La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El diumenge 19 de desembre de 2021, i sota el títol "El cant de la Sibil·la - Mil nadals a Girona", la Capella Polifònica de Girona va oferir un recorregut històric des d'"El cant de la Sibil·la", una tradició que remunta al segle XI (1), fins a nadales tradicionals catalanes harmonitzades per Martí Ferrer, l'actual director de la formació musical, passant per villancets del barroc escrits per a la Catedral de Girona o cançons escrites per Josep Viader, Francesc Civil o Joaquim Pla Dalmau, entre d'altres. El concert també va comptar amb el cor GiroNins, la secció infantil de la Capella Polifònica.

La Sibil·la d'Eritrea

(Ampliar) - La Sibil·la d'Eritrea. Detall del fresc de la vola de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel. Viquipèdia.

La recuperació del Cant de la Sibil·la es va fer segons es cantava a la catedral de Girona i que està recollit a l’"Ordinarium Gerundense" publicat el 1550. S’interpretava la nit de Nadal a tota la Mediterrània fins que el Concili de Trento ho va prohibir el 1563. La tradició va perdurar en alguns temples, i el 2010 la Unesco la va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
El rol solista del "Cant de la Sibil·la" va anar a càrrec d’Ariadna Mari, una nena d’onze anys que canta a "GiroNins". El concert va tenir la col·laboració de l’organista de la catedral de Tarragona, Jordi Vergés i Riart, que, a més d’acompanyar diverses obres barroques i fer les improvisacions que requerix el "Cant de la Sibil·la", interpretà dues nadales tradicionals catalanes.

La Sibil·la de Delfos

(Ampliar) - La Sibil·la de Delfos. Detall del fresc de la vola de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel. Viquipèdia.

El Cant de la Sibil·la de Girona

Segons explica J. Gibert ("Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", Barcelona, 1946"), durant la vigília de Nadal a la Catedral es cantava el "Cant de la Sibi·a", un cant tètric, les darreres dades del qual són del segle XVI, que es practicava a la majoria de les Seus catalanes. Durant molts anys perdut a la Catalunya continental, es va anar conservant a Mallorca amb la cerimònia que tradicionalment l'acompanyava.
Per aquesta supervivència es pot saber com es feia a la Catedral de Girona. Al matí es cantaven matines al cor, i s'organitzava seguidament una processó formada per clergues i escolà de veu prima. Aquest, que vestia roba talar de fina seda blanca i anava cofat amb una gorra adient, portava una espasa de fusta, enlairada.

Sibil·les i profetes. Pietro Perugino

(Ampliar) - Sibil·les i profetes. Pietro Perugino. Viquipèdia.

La processóes dirigia al pessebre muntat a l'altar major i allà es cantava un "Te Deum" i algunes cançons nadalenques, mentre l'orgue desgranava tonades populars. Després, l'escolanet encarregat del "Cant de la Sibi·a" acompanyat de dos cirials, es dirigia cap a la trona, sempre al so d'una tonada alegre i popular de l'orgue.
Amb l'espasa en tot moment enlairada verticalment, la Sibi·a pujava a la trona. Unes quantes notes greus donaven el to al cantor, el qual pronunciava els dos versets de la introducció enmig d'un profund silenci. Entre esparsa i esparsa l'orgue deixava oir la seva veu donant el to al cantaire, fins que acabat el cant es repetia la introducció i s'acabava la cerimònia. Abans de baixar de la trona, la Sibi·a beneïa fent una creu amb l'espasa per damunt les testes dels assistents i després tallava d'un cop uns fils d'on penjaven moltes neules amb gran contentament de la mainada que es llançaven a recollir-les.
Les cobles gironines, tal com es cantaven encara en la primera meitat del segle XVI, eren les següents (2):

Al iorn del iudici
parrà qui aurà fet servici.

Un Rey vindrà perpetual,
vestit de nostra carn mortal,
del cel vindrà tot certament
per fer de tot lo iutjament.

Ans quel iudici no serà,
un gran senyal se mostrarà,
lo sol perdrà la resplandor,
la terra tremirà de por.

Après se badarà molt fort,
amostrantse de greu conort,
mostrarse an ab crits y trons
les infernals confusions.

Del cel gran foc deuellarà,
com a soffre molt podirà,
la terra cremarà ab furor,
la gent aurà molt gran terror.

Après serà un fort senyar
dun terra tremol general,
les pedres per mig se rompràn
y les muntanyes se fendràn.

Lauors ningú tindrà talent
de or, riqueses, ni argent,
esperant tots quina serà
la sentencia ques darà.

De morir seràn tots son talents
sclafirlos an totes les dents,
noy aurà home que no plor,
tot lo món serà tristor.

Los puyts y plans serà iguals,
allí seràn los bons y mals,
reys, duchs, comptres y barons
que de lurs fets retràn rahóns.

Après vindrà terriblement
lo fill de Déu omnipotent,
qui morts y vius iudicarà
qui bé aurà fet allís parrà.

Los infants qui nats non seràn
dintre ses mares cridaràn,
y diràn tot plorosament:
ajudans Déu omnipotent.

Mare de Déu pregau per nos,
pus sou mare dels pecadós,
que bona sentencia hajàm
y paradís possehiàm.

Vosaltres tots qui escoltau,
deuotament a Déu pregau,
de cor ab gran deuoció
queus porta salvació.

Al iorn del iudici
parrà qui aurà fet servici.


Notes

(1) - Aquesta profecia sobre la fi del món inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català, per la qual cosa es tracta d'una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a Barcelona, Girona, la Seu d'Urgell, Vic, València, Montpeller o Tarragona on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal.
Tornar al text

(2) - Aquestes cobles, amb la seva tonada, varen ser publicades al final del molt antic tractat "Artis bene moriendi", entre diferents cants i resos de cor de la Seu de Girona, i precedint la prosa de difunts, sota l'enunciat "Judicii signum in nona lectione matutinarum | natalis domini sequenti | modo in sede Gerundensi a puero cantatur". El peu d'impremta del llibre, a la darrera plana, diu: Lugduni, Excudebat Cornelius de Septemgrangiis: impensis Joannis Gordiolae bibliopholae Barchinon. Anno Dni. M.D.L.". La Sibi·a gironina té molt notables diferències, en lletra i tonada, amb les publicades per Pelai Briz (Cançons de la terra, vol. IV, pl. 259), Marian Aguiló (Cançoneret d'obres vulgars) i d'altres.
Tornar al text


  • Costumari de la vigília de Nadal a Girona
    Article sobre les tradicions gironines de la festivitat, entre altres, el Cant de la Sibil·la.

  • Ariadna Mari Manotas, d'onze anys, de la formació musical GiroNins

    (Ampliar) - Ariadna Mari Manotas, d'onze anys, de la formació musical GiroNins, interpretant el Cant de la Sibil·la, vestint la capa de la Mare de Déu Dormida del segle XVIII. Fotografia de Pau Pumarola Sirvent, gentilesa de l'autor.

    El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona

    (Ampliar) - El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona. Fotografia de Núria Tura Ros, gentilesa de l'autora.

    Ordinarium Gerundense. Lió, 1550

    Ordinarium Gerundense. Lió, 1550.

    La Sibil·la Herófila

    (Ampliar) - La Sibil·la Herófila. Detall de la Chronique Cockerell, 1440. Viquipèdia

    La Sibil·la d'Eritrea

    (Ampliar) - La Sibil·la d'Eritrea. Detall de la Chronique Cockerell, 1440. Viquipèdia

    La Sibil·la de Persia

    (Ampliar) - La Sibil·la de Persia. Baccio Baldini, 1470-1475. Bibliothèque nationale de France.



    Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés