El dissabte 15 d'abril 2023, dins les activitats programades amb motiu de la Festa de Primavera 2023, va tenir lloc la segona edició de la Gerionada, una plantada de gegants on es reuneixen els convidats del gegant Gerió, l’ésser mitològic de tres caps i sis braços. Els convidats varen ser, pel Bover: la Vaca Canaleta de la Colla Gegantera d’Almoster (Tarragona), que no va participar; per part de l’Arquitecte, el Rei Salomó i la Reina de Saba, dels Gegants de Santa Maria del Mar (Barcelona) i, finalment, per part del Guerrer, els gegants Chabran i Llúcia, dels Gegants de l’Arboç (Tarragona).
(Ampliar) - La plaça del Vi durant la presentació dels gegants.
Varen participar a la festa, organitzada per Fal·lera Gironina, els gegants de la ciutat, Carlemany i Anna Gironella, Fèlix i Àngels, els gegants antics, el gegant Gerió, els capgrossos de Girona, les bastoneres i la música de la colla gegantera, que amb el convidats i les respectives músiques varen iniciar una cercavila que es va iniciar a la plaça del Vi, seguint pel carrer dels Ciutadans, la Cort Reial, l’Argenteria, Pont de Sant Agustí, plaça de la Independència, carrer de Santa Clara, Pont de Pedra, Pujada del Pont de Pedra, per finalitzar a la plaça del Vi on es va fer un ball de lluïment.
(Ampliar) - Els gegants travessant el pont de Sant Agustí.
Els gegants de Santa Maria del Mar.
El rei Salomó i la reina de Saba són els gegants de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Són unes figures documentades des del segle XV, però les actuals es basen en la informació del llibre "Gegants, nans i altres entremesos" de Joan Amades. Eren unes figures del 1880, obra de l’escenògraf Francesc Solé i Rovirosa, que sortiren en poques ocasions a causa del pes i de les grans dimensions, que els feien de molt mal portar. Al principi del segle XX s'els va perdre la pista.
(Ampliar) - Els gegants de Santa Maria del Mar, la reina de Saba i el rei Salomó.
L’any 2002 la Colla Gegantera del Casc Antic de Barcelona va decidir de recuperar-los i en va encarregar la construcció a l’imatger Toni Mujal, de Cardona, que els enllestí aquell mateix any. Tot i basar-se en els gegants del segle XIX, els nous es complementen amb algun detall més, com ara el ventall de la reina de Saba, fet amb plomes de paó i d’estruç i amb pedreria que forma l’escut de la basílica. El 2022 l'artesà navarrès Aitor Calleja va ser encarregat de fer els braços i mans noves, així com de la restauració integral de les cares. També va ser el responsable de fer el ceptre nou del gegant. La joieria va anar càrrec de les artesanes dels Taller Lacedemon de Caravaca de la Cruz.
(Ampliar) - Els gegants de Santa Maria del Mar, la reina de Saba i el rei Salomó.
Els Gegants de Santa Maria del Mar són membres del Seguici Popular de Barcelona i com a tals, participen en molts actes emblemàtics de la ciutat. Un any després de recuperar-los, la colla va decidir d'instituir-los un acte especial, la ballada dels gegants històrics dins la basílica. Consisteix en una passejada nocturna al voltant del temple i una mostra de balls dels gegants de la ciutat considerats històrics, davant l’altar. La mostra comença amb l’entrada de les parelles pel passadís central.
Com a membres del Seguici participen cada any a les festes de Santa Eulàlia i de la Mercè, a la processó de Corpus i a algunes festes majors del nucli antic barceloní, especialment la del seu barri: Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, que se celebra per Sant Pere, al juny.
Els gegants Chabran i Llúcia.
El 2019 els gegants nous de l’Arboç celebraren els seus 35 anys, i a més el Ball dels gegants commemorava el desè aniversari de la seva estrena. Per aquest motiu, l'artista local Joan Tuset, va fer les millores, amb pintura a l'oli, al gegant nou Chabran i la geganta Llúcia. Es va encarregar de fer el mateix amb els nans, el Vell, la Vella, l'Antipàtic i el Rialler, amb motiu del 75è aniversari.
Aquests són els gegants"nous", perquè els antics tenen molts més anys. L’activitat gegantera de l´Arboç es remunta a l’any 1770. A les “Notes històriques de la parròquia i vila d´Arbós” de Mossèn Gaietà Viaplana i Cornet es documenta el següent: “El dia 23 de gener de 1770 es celebrà un solemne Ofici, assistint-hi 50 sacerdots entre seculars i regulars. La processó del Santíssim es celebrà a la tarda, precedida dels gegants, flabiol i tamborins”.
L’any 1827 es van estrenar el Chabran i la Llúcia. Ella simbolitza la figura d’una comtessa barcelonina. El gegant rep el nom d’un general francès que comandava les tropes de Napoleó durant la Guerra del Francès, l’any 1808. Aquest general es va caracteritzar per la seva crueltat envers la vila de l’Arboç. Avui en dia, Chabran i la seva parella, estan catalogats com a Peces de Patrimoni per part de la Generalitat de Catalunya. L’any 1995 el Centre de Restauració de Béns Mobles va assumir oficialment la seva restauració.
L’any 1984 els gegants van ser substituïts per una rèplica exacta construïda per Xavier Jansana. La còpia era més lleugera i comptava amb algunes modificacions en la seva estructura interna perquè els gegants fossin més manejables. Aquesta nova parella és la que avui en dia actua dins i fora de la població i només es fa ús dels gegants vells per a ocasions especials com la Festa Major. Des de l’any 2003 els gegants vells estan ubicats en unes vitrines al vestíbul de la Casa de Cultura de Can Rossell de l’Arboç.
