El dissabte 18 d'abril 2026, dins les activitats programades amb motiu de la Festa de Primavera 2026, va tenir lloc la cinquena edició de la Gerionada, una plantada de gegants on es reuneixen els convidats del gegant Gerió, l’ésser mitològic de tres caps i sis braços. Els convidats varen ser, pel Bover: el Bou de Vic; per l’Arquitecte: els gegants de Cassà de la Selva, i pel Guerrer: els gegants de Torroella de Montgrí.
(Ampliar) - Els quatre gegants de Girona: Carlemany i Anna Gironella, Fèlix i Àngels.
Varen participar a la festa, organitzada per Fal·lera Gironina, els gegants de la ciutat, Carlemany i Anna Gironella, Fèlix i Àngels, els gegants antics, el gegant Gerió, els capgrossos de Girona, les bastoneres i la música de la colla gegantera, que amb el convidats i les respectives músiques varen iniciar una cercavila que es va iniciar a la plaça del Vi, seguint pel carrer dels Ciutadans, la Cort Reial, l’Argenteria, Pont de Sant Agustí, plaça de la Independència, carrer de Santa Clara, Pont de Pedra, Pujada del Pont de Pedra, per finalitzar a la plaça del Vi on es va fer un ball de lluïment i es va explicar la llegenda d'en Gerió.
El final de la llegenda, el déu Osiris castiga Gerió per haver destruït la ciutat que ell mateix havia bastit, convertint-lo en un gegant que diverteixi a grans i petits per sempre més.
(Ampliar) - El déu Ossiris castigant el gegant Gerió.
El Bou de Vic.
La figura del bou, símbol de Sant Lluc Evangelista, ja existia a les festes del Corpus de Vic del segle XVII. Era de fusta, i la seva funció era obrir pas en les processons, davant dels gegants, i empaitava les criatures. Amb l'aparició del Cap de Llúpia, o Merma, el 1832, van compartir aquestes funcions, fins que cap el 1852 el Bou va desaparèixer.
El nou Bou va ser presentat el 2007 a la plaça Major, durant el Mercat Medieval de Vic, apadrinat pel bou de Reus. Obra del reusenc Manel Llauradó i Fortuny, està fet de fibra de vidre, mesura 2,48 m de llargada, 2,18 m (0,90 de potes) d'alçada i 0,82 m d'amplada, i pesa 55 kg. Porta una peça de roba de color carmesí que cobreix el llom amb l'escut de Vic i la corona comtal. Els portadors van vestits, generalment, amb camisa blanca, armilla de pana de color marró clar, pantalons fins a mitja cama de color marró clar, mitgetes blanques i espardenyes de set betes negres. Josep Santmartí va compondre un ball propi.
Els gegants de Cassà de la Selva.
Els gegants Isaura i Aldric, representen una parella de faraons egipcis. Construïts el 1959 per l'artista olotí Lluís Carbonell, s'estrenaren durant la Festa Major del poble, el 23 de maig de 1959, coincidint, també amb la inauguració de la nova xarxa d'aigua corrent a la vila. El 1997 se'n feren unes rèpliques, més lleugeres, al taller de Manel Casserras. Representen una parella de faraons egipcis, vestits com a tals, amb túniques de Damasc i capes de tela de llana. El gegant, batejat com a Aldric, pesa 45 kg, i la gegantessa, Isaura, 40 kg; cal destacar que els gegants originals pesaven 80 i 75 kilos, respectivament.
La construcció dels gegants es tirà endavant gràcies a aportacions econòmiques populars. Fins i tot, s'explica que el batlle de Cassà, Josep Mª Vidal, va enviar una carta al president de la República d´Egipte, Gamla Abdel Nasser, demanant-li un donatiu simbòlic per als gegants. La creació de la nova imatgeria va comptar, entre d'altres, amb el suport de l'historiador garrotxí Miquel Juanola.
El 1996 es va estrenar el gegantó Baldufó, construït de forma casolana pels geganters de Cassà. Va haver de ser restaurat en múltiples ocasions, fins que el 2014 els constructors Àngel Rigall i Tavi Algueró van fer-ne una rèplica en fibra de vidre, material més lleuger. L'any 2008 es va estrenar la gegantona Issis, que representa la filla de l'Aldric i l'Isaura, feta per Francesc Rossell.
Els gegants de Torroella de Montgrí.
Els Gegants de Torroella de Montgrí són una parella de gegants centenaris de fusta massissa, dels que el 1950 se'n va fer una rèplica més lleugera, de cartró pedra, i el 2014 se'n va fer una segona rèplica, que són els que surten a partir d'aleshores.
Torroella de Montgrí ja tenia un gegant l'any 1608, i el 1628 hi ha constància de l'existència de la geganta i que la parella de gegants eren acompanyats per la música d'un tabal i un pifre. El 1649 la parella va ser restaurada pel pintor de la vila Sebastià Bartrana. El 1679 se'n van construir uns de nous, a Barcelona, que van ser restaurats el 1729.
El 1758 es van fer uns gegants nous, que són els que actualment es poden veure a Can Quintana. El 1880 podrien haver estat construïts de nou per un escultor local anomenat el Rellotger, però no hi ha certesa documentada. El 1902 van ser convidats al Concurs de Gegants, Nanos i Monstros Típichs, de les Festes de la Mercè de Barcelona, però no hi van anar pel mal estat en què es trobaven. El 1930 els restauraren l'ebenista torroellenc Viñas i el decorador Joan Pericot, rebaixant l'alçària de les figures, per la manca d'equilibri que tenien, reduint els gruixos i el pes, i a la geganta li reduïren els exuberants pits de matrona que tenia, per fer-la més esvelta. Al gegant li deien El Porrer, per la porra de grans dimensions que duia a la mà, però la geganta no tenia cap nom concret. El gegant té una alçada de 3,38 m i pesa 85 kg. La geganta mesura 3,30 m i en pesa 63.
(Ampliar) - Els gegants de Torroella de Montgrí plantats a la plaça del Vi.
El 1950 es va fer la primera rèplica dels caps dels gegants, al taller Arte Moderno (Hijo de Ramon Bretcha), d'Olot, amb cartró pedra, material més lleuger, que es van acoplar a les velles carcasses, i es van fer vestits nous. El nou gegant va perdre la barba i ambdós la perruca, amb els cabells esculpits i pintats. El 2014, el constructor Nuxu Perpinyà va fer unes noves rèpliques dels caps dels gegants i el 2018 va fer els cossos, que es van estrenar per la Festa Major d'aquell any. Des de fa pocs anys van acompanyats per un gegantó que s’anomena Pauet del carrer del Riu, obra també de Nuxu Perpinyà. L’any 2012 va estrenat el seu ball propi.
Tots els gegants, els centenaris i les rèpliques, estan exposats al Museu de la Mediterrània o Museu Municipal Can Quintana. Els centenaris s'ubiquen al primer pis, amb l'esquelet nou de fusta, construït el 2004. Les rèpliques, amb els vestits del 2001, estan a la planta baixa.
(Ampliar) - Ball final del gegant Gerió a la plaça del Vi.
