La referència documental més reculada que acredita la presència d'una comunitat jueva a Girona data de l'any 983, on s'esmenten fets esdevinguts fins a un segle abans, a la fi del segle IX (1). Des de començament del segle XI les dades concretes ens permeten conèixer jueus i jueves propietaris de cases i terres a l'interior de la ciutat i els suburbis immediats. En aquest moment les propietats cristianes i jueves es troben barrejades i no es coneix cap indici d'un barri o sector d'establiment exclusiu de la comunitat hebrea. En el segle XII el jueus de Girona ja estaven organitzats com a societat i disposaven d'un recinte propi dintre el nucli urbà: el Call, espai que es troba esmentat per primera vegada en un document del 1160.
En general, i en termes estrictament urbans, el Call de Girona va estendre's en el segle XIII, documentat en referències de les cases dominades pels templers on cohabitaven jueus i cristians en un espai que restava fora del Call a principi de segle XIII. En canvi hi eren incorporades en el segle XIV. De fet tot el sector on avui s'ubica la seu de la demarcació gironina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va formar part del Call en el segle XIv.
El Call s'estructurava a banda i banda del carrer de la Força i la seva distribució general encara avui és ben visible, un lloc que permetia a la comunitat jueva estar agrupada per a poder disposar a prop, dels espais propis de la seva religió i cultura, si bé amb el temps, aquest espai s'anà convertint en un lloc de reclusió.
El call de Girona a la primera meitat del segle XIV. Infografia sobre dibuix de J. Sagrera, publicat a "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval" - (Ampliar)
L'espai s'estenia per la part baixa de la Força Vella; a la banda oest estava delimitat per la muralla de les Ballesteries; pel sud, el tancava el portal de l'Areny, on avui hi ha la placeta del Correu Vell; pel nord limitava amb el Mercadell i el portal de Sobreportes i, per la banda est, quedava tancat pel carrer de la Ruca, actualment el carrer de Claveria.
La via principal del Call era l'actual carrer de la Força, que els documents anomenen "carrer major del call judaic". Ho va ser fins a inicis del segle XV, quan la població jueva va ser definitivament marginada i obligada a recloure's al que s'anomenava "call reduït", on el carrer principal era el carrer d'Avinai i que avui es coneix com el carreró de Sant Llorenç.
El segle XV va suposar la davallada del Call. La reducció i clausura imposada el 1415 va representar la pèrdua de més de la meitat de la superfície del barri jueu i el tancament de la sinagoga. La comunitat jueva va lluitar-hi en contra amb alguns èxits relatius, com la reobertura de la sinagoga el 1434 i la resistència a abandonar el carrer de la Força, que va perdurar pràcticament fins al moment de l'expulsió el 1492.
Des del punt de vista urbà, el fet més significatiu va ser el paredat de portes, carrerons i finestres i la construcció d'un mur cec que tancava el recinte jueu i el convert&iacuute; en un autèntic gueto, clausura que encara avui es pot resseguir, especialment en el carrer de Claveria.
Reconstrucció en 3D del Call de Girona al segle XIV. Museu d'Història dels Jueus de Girona.
Les sinagogues i altres edificis.
El call contenia els edificis bàsics i necessaris per a el compliment de la religió jueva, edificis d'ús exclusiu de la comunitat com la sinagoga on s'aplegaven els estudiosos del Talmud i la Torà. Possiblement la sinagoga més gran que va ser activa fins l'any 1415, s'ubicava on avui es troba el número 23 del carrer de la Força i contenia patis amb pous i porxos. A partir de 1434-1435, el lloc de culte es trasllada a l'altra banda del Call, a l'indret que actualment ocupa el centre Bonastruc ça Porta.
A partir de l'any 1434, els documents comencen a donar constància de la tercera sinagoga a l'indret que avui ocupen el Museu d'Història dels Jueus i l'Institut d'Estudis Nahmànides, on s'hi aixecà tot un complex sinagogal, amb una sala d'oració, uns patis, un espai utilitzat com a escorxador, un altre destinat a l'escola d'infants, anomenada talmutorà i un bany ritual o micvé.
Al Call també hi havia un escorxador utilitzat per la comunitat i la carnisseria judaica, una bodega i taverna pròpies per veure el vi judaic, un forn per coure el pa sense llevat, segurament al carrer de la Ruca, i també tenia espais per a la beneficència i d'ajut al pobres.
(1) - Es tracta d'una còpia del judici celebrat en 983 a Besalú pel litigi sobre la jurisdicció del terme de Coscolio, també dit de Iudicas (Juïgues), que enfrontava el monestir de Santa Maria de Ripoll amb un conjunt de veins del mateix terme. Per documentar la seva reclamació, el mandatari de l'abat de Ripoll va argumentar que el comte Delà havia adquirit l'alou dels jueus que hi vivien, als quals traslladà a la ciutat de Girona: "...Prescriptus vero Dela ipsos iudeos que inibi babitaberunt in sua civitate Ierunde locavit et ipsum alodem que dicunt Iudaicas cum suo terminio de ipsis iudeis adquisivit". L'alou va passar de mans del comte a la seva filla Virgila, primer, i aquesta en 947 el va donar a la seva germana, Ranló, que fou abadessa de Sant Joan i en 956 deixà l'alou al monestir de Ripoll ("Els jueus i la ciutat de Girona", autors diversos). -
Tornar al text
Bibliografia bàsica
- "Guia del Call jueu de Girona". Ramon Alberch i Fugueras, 1995. Ajuntament de Girona. ISBN 84-7809-981-6.
- "La Girona jueva: el Call". Sílvia Planas i Marcè, 2001. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-069-2.
- "Girona: guia del Call". Fèlix Xunclà i Tubert. 1995. Dip. legal GI-500-1995.
- "La forma urbana del Call de Girona". J. Canal, J.M. Nolla, E. Canal, J. Sagrera. 2006. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-023-2.
- "Els jueus i la ciutat de Girona". J. Canal, J.M. Nolla, E. Canal, J. Sagrera. 1995. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-751-0.
- "Los judios gerundenses en el momento de la expulsión". Enric Mirambell i Belloc. 1978. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins núm. 24, ISSN 0213-6228.
- "Els jueus a les terres gironines". Narcís-Jordi Aragó, Ramon Alberch. 1985. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-8637-749-8.
- "Per a una història de la Girona jueva" (2 vols). David Romano. 1988. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-702-2.
- "Documents dels jueus de Girona, 1124-1595". Gemma Escribà, Pilar Frago. 1992. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-729-4.
- "Jornades d'història dels jueus a Catalunya. Actes". Diversos autors. 1987. Ajuntament de Girona, col.lecció Història de Girona, 4. ISBN 84-8683-707-3.
- "Girona: història i herència jueva". Joaquim Nadal. 1993. Ajuntament de Girona. Dip. legal GI-260/93.
- "Temps i espais de la Girona Jueva". Diversos autors. 2011. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-161-1.
- "Els jueus de Girona i la seva organització. Segles XII-XV". Jaume Riera. 2012. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-177-2.
- "Història de la Catalunya jueva. Vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya medieval". Sílvia Planas, Manuel Forcano. 2009. Ajuntament de Girona. ISBN 84-9664-504-2.
-
