És una placeta minúscula situada al Barri Vell, de la que popularment es diu que és la més petita d'Europa, fins i tot del món, amb el seus 24 metres quadrats. S'hi accedeix des de les Voltes d'en Rosés. Indret curiós tant per les mides com pel seu enclavament entre quatre parets, sense cap carrer de sortida i gairebé sense entrada, que té lloc per un carreró cobert d'un metre i mig d'amplada, amb un gran ull de pedra al damunt.
Una de les mesures de la ciutat; el mallal d'oli. Bronze. Exposat al Museu d'Història de Girona - (Ampliar)
En el seu origen la plaça era un petit espai del que en altre temps va ser un carreró que passava entre dues rengles de cases, un cap el costat est que tocava al carrer de la Cort Reial, i l'altra per l'oest donava a l'Argenteria. Sortia de l'actual carrer de Besadó i devia acabar al mateix carrer arran dels Quatre Cantons. El carreró, en gran part, era cobert per unes voltes o arcades sobre les quals tenien el pis les cases veïnes.
A la banda nord de la placeta, a una segona volta, donen algunes portes. Per la banda sud, no es veu cap indici de pas públic, però consta documentalment que hi va existir. L'edifici que pel sud tanca el carreró havia estat la Vegueria o el Tribunal o Curia del Veguer que va donar el nom de Cort Reial al carrer que té a l'est. Pel que fa al tram de carrer que hi havia entre la placeta dels Raïms i el carrer de Besadó, en un document de l'Arxiu Municipal es declara l'existència primitiva de pas públic en aquell indret (J. Marquès).
La plaça dels Raïs. 1986. Xavier Ruiz. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A Girona hi havia hagut el carrer de "La Merceria" prop de la Rambla de la Llibertat i l'Argenteria (1). També consta que les mesures antigament instal·lades al vestíbul d'entrada a l'Ajuntament, havien estat abans prop del carrer de l'Argenteria, en el lloc que segons Enric Claudi Girbal hi hagué després una farmàcia. Per tant, l'emplaçament de les mesures antigues era l'actual farmacia Saguer, situada a tocar el pont de Sant Agustí. El doctor Lluís Batlle i Prats indicava que les mesures oficials de la ciutat havien estat al carrer de Besadó. Aquesta situació, tant de les mesures com del carrer de La Mercería, queda documentada amb l'acord de l'Ajuntament datat el día 6 d'abril de 1829: El día 30 de gener de 1829 Ignasi de Marcillo, propietari de la casa que a l'oest donava al carrer de l'Argenteria, va demanar autorització a l'Ajuntament per a "ocupar el terreny que tenia sota la seva casa en l'Arc de les Mesures i a la sortida del carreró: de la Mercería on hi havia un rastell".
Les raons que al·legava en el document per a aquella ocupació eren "la deformitat que evidentment presentava el paratge més públic de la ciutat, les inmundícies del carreró de la Merceria i la irregularitat tant de l'Arc com del rastell. Per altra part, el públic no percebia cap utilitat del pas per l'esmentat carreró anomenat de la Merceria ni del racó del susdit arc".
La plaça dels Raïs durant l'esdeveniment Temps de Flors 2015 - (Ampliar)
L'ocupacíó pel propietari afavoria l'aspecte públic i la comoditat del carrer de l'Argenteria, perjudicats per les mesures que hi havia; si fossín traslladades a un altre lloc més proporcionat, al trasllat de les quals el propietari contribuiria, argumentava. Pel que feia al carreró dé la Merceria, no es perjudicaria a ningú perquè els propietaris de les cases que tenien porta al carreró, tenien l'entrada principal pels carrers adjacents, que eren l'Argenteria i la Cort-Reial i, sí volien sortir per les portes que donaven al corredor, tindrien lliure el pas que surt a la placeta de la Cort i tampoc no se les privaría de la llum que rebien del carreró.
El pas per la Merceria ja no servia per al públic; les seves entrades sempre estaven tancades de nit i, sovint, també de dia i per a evitar els inconvenients de la indecència d'aquell pas (2), hauria de tancar-se. Fínalment, el propietari creia que el terreny que pretenia ocupar, ja era de la seva propietat perquè procedia d'una distància que en edificar les cases es deíxava entre una i altra, distància anomenada "destre", del que n'havien resultat diversos carrerons que en diferentes èpoques s'havia permès o manat tancar.
La casa d'Ignasi de Marcillo, que tenia un arc sobre les mesures i el carreró de la Mercería, afrontava a l'est a pla terreny amb les mesures de grans de la Ciutat i al primer pis per l'oest al carrer de l'Argenteria.
Amb data de 6 d'abril de 1829 l'Ajuntament va donar llicència per a tancar el corredor sempre que el propietari pagués les despeses del trasllat de les mesures i 151 lliures, 17 sous i 6 diners que valía el terreny situat sota el primer pis de la seva casa.
Així, la plaça dels Raïms, per la banda dud comunicava amb la Rambla de la Llibertat per un carreró acabat amb una volta i tenia el nom de carreró de la Merceria. Per la banda nord encara es conserven les voltes que constituïen la continuació del carrer i es veuen portes que hi permetien la sortida de les cases veïnes.
La plaça dels Raïms encara no tenia aquest nom, sino que era només una part del carrer de la Merceria; però un cop tancat el carrer per la banda sud i nord, i no havent-hi quedat més que la sortida per la part de l'est, va esdevenir una plaça i va ser destinada al petit mercat dels raïms.
A primers de 1930 Josep Magaldi adreçava una instància a l'Ajuntament demanant el tancament provisional "del trajecte del carreró dels Raïms". A aquesta petició s'hi oposà la propietària de la casa número 18 del carrer de l'Argenteria, que veia com es volia tancar i privatitzar un tram de carrer que donava als darreres de casa seva. Finalment, l'Ajuntament decidia el juny del mateix any el tancament provisional de l'anomenat carreró dels Raïms, i fins al 1931 prossegueix l'oposició de la propietària de l'Argenteria. A partir d'aquesta data ja no es localitza més documentació, pel que és lògic considerar que un cop passat l'enrenou es va procedir a la privatització del carreró, en aquells moments esmentat "dels Raïms".
Malgrat la seva petitesa, la plaça dels Raïms té edificis que arriben als sis pisos d'alçària i que encara li donen un aspecte més fosc i petit del que en realitat és. En el padró d'habitants de l'any 1937 se li assignaven divuit habitants. Per deferència vers la nomenclatura popular, fins i tot en la inscripció castellana va conservar-se la forma "Plaza dels raïms".
Notes
(1) -
El 1515 ja tenia el nom de carrer de la Merceria, bé que aviat adoptà un nom propi. El 1526 la documentacié municipal ja esmenta veïns de la plaça dels Raïms, el que significa que la plaça ja era perfectament formada urbanísticament i que es diferenciava del carrer de la Merceria, que devia restar en el
nomenclàtor per designar el tram que anava cap als Quatre Cantons, o bé cap a la Rambla de la Llibertat (R. Alberch). -
Tornar al text
(2) -
La "inmundícia" o la "indecència" que afectava aquell espai, consta documentalment haver-hi exístit letrines o basses de cases veïnes, que en aquella època calía buidar periòdicament donant o venent el contingut als hortelans per a femar les seves terres (J. Marquès). -
Tornar al text
Bibliografia
- "La plaça dels Raïms". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 7/10/1979.
- "La plaça dels Raïms". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 22/01/1986.
(Ampliar) - Castells de vigília de Fires de Sant Narcís. Els Marrecs de Salt carregant un pilar de 5 a la plaça dels Raïms. 2017. Martí Artalejo. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La plaça dels Raïms. 1985. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La plaça dels Raïms. La volta que apareix enreixada donava al carreró de la Merceria que comunicava amb l'Argenteria. Aquest carrer va ser privatitzat. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La plaça dels Raïms. 1986. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La plaça dels Raïms. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La plaça dels Raïms. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.
-