|
|
El dimecres 23 de desembre 2015 es va penjar a l'Argenteria el Tarlà de Nadal, acompanyat de la música de la Bufant Fort Street Band.
Aquest any 2015 ha vist per primera vegada la penjada de quatre Tarlans: un per les Festes de Primavera, vestit de joglar, un altre per Sant Joan, vestit de pagès, un tercer per les Fires de Sant Narcís, vestit de gala, i un altre per Nadal, vestit de patge.
La recuperació de tarlans amb vestuari diferenciat, i representatius de diversos esdeveniments ciutadans, ha estat possible gràcies a imatges antigues d'altres tarlans. La realització dels diferents vestuaris va ser realitzat en un taller ocupacional de confecció.
(Ampliar) - Diada de Sant Jordi de 1975. Festes de la Rambla i Argenteria. Làmina dibuixada per Joaquim Pla i Dalmau (fragment).
L'entorn històric del Tarlà: les pestes.
L'any 1953, el publicista gironí Tomàs Roig i Llop va compondre un ballet inspirat en la llegenda del Tarlà de l'Argenteria, amb una acció que té lloc a finals del segle XIV i en uns moments en els que la ciutat pateix una epidèmia de pesta (1).
L'epidèmia va delmar una gran part de la població de Catalunya i del Rosselló. Girona va recórrer a sant Narcís fent un vot solemne a perpetuitat, celebrt cada any el 29 d'octubre diada del sant, amb una solemne processó que seguiria el mateix itinerari que la de Corpus. El comerç estaria tancat i no es consideraria dia de Fires. Aquest vot va ser confirmat el 1o de desembre de 1592. A l'any següent, vistes les pèrdues que provocava al comerç la supressió de la fira, es va demanar al bisbe el trasllat de la procesó al 18 de març, que seria declarat festiu.
(Ampliar) - Enterrament al cementiri de Girona. Gravat antic d'autor desconegut.
Els habitants de les cases que es creia contaminades eren desdonats i clavaven les portes. La gent abandonava les feines i es refugiava a casa seva o procurava sortir de la ciutat, tot i que les sortides eren vigilades i les portes tancades. Per als subministraments de la ciutat es fixaven uns indocadors, anomenats "pals", que assenyalaven els indrets fins on es podien acostar els proveïdors dels pobles de la rodalia. En alguns indrets de Sant Daniel, Sarrià de Ter, Salt i Palau Sacosta, unes pedres substituïen els "pals", pedres que portaven la inscripció "Per la mitja levga" a la part anterior, i "Eril mija llevga" per la posterior, a més de l'escut de la ciutat. La "mitja lleuga" equivalia a poc menys de tres quilòmetres.
El vi era subministrat mitjançant una llarga canonada de plom, i als carrers i places cremaven constantment fogueres de romaní llorer, pi, ginebró i altres plantes aromàtiques.
Quan un barri o un carrer estava amenaçat per l'epidèmia, era aïllat de la resta de la ciutat, i tencaven les entrades amb enramades espesses que no permetien el pas de cap persona ni animal, sobretot gossos i gats. Aquesta prova durava quaranta dies, durant els quals és de suposar l'estat d'ànim dels seus habitants, especialment quant sentien les campanes anunciar el Viàtic o el toc de difunts d'altres barris.
(Ampliar) - Enterrament de víctimes de la pesta, a Tournai. Miniatura de les "Cròniques i Annals" de Gilles le Muisit, 1349. Biblioteca Reial de Bussel·les. Viquipèdia.
En aquest entorn històric apareix la llegenda del Tarlà, un personatge que va disteure els veïns amb les seves cabrioles i salts, sobretot els més menuts, durant la quarentena.
Durant aquest període els veïns seguien demanant a sant Agustí que els salvés de la pesta, i en prova d'agraïment per haver-se salvat de l'epidèmia, col·locaren una imatge del sant en una fornícula d'una casa del carrer Argenteria, amb la data de 1882. Els goigs del sant recordaven aquest favor: "De peste se vió herida / esta ciudad de Gerona, / su Platerí pregona / hallarse favorecida / de Agustín, y redimida / de este mal que causa horror".
L'última epidèmia de còlera registrada oficialment va ser declarada l'estiu de 1854. Havia començat al carrer de la Rutlla, entre les persones que havien estat en contacte amb uns viatgers de Barcelona. D'aquest carrer va passar al barri del Mercadal, on els primers atacats varen ser uns veïns del carrer de la Galera, actualment Anselm Clavé, i després es va escampar per tota la ciutat.
Unes sis-centes persones varen ser atacades per la malaltia, d'una població total d'uns 14.000 habitants. Dues-centes varen morir, entre elles, gairebé totes les bugaderes dels Hospitals i cases dels empestats.
(Ampliar) - Passejant el Xato. Gravat antic.
La festa: uns tarlans de carn i ossos.
El repartiment de canyes verdes al veïns durant els dies de les festes dels barris era un costum arrelat a Girona, i no específic del carrer de l'Argenteria.
Uns dies abans de la celebració de les festes, un pregó anunciava la convocatòria d'un concurs per escollir el Tarlà, algú que es prestés a animar i divertir els veïs durant la "feixina" un berenar que celebrarien aplegats. Els pretendents havien de demostrar les seves capacitats burlesques i la seva habitat amb una espasa de fusta damunt d'un cadafal situat davant Cal Vidriaire, al final del carrer Argenteria a tocar els Quatre Cantons. El que millor ho feia, era nomenat Tarl` i com a síbol del seu "càrrec" li donaven un bastó de comandament i passejava assegut en un silló col·locant sobre un carro adornat amb canyes i banderes, precedit d'un tambor i la cridoria de la mainada: "Visca el Xato! Ram-rataplam plam-plam!".
(Ampliar) - Diada de Sant Jordi de 1975. Festes de la Rambla i Argenteria. Làmina dibuixada per Joaquim Pla i Dalmau (fragment).
(Ampliar) - Diada de Sant Jordi de 1975. Festes de la Rambla i Argenteria. Làmina dibuixada per Joaquim Pla i Dalmau (fragment).
El darrer dia de la festa li empastifaven la cara de negre per fer-lo encara mélleig, el vestien per regular de rei moro, l'armaven amb un gran sabre de fusta, i l'asseien al seu tron amb rodes. Així, precedit d'una banda de trompetes i timbals, i seguit del veïnat en pes, anaven tots a la tarda a l'indret escollit per celebrar-hi la "feixina", mentre el Tarlà els animava i divertia.
Aquesta cerimònia d'"entronització" va seguir celebrant-se quan el Tarlà ja era un ninot farcit de sarradina que es penjava en una barra. Al cant inicial s'hi va afegir "I mori en Veixina", que una vegada va trencar la barra del Tarlà.
(Ampliar) - El Tarlà de l'Argenteria. Fotografia de V. Fargnoli anterior a 1908. CRDI - Ajuntament de Girona
Els últims tarlans de carn i os foren en "Capeta", en "Costa camalic" i en "Xerron" un traginer molt lleig que anava tot el dia "a la deriva". No obstant, tenia la medalla de Beneficència pel seu heroic comportament durant una de les inundacions de la ciutat. Aquest costum d'escollir una persona per representar el Tarlà es va deixar de dur a terme cap el 1870.
(Ampliar) - Medalla concedida al Tarlà a les festes de la Mercè de Barcelona l'any 1902.
Diversos tarlans.
Els tarlans (o "xatos") penjats a l'Argenteria han anat vestits al llarg dels temps de diverses formes: de pagès, d'arlequí de patge del segle XVI en vermell... Alguns anys havia portat una feréstega barba
El Tarlà de Girona va anar a diversos concursos de cultura popular on sempre va ser premiat. El 3 de setembre de 1876, a la tornada d'un, va ser rebut amb una banda de tambors i cornetes, assegut en una carreta acompanyat de dos patges.
El 1902 va participar a les festes de la Mercè de Barcelona, on va ser exhibit al carrer Carders i li varen concedir una medalla de llautó xapat amb or, amb un pes de 55 grams. A l'anvers hi duu gravat l'escut de Barcelona i la inscripció "Lo carrer de Carders al Baró de Tarlà" i al revers "Festes de la Mercè de l'any 1902. Barcelona". Va obtenir altres condecoracions que es varen perdre amb els anys.
El 1947 Concepció Mateu vídua de Valls, va fer un vestit rèplica del d'arlequí, més antic. Després d'un parèntesi d'uns deu anys, el 1960 l'Argenteria va restaurar la seva festa i va tornar a aparèixer el Tarlà, aquesta vegada dissenyat per Joaquim Pla i Dalmau, amb vestit realitzat per Remei Teixidor i Joaquima Quiñol.
(Fonts: "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert, 1946, i "Juglares y volatineros. El Tarlà de l'Argenteria", article de Jaume Pumarola publicat a la Revista de Girona, 1965).
(Ampliar) - Inici del ball del Tarlà de Nadal.
(Ampliar) - La Bufant Fort Street Band durant la penjada del Tarlà de Nadal.
Notes
(1) - En diversos moments de la història de Girona s'enregistren vots formulats pels Jurats de la ciutat demanant ajuda als sants per les malures que patia la ciutat. Durant els segles XVI, XVII i XVIII es celebrava una solemne processó en honor de sant Sebastià amb motiu d'un vot formulat per la seva interseció a favor de la ciutat. L'any 1652 es varen observar a la ciutat diversos casos de pesta, i es va acordar construir un retaule a l'altar del sant a la nova església del Carme, obra que va ser encarregada a l'escultor barceloní Joan Tramulles. Tornar al text
[Més imatges]
----------- - -
|
El Tarlà. Segle XIX. Museu d'Història de la Ciutat.
Tarlà vestit de pagès. Gravat d'autor desconegut, anterior a 1965.
(Ampliar) - Pedra "Per la mitja levga", situada a Sant Daniel, davant el monestir.
(Ampliar) - Pedra "Per la mitja levga", situada actualment a la placeta de l'Institut Vell, cal capdamunt de la Força.
(Ampliar) - El Tarlà de Nadal inicia les seves ballades.
(Ampliar) - El Tarlà de Nadal inicia les seves ballades amb la música de la Bufant Fort Street Band.
(Ampliar) - El Tarlà de Nadal inicia les seves ballades amb la música de la Bufant Fort Street Band.
(Ampliar) - La Bufant Fort Street Band a la penjada del Tarlà de Nadal.
(Ampliar) - El Tarlà, al cartell de les Festes de Primavera del 2010.
(Ampliar) - El Tarlà, al cartell de la Pista de Gel 2015 de Fira de Girona.
|