques femenines a la Catalunya medieval”. Teresa Vinyoles i Pau Castell. 2013-2014. Études Roussillonnaises, XXVI.
- "E cert te molt gran fama de bruixa. E se fa metgessa e fa medecines. La demonización de las prácticas mágico-medicinales femeninas (siglo XIV-XVI)". Pau Castell Granados. 2013. Studia Historica, 31.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
- "No eren bruixes". Diversos autors. Dossier especial de la revista "Sàpiens"núm. 228, març de 2021.

Exposició 'La Girona dissident'. Article i reportatge fotogràfic de l'exposició al Museu dels Jueus de Girona.

Fra Nicolau Eimeric. Article biogràfic del teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV.

La bruixa de la Catedral. Llegenda materialitzada en la única gàrgola antropomòrfica de la Catedral de Girona.

Bruixa. Finals segle XVII - principis segle XVIII

(Ampliar) - Bruixa. Finals segle XVII - principis segle XVIII. Oli sobre fusta. Museu d'Art de Girona

Bruixa arrossegada pel dimoni. Gravat del seg/e XVI

Bruixa arrossegada pel dimoni. Gravat del seg/e XVI. Publicat per Carles Vivó, op. cit.

Procés contra Francina Redorta de Menàrguens vidua de Michaelles Redorta. Per Bruixa i metsinera. 3 d'octubre de 1616

(Ampliar) - Procés contra Francina Redorta de Menàrguens vidua de Michaelles Redorta. Per Bruixa i metsinera. 3 d'octubre de 1616. Arxiu de l'Abadia de Poblet

Una bruixa amb el dimoni. Gravat del segle XVI

(Ampliar) - Una bruixa amb el dimoni. Gravat del segle XVI. Glasgow University Library.

Escena de bruixeria. Gravat de 1545

Escena de bruixeria. Gravat de 1545. Publicat per Carles Vivó, op. cit.

Història merauellosa del sabbat de les bruxes y bruxots, conforme ells ho ha declarat en Tolosa y altres llochs ahont són estats sentenciats à mort... 1645

(Ampliar) - "Història merauellosa del sabbat de les bruxes y bruxots, conforme ells ho ha declarat en Tolosa y altres llochs ahont són estats sentenciats à mort...". Barcelona, Gabriel Nogués, 1645. Biblioteca de Catalunya

Els inquisidors volen treure el dimoni d'una bruixa. Gravat del segle XV

Els inquisidors volen treure el dimoni d'una bruixa. Gravat del segle XV. Publicat per Carles Vivó, op. cit.

Il·lustració de 'De Lamiis et Pythonicis Mulieribus', Ulrich Molitor, 1500

(Ampliar) - Il·lustració de 'De Lamiis et Pythonicis Mulieribus', Ulrich Molitor, 1500. Universidad Complutense.

Portada de 'De Lamiis et Pythonicis Mulieribus', Ulrich Molitor, 1500

(Ampliar) - Portada de 'De Lamiis et Pythonicis Mulieribus', Ulrich Molitor, 1500. Universidad Complutense.

Bruixes preparant una poció. Segle XVI

(Ampliar) - Bruixes preparant una poció. Segle XVI. Viquipèdia.

Escut de la casa o seu de la Inquisició a Girona. Segle XVIII

(Ampliar) - Escut de la casa o seu de la Inquisició a Girona. Segle XVIII. Museu d'Història dels Jueus de Girona.

Registres de l'actuació de la Inquisició a Girona. Segles XVI i XVII

(Ampliar) - Registres de l'actuació de la Inquisició a Girona. Segles XVI i XVII. Arxiu Històric de Girona.

Nicolau Eimeric (Girona, ca. 1320 - Girona, 4 de gener de 1399), inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV.

(Ampliar) - Nicolau Eimeric (Girona, ca. 1320 - Girona, 4 de gener de 1399), inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV. Viquipèdia. (Biografia).

Iniciació d'una bruixa. Segle XVIII

(Ampliar) - Iniciació d'una bruixa. Segle XVIII. Bibliothèque nationale de France.

Portada de 'Malleus Maleficarum' (Martell de les Bruixes). Heinrich Kramer i Jakob Sprenger. 1486

(Ampliar) - Portada de 'Malleus Maleficarum' (Martell de les Bruixes). Heinrich Kramer i Jakob Sprenger. 1486. Viquipèdia

Abominació de les bruixes. 1611

(Ampliar) - Abominació de les bruixes. 1611. Bibliothèque nationale de France.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés