|
|
El carrer connecta la pujada de la Mercè amb la Rambla Verdaguer. Una part d'aquest darrer espai era ocupat fins al 1904 per unes cases que el 1777 havien acollit unes escoles creades per la municipalitat. Las cases de la banda sud limiten amb el carrer dels Banyoles. El llibre de "Censos dels Aniversaris de la Seu" anomena el carrer com "carrer d'En Vern, ans d'en Banyolas". Sagurament la casa d'en Banyolas donava als dos carrers actuals dels Vern i dels Banyoles i per això aquest nom s'ha conservat a l'altra banda de l'illeta da cases. El carrer dels Vern és estret i forma un colze, després del qual comença una escala que condueix a l'antic antic convent de la Mercè, avui Centre Cultural, ran del carrer de les Beates.
Carrer dels Vern. 1987. Lluís Vilardell. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La construcció d'aquests esgraons data dels anys 1895-96. En la paret frontal de l'esmentat colze hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu de la Mercè (1), indici de ser el començament del barri de la Mercè per aquell costat.
Notícia de la construcció de les escales del darrer tram del carrer Vern. "Diario de Gerona de Avisos y Notícias", 13/3/1896 - (Ampliar)
El nom del carrer.
Durant un cert temps havia aparegut el nomenclàtor d'una forma incorrecta com a Bern. Vern, com a nom comú, significa un arbre de ribera, de fulla caduca, pertanyent a la família de les betulàcies. Però res a veure amb l'origen del nom del carrer, emprat aquí com a nom propi. S'evoca una de les famílies notables de la Girona medieval: la dels Vern, esmentats moltes vegades com a des Vern.
El segle XIII s'hi documenta la placeta i carrer primer d'en Banyoles o de Mora. Del casal d'en Banyoles i de la placeta que hi havia al seu davant sortia l'actual carrer dels Vern, i que duia el nom de Banyoles des de 1220 o abans. Els Aniversaris de la Catedral de Girona percebien, a les darreries del sagle XV, censos sobre cinc cases d'aquest carrer.
Girona a principis del segle XIV. Placeta i carrer primer d'en Banyoles o de Mora. Del casal d'en Banyoles i de la placeta que hi havia al seu davant sortia un carrer que porta actualmentel nom de carrer dels Vern, i que duia el nom de Banyoles des de 1220 o abans. S'indica amb el número (1). Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)
Quant els religiosos mercedaris varen establir-se al veïnat, al convent començat a construir el 1326, el carrer era un deis camins més dreturers per anar-hi, pel que va tenir també el nom de "camí que puja al convent de la Mercè". Quan l'any 1326 es va iniciar la construcció del cenobi, tot aquest paratge era forç deshabitat i el camí havia de ser mes planerenc. De fet, era la calçada que conduia a la Catedral (2) i la part alta de la ciutat, de manera que el seu llarg traçat tingué també el nom de "camí o carrer del Pelegrí (J. Marquès, op. cit).
21 de gener de 1424. Caterina, vídua de Pere de Vern, senyor, ciutadà de Girona, afegeix entre els marmessors les seves filles Agnès de Vern monja del monestir de Sant Salvador de Perpinyà, i Constança de Vern, monja del monestir de Sant Daniel de Girona, per a les quals deixa en usdefruit un censal de 14 lliures de tern de Barcelona i les nomena hereves universals. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
El 1535 es documenta el carrer del portal de l'Àngel a la Mercè, actualment carrer dels Vern. En el volum 618 de la notaria segona de Girona i en una acta corresponent al 22 de febrer de 1585 es llegeix "lo carrer de Banyoles y altrament anomenat lo carer d'en Beuda y vuy anomenat o carrer de mossèn Vern" (J. Clara, op. cit). ^quests canvis de noms no ens han d'estranyar, atès que les cases del carrer d'en Vern limitaven per la banda de migdia amb el carrer d'en Banyoles.
L'escriptor gironí Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691) va descriure la història d'aquest paratge mostrant la colpidora decadència en què l'afany constructiu dé l'època l'havia sumit: "El convent dels mercedaris havia estat molt freqüentat perquè per allà passava el camí reial de Barcelona a Perpinyà; pero llavors (1678) el lloc era més desert que un ermot; era tanta la dèria d'edificar allà prop, que només hi havien deixat un carreró estret i encara hom havia permès de construir-hi a sobre una volta, de manera que restà molt fosc í la gent l'embrutia, fins a l'extrem que allò semblava una letrina".
Girona el 1535. Carrer del portal de l'Àngel a la Mercè, actualment carrer dels Vern. S'indica amb el número (1). Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)
L'anomenada placeta dels Vern, que arriba a la rambla Verdaguer i la plaça Catalunya, i que no consta en el nomenclàtor oficial, havia de ser dedicada a Castelar o a Estanislau Figueras, segons una proposició dels regidors Planas i Leal, però la qüestió no prosperà, i tampoc no tingué més èxit un altre acord del 1922 de denominar-la de Guillem Colteller, metge gironí del segle XIV, que prestà serveis als reis d'Aragó (3).
Capçalera del setmanari 'La Catalanitat'. Tenia la redacció i l'administració al carrer dels Verns 16 - (Ampliar)
Els Vern.
El llinatge de cognom Vern tenia la senyoria de la vila de Salt encara a l'any 1462. El 1340 es documenta un Nicolau Vern que exercia de jurat de la mà menor, i el 1373 un Pere Vern, que ho era de la mà major, la qual cosa indica que ara ciutadà honrat o cavaller. Vivia als entorns da la plaça de les Alberguerias, avui la plaça del Vi, que comprenian el carrer de l'Albereda i també al carrer d'En Vern. Durant el segle XV, els Vern era una de les famílies de l'oligarquia burgesa de la ciutat, que va participar activament en el municipi en les lluites polítiques de l'època. Alguns dels seus membres es significaren com a rebels a Joan II i partidaris de les institucions catalanes encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General durant la Guerra Civil catalana 1462-1472.
1583. Cessió de censal atorgada Bernat Pagès, clergue obtentor del benefici sota invocació de sant Vicenç, de la seu. Havia estat venut per Guillem d’Hospital i Bartomeu Benet, draper de Girona, a Pere de Vern, ciutadà de Girona. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Lluís Des Vern era també cavaller i vivia a Girona o als seus entorns. La reina Joana el declarà rebel després del setge de 1462 i va adjudicar els seus béns a Francesc Margarit. Estava casat amb una dama de cognom Sereria i havia mort abans de l'any 1499. Joan Des Vern a l'any 1482 era ciutadà de Girona i va ser assassinat en aquesta ciutat.
L'escut de la familia tenia en camper d'argent un arbre arrencat, de sinople, amb bordura dentellada, també de sinople. Una branca del llinatge era originaria d'Amer, vivia també a Girona i a l'escut tenia, en campar d'or, una banda ondejada d'atzur, contrafiletada d'argent amb un arbre arrencat, de sinople (J. Marquès, op. cit).
Escuts de la família Vern. Basats en textos de Jaume Marquès i Casanovas (op. cit) - Esquerra: Escut de la família (Ampliar). Dreta: Escut dels Vern originaris d'Amer, que vivien també a Girona - (Ampliar)
Els Banyoles.
El llinatge Banyoles va ser important al segle en què es varen edificar les illes de cases contingudes entre el carrer dels Vern i la plaça del general Marvà. Tenia escut amb camper d'atzur sembrat de flors de lis d'argent.
Des de l'any 1214, durant tot el segle XIII, es documenten diversos personatges benestants d'aquest cognom: Bernat, Ramon i Pere. L'any 1358, Guillem de Banyoles va rebre alguns drets sobre els molins de la sèquia Monar de part del reí Pere el Cerimoniós í entorn de l'any 1495 encara hi havia memòria de l'hort que un Banyoles havia posseït ran d'aquell carrer, hort que en aquesta data s'havia convertit en joc de pilota. Sembla que coincidía amb l'espai que avui és la plaça del general Marvà. El 1512 Beatriu, vídua d'Otger d'Agramunt, donzell, ciutadà de Girona, establí un pati qua tenia a l'est i al sud el carrer d'En Banyoles.
Diversos llinatges, successivament, varen senyorejar l'indret: primer, el dels Banyoles; després, quan aquest va dasaparèixer, hi va predominar el dels Vern; dels dos, però, se n'ha n conservat memòria en la toponimia dels carrers.
Retrat de grup d'alumnes de primera ensenyança del Col·legi dels Maristes de la Mercè al carrer dels Vern. 1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
A la fi del tram estret s'hi va construir una fornícula dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, patrona del barri, damunt la qual apareix també un escut de la Mercè. Martí Santigosa, primerament, i després la família Tarrés, molt coneguda a la ciutat per la seva ideologia tradicionalista i pel treball d'argenters, van tenir cura de vetllar per l'agençament de la capelleta. A l'inici de la Guerra Civil, el 1936 va ser destruïda l'antiga imatge de fusta, però el 1939 el "Arte Cristiano" d'Olot en proporcionà una altra que costà 300 pessetes, i que va ser beneïda pels jesuïtes de la propera església del Sagrat Cor. Pel novembre de 1953 alguna mà forassenyada tirà un objecte a la capella i en trenc` els vidres. L'endemà, els alumnes dels germans maristes, l'escola dels quals es trobava al final del carrer a tocar l'antic convent de la Mercè, hi resaren el rosari per desagreujar la Mare de Déu (J. Clara, op. cit). -
Tornar al text
(2) -
Segons Josep M. Pla i Dalmau, en el segle XIV el carrer del Portal Nou es denominava "carrer del pelegrí", atès
que a Girona hi sovintejaven les arribades de peregrins que, després d'entrar pel portal del Carme, s'adreçaven vers la Catedral seguint el traçat de l'actual carrer ("El carrer del Portal Nou", article de Ramon Alberch i Fugueras publicat al diari "El Punt" el 23/10/1985). Tornar al text
(3) -
Guillem Colteller el 1371 reconegué, a Besiers i per encàrrec de l’infant Joan, la promesa d’aquest, Joana de Valois, que morí de disenteria; i el 1374, a Girona, assistí el mateix infant i, a València, l’embaràs de la muller d’aquest, Mata d’Armanyac, sobre el qual informà minuciosament els reis. Les seves cartes contenen bon nombre de detalls interessants per al coneixement de la ciència mèdica de l’època. -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer d'en Vern". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 30/9/1979.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-56-1.
- "Girona després de la Guerra de Successió". J. Canal (in memoriam); E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 2015. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-206-9.
- "El carrer d'en Vern". Josep Clara i Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" el 19/6/1987.
|
(Ampliar) - Fornícula de la Mare de Déu de la Mercè al carrer dels Vern durant una nevada. 1959. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Inundació al carrer dels Vern produïda pel desbordament del riu Onyar. 1962. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer dels Vern. 1976. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer dels Vern. 1976. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer dels Vern. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer dels Vern. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer dels Vern. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Carrer dels Vern. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Fornícula de la Mare de Déu de la Mercè al carrer dels Vern. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Fornícula de la Mare de Déu de la Mercè al carrer dels Vern. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 58' 56" N
2º 49' 30" E |
 -
|
