Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Creu de terme gòtica. Principis segle XV

Creu de terme gòtica. Principis segle XV. Original al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Soldat de la revolució remença. Cinquantener

Soldat de la revolució remença. Cinquantener. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)

Escut del príncep Carles de Viana (1421-1461)

Escut del príncep Carles de Viana (1421-1461).

29 de gener de 1188. Butlles de Climent III al monestir de Santa Maria d'Amer

29 de gener de 1188. Butlles de Climent III al monestir de Santa Maria d'Amer, Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Arcabusser dels terços espanyols, 1640

Arcabusser dels terços espanyols, 1640. Álbum de la Infantería Española: desde sus tiempos primitivos hasta el día, por el Tte. General Conde de Clonard.

Interior de l'església del monestir de Santa Maria. 1912

Interior de l'església del monestir de Santa Maria. 1912. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Absis de Santa Maria d'Amer

Absis de Santa Maria d'Amer. - (Ampliar)

Monument commemoratiu al monestir de Santa Maria, on, el 8 de novembre del 1485, els síndics remences signaven el compromís d'acceptar l'arbitratge del Rei Ferran II en llur conflicte amb els senyors feudals

Monument commemoratiu al monestir de Santa Maria, on, el 8 de novembre del 1485, els síndics remences signaven el compromís d'acceptar l'arbitratge del Rei Ferran II en llur conflicte amb els senyors feudals. - (Ampliar)

Monument al músic. Obra de Josep Bosch i Puy, Piculives. Detall

Monument al músic. Obra de Josep Bosch i Puy, Piculives. Detall. - (Ampliar)

Monument al músic. Obra de Josep Bosch i Puy, Piculives. Detall

Monument al músic. Obra de Josep Bosch i Puy, Piculives. Detall. - (Ampliar)

Ermita de Sant Genís Sacosta. 1931

Ermita de Sant Genís Sacosta. 1931. Manuel Genovart i Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Porxades de la plaça de la Vila

Porxades de la plaça de la Vila. - (Ampliar)

Santa Maria d'Amer. Església del monestir. 1897

Santa Maria d'Amer. Església del monestir. 1897. Publicat a "Las casas de los religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX". Cayetano Barraquer, 1906. - (Ampliar)

Creu de terme gòtica. Principis segle XV

Creu de terme gòtica. Principis segle XV. Original al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Altar i retaule de Santa Maria d'Amer. 1931

Altar i retaule de Santa Maria d'Amer. 1931. Manuel Genovart i Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

Porta de Santa Maria d'Amer

Porta de Santa Maria d'Amer. - (Ampliar)

Ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge. 1927

Ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge. 1927. Joan Masó Valentí. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge

Ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge. - (Ampliar)

Ermita de Santa Brígida. 1995

Ermita de Santa Brígida. 1995. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Manaies d'Amer

Manaies d'Amer. Font: Manaies d'Amer. - (Ampliar)

Ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge. 1985

Ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge. 1985. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Maria Rabionet, de can Puriol, amb una galleda amb pressumpte petroli trobat a Amer. 29 d'agost de 1957

Maria Rabionet, de can Puriol, amb una galleda amb pressumpte petroli trobat a Amer. 29 d'agost de 1957. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Carles Puigdemont (a la dreta), amb el seu germà gran

Carles Puigdemont (a la dreta), amb el seu germà gran. Viquipèdia. - (Ampliar)

Retrat oficial del President Carles Puigdemont i Casamajó

Retrat oficial del President Carles Puigdemont i Casamajó - (Ampliar)


Amer

Història.
Els primers vestigis documentats. Les traces més antigues de poblament humà a Amer es troben als cingles de Sant Roc, a l'extrem nord-est del municipi. En una cavitat coneguda amb el nom de Balma de la Xemeneia ha estat localitzat un jaciment del paleolític superior on s'han exhumat restes d'indústria lítica i de fauna.
A l'altre vessant, al jaciment Neolític del Puig de les Sorres és on apareixen altres restes de la mateixa època, i també es coneixen restes en antigues col·leccions privades procedents d'altres zones de la vila. Al Cau Negre de Sant Roc, l'any 1981 hom hi excavà restes d'una incineració del Bronze Final (1200-650 aC).
De l'època ibèrica es troben importants vestigis al cim del Puiggalí, a llevant del terme, una elevació estratègicament situada entre les valls del Ter, del Llémena i del Brugent, amb un ample domini visual. Diversos materials i alguna estructura encara visible permeten avançar l'existència a l'indret d'un poblat ibèric, però el més interessant és l'existència d'una torre rectangular de 9,70 per 7,75 metres que s'interpreta com una torre romana de vigilància dels segles II-I aC.

La plaça de la Vila

La plaça de la Vila. - (Ampliar)

Època romana i d'antiguitat tardana. En època romana, el poblament degué ser intens al fons de la vall, seguint el curs del Brugent. Topònims com els dels importants masos de Gallissà i Palou, documentats ja els anys 949 i 860, respectivament, fan pensar-hi amb certesa, així com la troballa d'enterraments en tegula en el subsòl de l'església de Santa Maria, dedicada també a sant Joan i a sant Benet.
Aquestes tombes són anteriors a la fundació del monestir, l'any 949, i possiblement també a la de la cel·la de "Santa Maria vora el riu Amera" (secus fluvium Amera), dependent del monestir de Sant Medir (a Sant Gregori, Gironès), coneguda des de l'any 840, i construït entorn a l’any 820.
Durant els anys 935-940, la comunitat de Sant Medir va decidir de construir el nou monestir a la vall del riu Amera, i es traslladà al nou cenobi. El 9 de novembre de l’any 949 el bisbe Gotmar de Girona consagra l’església d’un nou monestir en presència dels comtes de Barcelona Borell i Miró. Entorn a aquest monestir es formaria aviat el primer nucli de la vila d’Amer. Aquesta possessió consta en diversos documents on els reis francs atorguen i confirmen privilegis a Sant Medir: el 844, 860, 890, 922, etc.
L’acta de consagració, feta pel bisbe de Girona Gotmar, fou solemne, amb l’assistència dels comte Borrell i Miró, i d’altres personalitats. El primer abat fou Aimeric. El bisbe cedí al monestir els delmes de Gallissà i Lloret Salvatge, amb els de la vall d’Amer i els de la vila de Rissec, situada a la vall d’Anglès.

26 d'abril de 1283. Redempció d’home propi atorgada per fra Anglès, sagristà del monestir d’Amer, a favor de Bernat de Bosc, de Sant Genís Sacosta. A canvi, rep 30 sous barcelonesos de tern

26 d'abril de 1283. Redempció d’home propi atorgada per fra Anglès, sagristà del monestir d’Amer, a favor de Bernat de Bosc, de Sant Genís Sacosta. A canvi, rep 30 sous barcelonesos de tern. Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

L'Amer medieval. Les formes més antigues que coneixem del nom Amer són dels anys 840 (fluvium Amera), 946 (fluvium qui dicitur Ameira) i 917 (in terra Amario), i semblen venir d'un nom personal llatí Amarius, derivat de Amarus. (Del diccionari català-valencià-balear, de l'Institut d'Estudis Catalans).
Des del segle XII es té notícia de l'existència d'un mercat, el mateix moment en què es reformà i s'amplià el mateix conjunt monàstic. Es consagrà, també, l'església parroquial de Sant Miquel, avui desapareguda. Fora del nucli, prengueren forma les parròquies de Sant Agustí de Lloret Salvatge i Sant Genís Sacosta, i també es té notícia de la capella de Sant Marçal. El castell d'Estela vigilava el terme des del cim de la carena que, al sud-oest de la vila, separa les valls del Ter i del Brugent, i a Sant Climent, la família Roca-salva, pertanyent a la petita noblesa, hi bastí la seva casa forta.

Nau de l'església del monestir de Santa Maria

Nau de l'església del monestir de Santa Maria. - (Ampliar)

Al segle XIII l'abat d'Amer obtingué privilegi de notaria (1228) i de justícia (1237), però les càrregues feudals que suportava la població motivaren un cert despoblament, que no cessà fins que, l'any 1335, l'abat renuncià als mals usos sobre la població remença del terme. La recuperació que va seguir a aquesta mesura, tanmateix, s'acabà sobtadament, colpejada primer pels fortíssims terratrèmols de 1427 i després pels greus conflictes remences, dels quals Amer en va ser escenari privilegiat.
Els terratrèmols del 1427 i el 1428 afectaren greument tota la vall i especialment la població: només una part de l’església de Santa Maria restà dreta i 70 o 80 cases s’ensorraren, a més del palau abacial i la parròquia de Sant Miquel. La reconstrucció va ser lenta, en bona part motivada pel context de crisi general que afectà tot el país en aquells moments finals de l'edat mitjana i les diverses pestes que se succeïren, entre les quals en destaca una d'esdevinguda l'any 1483, i el claustre del monestir, les restes del qual van ser trobades en unes excavacions el 1989, que ja no es tornà a edificar. Al seu lloc hom bastí la capella de la Mare de Déu dels Dolors al segle XVIII. A causa del despoblament de la comarca després de la catàstrofe i l’empobriment general, en 1445-1448 el monestir fou unit al de Sant Pere de Galligants. El 1592, el monestir de Santa Maria de Roses fou unit a perpetuïtat al d’Amer.

2 de gener de 1335. Reconeixement de comanda de Berenguer de Mosquer, de Sant Climent d’Amer, a favor d’Arnau Desterrats, carnisser de la vila d’Amer

2 de gener de 1335. Reconeixement de comanda de Berenguer de Mosquer, de Sant Climent d’Amer, a favor d’Arnau Desterrats, carnisser de la vila d’Amer. - (Ampliar)

Els remences. Les guerres remences, que afectaren amb força la zona, afegiren un nou factor de crisi. Amer va jugar un paper important en la resolució del conflicte; primer va ser escenari de diverses reunions dels pagesos revoltats, i després, al monestir, a dues bandes amb els representants del rei Ferran II, qui coneixia la vila i hi havia pernoctat el 1467, quan encara era príncep. El procés culminà amb el compromís d'arbitratge del monarca en el conflicte en una reunió mantinguda a la vila el 8 de novembre de 1485, que obrí la porta a la resolució definitiva de la revolta l'any següent, la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).

Església del monestir de Santa Maria

Església del monestir de Santa Maria. - (Ampliar)

Aquests anys varen ser decisius per a la reestructuració de l'administració local d'Amer. L'any 1461 el príncep Carles de Viana havia atorgat a la vila el privilegi de nomenar dos cònsols i sis consellers, i altres tants per a la vall i el terme. El 1481 el rei Joan II hi afegí els drets de taverna, fleca, tall de carns, pa, pastat, peix, cansalada i civada. Finalment, el 1493, el rei Ferran II concedí a Amer el privilegi de nomenar batlle amb bastóó reial, assistit per un jutge, un escrivà i un agutzil. El primer batlle va ser Antoni Concs, però aquest fet inicià un conflicte amb la ciutat de Girona, que pretenia conservar la jurisdicció sobre Amer obtinguda unes dècades abans, en plena crisi, que no es va resoldre fins al 1512.

2 d'abril de 1496. Confirmació del rei Ferran II, a favor de la ciutat de Girona, d’un capítol aprovat a les Corts celebrades a Tortosa en el qual revocava l’erecció de la vegueria d’Amer i ordenava que fos restituïda a la vegueria de Girona, amb la condició que es tornessin els diners que la vall i la vila d’Amer havien pagat per l’esmentat privilegi

2 d'abril de 1496. Confirmació del rei Ferran II, a favor de la ciutat de Girona, d’un capítol aprovat a les Corts celebrades a Tortosa en el qual revocava l’erecció de la vegueria d’Amer i ordenava que fos restituïda a la vegueria de Girona, amb la condició que es tornessin els diners que la vall i la vila d’Amer havien pagat per l’esmentat privilegi. Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Del segle XVI al XVIII. . El segle XVI va veure com el procés de recuperació i reconstrucció es consolidava, i tornà una normalitat que no es va estroncar fins a la Guerra dels Segadors. L'any 1640, Amer va ser l'escenari d'una de les primeres batalles de la contesa entre els revoltats i els "tercios", als quals es negà, amb èxit, l'entrada i allotjament al poble pocs dies després d'esclatar la revolta a Santa Coloma de Farners i Riudarenes.
El 1640 els terços castellans de Juan de Arce foren atacats per la gent d’Amer i de la comarca i s’hagueren de refugiar dins el monestir, poc abans d’esclatar la Guerra dels Segadors. A la fi d’aquesta, les tropes de Felip IV entraren a la població i es trobaren amb una aferrissada resistència dels miquelets i dels francesos, fet que comportà grans danys, entre els quals la voladura de la parròquia i l’enderrocament del campanar del monestir, de l’abadia i d’una bona part de les residències monàstiques.

El monestir de Santa Maria

El monestir de Santa Maria. - (Ampliar)

Una de les principals conseqüències d'aquest conflicte, que s'allargaria fins al 1659 i en el qual Amer oferí una important resistència a les tropes castellanes, va ser la destrucció de l'església parroquial de Sant Miquel, que ja no va ser reconstruïda. Les funcions parroquials passaren llavors a l'església del monestir i el solar de l'antic temple es va convertir, fins avui, en una plaça.
La guerra contra França de 1690-1697 també afectà molt seriosament la vila, que va ser saquejada i incendiada, de tal manera que va caldre un nou procés de reconstrucció en els anys immediatament posteriors. El 1696, durant la Guerra dels Nou Anys, la vila fou encara saquejada pels francesos, que s’emportaren les campanes.
El segle XVIII, de fet, és conegut a Amer per diverses obres de relleu. Va ser en aquest moment quan la plaça de la Vila adquirí la seva fesomia definitiva i quan s'ampliaren les estances del monestir i es reformà l'església, l'ermita de Santa Brígida, amb l'edificació al cim dels cingles de la Barroca amb diversos altars i retaules d'estil barroc, rococó i neoclàMssic. Però on la prosperitat del segle XVIII queda més clarament reflectida és en el nombre d'habitants del terme, que passà de 515 l'any 1718 a 1498 l'any 1787. Aquesta població, a grans trets, es va mantenir durant les dècades següents, atès que la Guerra del Francès tampoc va afectar especialment la vila.
Durant diverses etapes, tres abats del monestir d’Amer van ser presidents de la Generalitat: Francesc de Giginta (trienni 1566-1568), Miquel d’Alentorn i de Salbà (1635-1637, immediatament abans de Pau Claris) i Andreu Pont d’Osseja (1647-1649).

Panorama d'Amer des d'el cingle de Santa Brígida. 1911-1944

Panorama d'Amer des d'el cingle de Santa Brígida. 1911-1944. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El segle XIX. L'any 1836, amb la desamortització de Mendizábal, es produí l'exclaustració del monestir i l'abolició definitiva dels poders feudals que mantenia sobre el terme, un fet que va canviar radicalment la vida d'Amer, que es va haver d'adaptar als nous temps. L'últim abat d'Amer va ser Joan Antoni de Llanza i de Valls. La momentània recessió que es produí a les dècades centrals del segle XIX, a més, vingué acompanyada de l'ocupació carlina de la població durant la Guerra dels Matiners (1848-1849), en què Amer va ser durant un temps centre d'operacions de les tropes carlines, comandades pel general Cabrera, fins que foren derrotades a la batalla del Pasteral, a l'actual terme de La Cellera de Ter, esdevinguda el 26 de gener de 1849.

Batalla del Pasteral, el 26 i 27 de gener de 1849

Batalla del Pasteral, el 26 i 27 de gener de 1849. Viquipèdia. - (Ampliar)

Malgrat tot, l'empenta econòmica i demogràfica que havia començat al segle XVIII va permetre contrarestar perfectament aquests successos a Amer, que, amb Sant Julià del Llor inclòs, l'any 1860 ja tenia 3.005 habitants. La prosperitat de l'agricultura va convertir el mercat d'Amer en un dels més importants de la rodalia, i va anar acompanyada ben aviat per una incipient industrialització. El procés es va accelerar a partir de 1894 amb l'arribada de la línia del ferrocarril Olot-Girona, de la qual l'estació d'Amer en va ser una de les més actives i importants, atès que comptava també amb un taller de reparació de vagons i màquines.

Celebració de la festa d'Homenatge a la Vellesa a Amer. Ancians i assistents asseguts en bancs enmig de la plaça del poble escoltant els parlaments de les autoritats. 1935

Celebració de la festa d'Homenatge a la Vellesa a Amer. Ancians i assistents asseguts en bancs enmig de la plaça del poble escoltant els parlaments de les autoritats. 1935. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El segle XX. Una de les activitats afavorides per l'arribada del tren d'Olot va ser la creació d'un balneari a la Font Picant, el qual va ser declarat d'utilitat pública l'any 1903, gràcies a les propietats de la seva aigua carbònica. L'hotel "Amer Palatín", bastit l'any 1930, en va ser l'edifici més notable, però tot el conjunt va desaparèixer després de la Guerra Civil, amb la decadència generalitzada de l'ús dels balnearis. Es va mantenir i potenciar, tanmateix, la planta embotelladora d'aigua, que va canviar el nom pel de "Fonter", i que encara avui és activa.
Amer també participà en els importants canvis polítics esdevinguts als anys 30: les eleccions de 1931, que comportaren la proclamació de la Segona República, foren guanyades a Amer per Esquerra Republicana de Catalunya per àmplia majoria (80,5%), i la mateixa força política, tot i que de manera més mitigada, va ser predominant al llarg dels anys successius.
L'esclat de la Guerra Civil comportà la destruccié de bona part del mobiliari litúrgic i de l'arxiu de l'església, i la mort d'alguns amerencs al front, tot i que la població es deslliurà de ser bombardejada. La postguerra i la repressió, com a tot arreu, també s'hi feren sentir: l'any 1940 31 persones, el 0,9% de la població, varen ser empresonades per motius polítics.

La plaça de la Vila

La plaça de la Vila. - (Ampliar)

Sota la llarga alcaldia de Narcís Junquera i Rigau (1939-1973) començaren a produir-se les transformacions de la segona meitat del segle XX que, com a tot arreu, canviaren definitivament la fesomia del terme, la població del qual anà augmentant, encara que d'una manera moderada. La industrialització, si bé no excessiva, provocà l'arribada de fàbriques i empreses a la zona baixa de la vall, a banda i banda de la carretera, en un procés que s'accelerà.
Entre les indústries sorgides a Amer en aquests moments destaquen les tèxtils i les de productes farmacèutics. La consolidació de l'eix Girona-Olot per carretera i l'auge del transport privat van comportar, a més, la crisi i el tancament, l'any 1969, de la línia del ferrocarril que feia més de setanta anys que funcionava i que tant havia influït en l'Amer de les primeres dècades del segle.
Paral·lelament, les grans transformacions al món agrari comportaren l'abandó de les petites explotacions rurals tradicionals tant del pla com, sobretot, de la muntanya, i els amerencs passaren a treballar en massa al sector industrial o de serveis. Així, el poblament del terme s'anà concentrant al nucli urbà, i els diversos veïnats i agregats, llevat dels més propers a la carretera, van iniciar un acusadíssim procés de despoblament, culminat els darrers vint anys. L'excepció va ser la construcció de la Colònia de la Hidroelèctrica als anys 60, una urbanització ubicada al sud del terme, creada per allotjar personal que treballava a la presa de Susqueda.

La plaça de la Vila

La plaça de la Vila. - (Ampliar)

L'expansió del nucli urbà que han comportat tots aquests canvis s'ha concentrat, sobretot, a banda i banda de la carretera i també cap a l'altra riba del Brugent, a la zona coneguda com a Solivent, en una urbanització endegada l'any 1979 i avui en ple funcionament. Aquesta darrera etapa històrica ha vist també l'aparició a Amer de diversos serveis i equipaments, dels quals l'Institut d'Ensenyament Secundari en va ser dels pioners. Inaugurat l'any 1966 com a CLA (Col·legi Lliure Adoptat) dependent de l'Institut Montsacopa d'Olot, esdevingué definitivament institut l'any 1980. Els anys 80 veieren també la regularització del polígon industrial i l'inici d'arranjament del nucli urbà, especialment els entorns del monestir, treballs que foren enllestits al llarg de la dècada següent.
Des de les primeres eleccions democràtiques, l'any 1979, el govern municipal d'Amer anà a càrrec de la llista local de la coalició Convergència i Unió. Sota el govern de Josep Puigdemont, Sant Julià del Llor i Bonmatiacute;, que fins aleshores havien format part d'Amer, es constituïren en municipi independent. L'any 1999, les urnes donaren per primer cop la victòria a una llista independent, encapçalada per Joan Güell i Panosa. El va succeir a l'alcaldia Xavier Targa (ERC). El 2011 va accedir a l'alcaldia Alba Serra (CiU), la primera dona alcaldessa d'Amer. Per renúncia de Serra a l'alcaldia, hi accedeix el 2013 Albert Plana, fins a les eleccions municipals de maig de 2015, en què CiU tornà a guanyar l'alcaldia amb Maria Rosa Vila Juanhuix, revalidada al seu càrrec per les eleccions del 2019.
El 9 de novembre de 2016, el ple de l'Ajuntament va acordar per unanimitat nomenar fill predilecte de la Vila el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajó, nascut a Amer el 1962.

Evolució demogràfica d'Amer

Evolució demogràfica d'Amer. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497: 71 focs; 1515, 145 focs; 1553, 134 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)


Bibliografia
"El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió, cultura i poder de la reforma benedictina a vigília de les desamortitzacions (1592-1835)", Xavier Solà i Colomer. 2019. Fundació Noguera. ISBN: 978-84-9779-949-2.
"Acta de consagració: de l'església del monestir de Santa Maria d'Amer", Josep Puigdemont i Oliveras. 2002. Centre d'Estudis Selvatans.
"Diplomatari de Santa Maria de Amer". Esteve Pruenca Bayona. 1995. Fundació Noguera.
"La vall d'Hostoles i el riu Brugent". Xavier Solà i Cristina Bota. 2011. Quaderns de la Revista de Girona. ISBN: 978-84-96747-83-8.



  • www.amer.cat------Web oficial de l'Ajuntament d'Amer.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història d'Amer

    Escut d'Amer

    Escut d'Amer. L’escut municipal d’Amer utilitzat actualment prové d’un segell emprat per la corporació municipal al segle XIX i principis del XX. Es tracta d’un segell ovalat sobremuntat d’una lletra A, inicial del nom del poble. A la part superior del segell trobem la resta del topònim ("MER") i els quatre pals de gules sobre fons d’or del casal de Barcelona.

    Mapa d'Amer

    Situació del municipi d'Amer dins la comarca de la Selva


    Nau de Santa Maria d'Amer

    Nau de Santa Maria d'Amer. - (Ampliar)

    Absis de Santa Maria d'Amer

    Porxades de la plaça de la Vila. - (Ampliar)

    Absis de Santa Maria d'Amer

    Porxades de la plaça de la Vila. - (Ampliar)

    8 de desembre de 1380. L’infant Joan, primogènit del rei Pere III, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona. Els mana que en el termini de deu dies presentin al rei o al mateix infant els instruments de revenda de la jurisdicció de la vila i vall d’Amer i de les parròquies de Sant Genís, Sant Julià de Llor i de Sant Miquel d’Amer

    8 de desembre de 1380. L’infant Joan, primogènit del rei Pere III, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona. Els mana que en el termini de deu dies presentin al rei o al mateix infant els instruments de revenda de la jurisdicció de la vila i vall d’Amer i de les parròquies de Sant Genís, Sant Julià de Llor i de Sant Miquel d’Amer. Lletres Reials. Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    El rei Joan II en una moneda de 1460

    El rei Joan II en una moneda de 1460. Viquipèdia. - (Ampliar)

    Creu de terme gòtica. Principis segle XV

    Creu de terme gòtica. Principis segle XV. Original al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

    El rei Ferran II d'Aragó

    El rei Ferran II d'Aragó. Kunsthistorisches Museum, Viena. Viquipèdia. - (Ampliar)

    Detall del retaule de l'església del monestir de Santa Maria d'Amer. 1931

    Detall del retaule de l'església del monestir de Santa Maria d'Amer. 1931. Manuel Genovart i Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    Porta de Santa Maria d'Amer

    Porta de Santa Maria d'Amer. - (Ampliar)

    Monument al músic. Obra de Josep Bosch i Puy, Piculives

    Monument al músic. Obra de Josep Bosch i Puy, Piculives. - (Ampliar)

    Imatge de Santa Maria al monestir de la seva advocació

    Imatge de Santa Maria al monestir de la seva advocació. - (Ampliar)

    Locomotora del carrilet Olot-Girona sortint de l'estació d'Amer. 1965-1969

    Locomotora del carrilet Olot-Girona sortint de l'estació d'Amer. 1965-1969. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

    El general carlí Ramon Cabrera. 1850

    El general carlí Ramon Cabrera. 1850. Daguerrotip de W.E. Kilburn. Museu de l'Exèrcit, Madrid. Viquipèdia. - (Ampliar)

    Monestir de Santa Maria

    Monestir de Santa Maria. - (Ampliar)

    Finestral amb llinda de pedra treballada de Can Gasull. Ca. 1934

    Finestral amb llinda de pedra treballada de Can Gasull. Ca. 1934. Joan Vidal i Ventosa. Arxiu Fotogrèfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    Carrer porxat

    Carrer porxat. - (Ampliar)

    Vista d'Amer. 1943

    Vista d'Amer. 1943. Antoni Varés Martinell. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

    Ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge

    Ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge. - (Ampliar)

    Ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge

    Ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge. - (Ampliar)

    Taller de rabassaires. 1985

    Taller de rabassaires. 1985. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

    Mare de Déu dels Dolors d'Amer

    Mare de Déu dels Dolors d'Amer. Font: Manaies d'Amer. - (Ampliar)

    Maria Rabionet, de can Puriol, al portal de casa seva, on havien trobat pressumptament petroli. 29 d'agost de 1957

    Maria Rabionet, de can Puriol, al portal de casa seva, on havien trobat pressumptament petroli. 29 d'agost de 1957. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés