Portalada de l'església de Santa Cecília de Molló. 1960-1970. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Medalla commemorativa de la Pau dels Pirineus. S'hi representen Felip IV de Castella i III d'Aragó, i Lluís XIV de França. 1660. Viquipèdia - (Ampliar) Relació de les poblacions que, distingint-se de la vegueria de Camprodon, abonen el cadastre sota els noms de: vegueria estreta de Camprodon. Segle XVIII. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) Escut de Molló. Publicat a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908-1918 Carrer de la Font. Molló. 1890-1936. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Luis Royo Ibáñez, (1916–2016). Association pour la Mémoire du Camp d'Agde - (Ampliar) Soldat de l'exèrcit popular. Campanya de Catalunya (1938-1939). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Campanar de l'església de la Mare de Déu de les Neus d'Espinavell. 1977. Pere Freixas Camps. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Chasseurs a la frontera (1939-1940). Soldat del 4t Batalló de Caçadors de Montlluís. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Carrers d'Espinavell. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Santa Maria de Molló. Viquipèdia - (Ampliar) Altar major de l'església de la Mare de Déu de les Neus d'Espinavell. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Oratori de la Mare de Déu de Núria. Al fons, el Molí Fumat, al veïnat del Riberal de Molló. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Segell municipal de Molló. Ca. 1856. Archivo Histórico Nacional. Madrid |
Molló Història de Molló. Les primeres referències documentals. El nucli de Molló apareix documentat al 936, any de l'acta de consagració de l'església de Santa Cecília. La localitat apareix esmentada amb el nom de Mollione, més tard Mullione, Moion, Moyone o Moyono, mot llatí que ha derivat al català com a molló, fita o terme que marca un límit. Aquest topònim es creu que fa referència a l'abundància de pedres en forma de fita (piramidals) existents a la zona, i no, com molts creuen, al fet de designar un lloc de frontera o límit, atès que la frontera amb l'Estat francès data del Tractat dels Pirineus (1659), molt posterior a la formació del topònim. Església de la Mare de Déu de les Neus, d'Espinavell. Ajuntament de Molló - (Ampliar)
L'època medieval.
A finals dels segles IX i X es va dur a terme la repoblació de les valls del Ter sota el domini dels comtes de Besalú, i finalment el 1141 passà sota la protecció del monestir de Ripoll. Des de l’origen pertanyia al bisbat de Girona i era de possessió comtal. El monestir de Ripoll, però, hi rebé importants dominis, i els seus abats obtingueren la soberania total sobre el lloc el 1141 i la possessió de la parròquia i dels seus drets a partir del 1144. El 1428 el municipi va ser sacsejat per un fort terratrèmol, que va destruir moltes cases i part de l’església de Santa Cecília, que posteriorment es va reconstruir. Vista panoràmica d'Espinavell amb el Costabona. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La població del municipi tenia 29 focs el 1370 (uns 140 h), i aquest cens es mantingué estable durant més de dos segles, atès que el 1553 registrà 33 famílies, dues de les quals d’eclesiàstics. Des de mitjan segle XVII, i sobretot al XVIII, hi hagué un notable creixement, que també afectà Espinavell. El 1718 el terme de Molló tenia 380 h, que havien passat a 875 el 1787. Vista panoràmica de Molló. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La Guerra Civil i la retirada, a Molló.
La Guerra Civil al Ripollès, i per tant a Catalunya va acabar el 13 de febrer de 1939 (1). Durant tres dies, entre el 10 i el 13, es va mantenir una bossa d’homes i tropes republicanes a la zona de Molló i Beget (2), a la part alta de la vall de Camprodon. El “parte” franquista explicita clarament l’abast de la zona ocupada al Ripollès aquell dia: “Nuestras tropas continúan sin descanso la liberación de la pequeña parte de Cataluña próxima a la frontera francesa que aún no ha sido recorrida por los soldados españoles. Durante la noche pasada fue ocupado Camprodón, de gran importancia militar, y en el día de hoy se ha llevado a cabo la ocupación de Planes y Planoles y otros pueblos y posiciones próximos a Tossas. También ha sido alcanzada la frontera en otro punto importante, con la ocupación de la ciudad de Puigcerdá”. (Esmentat per Antoni Llagostera i Arnau Urgell, op. cit). Pallissa i l'era d'una casa de pagès a Molló. 1902-1940. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)
Una mostra del nivell combatiu de les tropes situades a la bossa de Molló n’és el que explica Jorge M. Reverte a "La caída de Catalunya": “12 de febrero. El sargento Luis Royo Ibáñez y cuarenta de sus compañeros de la 224 brigada reciben por un enlace el aviso de que ya pueden pasar la frontera por el coll de Ares, hacia Prats de Molló. Antes de cruzar, forman, y penetran en territorio francés al ritmo que marca el Himno de Riego. Royo va montado en su caballo, que ha conservado durante toda la retirada. Pero un gendarme francés lo tira del caballo dándole un culatazo”. Vista panoràmica d'Espinavell amb el Costabona. 1932. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Un altre testimoni de pas pel coll d’Ares recollit per Revert en el seu llibre: “Bartolomé Marí, el oficial de Transmisiones de la 124 brigada, de la 27 división, utiliza el truco de la cantimplora para poder pasar su pistola a Francia. Es de los últimos en cruzar porque forma parte de los que han intentado resistir el máximo de tiempo con la esperanza de organizar bien la retirada y acabar viajando al frente del centro y para reemprender allí la guerra. [...] Su contingente es ya muy pequeño. De los seiscientos hombres con que contaba su batallón, quedan muy pocos al llegar a Prats de Molló. Casi todos los nuevos reclutas se han ido quedando por el camino, han vuelto a sus pueblos confiando en que el castigo por ser soldados del Ejército Popular no sea muy severo. Marí no quiere entregarse a Franco. Desea continuar combatiendo. Pero el destino le reserva la peor de las pruebas. No luchará contra Franco, sino contra la más sádica de las versiones del fascismo: los campos de exterminio alemanes. Pasará cuatro años en Mauthausen”. Església de Santa Cecília de Molló. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) L'església de Santa Cecília. L’actual església parroquial, romànica, va ser bastida avançat el segle XII. La volta és lleugerament apuntada, i l’absis molt desenvolupat; l’interior del presbiteri té un fris ornamental de mènsules i uns dentats que trenquen la seva gran verticalitat. Dues capelles marquen un inici de creuer, que es manifesta a l’exterior amb un mur més sortint que el de la nau. La portada, sense escultura, amb alguns arcs en degradació i unes arcuacions sota un fris esculpit i petites mènsules sobre dents de serra, tot en un mur més sobresortint i sota un petit ràfec en terrat. S'han perdut les ferramentes que ornaven la porta; resta només el gran forrellat, que figura una serp, a més dels retaules. Es destaca l’esvelt campanar, de quatre pisos, restaurat en la part superior el 1952, amb la base embeguda en els murs de l’església. Iniciat el segle XI, presenta un bonic joc de lesenes i arcuacions llombardes que marquen els diferents pisos, i hi ha dues finestres rodones bessones o ulls de bou al cim, sota la teulada. Molló té a la seva entrada una capella votiva, dedicada a sant Sebastià, amb un petit campanar de torre al costat. Pont i molí de Can Fumat, al veïnat del Riberal. Ajuntament de Molló - (Ampliar) Altres indrets del municipi. El municipi s'estructura en un agregat, Espinavell, i set veïnats. El poble d'Espinavell, situat a 1.225 m d'altitud, va créixer entorn l'església de la Mare de Déu de les Neus, del segle XVII, sufragània de la de Molló. A les faldes del poble s'estenen les Planes, l'indret on té lloc la popular Tria de Mulats d'Espinavell, cada 13 d'octubre. Les altres entitats de població o veïnats són: Fabert, el Riberal, Favars, Can Solà, Moixons, Els Grells i Ginestosa, de població disseminada en masies i cases rurals. El Riberal està situat a la ribera dreta del Ritort, a les fondalades del municipi de Molló, i en destaquen els ponts romànics de Can Fumat i Can Plaga. Aquest veïnat havia concentrat, també, el major nombre de molins del municipi (Can Fumat, Can Coronel, etc.), les turbines dels quals van donar llum al poble de Molló el 1900, un dels primers de gaudir d'aquesta energia a Catalunya. La tria de mulats d'Espinavell, fira ramadera que se celebra cada 13 d'octubre. Ajuntament de Molló - (Ampliar) Evolució demogràfica de Molló. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 22 focs; 1515, 32 focs; 1553, 33 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (2) La quantitat de soldats republicans aplegats a la bossa de Molló és incerta, encara que un dels informes d'"El document de Prats", esmenta que “del 8 al 12 de febrer passen per casa nostra 37.000 soldats amb els seus quadres de comandament”. En el mateix llibre s'esmenta que “el dia 13 de febrer a les 14 hores un destacament de l'exèrcit rebel arriba a la frontera i és rebut a coll d'Ares per dos Guàrdies Mòbils. Un cop pres contacte i reconeguda la línia fronterera. se'n tornen en direcció a Molló. Cap a les 16 hores del mateix dia jo he acompanyat el Sr. Director i el Sr. Inspector Principal fins a coll d'Ares”. Tenim, doncs clarament fixades les dades de la retirada al Ripollès, entre el 5 de febrer (ocupació de Palmerola, al sector de Berga) i el 13 de febrer de 1939, així com la importància militar de la bossa de Molló, que va resistir tres dies més del que oficialment s'ha dit”. Publicat a "La bossa de resistència de Molló", d'Antoni Llagostera i Arnau Urgell. - (Tornar al text) (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Molló. Situació del municipi de Molló dins la comarca del Ripollès Altar major de l'església de Santa Cecília de Molló. 1911-1944. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Pagès de muntanya. Molló. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Santa Maria de Molló. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Santa Maria de Molló. Detall. Viquipèdia - (Ampliar) Carrers i església de la Mare de Déu de les Neus d'Espinavell. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Font Vella de Molló. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Pont romànic de Molló. Ricard Resplantí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Chasseurs a la frontera (1939-1940). Soldat del 4t Batalló de Caçadors de Montlluís. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Nau de l'església de Santa Cecília de Molló. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Altar de l'església de Sant Sebastià de Molló. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Vista del campanar de l'església de Santa Maria de Molló. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Segell municipal de Molló. Principis segle XIX. Archivo Histórico Nacional. Madrid |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |