La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El diumenge 2 de setembre 2018 es va celebrar la Festa Major de l'actual barri de Sant Daniel, poble independent de Girona fins l'annexió de l'any 1963. Després de la ballada de "La sardana de les monges" al claustre del monestir, la festa va seguir a la font d'en Pericot, on es varen desenvolupar diverses activitats.

Gemma Pla cantant 'Camí de la font'

(Ampliar) - Gemma Pla cantant "Camí de la font".

S'hi va ballar la sardana "La font d'en Pericot", d'Antoni Juncà i Soler (1875 - 1952), sardana que es va estrenar a Girona el 1907. Va ser tocada per la cobla La Principal de la Vall, i ballada per la colla sardanista Aires Gironins del GEiEG de Girona.
A continuació Gemma Pla hi va explicar la llegenda "A Campdorà, puputaires", i finalment es va cantar la popular cançó "Camí de la font", d'Apel·les Mestres. Totes les activitats varen ser presidides per l'estandard i els símbols de Sant Daniel, i hi va participar el capgròs la Pericota, que representa aquest indret.

Puput (Upupa epops)

(Ampliar) - Puput a la Vall de Sant Daniel.

I a Campodrà, puputaires. Llegenda recollida a la Vall de Sant Daniel. Era un mosso que treballava sempre a compte d'algú altre. Feia totes les feines que li deien per fer; treballar a bosc, treballar als camps, menar el bestiari menar els carros amb les seves tragines. Era jove i valent, treballador d'aquells que sembla que no es cansin, dels que es diu que no tenen melsa. No obstant això, potser perquèen aquesta vida tothom ha de tenir algun defecte, aquell mosso era un ni tu ni vós, un home tan pobre d'esperit i tan llosc que no només qualsevol que el tractava podia enredar-lo, sinó que fins i tot, a vegades, senredava ell tot sol.
Una vegada que aquest mossos treballà molt a la vora de l'església, com que era el mes de juny i com a partir de les nou ja feia calor, en part per estar fresc i en part també perquè l'etzigori de la gent no li agradava, va anar a esmorzar tot sol en un dels bancs de dins de l'església.
Esmorzava sempre el mateix, que en aquell temps no hi havia opció a tantes tries; un petit de vi, un tros de pa i una truita de farina i cansalada.
Molt poc abans, una puput que potser anava perduda havia entrat en aquella església per una escletxa de l'absis. El cas és que el mosso no la va veure perquè distret preparant el seu esmorzar.
Aleshores va estossegar i la puput, espantada, va córrer a amagar-se darrera la imatge de la Verge.
- Pupupupú - va sentir aquell noi que estava a punt de posar-se el menjar a la boca.
- Pupupupú - va sentir una altra vegada.
Va girar-se, va mirar a pertot i no va veure ningú. Només aquella veu que li semblava que sortia de l'interior de la imatge.
- Pupupupú - va sentir encara un tercer cop.
- Pupupupú - va sentir una quarta vegada.
- És un miracle! - va cridar llavors ell.
No sabia què fer. Va agenollar-se, va resar atabalat, es va senyar i, finalment, va acostar-se a la marededéu i li va presentar l'esmorzar com si fos una ofrena.
Naturalment, la imatge no es va moure ni un pam, que a les marededéus no els han fet mai córrer les truites.
Va passar un minut i, veient que la imatge no es movia, el mosso va tornar a costar-s'hi.
- Pupupupú - va sentir un altre cop.
No, Misenyora, que no put -va dir-li el de Campdorà- Que la truita que us dono és de farina i amb els ous ben frescos.

Aquesta llegenda està recollida per Xavier Cortadellas en el llibre "El poble dels Centfocs - Llegendes de les Gavarres" (Edicions Sidillà, 2011), i publicat al programa de la Festa Major.

'Puputells de Campdorà, puputells de Campdorà, que en són gent de mala vida'

(Ampliar) - 'Puputells de Campdorà, puputells de Campdorà, que en són gent de mala vida'.

[...] A Sant Daniel, en canvi, dels deien els puputells. La versió que hem acabat escollint van explicar-nos-la en aquest antic municipi. Va ser en Josep Oriol, de Cal Vermell, qui ens la va contar. Tant ell com en Narcís Mundet, de can Tomàs, que era el seu cosí, recordaven com la gent dels pobles veins els cantava una cançó que començava d'aquesta manera:
'Puputells de Campdorà, puputells de Campdorà, que en són gent de mala vida'[...]


[Més imatges]------ Back-Index-Next

Campana de l'església de Campdorà, escenari de la llegenda explicada

(Ampliar) - Campana de l'església de Campdorà, escenari de la llegenda explicada.

Església de Sant Jaume de Campdorà

(Ampliar) - Església de Sant Jaume de Campdorà.

Cartell de la Festa Major 2018

(Ampliar) - Cartell de la Festa Major 2018.

El pont de la Font d'en Pericot, sobre el riu Galligants, a l'altura del Monestir de Sant Daniel. Al fons, la muntanya de Montjuïc. 1905-1911

(Ampliar) - El pont de la Font d'en Pericot, sobre el riu Galligants, a l'altura del Monestir de Sant Daniel. Al fons, la muntanya de Montjuïc. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Cal observar que el Galligants encara no havia estat canalitzat i passava a tocar el monestir de Sant Daniel.


El monestir de Sant Daniel. Articles històrics i reportatges fotogràfics del monestir de la Vall.

La font d'en Pericot. Article i reportatge fotogràfic de la font de la Vall de Sant Daniel.

El pont de la font d'en Pericot. Article històric del pont.

La llegenda de la font d'en Pericot. Article sobre la llegenda de la serp de la font d'en Pericot.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés