Església de Sant Pere de Cornellà del Terri - (Ampliar) Ramon Berenguer IV (1116-1162). Viquipèdia - (Ampliar) Església de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers de Cornellà del Terri. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Violant de Bar. Detall de la seva tomba al monestir de Poblet. Viquipèdia - (Ampliar) El rei Joan I el caçador (1350-1397). Viquipèdia - (Ampliar) Relació de les poblacions que abonen el cadastre sota el nom de Cornellà. 1416. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) Retaule del segle XVI-XVIII de l'església de Sant Esteve de Cornellà del Terri. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Francesc Savalls i Massot (1817-1885). Viquipèdia - (Ampliar) Cadireta barroca de l'església de Sant Pere de Cornellà del Terri. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Segells municipals de Cornellà de Terri. Publicats a "Geografia General de Catalunya" (1908-1918) Església de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers. J.M. Viñolas. Viquipèdia - (Ampliar) Castell de Ravós del Terri. 1987. Cruells. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Sant Joan Baptista de Borgonyà. J.M. Viñolas. Viquipèdia - (Ampliar) Ball del Cornut a Cornellà del Terri. 1985. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
Cornellà del Terri Història de Cornellà del Terri.
Les primeres referències documentals.
El nom Cornellà deriva del cognom romà Cornelius, que es podria referir al propietari d'una explotació agrícola, fundus Cornelianus. El nom suggereix l'existència d'un assentament important del que en són bona prova les troballes abundoses de restes romanes arreu del terme: deixant de banda les estacions de Cal Menut a Corts i Ermedàs, i el dolium o gerra de Santa Llogaia, dins el terme estricte del poble de Cornellà han aparegut tres jaciments més (Portella, op. cit). Església de Sant Antoni de Cornellà - (Ampliar)
L'època medieval.
La parròquia de Sant Pere està documentada des de l'any 986, quan els executors testamentaris del levita Odó, que va ser fet presoner a Barcelona quan la ciutat va ser presa per Almansor, juntament amb el seu germà Ganajou, vescomte de Girona, varen fer donació a la seu de Girona dels béns que posseïa a la parròquia de Sant Pere de Cornellà. El 1076 l’església va ser donada a la seu i a la canongia gironines per testament del bisbe de Carcassona Bernat, dit Bernat I de Rocafort. L’edifici actual conserva alguns murs de l’església dels segles X i XI, malgrat que va ser refeta al segle XVIII. El 1363, a part l’altar major dedicat a sant Pere, hi havia els de Sant Genís, Santa Maria i Sant Miquel. Castell i església de Sant Cugat de Rabós del Terri. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Del segle XVII al XX.
Al segle XVII i XVIII Cornellà va ser escenari de les guerres amb França i convertida en campament militar, alternadament per les tropes franceses i per les tropes espanyoles. El domer Joan Roura ho va deixar escrit en la “Consueta” (1677-1716), així com també altres fets, costums, tradicions i cultius del poble. Durant la tercera guerra carlina la població de Cornellà va prendre part en una de les batalles sostingudes entre el general Savalls i Joan Cirlot Espí. Pont medieval sobre el riu Terri a Sant Andreu del Terri. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El castell de Cornellà.
Esmentat des de mitjan segle XI, el 1133 va ser donat en feu pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, a Guillem de Cornellà. Els Cornellà, des de mitjan segle XI, estigueren emparentats amb els Mata, que posseïen béns a Cornellà. Posteriorment van succeir-se en la senyoria del castell les famílies Creixell de Pontós, Xetmar de Medinyà i Sales de Llierca. El rei Pere el cerimoniós va incorporar a la corona el castell de Cornellà el 1367 i facultà la universitat del lloc per emparar-se’n. El 1371, per manament del mateix rei, va ser fundat en terrenys de l’antic castell un hospital de pobres, que es conserva encara, parcialment, en un edifici conegut per Cal Sabater, a l’extrem oriental de la plaça. Es conserva també la capella del castell dedicada a sant Antoni. És un edifici romànic d’una sola nau, amb un absis semicircular. Església de Sant Antoni de Cornellà - (Ampliar)
Borgonyà, Pont-xetmar, Corts, Ermedàs i Sords.
L'església parroquial del nucli de Borgonyà, dedicada a Sant Joan, és un edifici romànic d’una nau, amb una capella afegida, que té un absis semicircular decorat amb arcuacions. El 1130 es donaren a la canònica gironina un seguit de béns situats en aquesta parròquia i el 1142 es va fer una definició al bisbe de Girona per Bernat Joan, fill de Guillem Bernat de Cornellà, juntament amb la seva muller Dispòdia i altres persones, per 100 morabatins, quantitat que el prelat proposà per la devolució de la dita església, que havia estat usurpada pels predecessors de Guillem. Mas La Torre de Pujals dels Cavallers a Cornellà del Terri. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos.
L'església parroquial del poble de Pujals dels Cavallers, dedicada a Santa Eulàlia, és romànica, amb campanar d’espadanya i porta adovellada amb ferramenta original; al segle XVIII s’hi construí la sagristia. Té una pica baptismal de l'inici del segle XVI i una creu d’argent d’estil plateresc. Davant seu hi ha una casa senyorial del segle XV, dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals. Absis de l'església de Sant Andreu del Terri. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Sant Andreu del Terri. Fins la seva annexió el 1976 al municipi de Cornellà del Terri, el poble de Sant Andreu del Terri aglutinaba els pobles de Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i el llogarret de Prades del Terri. La seva església de Sant Andreu és sufragània de la de Ravós del Terri. Havia estat antigament possessió del monestir d’Amer; així és esmentada en una butlla del segle IX que Carles el Calb atorgà a favor d’aquest monestir (Sanctae Andreae. Cella sita super fluvium Sterriam). Apareix novament mencionada el 922 en un precepte de Carles el Simple, i el 1187 en la butlla del papa Climent III a favor del monestir d’Amer. És una església romànica, d’una nau, absis senzill i un campanar gòtic que descansa en el mur occidental. Era lloc reial. Pagesos segant a Santa Llogaia de Terri. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Ravós del Terri i Santa Llogaia del Terri.
L'església parroquial del poble de Ravós del Terri, dedicada a Sant Cugat, és l’antiga capella del castell de Ravós, del segle XII, castell que apareix esmentat en els documents medievals sota les formes Rogationibus i, també Rabonibus. El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona tenia el títol de senyor de Ravós. L’església és romànica, modificada; l’absis és semicircular amb arcuacions, però exteriorment resta amagat gairebé del tot per d’altres construccions. Conserva restes de pintures murals romàniques. Era lloc reial. Evolució demogràfica de Cornellà del Terri. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 108 focs; 1515, 135 focs; 1553, 125 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (2) La Bastida és un casal fortificat on tenia el seu origen el llinatge Bastida. Es tenen notícies d'aquest nom l'any 1314, quan Ramon Bastida va declarar en la visita del bisbe Guillem de Vilamarí. Més endavant la casa va pertànyer al llinatge Bret. - (Tornar al text) (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Cornellà del Terri. Situació del municipi de Cornellà del Terri dins la comarca del Pla de l'Estany Església de Sant Antoni de Cornellà, Restes de pintures realitzades amb mangra sobre blanc de calç - (Ampliar) Sibil·la de Fortià (?-1406). Pintura a San Miguel de Daroca. Viquipèdia - (Ampliar) Trona de l'església de Sant Cugat de Rabós del Terri. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Pere el cerimoniós. 1345. Obra de Jaume Cascalls. Catedral de Girona. Viquipèdia - (Ampliar) Detall d'un capitell de la porta de l'església de Sant Julià i Santa Bassilissa de Corts. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Joan Sala i Ferrer, Serrallonga (1594-1634). Viquipèdia - (Ampliar) Vista de la façana i del campanar de l'església de Sant Julià i Santa Bassilissa de Corts. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Porta de l'església de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers. J.M. Viñolas. Viquipèdia - (Ampliar) Interior de l'església de Santa Maria de Pujals dels Pagesos. 1919. Ferran Damians i Recoder. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Església de Santa Maria de Pujals dels Pagesos. J.M. Viñolas. Viquipèdia - (Ampliar) Retaule del segle XVI possiblement de Cornellà del Terri. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Festes al municipi de Pujals de Cavallers. Benedicció de la nova campana de l'església de Santa Eulàlia. 1956. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |