La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Notes biogràfiques d'un defensor de la ciutat de Girona durant els setges de 1808-1809

Josep Bou i Martorell va ser un gironí que va viure el període anterior als atacs napoleònics a la ciutat, defensà la ciutat mentre es produïren, i tingué un protagonisme de primera magnitud en els fets posteriors a l'afrancesament de la ciutat, com l'arribada a Girona del rei Ferran VII o les pompes fúnebres ofertes a les restes d'Àlvarez de Castro. Tanmateix, per la seva condició d'exdefensor i habitant de Girona durant els fets bèl·lics, documenta les promeses fetes a la ciutat i als seus habitants, i que, malgrat les reclamacions fetes, mai es varen acomplir.

Ampliar

(Ampliar) - El Portal del Carme, a la defensa de la qual va ser destinat Josep Bou i Martorell. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

1. Ascendents i matrimoni de Josep Bou i Martorell

Notari reial i públic de Girona i membre de la "Santa Cruzada", Josep Bou era fill de Bonaventura Bou i Guinart i d'Ignàsia Martorell. Bonaventura va ser nomenat, el 1771, per formar part del Tribunal de la Subdelegació d'Intendència de Girona (Document 1 anvers i Document 1 revers), a la mort de Gisleno Martorell, segurament el seu sogre, també notari. Els Bou eren una família originària de Peratallada.

L'any 1788 els trobem vivint en una casa de la seva propietat al carrer de les Ferreries Velles de Girona.

L'onze de gener de 1801, Josep Bou contrau matrimoni amb Maria Àngela Camps i Quintana (1780-1810), a l'església parroquial de Castelló d'Empúries, en una cerimònia doble; al mateix temps es casa Maria Antònia (1778-1838), germana de Maria Àngela, amb Francisco Torres Pellicer i de la Valeta, també de Girona.

Totes dues són filles d'Esteve Camps, de Castelló d'Empúries, notari, magnífic i cavaller dels comtes d'Empúries, i de Narcisa Quintana i Puig (1756-1810), de Girona, nascuda en una casa de la Plaça del Vi, propietat de la família Puig, que actualment porta el número 11.

En aquella època, aquesta casa tenia la seva entrada principal (fins el 1842) al carrer d'Abeuradors, on encara es pot veure el portal original.

Ampliar

(Ampliar) - Arbre genealògic de Josep Bou i Martorell. Elaborat per Teresa Reitg i Nonó, a partir de la documentació familiar.

Ampliar

(Ampliar) - Torre del carmen y muro de los invencibles en Gerona. Xilografia de Bernardo Rico y Ortega (1825 - 1894). Biblioteca del Seminari Diocesà de Girona - Ajuntament de Girona.

2. Girona en guerra

El 1809, en plena Guerra del Francès, és nomenat vocal i secretari de la Junta de Vigilància de la ciutat (Document 3), i destinat a la defensa del Portal del Carme (Document 2 anvers i Document 2 revers).

El 14 de gener de 1810 el "general en jefe para la defensa de la ciudad" li exigeix el pagament de 500 duros "en alhajas de oro y de plata o moneda sonante", que Josep Bou paga immediatament a la Sagristia de la Catedral (Document 4 anvers i Document 4 revers).

L'1 d'agost de 1810 mor la seva esposa Maria Àngela Camps Quintana, deixant-li dos fills vius: Bonaventura (1805-1859), i Narcisa.

Ampliar

(Ampliar) - Paso del río Fluviá de S. M. el Señor Dn. Fernando 7mo. Rey de España y de las Indias En 24 de Marzo de 1814 de vuelta de su Cautiverio en Francia. Gravat de Bonaventura Planella Conxello (1772 - 1844) i Charles-Caius Renoux (1795 - 1846). Paris, ca. 1816. (Ajuntament de Girona).

3. Retorn del rei Ferran VII

El 22 de març de 1814, essent regidor de l'ajuntament provisional constitucional de Girona, és nomenat pels seus mèrits, junt amb Francisco Escarrà, primer síndic, per anar a Bàscara a rebre el rei Ferran VII i els infants Carles i Antoni, que tornen de l'exili, en nom de la ciutat.

Tanmateix, durant l'estada del rei a Girona, l'acompanya en tot moment a les seves visites a la Catedral, on li va ser ofert un Te Deum, i celebracions litírgiques a Sant Feliu, a la capella de Sant Narcís, i també a l'església del Carme, i en el seu allotjament a Casa Carles, al costat de l'Ajuntament, a la mateixa Plaça del Vi, servint-li la taula i procurant que sigui atès de la forma deguda (1).

La comissió d'aquestes gestions i els seus resultats queden certificats en el Document 5 de data 20 d'abril de 1814 (anvers, revers) i el Document 6 de data 23 de març del mateix any (pàgina 1 anvers, pàgina 1 revers i pàgina 2 anvers).

Ampliar

(Ampliar) - Salida de la Catedral de Gerona. De S. M. El Señor Don Fernando VIIº, Rey de España y de las Indias, en 25 de Marzo de 1814. De vuelta de su cautiverio en Francia. Gravat de Bonaventura Planella Conxello (1772 - 1844) i Charles-Caius Renoux (1795 - 1846). Reproducció facsímil d'edicions Dalmau Carles Pla, acolorida per Joaquim Pla i Dalmau.
Col·lecció particular, Girona.

4. La postguerra del Francès

El 18 de setembre de 1824 s'emet un expedient de purificació a Josep Bou, en el que s'indica que vistos els informes presentats i la seva conducta política en els tres anys i mig de la revolució, és restituït en els seus càrrecs i oficis.

Aquest mateix any rep el certificat on hi consta que ha estat addicte al rei, i no ha près part en la sublevació de l'any anterior (2).

El 1834 rep un altre certificat on se li reconeix els seus mèrits i en el que s'especifica que forma part de la gràcia de noblesa concedida als defensors de "la immortal ciutat de Girona".

En morir aquest any la seva cunyada Antònia Camps i Quintana sense descendència, aquesta deixa el patrimoni heretat del seu oncle Bonaventura Thomas Quintana i Puig, germà de la seva mare, al fill de Josep Bou, Bonaventura Bou i Camps. Entre aquestes propietats hi ha la casa de la Plaça del Vi, on es trasllada la família Bou i on morirà Josep Bou i Martorell el 30 de setembre de 1842.

5. Josep Bou i Àlvarez de Castro

El que havia estat governador militar de la plaça de Girona, Mariano Àlvarez de Castro, va morir el 22 de gener de 1810 al castell de Sant Ferran de la ciutat de Figueres. El 26 d'octubre de 1816 se li dedicà una pompa fúnebre a Santa Maria del Mar de Barcelona, on s'hi construí un túmul per allotjar les despulles d'Àlvarez durant el funeral en el seu honor.

El dia 18 el Capità General interí de Catalunya, Andrés Pérez de Herrasti, va convidar Josep Bou a assistir-hi: Se servirá V. asistir para el acompañamiento de aquellos [restos] á las 8 de la mañana de dicho dia, hora en que deven conducirse entrando por la Puerta Nueva (en donde se reunirá la comitiva) á la Yglesia Parroquial de Sta. Maria del mar y de esta concluído el funeral, hasta la expresada Puerta (Document 7).

El dia 28 va tenir lloc l'arribada a Girona de les despulles d'Àlvarez. A la cerimònia hi va ser convidat personalment Josep Bou, anunciant-li una sortida del seguici de la Catedral, on també es va aixecar un túmul, per anar a dipositar-les a l'església de Sant Feliu, on el dia 30 s'havia de celebrar un funeral (Document 8) (3).

6. Les depuracions polítiques

Fracassada la temptativa liberal i el triomf de l'absolutisme, amb les autoritats gironines, que es mantenien fidels a Ferran VII i al seu govern, li calia a Josep Bou demostrar que no havia participat en cap pronunciament constucional. Així, es va testimoniar i certificar documentalment, amb l'objectiu que tornés a ocupar els seus càrrecs. Així un document de la Reial Audiència de Catalunya ho testifica l'any 1824 (Document 9 anvers i revers), i altre cop el 1828 (Document 11 anvers i revers).

7. La nobleza personal

La concesió de la nobleza personal als defensors i habitants de Girona ("Que todos los defensores de Gerona, sus vecinos y sucesores gozen de la nobleza personal") durant els setges va ser concedida per Reial Decret de 3 de gener de 1810 (veure el text del decret). El 14 de setembre del mateix any es concedia "á todos los Individuos que se hallaron en el memorable sitio de aquella plaza, y contribuyeron á su gloriosa defensa" l'ús d'una medalla creada a l'efecte (més informació a el text del decret). La Junta Suprema també havia acordat que "se reedificasen los edificios públicos con toda magnificencia á costa del Estado"; tanmateix es va disposar que "los gerundenses quedasen libres de tributo por diez años"; ni un ni altre punt es portaren mai a la pràctica.

En aquest context, el 1834 trobem Josep Bou sol·licitant una certificació de la seva participació en el setges (Document 12), en un moment en el que es ratificaven els atorgaments de la nobleza personal als defensors i habitants de la ciutat (Document 13 i Document 14).

Ampliar

(Ampliar) - Document 13. Anunci de confirmació als defensor i habitants de Girona durant els setges la noblesa personal, amb data 9 d'agost 1834.

Ampliar

(Ampliar) - Document 14. Anunci de confirmació als defensor i habitants de Girona durant els setges la noblesa personal, amb data 15 d'agost 1834.


Notes

(1) - Al matí del dia 24 de març de 1814 les tropes franceses van lliurar la comitiva reial al capità general de Catalunya Copons al riu Fluvià, que era el límit entre els dominis espanyol i francès, a tocar a Bàscara. Abans havien creuat el riu Manol gràcies a un pont provisional erigit per a l’ocasió per superar l’avinguda que impedia passar pel gual; d'aquí el nom de "Pont del Princep". Les fortificacions de Bàscara havien estat dinamitades pels francesos en la seva retirada. Ferran VII va descansar a l'hostal del poble, mentre que els bascarencs, majoritàriament, s’havien refugiat als masos de la rodalia. Les Corts acordaren erigir a Bàscara un monument que hi perpetués el retorn del rei a Espanya, que no es va arribar a aixecar mai.

El rei arribava a Girona el capvespre d’aquell mateix dia. La ciutat, engalanada per aclamar-lo, va preparar una recepció reial. Ferran VII, de 39 anys, es va hostatjar a Girona a la Casa Carles i l’endemà va assistir a la catedral on es cantà un Te Deum d’acció de gràcies, compost especialment per a l'ocasió pel mestre de capella Rafael Compta. La peça va ser localitzada fa uns anys per l'historiador Jaume Pinyol i Balasch, el que va possibilitar que sonés per segona vegada, interpretat per vuit cantaires de la Coral Música Antiga de Girona i una quinzena de músics de l'Orquestra Clàssica de Catalunya, dirigida per Albert Bosch, a la mateixa Catedral, el dissabte 5 de juliol de 2008. Curiosament la peça té una melodia inicial, que va ser emprada amb to sarcàstic: les notes de "Napoleó tenia cent soldats".

Tornar al text

(2) - L'1 de gener de 1820 es poduí l'aixecament de Riego a Cabezas de San Juan pel retorn de la Constitució de Càdis. El cop va quallar, malgrat que el triomf no arribaria fins més tard, amb aixecament en cadena de caire federalista a la Corunya, Saragossa, Pamplona i Barcelona. El 9 de març, Ferran VII es veié obligat a restablir i jurar la Constitució; era l'inici de l'anomenat Trienni Liberal (1820-1823). Girona s'apuntà al moviment quan el rei havia proclamat el manifest constitucional; les autoritats gironines, coneixedores dels esdeveniments de Barcelona, i que no eren liberals, temeren que hi haguéssin desordres.

D'acord amb el Congrès de la Santa Aliança, li tocà a França ocupar Espanya i restablir-hi l'absolutisme. Els anomenats Cent Mil Fills de Sant Lluís, a les ordres del mariscal Moncey, travessaren la frontera l'abril de 1823 i, sense gaire resistència, el 2 de maig ocuparen Girona. Malgrat les crides a la resistència i el manifest de fidelitat dels militars, Girona no es va moure. Les autoritat de la ciutat, amb el bisbe i el clergat al davant, lliuraven les claus de la ciutat amb alegria i rebien els francesos com alliberadors. El retorn de l'absolutisme estava consumat. (Dades de "Girona, guerra i absolutisme. Resistència al francès i defensa de l'antic règim (1793-1833)", de Lluís Maria de Puig. Quaderns d'Història de Girona, Girona 2007. ISBN 978-84-8496-045-4).

Tornar al text

(3) - Les restes del general Álvarez de Castro, després de sortir de Barcelona, on dies abans se li havia celebrat un funeral, guardades en una capsa, arribaren a Girona el 28 d'octubre, i varen ser portades a la Catedral, on s'havia erigit un túmul commemoratiu. El dia 30 d'octubre tingueren lloc les exèquies, en el decurs de les quals el pare Cúndaro llegí una llarga oració fúnebre. Després es traslladaren les restes fins a la Col·legiata de Sant Feliu, on es dipositaren a la capella de Sant Narcís dins un cenotafi provisional, a l'espera de la construcció d'un solemne monument commemoratiu.

El dissenyador del túmul, Bruno Barnoya i Xiberta (?-1888) era un arquitecte gironí. El 1845 va ser nomenat director de l'Escuela Normal de Magisterio que es fundà a Girona. Va ser membre corresponent de la Real Academia de San Fernando. Quan morí era director i primer mestre de la Normal de Girona.

Sepulcre provisional d'Àlvarez de Castro. Museu d'Història de la ciutat de Girona. Fotografia presa per gentilesa del Museu.

El sepulcre on varen ser dipositades el 1816 les despulles d'Álvarez de Castro, a l'espera que es construís el mausoleu definitiu es trobava a l'església de Sant Feliu, dins la capella de Sant Narcís. El pare Canal, l'autor d'España Sagrada, detalla: "a la derecha del presbiterio al pie de las gradas se halla el sepulcro o cenotafio del Excelentísimo Señor Don Mariano Álvarez de Castro, gobernador que fue de Gerona en el por siempre memorable sitio del año de 1809 según se representa en la estampa adjunta".

El dibuix va ser un encàrrec del canonge de la Catedral de Girona, Martín Matute i Pérez de Tobía (1782-1868) qui contractà Miquel Geli el 1829, l'any que el pare Canal féu estada a la ciutat mentre es dedicava a recollir informació pel seu llibre. (Dades extretes del SGDAP, Ajuntament de Girona).
Tornar al text


Transcripció dels documents

Document 1.

Dn. Joseph de Gregorio y Mauro, Marqués de Vallesantoro, Theniente General de los Reales Exercitos de S.M., Gobernador Militar, y Politico de la Plaza, y Fuertes de Gerona; y Comandante de las Tropas, Plazas, y Castillos de su Distrito, y del Ampurdán, &c.

Por quanto para la buena expedicion de los Autos Juiciales y extrajuiciales, Provisiones, Despachos, Mandamtos. y otras qualesquiera diligencias tocantes y pertenecientes al tribunal de la subdelegacion de la Intendencia Genl. en esta Ciudad y en su Partido; y haviendo fallecido Gisleno Martorell Notario publico colegiado de esta ciudad, y Escrno de otro tribunal de la Subdelegacion, conviene nombrar sugeto que con titulo nuestro sirva y rija otra escrivania dela Subdelegacion: Por tanto usando de las facultades que nos competen y enterado de la inteligencia, é idoneidad que concurren en Buenaventura Bou y Guinart, Notario publico Colego. de numero de esta misma ciudad, por el presente le elegimos, y nombramos por escrno del tribunal de la Subdelegacion de la Intendencia Genl. en esta ciudad y Partido, para que le sirva, y exerza, y ante él pasen los Autos Juiciales y extrajuiciales, Provisiones, Despachos, Mandamtos. y otras qualesquiera diligencias tocantes, y pertenecientes al mismo Tribunal de la Subdelegacion con la legalidad y desempeño que de su conducta confiamos. Y mandamos á todas las Justicias sugetas á nuestra Jurisdicn. y á las que no lo son pedimos, y encargamos, no le impidan el uso, y egercicio del citado empleo, y le dén el favor y auxilio qe pidiere, y necesitare; guardandole, y haciendole guardar los honores, gracias, mercedes, exempciones, y prerrogativas, que le competen deve gozar por razon de este empleo, que asi es nuestra voluntad. Dado en esta Ciudad de Gerona, á primero de Febrero de mil setecientos setenta y uno.

El Marqs de Vallesantoro. Por mdo. Pedro Alberdi.

Document 2.

Dn. Miguel Pujol segundo Alcalde de Barrio de esta Ciudad de Gerona, nombrado por su Exa y Real Audiencia de este Principado de Cataluña, y Comandante del Torreon del Carmen, y sus Muros, nombrado tambien por la Muy Yltre. Junta de Govierno de esta misma Ciudad.

Certifico: Que Joseph Bou y Martorell Notro Real y Publo. y del Colegio de esta Ciudad de Gerona, y Vocal Secretario de la Junta de Vigilancia establecida en la misma, es otro de los que á mis ordenes durante el presente asedio sufre esta Ciudad, ha acistido, y aciste en la Muralla, ó Cortina llamada de la Puerta del Carmen, dende que se halla restablecido de la agudissima enfermedad que durante este asedio le ha afligido, acudiendo puntualmente al punto se le ha mandado, y manda no obstante las muchas ocupaciones de su empleo de Vocal Secretario, manifestando en uno y otro su acreditado patriotismo, y zelo en defensa de la justa causa que defendemos; Y para que conste á instancias del mismo Ynteresado, doy la presente firmada de mi mano, y sellada con el Sello de Armas de esta Ciudad, en Gerona, á ocho de Diciembre de mil ochocientos y nueve.

Miguel Pujol Alcalde de Barrio.

Document 3.

Carlos Prat Plana esno Rl. y Pubco. del Juzgado Rl Ordinario de la presente ciudad de Gerona y Vocal Vice-Secretario de la Junta de Vigilancia de la misma.

Certifico: Que el Sor Josef Bou y Martorell, Notro de esta ciudad, al tiempo de la instalacion de la Junta de vigilancia, fue por la Iltre Junta de Govierno dela misma ciudad nombrado por otro delos vocales que la debian componer, y que en su primera cesion en que se formó la Junta secreta para atender a los asuntos mas interesantes, precisos y criticos de ella, fue elegido vocal secretario dela misma, dende cuio nombramiento hasta el dia de la fecha ha desempeñado con toda puntualidad, no solo el referido empleo sinó y tambien quantos encargos le fueron confiados á satisfaccion dela misma, manifestando en unos y otros el Amor, Zelo y fidelidad a Ntro Amado Monarca el Sor Dn Fernando septimo, y adesion á la justa causa que defendemos.

Y Paraque conste, en fuerza delo deliberado en la cesion de este dia doy la presente sellada con el escudo de Armas de esta ciudad de Gerona, á los diez dias del mes de Diziembre del año mil ochocientos y nueve.

De acuerdo de dcha Junta. Carlos Prat Plana Vocal Vice-Srio.

Document 4.

Señor Josef Bou Noto.

Quedando señalado á V. la cantidad de Quinientos Duros pa el apronto de la contribucion que exige el Exmo Sor General en Gefe, devera entregarla dentro el preciso termino de 24 horas en la Sacristia de la Sta Yglesia Cathedral en moneda metalica de oro ó plata sonante, ó en alajas del mismo metal que se le admitiran por su valor intrínseco, abonandosele lo que haga constar haver pagado á cuenta, en la inteligencia, que si dentro dho termino no ha V. cumplido se le embiara la execucion militar.

La comision permanecera perenne desde las 8 de la mañana hasta las 9 de la tarde en dha Sacristia para el cobro.

Gerona 14 Enero de 1810

Joseph Ferrer Comdo

La comicion ha recibido los quinientos duros arriba expresados en alajas de plata, y dinero sonante por lo que se le havia senyalado de Contribucion, deviendo estar á la rebaja que hubiere la plata. Gerona 15 Enero de 1810.

Ignacio de Ros Comdo.

Document 5.

Franco Burch Sorís Secretario Ynterino del Muy Iltre Ayuntamiento de la Ciudad de Gerona.

Certifico: Que el Sor Dn Joseph Bou y Martorell Notro Real de la presente Ciudad de Gerona, á pocos dias de haver entrado nuestras tropas en esta Ciudad, y á instalarse en la misma el Ayuntamiento Provincial, disposicion del Sor Gefe Superior Politico de esta Provincia y comunicado al Sor Alcalde de primera instancia de este Corregimiento, comicionado para este objeto, fue nombrado por uno de sus Yndividuos, en la Clase de Regidor, en manifestacion del gran concepto merecia su patriotica conducta durante la invasion enemiga como se le demostró por el citado Alcalde al conferirsele la porcion de su encargo. Luego de tomada, no perdio momento para para [sic] procurar el alivio de sus Consiudadanos en quanto les fue posible, dado para el efecto, con maxime acuerdo de las Personas las mas energicas providencias. Desde el momento de la instalacion del Ayuntamto Provicional, se comunicó á los Yndividuos que lo componian la pronta llegada, y regreso de S.M. el Sor Dn Fernando Septimo nuestro idolatrado Monarca, pasandoles el Exmo Sr General en Gefe de este primer Exercito una nota que contenia los Alojamientos que devian prepararse para S.M. y A.A. y demas comitiva; A cuyo fin comisionó al expresado DnJoseph Bou y Martorell quien en union con otros, en tareas de tanta consideracion, ha desplegado toda su actividad y energia no perdonando medio ni fatiga para que esta Ciudad quedase con la brillantez y lucimiento que era posible atendiendo critica é infeliz situacion en que la havia dexado el enemigo con cuyo motivo lograron la alta satisfaccion de servir á la Mesa de S.M. y A.A. todos los dias que permanecio en esta Ciudad.

Al saberse con certeza la llegada de S.M. á esta Plaza, salio con su Comision fuera de la Puerta de Francia para recibirlo y al paso hacerle los devidos obsequios. Regresado el Ayuntamto a la Casa Consistorial dirigió despues al Alojamiento de S.M. logrando la inexplicable dicha de besarle la Rl Mano, executando lo propio con el Serenísimo Sor Ynfante Dn Antonio y dos dias despues al Serenicimo Sor Ynfante Dn Carlos.

Concurrio personalmente mientras la permanencia de S.M. en esta Ciudad en todos los Actos de Ayuntamto, ya para acompañar y hacer los honores correspondientes á S.M. quando visito por dos dias las Yglesias de la Cathedral y Colegiata de San Felix, ya tambien para dar evasion y Salida a todas las ocurrencias que con el mismo motivo se ofrecian á todas horas. Finalmente, desde el dia tres del pasado Marzo que fué elegido por individuo del Ayuntamto provicional, hasta tanto que establecido el Constitucional ha cesado en sus funciones, ha desempeñado su encargo con la mas exacta puntualidad, habiendo contribuido siempre en quanto estaba de su parte al mayor bien de esta su Ciudad y Patria.

Y para que conste donde convenga, á solicitud del interesado, y en virtud de acuerdo de Ntro. M.Y. Ayuntamto, doy la presente en este pliego papel Sello Quarto, Sellado con el del Comun desta Ciudad de Gerona, y firmada de mi mano en la misma, á los veinte Abril del año mil ochocientos catorze.

Franco Burch Sorís. Secrio.

Document 6.

Francisco Burch Sorís, Secretario del Muy Yltre Ayuntamiento Provisional Constitucional de la Ciudad de Gerona.

Certifico: Que por ante mí pasó el Auto del tenor siguiente

Sepase por esta publica Escritura, como en la Ciudad de Gerona á los veinte y dos dias del mes de Marzo del año de mil ochocientos catorze: Ante mí Dn Franco Burch Sorís Secretario del M.Y Ayuntamiento Provisional Constitucional de dicha Ciudad baxo escrito, y de los infrascritos testigos; Los Muy Yltres Señores Dn Joseph Matas Alcalde segundo, Dn Franco Carlos Befarás, Dn Joaquin Ribot, Dn Benito Castellar, Dn Joaquin Massanet, Dn Juan Piserra, Dn Joseph Feliu, Dn Estevan Puig Regidores, y Dn Carlos Prat Plana Sindico segundo, junto con los abaxo nombrados Dn Joseph Bou Regidor y Dn Francisco Escarrá primer Sindico, hallandose convocados en la Pieza Capitular de las Casas del Comun de la misma Ciudad en Ayuntamiento presidido por dicho Muy Iltre Señor Alcalde segundo: Dixeron, Que no habiendo cosa mas justa, que manifestar á todo momento, el amor, y veneracion, y respeto que se debe á los Soberanos, y debiendo llegar S.M. el Señor Dn Fernando septimo, con los Serenisimos Señores Ynfantes, á la Villa de Bascara, debia esta leal , y noble Ciudad de Gerona, por medio de Diputados Comisionados pasar á aquella Villa, para poder á su debido tiempo cumplimentar á Su Magd Y Altesas, dandoles la bienvenida, y enhorabuena por su Feliz llegada á este su Reyno, y verse libre del cautiverio que ha sufrido hasta ahora, y que por lo tanto, debian de dar, y otorgar, como de su espontanea voluntad, y cierta siencia, insiguiendo lo resuelto por dicho Muy Iltre Ayuntamiento, con su acuerdo del dia de hoy, dieron, y otorgaron todo su poder cumplido, y bastante qual de derecho se requiere, y es necesario, á los Nobles Señores Dn Joseph Bou Regidor, y Dn Franco Escarrá primer Síndico, á este auto presentes, para que en nombre de esta dicha Ciudad de Gerona, pasen á la Villa de Bascara á presentarse ante S.M. y Altesas, y demas Reales personas que acaso se encuentren en ella, en nombre de esta muy noble y leal Ciudad, les besen las Reales manos, dandoles al propio tiempo la bienvenida, y le manifiesten el juvilo que ha causado á todos estos sus leales Vasallos su regreso á este Reyno, y que haya salido del cautiverio que hasta ahora ha sufrido, con todo lo demas que miren por conveniente: En cuio testimonio así lo otorgaron los dichos Muy Iltres Señores Alcalde segundo, Regidores y Síndico, en el dia, mes, año, y puesto arriba notados, siendo presentes por testigos Manuel Artigas y Melchor Dañans, Porteros de dicho M.Y. Ayuntamto para esto llamados, y rogados. Y los dichos Yltres Señores Otorgantes á quienes yo el infrascrito Secretario doy fé conocer lo firmaron de sus propias manos = Joseph Matas = Franco Carlos Befarás = Dn Joaquin Ribot = Benito Castellar = Joaquin Massanet = Juan Piserra = Joseph Feliu = Estevan Puig = Carlos Prat Plana = Ante mi Franco Burch Sorís Secretario.

Y paraque conste donde convenga, de orden del M.Y. Ayuntamiento de dicha esta Ciudad, doy la presente en este papel comun, por falta de sellado, firmada de mi mano, y sellada con el sello del Comun de esta Ciudad, en la misma, á los veinte y tres dias del mes de Marzo del año mil ochocientos catorze.

Franco Burch Sorís

Document 7.

Habiendo dispuesto EL REY No Sr que se efectúe a los restos del Teniente General Dn Mariano Alvarez de Castro Gobernador de Gerona la Pompa funebre de Capitan General; y estando señalado para ello el dia 26 del actual: Espero se servira V. asistir para el acompañamiento de aquellos á las 8 de la mañana de dicho dia, hora en que deven conducirse entrando por la Puerta Nueva (en donde se reunirá la comitiva) á la Yglesia Parroquial de Sta Maria del mar y de esta concluido el funeral, hasta la expresada Puerta. Barcelona 18 de Octubre de 1816.

El Capitan General.

Document 8.

Dn Jose Bou

Vienen ya para no separarse de Nosotros los restos del inmortal Alvarez que conquistó con su gloria nuestro amor y nuestro respeto; por lo qual estamos en la obligacion de recibirlos con la mayor dignidad á que puedan estenderse nuestros esfuerzos: al efecto à las dos y media de esta tarde saldrá de la Iglesia Catedral el Acompañamiento igual, y en el mismo orden, que el miercoles 23 último à la puerta del Areny para hacer el deposito en la citada Iglesia Catedral en la que el 30 ha de celebrarse el funeral à las diez de la mañana en los términos indicados en mi cartel del 20; y espero se servirá V. asistir á estos obsequios tan debidos.

Gerona 28 Octubre 1816. El Gobernador

Document 9.

Dn Jose Andreu y Sans Exmo Principal del Gobierno interino de la Real Audiencia de Cataluña y como Secretario del Real Acuerdo de la misma residente en el pueblo de Gracia inmediato a Barcelona

Certifico: Que en el Expediente de purificacion de la conducta política de Dn Jose Bou y Martorell Exmo de la ciudad de Gerona, por S.E. el referido Amendo sedio el auto del tenor siguiente

SSmaS. Regente = SS. Batlle = Jaren = Aguiló. Gracia diez y ocho de Septiembre de mil ochocientos veinte y quatro. Vimos los informes reservados que con arreglo á las ordenes vigentes, se han tomado de la conducta politica observada por dn Jose Bou y Martorell Exmo de la ciudad de Gerona, durante los ultimos tres años y medio de la revolución, se declara á este por purificado, y repuesto en el exercicio de sus funciones, á cuyo fin librole testimonio de esta resolucion y cerrados y sellados los informes, archiveme sin que se haga dellos otro uso. Así lo resolvió S.E. el Real Acuerdo y lo firmó uno de los Señores Ministros = Batlle

Y para que conste donde convenga, con arreglo á lo prevenido en el presente auto, doy el presente testimonio que firmo y sello con el Real que está á mi cargo, en Gracia á los veinte de Septiembre de mil ochocientos veinte y quatro

Jose Andreu y Sans

Document 10.

Junta de armamto y Uniforme del Batallon de Volunts Realistas de Gerona

El M.Y. Ayuntamto de esta ciudad con oficio de 1ro del actual dice á esta Junta lo siguiente:

"Con el oficio de VI de 24 de Noviembre ultimo, ha recibido este cuerpo la cuenta de lo cobrado y pagado para el armamento y uniforme del Batallon de Volunts Realistas de esta Ciudad, siendo su cargo ochenta y seis mil dos cientos nueve rs y nueve ms Vn y la data ochenta y seis mil doscientos ocho rs y treinta y un ms, resultando de consiguiente contra el Deposito Vocal de esa Junta diez ms Vn, y habiendo examinado y comprobado con los documentos legitimos que ha presentado el mismo Deposito Dn Josef Bou, y el Secreto tambien Vocal Dn Juan Guilana, se ha hallado conforme y arreglado en todas sus partes; en cuia virtud y habiendo el citado Deposito entregado los diez ms Vn en quese halla alcansado, se ha resuelto dar de ello noticia á VI á fin de que lesirva este documento de finiquito y garantia, y que otras cuentas quedasen archibadas parque en todo tiempo consten los esfuerzos que ha hecho este vecindario para fomentar, armar, vestir y equipar los Volunts Realistas de esta Ciudad, ylo que seha desvelado esa Junta enproporcionar á los mismos cuanto ha sido necesario; por cuio distinguido servicio da el Ayuntamto a VI, y a cadauno de los Vocales de la Junta las mas expresibas gracias. Y en atencion á que por el nuevo Reglamto de Volunts todo el cuidado de estos Cuerpos queda bajo el conocimiento del Exmo. Sor Ynspector Genl del ramo, tiene el Ayuntamto el placer de poder decir á VI que no siendo ya necesaria la Junta, queda disuelta desde este momento"

Y enterada la Junta de el en sesion del dia de hoy, ála que no ha estado V. presente, ha acordado se le traslade pa su conocimiento y noticia de quedar aprobadas y definidas las indicadas cuentas, igualmte que la disolucion de la Junta.

Dios guarde a V. ms as. Gerona 7 de Diciembre de 1826. Por acdo de la Junta. Juan Guilana. Vocl Secreto

Sor Dn Josef Bou y Martorell

Document 11.

Franco Camps y Roger, por autoridad Real, Noto Publo Colegiado de Numero de la Ciudad de Gerona, Prado de Cataluña sostituido del Heredero de Dn Juan Sarriera y de Garó, en el tiempo vivio tambien Noto Publo de esta Ciudad, Baylia, Veguerio, y sus pertinencias

Certifico: que por parte de Dn Jose Bou y Martorell Hasendado y Notro Real Publo Colegiado de numo de esta Ciudad de Gerona, y del Tribunal de la Sta Crusada en la misma, se me ha presentado la Certificacion que bajo se espresará, á fin de que transcribiendola le diese testimonio autentico fee faciente de la misma, cuio tenor es el siguite

Nosotros los Regidores Diputados y Sindicos qe al presente formamos el Muy Iltre Aiuntamiento de la Ciudad de Gerona, Del Principado de Cataluña, Reyno de España

Certificamos qe Dn José Bou y Martorell Notro Real y Publco Colegiado de esta Ciudad de Gerona y del Tribunal de la Sta Cruzada de la misma durante el ominoso tiempo constitucional, se manifestó contrario á aquel Sistema, y muy afecto al Altar, y al Rey nuestro Sor (qe Dios guarde); sin constar qe en la sublevacion ocurrida en el año proximo pasado tomase parte alguna

Y paraque de los referido conste donde convenga á pedimento del mismo Dn José Bou y Martorell y en virtud de lo resulto por el Muy Iltre Aiuntamiento en su acuerdo del dia de oy damos la presente sellada con las armas de la Ciudad de Gerona á los dos dias del mes de Enero

Vilagaya = Franco de Ciurana = Ramon de Manresa = Narciso Anto de Pastors = José Anto de Ferrer = Franco Batlle = Felipe Vilamala = Franco Diume = Juan Perez Claras Secretario = Lugar del Se+llo

Cuya Certificacion inmediatamte he debuelto al mismo interesado. Y paraqe conste á peticion, y requerimto del mismo Doy el pnte. en este papel del Real Sello cuarto qe signo y firmo á cuatro Enero mil ochocientos veinte y ocho

En tenimo de verdad. Franco Camps y Roger

Document 12.

Nosotros los Regidores, Diputados y Síndicos que al presente formamos el Exmo Ayuntamiento de la Inmortal Ciudad de Gerona del Principado de Cataluña, Reyno de España

Certificamos: Que habiendo purificado debidamente Dn Jose Bou y Martorell Notario Real y publico de esta Ciudad, que se halló en ella durante el famoso asedio que sufrió en el año de mil ochocientos nueve, haciendo el servicio paraque se le nombraba. Es otro delos comprendidos en la gracia de nobleza personal concedida á los defensores y habitantes de esta inmortal Ciudad, con decreto de veinte y uno Junio ultimo.

Y paraque delo referido conste donde convenga á pedimento de dho Dn Jose Bou y Martorell, y en virtud delo acordado por el Exmo Ayuntamiento en el dia de oy, damos la presente sellada conlas armas de la Ciudad en Gerona á los doce dias del mes de Setiembre del año de mil ochocientos treinta y quatro


Fonts documentals:
Les dades biogràfiques són un extracte de l'estudi genealògic familiar realitzat per Teresa Reitg i Nonó. La publicació de la documentació que il·lustra l'article ha estat possible per gentilesa de Teresa Reitg i Nonó.

Bibliografia bàsica addicional:
- "Reseña histórica de los Sitios de Gerona en 1808 y 1809". Emilio Grahit y Papéll. Imprenta y Libreria de Paciano Torres, Gerona, 1894
- "Girona, guerra i absolutisme. Resistència al francès i defensa de l'antic règim (1793-1833)". Lluís Maria de Puig. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 2007. ISBN 978-84-8496-045-4



  • Documents de la Guerra del Francès Portal sobre la Guerra del Francès. Transcripció del "Diario de Gerona" corresponent al període de la Guerra del Francès a la ciutat, articles, estudis, etc.

  • Constitució i prerrogatives de l'anomenada "Junta de Vigi-lancia" Transcripció del Ban de Mariano Àlvarez de data 8 de juny de 1809.

  • Creació de la "Cruzada Gerundense" Transcripció de l'acord de la Junta Gubernativa de 9 de juny de 1809, per la que es feia una crida als habitants de Girona a allistar-se-hi.

  • Creació de la "Cruzada Gerundense". Transcripció de l'orga-nització de les vuit companyies que la formaven, publicat al "Diario de Gerona" de l'11 de juny de 1809.

  • Museu d'Història de la Ciutat. La Guerra del Francès. Reportatges fotogràfics i articles sobre els fons exhibits al Museu d'Història de la Ciutat.

  • © Disseny i redacció: Fèlix Xunclà - © Estudi i documents: Teresa Reitg i Nonó

    Back-Index-Next

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 1, anvers. Nomenament de Bonaventura Bou i Guinart membre del Tribunal de la Subdelegació d'Intendència de Girona, l'1 de febrer de 1771.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 1, revers. Nomenament de Bonaventura Bou i Guinart membre del Tribunal de la Subdelegació d'Intendència de Girona, l'1 de febrer de 1771.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 2, anvers. Certificació expedida a Josep Bou del servei a la Porta del Carme i de la seva ocupació com Vocal Secretari de la Junta de Vigilància de Girona, amb data 8 de desembre de 1809.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 2, revers. Certificació expedida a Josep Bou del servei a la Porta del Carme i de la seva ocupació com Vocal Secretari de la Junta de Vigilància de Girona, amb data 8 de desembre de 1809.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 3. Certificació expedida a Josep Bou de la seva ocupació com Vocal Secretari de la Junta de Vigilància de Girona, amb data 10 de desembre de 1809.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 4, anvers. Requeriment del pagament de 500 duros, amb data 14 de gener de 1810.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 4, revers. Requeriment del pagament de 500 duros i certificació del pagament, amb data 15 de gener de 1810.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 5, anvers. Certificació de les accions de Josep Bou en la recepció a Bàscara i atenció de Ferran VII durant els dies que es va hostatjar a Girona. Datat el 20 d'abril de 1814.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 5, revers. Certificació de les accions de Josep Bou en la recepció a Bàscara i atenció de Ferran VII durant els dies que es va hostatjar a Girona. Datat el 20 d'abril de 1814.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 6, pàgina 1 anvers. Certificació de les accions de Josep Bou en la recepció a Bàscara i atenció de Ferran VII durant els dies que es va hostatjar a Girona. Datat el 23 de març de 1814.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 6, pàgina 1 revers. Certificació de les accions de Josep Bou en la recepció a Bàscara i atenció de Ferran VII durant els dies que es va hostatjar a Girona. Datat el 23 de març de 1814.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 6, pàgina 2 anvers. Certificació de les accions de Josep Bou en la recepció a Bàscara i atenció de Ferran VII durant els dies que es va hostatjar a Girona. Datat el 23 de març de 1814.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 7. Invitació a la pompa fúnebre en honor d'Àlvarez de Castro, a celebrar a Santa Maria del Mar de Barcelona el 26 d'octubre de 1816. Datat el 18 d'octubre del mateix any.

    Ampliar

    (Ampliar) - Pompa fúnebre de Barcelona dedicada a Álvarez de Castro. Gravat de Francesc Renart i Closas, i Domènec Estruc (o Estruch). 1816. Procedència: Relación que en la pompa fúnebre que en virtud de Real Orden de S. M. se ha efectuado en esta capital, á los restos del Excmo. Sr. D. Mariano Alvarez de Castro. Oficina de Garriga y Aguasvivas. Barcelona. 1816. Arxiu Municipal de Girona.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 8. Invitació personal a Josep Bou al actes per l'arribada de les despulles d'Àlvarez de Castro. Document datat el 28 d'octubre de 1816.

    Ampliar

    (Ampliar) - Túmulo en que se colocaron las respetables cenizas del Heroe Gobernador de Gerona, el inmortal Alvarez, durante la pompa fúnebre celebrada en aquella Catedral el 30 de Octubre de 1816. Gravat de Josep Barnoya i Domènec Estruc (o Estruch), 1816. Arxiu Municipal de Girona.

    Ampliar

    (Ampliar) - Sepulcre provisional d'Álvarez de Castro. Dibuix de Miquel Geli, 1829. Arxiu Municipal de Girona.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 9 anvers - Certificat de la depuració política de Josep Bou, emesa per la Reial Audiència de Catalunya, amb data 20 de setembre 1824.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 9 revers - Certificat de la depuració política de Josep Bou, emesa per la Reial Audiència de Catalunya, amb data 20 de setembre 1824.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 10 anvers - Comunicació de l'aprovació de comptes i disolució de la Junta de armamento y uniforme del Batallon de Voluntarios Realistas de Gerona, amb data 7 de desembre 1826.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 10 revers - Comunicació de l'aprovació de comptes i disolució de la Junta de armamento y uniforme del Batallon de Voluntarios Realistas de Gerona, amb data 7 de desembre 1826.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 11 anvers - Certificat de la no participació de Josep Bou y Martorell en la sublevació constitucional, amb data 4 de gener 1828.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 11 revers - Certificat de la no participació de Josep Bou y Martorell en la sublevació constitucional, amb data 4 de gener 1828.

    Ampliar

    (Ampliar) - Document 12 - Certificat de l'actuació durant els setges de Josep Bou y Martorell y del seu dret a la gracia de noblesa personal, amb data 12 de setembre de 1834.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés