La comarca del Gironès. Celrà


		Celrà El municipi El municipi de Celrà està situat al nordest de la comarca del Gironès, i limita al nord amb el riu Ter, al sud i a l'oest amb Girona i a l'est amb els municipis de Bordils i Juià. La zona muntanyosa, al sud i dins el massís de les Gavarres, amb el punt més alt al Puig d’en Batet (420 m) i la plana (el Pla de Celrà) format pels aluvions del riu Ter i els seus afluents. El Ter reb aigua de les rieres de Palagret, que recull la dels torrents de Goda, Infern, Bou Vell i Mavalls, Vermell, Palahines, Llop, Valltorta i Farreres. El nom de la població ha tingut al llarg dels temps diverses acepcions, la de Celerano de l'any 922, el Salrà dels segles XVII al XIX, fins arribar al Celrà actual. El símbol de la població és un sol, tot i que no es coneix exactament la seva relació amb el nom del municipi. No obstant, des del segle XVII fins avui, el sol ha figurat en els documents oficials de l'Ajuntament. A la façana de l'església, acabada el 1803, hi figura esculpit un sol.				Situació del municipi de Celrà dins la comarca del Gironès [Mapa de situació]

	(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
		Fira Indepedentista març 2014 L'església de Sant Feliu Can Cors Història Al municipi s'hi han trobat restes ibèriques i romanes. Durant el procés de feudalització, s'hi distingeixen tres dominis senyorials: el castell de Celrà, el de Barbavella i el de Palagret. Cadascun va establir a la seva jurisdicció famílies per treballar les terres, que, en contrapartida estaven obligades a pagar censos i altres prestacions al senyor. De la documentació de l'època es constata l'existència de diversos molins fariners hidràulics, que aprofitaven les aigües del Ter i dels seus afluents. El municipi va tenir un lloc destacar durant la Guerra dels Remences; a Celrà va tenir lloc la primera reunió del sindicat remença el 13 d'octubre de 1448, al cementiri municipal. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), el poble va ser expugnat i près per assalt el 20 d'agost de 1462. A principis del segle XIX, a causa de la seva proximitat amb la ciutat de Girona, va patir les conseqüències de la Guerra del Francès. El poble va ser ocupat per les tropes napoleòniques en dues ocasions. Molts celranencs anaren a defensar la capital, on 23 hi varen morir. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va deixar-hi la seva empremte amb la construcció d'un aeròdrom militar, que durant els anys que va estar en funcionamient esdevingué un important objectiu militar, motiu pel que va patir deu bombardejos, entre 1937 i 1939, amb les conseqüents pèrdues de vides humanes.				Relleu d'un dels arcs conopials a les finestres renaixentistes de l'edifici de Can Cors Poliarkov I-15 anomenat "Xato", les ales del qual es fabricaven a la sala de Can Cors. Imatge: Wikipedia (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

	(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
		La població. Les primeres xifres de població es troben referenciades en un cens de 1359, que atribueix a Celrà una población de 400 habitants. Durant els tres segles següents es va mantenir estable, fins arribar al cens de Floridablanca de 1787 que quantifica la població en 844 habitants, incloent-hi el municipi de Campdorà. D'aquest total, corresponien a Celrà 767 habitants. Malgrat el descens demogràfico de l'any 1974, degut a l'annexió de Campdorà a Girona, la població es va mantenir al voltant dels dos mil habitants. Amb la implantació de noves empreses al Polígon Industrial, es va produir un important augment de la població, que des del 2007 supera els quatre mil habitants (4.638 l'any 2010 segons dades de l'Idescat).

	(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

	(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
		Web oficial de l'Ajuntament de Celrà

-