La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El cor i el cadirat

Dins la nau de la catedral de Girona, a tocar la porta de la façana barroca, s'hi troba l'actual emplaçament del cor i l'orgue del temple. Els actuals elements no es corresponen amb la disposició anterior a la Guerra Civil, anys en els que l'església havia d'esdevenir Museu del Poble, es va destruir l'orgue (l'actual és dels anys 1941-1943). Posteriorment, el cadirat que el composava va ser salvat de la destrucció pel notari i historiador local de La Garriga Josep Maurí i Serra (1912-1967) (1).

Ampliar

(Ampliar) - Restes de respatllers del cor de la Catedral de Girona. (Viquipèdia)

El cor formava part de l'espai esclesiàstic gairebé des dels seus inicis. En principi, estava situat darrere l'altar i acompanyava el cadiral del sacerdot. A partir del segle XIV, i, sobretot, del XV, en col·locar els grans retaules gòtics darrere l'altar, el cor es va traslladar a la nau. Es té notícia d'un cadirat gòtic fet al principi de la segona meitat del segle XIV amb la participació de l'artista Aloi de Montbrai, autor d'altres obres a Girona, com el sepulcre de Sant Daniel o el Crist jacent de l'església de Sant Feliu (2).

Del cor del segle XIV, solament es conserva a la catedral la cadira episcopal i uns quants respatllers amb figures d'àngels músics tallats. Aquest cor va desaparèixer al ser substituït per altre realitzat el segle XVI, o el XVIII. Quan es va desmuntar el darrer cor, també fou enderrocat el mur d'obra de tres caras que contenía el cadirat al mig de la nau de la catedral. La major part dels respatllers del cadirat van ser portats al Museu-Biblioteca Josep Mauri de La Garriga, com s'ha esmentat.

Autors del cor i del cadirat

La construcció de cadirats en esglésies i catedrals va esdevenir una pràctica habitual a tot l'occident cristià durant els segles XIII, XIV i XV. Amb el nom de fuster, en referència al material utilitzat, o ymaginarius, es qualifica alguns dels artífex de moltes talles catalanes, que hi varen treballar, com els mestres Anglada o Macià Bonafè.

Ampliar

(Ampliar) - El cor de la catedral de Girona mentre s'estava desmuntant, amb una part del cadirat en primer terme. (Institut d'Art Hispànic, Arxiu Mas. Publicat per Fonoyet, Escalona i Diari de Girona)

El cadirat de la seu de Girona ha esdevingut un conjunt enigmàtic pel que fa a l'autoria i a les fases de construcció. En estudis de la segona meitat del segle XX s'esmenta l'existència d'una cadira episcopal o càtedra esculpida pel mestre Aloi de Montbrai, l'any 1351, per al cor de la catedral de Girona, conservada a la seu. També s'atribueix al mateix autor la construcció d'un cadirat baix per al mateix cor, sense esmentar-ne les característiques ni el destí (3).

En un document recollit en la col·lecció d'actes capitulars publicat el 1873 per Fita, en un text escrit el 28 de juny de 1345 queda explícit que "tan baix era el presbiteri de la Seu bizantina i que l'àbside ell mateix era de tan curt espay", que era difícil acollir còmodament els fidels i, per tant, demanava urgentment una reforma, la qual es va iniciar el 12 de mars de 1347 i propicià el trasllat de l'altar i, potser, de l'espai del cor.

Segons el Liber notularum, transcrit per Fita, el dia 7 de juny de 1351, Magister Aloy ymaginatorius civis barchinone es compromet a acabar la potència del cor i a realitzar aliud chorum cathedrarum, l'altre cor de la catedral, a canvi de nou lliures barceloneses i quaranta-cinc sous barcelonins. Basat amb aquestes dades, es dedueix que, amb les reformes del 1347, es devia realitzar un primer cor anomenat cor alt o del bisbe i també iniciada la cadira episcopal, de forma que, el 1351, es devia encarregar al mestre Aloi acabar la cadira no finalitzada i la realització del cor baix o del xantre.

Ampliar

(Ampliar) - Interior de la Catedral, on s'observa el cor en primer terme. Autor desconegut, 1920-1925. Col·lecció Ajuntament de Girona

Aquestes obres serien iniciades en temps del bisbe Arnau de Mont-rodon, bisbe del 1335 a la seva mort per la pesta el 1348; les obres, però, no es van aturar. L'encàrrec a Aloi es devia fer en temps del bisbe Berenguer de Cruilles, bisbe de Girona en el període 1349-1362. No obstant, no sembla probable que el mestre Aloi fós l'autor de l'obra del cadirat; el que es demana en el contracte i el que es va arribar a realitzar no concorden, i tampoc s'ha localitzat cap rebut que certifiqui la finalització de l'obra i el seu pagament al mestre Aloi.

En un altre document del Notularum de l'Arxiu Episcopal, datat el 25 de juny de 1352, s'esmenta un pacte realitzat entre el prevere del capítol, Ramon Albertí, obrer de la catedral, i Ferrer de Groins, fuster de Girona: "pro faciendo complendo et finendo in dicto opere cathedras cori dicte ecclesie vocatus cor del cabistol integre et complete". En aquest contracte, Ferrer de Groins es compromet a acabar el cor de la catedral i a no realitzar cap altre treball abans de finalitzar-lo, mentre que l'obrer es compromet a proporcionar-li tota la fusta necessària i a pagar-li tres sous i quatre diners per cada dia de treball. El termini maxim de finalització que se li dóna va del dia de Pasqua del mateix any fins al de l'any següent, el 1353, moment en què el cor hauria d'estar enllestit.

Ampliar

(Ampliar) - El cor de la catedral de Girona abans de ser desmuntat. (Institut d'Art Hispànic, Arxiu Mas. Publicat per Fonoyet, Escalona i Diari de Girona)

És probable que el contracte establert entre Aloi de Montbrai i els obrers de la catedral no es portés a terme i, per aquesta raó, va caldre cercar una altra persona que pogués realitzar el treball. No es coneix fins a quin punt podia haver participat en el projecte mestre Aloi, atès que, en aquells moments, tenia altres encàrrecs, però el cert és que, excepte alguns fragments de decoració vegetal que pertanyen a una epoca més tardana, la major part de l'escultura segueix una mateixa línia que, difícilment, es pot associar al taller de l'autor esmentat (4).

Durant la segona meitat del segle XIV, el cor de la catedral de Girona devia tenir un cadirat alt i un de baix acompanyats per una cadira episcopal. A partir d'aqui, hi ha una contradicció entre diversos autors; uns indiquen que el cadirat va ser substituït per un de nou durant el segle XVI i d'altres afirmen que en el segle XVIII es devia efectuar un trasllat del cor. Les fotografies de principis del segle XX on encara es pot apreciar el cadirat conservat, coincideixen amb el que resta parcialment a La Garriga. El cor va ser desmuntat i, com s'ha esmentat, l'historiador Josep Mauri va recollir els fragments abandonats en un racó de la catedral i els reubicà a la seva residencia, actualment el museu de la Fundació que porta el seu nom, amb un total d'uns quaranta respatllers conservats íntegrament o amb un mínim de parts desaparegudes.

Ampliar

(Ampliar) - Un dels àngels que decoraven l'orgue de la Catedral de Girona, avui als laterals de la Capella de l'Esperança de la mateixa Seu. Fotografia presa per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona

L'orgue de la catedral

Entre 1827 i 1830 Honorat Grinda i l'escultor Antoni Viladevall construiren l'orgue anterior a l'actual. El 1826 Onorato e Fratelli Grinda, Fabricator d'organo, Regio varen procedir a una reparació tant a l'interior com a l'exterior de l'instrument, per valor de 4.000 lliures catalanes ("Informe reducido" amb valoració de danys i pressupost de data 5 de maig de 1826, publicat per Galdon Arrué al treball referenciat a les notes).

El 15 de juny de 1827 es va votar el trasllat de l'orgue, per situar-lo darrere el cor: "...la colocacion del organo segun el nuevo plan, destras del Coro, era muy util para la Musica, particularmente para la Capilla, porque reunida como lo estaria en este caso, resulta mas uniformidad y dulzura y ademas que el organo podrá suplir algun instrumento ó instrumentos que falten á la Capilla con su aconpañamiento, que no puede verificarse actualmente por su mucha distancia, bajo cuyo concepto, votó que se colocase el Organo detras del Coro...". (Publicat per Galdon Arrué, "La música a la catedral de Girona...")

L'orgue actual, en substitució de l'anterior desmuntat per la comissió de patrimoni de la Generalitat, va ser construït per Salvador Aragonès, juntament amb els seus germans Domènec i Antoni, més joves que ell, i el suport del seu pare, ja d’edat avançada: és important ressaltar que aquests orgueners vivien a Girona, ja que l’ofici d’orguener mai s’ha caracteritzat per la seva profusió arreu, i poquíssimes ciutats tenen o han tingut taller d’orgueneria, qui el va començar l'any 1941, sent el primer orgue reconstruït de les catedrals catalanes després de la guerra, si ens referim a les vuit diòcesis de Catalunya. El 1943 va donar per acabada l'obra, a manca de petits detalls a causa del retard d'arribada de material des d'Alemanya, retard motivat per la Segona Guerra Mundial. La caixa és obra del fuster Serafí Sureda.

L’orgue de la catedral de Girona segueix l’estètica del creador de l’orgue romàntic, l’orguener Aristide Cavaillé-Coll, introduïda als Països Catalans per Aquil·lí Amezua, que fou el mestre de Francesc Aragonès, pare de Salvador.

É un dels orgues romantico-simfònics més importants dels Països Catalans. Té la particularitat que la caixa expressiva afecta tots el teclats, particularitat pròpia de la versió catalana de l’orgue romàntic, norma de compliment gairebé obligat en tots els orgues d’aquesta estètica construïts als Països Catalans, i el recitatiu compta amb una segona caixa expressiva (doble expressió). Tots els cossos sonors són dins la caixa expressiva principal. La caixa té dotze fornícules (quatre de grans i vuit de més petites) a cadascuna de les quals hi anirien una colla de tubs (canonges, decoratius, ornamentals). Es tracta d'un orgue de tres teclats manuals de cinquanta-sis notes i un teclat pedaler de trenta notes (5).

Els dos àngels amb trompetes que encimbellaven cadascuna de les dues torres més altes de l’orgue, que eren a cada lateral de l’instrument, i que es poden apreciar a les fotografies antigues del cor, es troben avui a la Capella de l'Esperança de la catedral, a tocar els claustres.

La capella de música de la catedral

Durant molts segles, l'església exercí un important paper de mecenatge en finansar les capelles de música. Aquest mecenatge s'estroncà a partir de la caiguda de l'absolutisme de Ferran VII i l'aprovació de les mesures desamortitzadores de Mendizábal, l'any 1833. Aquestes lleis significaria una minva molt important del poder econòmic de l'Església i la progressiva desaparició de les capelles de música, que desapareixerien per decret el 1842 (6), i quedarien reduides a la mínima expressió: el mestre de capella, dos escolans, l'organista i un salmista (7).

La capella de música de la catedral de Girona, que té el seus orígens el 1474, estava constituïda per vint-i-cinc membres: el mestre de capella, membre cabdal; els quatre xantres, principals entonadors del cant litúrgic, tant si era cant pla com polifonia, que solien tenir veu de baix, i també participaven en la interpretació de les obres religioses que requerissin la seva presencia; dos tenors i dos contralts, que també participaven en el cant litúrgic i en el religiós; quatre instrumentistes de violí; dos de viola; dos de trompa; tres instrumentistes de vent-fusta, que havien d'ésser hàbils amb la flauta, el fagot i l'oboè; un contrabaixista; l'organista i quatre escolans de cor (8).

Durant la Guerra del Francès, el mestre de capella de la catedral de Girona era Rafael Compte (o Compta), qui ho va ser des del 17 de març de l'any 1794 fins a la seva mort, el 5 d'agost del 1815. Per puny i lletra pròpia al Llibre dels Noms y Cognoms dels Escolans del Cor, y Capella de musica de la Sta Isglesia de Gerona s'indica que va ser "Sota=Mestra de la Cathedral de Barna y Opositor que fou en la Sta Yglesia cathedral de Valladolid, y en la Parroquial de Sta Maria del Pi de la ciutat de Barna, avent tingut el onor en totas dos oposicions de aver tingut al primer lioch de ditas oposicions y juntament aver tingut vots, com consta en los certificats de una i altra oposicio". Va ser l'autor del Te Deum en honor de l'arribada de Ferran VII des de l'exili a França a la ciutat de Girona (informació complementària a la biografia de Josep Bou i Martorell).

Dins la inestabilitat característica de la primera meitat del segle XX, el capítol decidí que en lloc de mantenir la Capella, podia assumir-ne les funcions musicals el cor de nois del Seminari de Girona, ja existent. El cor del Seminari assumí la responsabilitat musical en la litúrgia de la catedral, fins que aquesta institució també es trobà en franca crisi, i així desaparegué del tot la musica coral en les funcions religioses. Les solemnitats i els oficis, continuaren tenint musica d’orgue, amb organistes de la talla de Francesc Civil i d’altres. Però la veu humana en formació coral havia desaparegut del tot.

El 1996 quan l'aleshores organista, Mn. Frederic Pujol, recolzat per el capítol de canonges, restaurà la capella en la seva configuració original de octet coral i orgue, recuperant la musica coral en les celebracions litúrgiques, i així segueix fins al dia d’avui, amb Mn. Frederic Pujol al capdavant.

La Capella de Musica de la Catedral de Girona, formada actualment per vuit membres repartits en les quatre cordes corals i el fundador organista i mestre de capella, es dedica a la musica sacra de tots els temps posada al servei de la litúrgia de la catedral, acompanyant les celebracions com a principal objectiu i a l’activitat concertística com a complement. Actualment formen part de la Capella una soprano, quatre contralts, un tenor, dos baixos, a més del canonge organista i mestre de capella.


L'apartat relatiu a l'orgue de la Catedral de Girona s'ha nodrit de les aportacions i correccions que gentilment ens ha fet Josep Maria Escalona i Canyet, autor de "L'Orgue a Catalunya : història i actualitat".


Notes

(1) - "El cadirat del cor de la catedral de Girona". Lourdes Fonoyet. Article publicat a Lauro. Revista del Museu de Granollers, núm. 20, juny de 2001.
Tornar al text

(2) - Lourdes Fonoyet, al treball indicat, explica que fent la comparació i l'estudi estilístic de la cadira del bisbe i amb la resta del cadirat es descarta que el Mestre Aloi intervingués en una mica més que a la cadira del bisbe; a més hi ha un document de l'any 1352 on es nomena a Ferrer de Groins que "es compromet a acabar el cor de la catedral".
Tornar al text

(3) - Esmentat per Lourdes Fonoyet a "El cadirat del cor de la catedral de Girona". F. Fita Colomer, "Els reys de Aragó y la Seo de Gerona". Barcelona, 1873.
Tornar al text

(4) - Francesca Español ("El ressò de Rieux a les catedrals catalanes", Lambard núm. 9, Barcelona 1996), es planteja, partint de l'heràldica que apareix esculpida a la càtedra, les dates en que s'elaborà. L'escut que apareix al respatller pertany a la familia dels Mont-rodon, i es podria relacionar amb un dels dos membres d'aquest llinatge que foren bisbes de Girona. El primer, Arnau (1335-1348), que sembla ser qui va engegar gran part de les reformes de la catedral, va morir abans del contracte amb Aloi. El segon, Bertran (1374-1384), pertany a una epoca posterior a la dels dos contractes, però, segons Español, els trets iconografics i el caràcter tardà de certes parts de l'obra poden encaixar perfectament amb aquest nou interval de temps. Aquest encàrrec podria coincidir amb la remodelació del panteó d'aquesta familia, duta a terme per un artista provinent de Carcassona, Joan Avesta. Esmentat per Lourdes Fonoyet a "El cadirat del cor de la catedral de Girona".
Tornar al text

(5) - La distribució dels teclats és la següent:
1r teclat (Gran Orgue) de 16' (peus) amb tretze registres o jocs.
2n teclat (Positiu) de 16' amb onze registres.
3r teclat (Recitatiu) de 8' amb vuit registres.
Pedal de 32' amb set registres. Consta de trenta-un jocs reals i trenta-nou efectius perquè n’hi ha vuit de manllevats.
Compta amb dinou combinacions prefixades de reunió de teclats, octaves, etc.
La tracció de notes és mecànica, amb màquina Barker al Gran Orgue i al Positiu.
"L'Orgue a Catalunya : història i actualitat". Josep Maria Escalona i Canyet. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2000. ISBN 84-393-52-174.
Tornar al text

(6) - Supresió oficial de les Capelles de música, del 20 d'octubre de 1842.
El Exmo. Sôr. Ministro de Gracia y Justicia con fecha de 14 de los corrientes me traslada la orden siguiente. Ministerio de Gracia y Justicia: Con esta fecha digo al Sôr. Ministro de Hacienda lo que sigue: De orden del Regente del Reyno remito á S. Ex. la adjunta relacion de las cantidades que se han fijado por ahora, los presupuestos del Culto conservacion de los Templos y de los Palacios Episcopales de las Yglesias que se espresan en la misma, siendo al propio tiempo la voluntad de S.A. hago presente á V.Ex. que habiendose reducido aquellos todo lo posible limitando los gastos á lo estrictamente necesario que por ese Ministerio se desplegue el celo y la actitud mas incansable á fin de que dando á semejantes consignaciones la preferencia que corresponde al objeto á que se aplican, sean satisfechas con toda puntualidad por mensualidades o tercias según se crea mas conveniente para lo cual deberán espedirse las ordenes oportunas á los Yntendentes de las respectivas provincias encargandoles miren con especial consideracion tan sagradas atenciones. Al trasladar á V.S. la preinserta comunicacion, me manda S.A. le haga presente que habiendose adoptado previamente al ecsamen y aprobacion de los presupuestos, como bases generales y comunes á todos.
1a la de suprimir los gastos que no sean precisos, especialmente los que ocasionen las Capillas suprimir y reducir cierto numero de sirvientes y de empleados que no han parecido necesarios, asi como sus asignaciones en la que se ha considerado excesiva; se ha fijado por ahora el presupuesto del culto de esa Yglesia en la cantidad de 48000 reals en conservacion y reparacion ordinaria del Templo en la de 4000 y el de la del Palacio Episcopal en 2000 á cuyas cantidades debera a arreglarse en sus gastos, formando V.S. ó el Cabildo cuanto á los del Culto, la oportuna relacion de la inversion que se proponga dar a la suma que para ellos se concede, con arreglo á las bases indicadas, á las que deberan atenerse en la parte que les toque, cuya relacion remitira V.S. inmediatamente á este Ministerio para conocimiento del Gobierno; en la inteligencia de que las cantidades que se inviertan en la conservacion y reparacion del Templo y Palacio Episcopal deberan justificarse anualmente ante la Autoridad superior de Hacienda; y que cuando ocurra algun gasto estraordinario deberá V.S. acudir ó dar cuenta á este Ministerio con justificacion para que por el mismo pueda darse su pago. De orden de S.A. lo digo á V.S.: para su inteligencia y efectos consiguientes.
Lo que manifiesto á V.S. paraqué en su vista se sirva formar la relacion de la inversion que se proponga dar á la suma concedida para el Culto al efecto de poderla remitir al Gobierno, quedando V.S.Y. enterado de lo prevenido en cuanto á la cantidad asignada á la conservacion y reparacion ordinaria del Templo y demas que en la misma se manifiesta.
Dios que á V.S.Y. ms. as. Gerona 20 Octubre de 1842. Man.l Hurtado Vo Gl Gobor.
Publicat a "La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del s. XIX", Montiel Galdon Arrué, UAB, Barcelona 2003. Tornar al text

(7) - Per ordre governamental del Ministeri de Gràcia i Justícia i el Ministre d'Hisenda, queden abolides les capelles de música el vint d'octubre de l'any 1842. Carta arribada a la catedral de Girona, ACG: Llibre de resolucions capitulars 1840-1843. Esmentat per Montiel Galdon Arrué a la seva tesi doctoral "La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del s. XIX", UAB, Barcelona 2003.
Tornar al text

(8) - Montiel Galdon Arrué, al treball esmentat, hi afegeix un manxador i un orguener per afinar i arranjar els quatre orgues que en aquell moment (segle XIX) hi havia a la catedral: l'orgue major o orgue gran, l'orgue de la capella de l'Esperanç, l'orgue de semidobles i l'orguenet portàtil.
Tornar al text



  • La Catedral de Girona índex d'articles i reportatges sobre la catedral.

  • Ampliar

    (Ampliar) - Interior de la nau de la catedral de Girona, en el que es pot apreciar el cor i l'orgue. Valentí Fargnoli Iannetta. 1911-1930. Col·lecció particular, Girona.

    Ampliar

    (Ampliar) - Interior de la nau de la catedral de Girona, en el que es pot apreciar el cor i l'orgue. Fotografia de 1926. (Viquipèdia)

    Ampliar

    (Ampliar) - Restes de respatllers del cor de la Catedral de Girona. (Viquipèdia)

    Ampliar

    (Ampliar) - Nau central de la Catedral de Girona. En primer terme, l'orgue. Josep Thomas Bigas, 1910-1920. Col·lecció Ajuntament de Girona.

    Ampliar

    (Ampliar) - Restes de respatllers del cor de la Catedral de Girona. (Viquipèdia)

    Ampliar

    (Ampliar) - Interior de la nau de la Catedral de Girona, amb el cor al fons. A la dreta, el sepulcre del Cap d'Estopes. Pablo Piferrer (1818-1848). "Recuerdos y Bellezas de España. Principado de Cataluña. Barcelona", Pablo Piferrer. Imprenta de Jose Verdaguer, Barcelona 1839. Litografia de Parcerisas

    Ampliar

    (Ampliar) - Restes de respatllers del cor de la Catedral de Girona. (Viquipèdia)

    Ampliar

    (Ampliar) - Vista de la capçalera des del trifori. Les escultures en primer terme corresponen al cor del temple que posteriorment fou traslladat. 1923. Ajuntament de Girona.

    Ampliar

    (Ampliar) - Revers d'una partitura en la que l'escolà de la Capella de Música de Girona (1806-1813), Ramon Parsarisa, va dibuixar la seva visió d'un dels setges de l'exèrcit francès a les muralles de Girona. Document de l'Arxiu de la Catedral, localitzat per l'historiador Jaume Pinyol.


    Bibliografia bàsica

  • "Les partitures dels Mestres de Capella de la Ca-tedral de Girona del segle XVIII". Jaume Pinyol i Balasch. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLV 2004 Girona, 2004.

  • "Els mestres de capella de la catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX". Montiel Galdon Arrué. Recerca Musicològica XIII, 1998.

  • "La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX". Montiel Galdon Arrué. UAB, Barcelona 2003. Tesi doctoral.

  • "L'Orgue a Catalunya : història i actualitat". Josep Maria Escalona i Canyet. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2000. ISBN 84-393-52-174

  • "El cadirat del cor de la catedral de Girona". Lourdes Fonoyet. Article publicat a Lauro. Revista del Museu de Granollers, núm. 20, juny de 2001

  • "Els orgueners que treballaren a la catedral de Girona entre els anys 1800 i 1850". Montiel Galdon Arrué. Revista Catalana de Musicologia. Núm. II, 2004.

  • "Documents sobre l'orgue de la Seu de Girona, 1363-1496". Josep M. Marquès i Planagumà, Annals d'Estudis Gironins, 2008.

  • "Les ordinacions de la capella de música de la Catedral de Girona. Any 1735". Jordi Rifé i Santaló. Recerca Musicològica VI-VII, 1986-1987.

  • "La capilla de música de la catedral de Gerona (Siglo XVIII)". Francisco Civil Castellví. Annals d'Estudis Gironins.

  • Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés