Notes

(1) - Vicenç Fernández i Coll, al llibre citat a la bibliografia, esmenta que l'edifici que va ocupar Correus "...abans estava composada per dues altres que donaven al carrer Ballesteries [...] restant reunides en una sola per haver-les enderrocat i reedificat en una sola planta, donant-les més amplada per part del pany de la muralla i terrassa que servia per la presó (de dones), essent cedit el terreny per l'Ajuntament per evitar el repugnant aspecte que presentava". - Tornar al text

(2) - Marquès el transcriu al seu article: "Cases compreses amb la presó reial, situada al carrer de la Força, que habita lo escarceller i escarcellera i família i anants i vinents de pobra gana i gust. Afronta a sol ixent, part amb la muralla vella i part amb lo dit carrer de la Força. A mig dia, part amb casa d'Ignasi Roig, notari de Girona, part amb la placeta de la Presó mitjançant muralla i torre vella; a Ponent amb les cases dels hereus de Sebastià Massip, quondam argenter, i de Joan Pagès, quondam daguer, del carrer de les Ballesteries; a tramontana amb el carrer da la Força i carreró de la Presó. Al primer sostre hi havia cambra i cuina; al segon sostre, dues cambres, mitjana i bomba, i un passadís par freqüentar aquelles, una capella amb dos altres aposentos; a baix un calabosso molt rònec i humit, que Déu libre a tots los catòlics i fels cristians tal domicili".
La descripció del Padró indica els següents detalls: a) Pel sud, la presó estava adossada a la muralla i a la torre vella, situadas a l'oest del Portal de la Força, com fan saber les "Ordinacions" de Pere el Cerimoniós de l'any 1362 i per la descripció que d'Enric-Claudi Girbal, poc després de l'enderroc. b) Més al sud hi havia una placeta, limitada al sud i a l'oest per l'habitacle del notari Ignasi Roig. c) Per l'est, limitava amb el Portal de la muralla vella, límit sud del carrer de la Força, però continuava després en direcció est, de manera que en part limitava amb al carrer de la Força i en part ho feia amb al carrer de la Presó, actualment carrer d'Oliva i Prat. d) Pel nord hi havia al carrer de la Força i el carreró de la Presó, que enllaçava al de la Força amb el de la Presó. e) Per la descripció de la casa que ara té el número 9, se sap que aquesta era de Ramón de Bitlloc i era habitada per Francesc Mut, sastre, i afrontava al sud amb la presó nova, mitjançant placeta. Així l'actual habitatge de número 7, havia de ser la placeta i el número 5 havia de ser la presó nova, que podia incloure també el número 3. El número 1 devia ser la Presó Vella. L'edifici de les presons par ponent devia arribar fins a la muralla vella, a l'oest de la qual, a partir del segle XIV, van construir-se cases que van formar el carrer de les Ballesteries. - Tornar al text

(3) - La imatge iconogràfica coneguda més antiga de la ciutat el té com a protagonista. Ramon Folc V de Cardona volent deixar constància de la seva brillant actuació defensant Girona el 1285, va manar pintar al mur interior de la galilea del temple de Sant Vicenç de Cardona un fresc que representava l’únic fet d’armes d’una certa importància ocorregut durant el setge que cal localitzar davant de la porta meridional de la ciutat. Actualment l’original es conserva al MNAC. - Tornar al text