La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El gegant Gerió va ser construït per Jordi Grau, segons un disseny de Nuxu Perpinyà. Té una alçada de 4,43 m. i un pes de 138 kg. Es va estrenar el 26 d'octubre del 2001. Les imatges de l'article són de la diada gegantera del 2001, cinc dies després de la seva estrena.


Us podeu imaginar un gegant amb tres caps i sis braços? Doncs aquesta és la fila que fa en Gerió! Us preguntareu:
- D'on pot haver sortit un ésser així? Hi ha qui diu que va venir de l'Àfrica, de Mauritània o de Líbia, ningú ho sap del cert.

El que sí sabem és que era molt ric, potser el més ric del món, i que va quedar captivat pel paisatge de les nostres contrades. Per això escollí aquest indret per viure-hi i alçà, en un tres i no res, la torre més alta i bella que s'hagi construït mai. Aquella immensa talaia va ser el primer edifici de la nostra ciutat.

Un dia qualsevol, a la confluència del Ter i l'Onyar, en Gerió va veure l'encisadora Pierene. El gegant quedà corprès per la seva bellesa i, sense pensar-s'ho dos cops, s'hi va acostar a passos de gegant per declarar-li el seu amor. Pirene, esglaiada, el va rebutjar. A l'enamorat Gerió se li va trencar el cor.

El seu tarannà, de sempre una mica rude, es va tornar feréstec i irat. Una nit, l'enfollit Gerió decidí acabar amb la vida d'aquella que l'havia fet desgraciat i prengué foc al bosc. Amb poca estona les muntanyes que havien donat refugi a la dolsa Pirene es van convertir en un mar de flames. D'ella sols en resta el nom. Aquelles muntanyes no són altres que els Pirineus.

Després d'aquell episodi el penedit Gerió va dedicar-se a la pastura de bous. La notícia del despietat assassinat de Pirene, però, s'havia escampat per tot el Mediterrani i la mesquinesa i crueltat de Gerió eren conegudes arreu.

Això va propiciar que un jove Hèrcules, àvid de fama i reconeixement, pensés que robant-li els bous a Gerió despertaria l'admiració del món sencer. Dit i fet, va esperar que caigués la nit i, furtivament i amb traïdoria, va acostar-se als ramats. A poc a poc i amb gran destresa va agrupar els bous. Sense que dringués cap esquetlla, se'ls carregà a les espatlles i fugí cames ajudeu-me.

En Gerió es tornà un guerrer vil i malvat, decidit a fer pagar a tothom el que li havia succeït. Transformà la seva bella torre en una inmensa fortificació triangular. La gent l'anomenava "ciutat Geriona".

Al llunyà Egipte, un rei valent i bo anomenat Ossiris es va compadir dels laments dels atemorits gironins i vingué a parar-li els peus. Decidit, es va plantar davant el despietat monstre i solemnement li va dir:

- Tu des d'ara, Gerió, viuràs sempre a la ciutat. Seràs dolç per als infants, en la tasca que t'escau, i galant per als més grans. Cada festa d'abundor ballaràs com t'és manat, nou de trinca i de cartró.

L'encanteri va ser fulminant. En Gerió va quedar convertit en un dòcil gegant de cartró que quan surt a ballar fa les delícies de petits i grans.




Text i imatges del tríptic muntable com objecte, editat pel grup geganter Fal·lera Gironina, 2006, reproduït per gentilesa seva.


  • El mite de Gerió. Article sobre la fundació llegendària per Gerió i històrica per Pompeu Magne, de la ciutat de Girona, l'antiga Gerunda.

  • De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat. Article sobre l'exposició al Museu d'Història de la Ciutat, el 2007.



  • Back - Index



    Guerrer



    Bover



    Arquitecte

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés