La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El carrer de l'Albereda comunica la plaça del Vi amb el carrer dels Vern i la plaça de Jacint Verdaguer i Santaló. Cal cercar els seus orígens en l’antiga via romana, la Via Augusta, que entrava a Girona pel sud; des de la segona meitat del segle XII esdevingué la via principal del nou barri del Cap de l’Areny. A final d’aquell segle se citava el mas i la terra que hi tenia Arnau Albereda ("en la terra de l'Albereda de N'Arnau al cap de l'Areny de Girona").
El nom del carrer fa referència a la família dels Albereda, que es troba documentada a l'indret des de 1196.

El carrer de l'Albereda. En primer terme, la façana de la lampisteria Manuel Trias. 1990

El carrer de l'Albereda. En primer terme, la façana de la lampisteria Manuel Trias. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El carrer del segle XII al XVI. El 1196 es documenta un casal que Arnau Albereda tenia en el Cap de l’Areny, amb edificis, horts i vivers en l’alou de la Sagristia Segona, prop del capdamunt del carrer que poc després portaria el seu nom, davant la placeta que avui és anomenada dels Bell-lloc, hereus dels Albereda. El 1215, el sector ja havia estat urbanitzat, almenys en part; s’hi esmenten les cases de Pere Albereda arran d’un litigi. El casal principal dels Albereda encara romania intacte el 1245, quan s’esmenta la venda que els germans Vicenç Albereda i Arnaleta van fer de la casa o sala que tenien a Girona de la que n’exceptuaven la cambra, la botiga, l’obrador i una part del pati, en el qual es reservaven el dret d’edificar. El que restava del casal familiar va ser comprat el 1302 per Pere de Bell-lloc que li en donà el nom des d’aleshores. No tornen a aparèixer els Albereda, segurament no deixaren hereus mascles, però el seu nom arrelà en la topografia de la ciutat fins avui.

Situació del carrer de l'Albereda (1) en una recreació de la Girona del 1535

Situació del carrer de l'Albereda (1) en una recreació de la Girona del 1535. DIbuix de J. Sagrera. Publicat a "La ciutat de Girona l'any 1535" - (Ampliar)

El 1244 es documenten unes voltes davant les cases d’en Albereda. Les cases que aquell any va vendre Pere de Cornellà a Bernat Baster tenien, a llevant, "la carrera y Plassa que es baix de ditas casas y las casas de Albareda". La referència a un carrer que passa baix les cases ens indica una via pública que circula sota arcs que les suporten. El document indica la situació: davant les cases de la família Albereda, esmentades des de feia mig segle, a ponent, entre els actuals carrer de l'Auriga i carrer Nou del Teatre. El 1245, Vicenç Albereda va vendre una part d’aquest casal a Guilleuma, esposa de Bernat Bous, però n’exclogué la cambra, la botiga, l’obrador i una part del pati, on es reservà el dret a construir-hi cases.
El 1253 Adelaida, esposa de Ricard d’Osca, establí a Bernat Archimbau i la seva esposa un obrador en l’Areny que limitava a ponent amb el mur de l’Areny i l’Onyar, a llevant tenia un carrer i, a l’altra banda, un altre obrador de Joan de Campdorà; la propietària afegia "[...] ab facultat que ells pugan cobrir dita carrera y tingan perpetuament dit cobriment per indivís". Era una autorització per cobrir un tram del carrer Albereda, i el document tenia el permís del sagristà segon de la Seu, el senyor directe.

Capella lateral de l'església del Sagrat Cor

Capella lateral de l'església del Sagrat Cor - (Ampliar)

Els documents de l'arxiu catedralici especifiquen que l'any 1548 hi havía cinc cases al carrer de l'Albereda que satisfeien censos per una fundació de la Catedral. El 1576 ho feien tres cases a l'oest i l'any 1595 les cases de la banda est ja arríbaven fins al carrer que pujava al convent de la Mare de Déu de la Mercè, que ara és el carrer dels Vern.
Els primers anys del segle XVI es documenta "lo carrer de la Alboreda en altres manera apellat dels albadiners". Altres documents distingeixen el carrer dels Albadiners com el que corria al peu de la muralla i conduïa al portal del mateix nom, carrer que coincidiria amb l'actual rambla Verdaguer. El portal dels Albadiners, on es trobaven el carrer d'aquest nom i el de l'Albereda, va ser més conegut el segle XIX pel nom de portal de l'Àngel, pel relleu esculpit sobre l'arc de la porta. Una escriptura de 1527 parla del carrer "del Albereda" on vivien Miquel Fontcoberta, teixidor de lli, Ponç Amil, baster, i els hereus de Pere Vives, fuster.
En aquests anys s'acabava de construir la muralla fins a les Pedreres i es tancava per la vora del riu fins unir-la a la que ja era feta en el que ara és carrer de les Ballesteries. El carrer de l'Albereda va quedar així, a partir de finals del segle XV, dins el nou recinte murallat de Girona. El carrer acabava en la muralla que donava al riu, i així va estar fins que l'any 1902 va començar l'enderrocament de la muralla de l'Areny.

El carrer de l'Albereda. Al fons, la plaça del Vi. 1976

El carrer de l'Albereda. Al fons, la plaça del Vi. 1976. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els segles XIX i XX. Després de començar l'enderroc, el pas següent va ser tirar a terra les cases que hi eren adossades per la part de fora, l'any 1904, el que contribuí a la formació de l'actual rambla Verdaguer i la placeta dels Vern, que va ser des d'aleshores el centre ciutadà del barri, lloc de balls i festes. En aquesta placeta hi hagué des de 1938 a 1949 el popular bar Canaletes, regentat pels germans Monsó i el 1953 s'hi inaugurà la font dedicada a Verdaguer, obra de Josep Oliver Vider.
En derruir la muralla, el carrer de l'Albereda va tenir, per primera vegada, entrada i sortida de vehicles. El 1896 s'hi havia fet arribar la xarxa de clavegueres i s'havia empedrat amb una nova rasant, i era ben urbanitzada i amb notable circulació de vehicles.
El carrer era estret, i al mes de maig de 1931 l'Ajuntament va prendre la decisió de convertir-lo en un dels primers carrers de direcció única de la ciutat, des del carrer del Carme cap a la plaça del Vi. El mes de maig de 1982 s'hi posà un semàfor que des de la plaça del Vi regulava l'entrada i sortida del trànsit rodat del que tornava a ser un carrer amb cul-de-sac. El 1962 s'hi instal·laren vuit fanals, i el 1975 s'hi va posar una capa d'asfalt.
Després de l'arc que dóna entrada a la travessia de l'Auriga, per la banda esquerra del carrer hi ha l'edifici Fòrum, abans Pargisa, modern, de conflictiva història. En el solar hi havien, abans de 1977, les cases senyorials del marquès de Camps, i del marquès de Castellvell. La primera es bastí el 1641 a partir de cinc casetes que hi havia, on s'havien hostatjat els francesos, el príncep Ferran, quan passà tres dies a la ciutat amb el seu exèrcit, i el general Prim, quan va venir amb la seva muller i el seu fill el setembre de 1860. Als baixos s'hi va instal·lar, ja segle XX, un flequer i la drogueria Sunyer. Els dos pisos i golfes van ser ocupats a partir de 1939 per l'Hogar Onésimo Redondo, de Falange. L'incendi de la drogueria, l'onze d'octubre de 1970, el mateix dia que es desbordaven els rius de Girona, va destruir l'edifici, que va quedar des d'aleshores en estat ruïnós (1).

Anunci de l'Hostal Rosquellas publicat al "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 9/10/1889.

Notícia del canvi de propietaris de l'Hostal Rosquellas publicada al 'Diario de Gerona de avisos y notícias' del 20/6/1890

Notícia del canvi de propietaris de l'Hostal Rosquellas publicada al 'Diario de Gerona de avisos y notícias' del 20/6/1890 - (Ampliar)

Anunci de la 'Fonda del Comercio' publicat al "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 2/8/1890.

Al costat, la casa del marquès de Castellvell va ser ocupada el segle XIX per l'hostal de Rosquellas, propietat d'Antoni Rosquellas, mé tard propietat d'Antoni Serra, que li canvià el nom pel de "Posada del Comercio", i de Miquel Vidal, que la rebatejà com a "Fonda del Comercio". Als baixos d'aquesta fonda hi funcionà, a començaments de segle XX, un servei de cotxes de lloguer. Quan la compraren Illa i Morè, li donaren el nom de "Hotel del Comercio", i hi varen fer obres, a la part que ocupava el jardí, per fer-hi la seu del Círculo Artístico. Acabada la Guerra Civil, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG hi instal·là la seu social en el primer pis, i va ser-hi fins al 29 de desembre de 1976 , quan es traslladà: a la plaça del Vi. Hi havia teatre i sala de ball, que funcionava en el cobert que s'havia fet al pati, on, durant els anys de postguerra, un vigilant, amb una canya advertia les parelles que s'acostaven massa.

Projecte de rectificació del carrer Miralles o Mirallers. 5 d'agost de 1886

Projecte de rectificació del carrer Miralles o Mirallers. 5 d'agost de 1886. Col·lecció particular, Girona - (Ampliar)

Edificis notables. Davant el fracàs de l'edifici Fòrum, la Magistratura del Treball va traslladar-s'hi a l'últim pis el 1983 , i l'Ajuntament va obrir-hi l'oficina de recaptació a l'entresol. El desembre de 1979 Centristes de Catalunya-UCD va fer-hi el seu congrés constituent.
Al número 7 hi ha el Casino de Girona, comprat el 1843 a la família Rich, de Jafre. Aquesta centenària entitat va anar reformant l'edifici, en obres portades a terme els anys 1892, 1900 i 1926.
En el número 9 hi tenen una residència dels dominics, que tenen al seu càrrec la veïna església del Sagrat Cor. La recolzada que fa l'entrada a aquest edifici és degut a que abans hi hagué a l'indret un carrer dit dels Mirallers, o de Miralles, que, amb una escala, donava accés a l'església de la Mercè. L'Ajuntament se'l va vendre el 14 de novembre de 1887, i en passar a ser propietat privada hi van aixecar l'actual edifici.
El número 11 és l'església del Sagrat Cor. La primera pedra es va posar el 21 de novembre de 1886 i la inauguració va fer-se amb grans festes el 14 de juny de 1901, com a temple expiatori.
Durant la Guerra Civil se'n varen fondre les campanes per fabricar material bèl·lic, i l'interior del temple convertit en magatzem de queviures i de mobles requisats. Confiat ihcialment als jesuïtes, amb la dissolució de la Companyia el 1932 i el restabliment amb l'entrada dels franquistes, als anys cinquanta passaren a encarregar-se del culte els dominics.

Casa que havia estat propietat del Conde del Asalto i, posteriorment, de la família Ribot

Casa que havia estat propietat del Conde del Asalto i, posteriorment, de la família Ribot - (Ampliar)

L'habitatge número 13 és una casa senyorial que havia estat propietat del Conde del Asalto, que el segle XIX va ser comparada per Ramon Matas, de Tordera, i posteriorment l'ocupà la família de Ribot, un dels membres de la qual Va ser l'últim alcalde del franquisme a Girona. El 1932 a l'edifici s'hi va dur a terme a una important restauració; abans, però, ja n'havia estat mutilada la porta principal, convertint-la en quadrada. Als baixos, hi havia una botiga on s'hi podia trobar de tot.
El número 15 era propietat de Climent Fusellas Planas, que l'any 1925 instal·là una carnisseria als baixos i poc a poc va anar comprant tot l'edifici. La carnisseria continuà funcionant durant la Guerra Civil, per al subministrament de carn congelada a l'exèrcit de l'aire. Climent Fusellas va encastar, a l'entrada, una làpida que hi havia a la llinda de l'establiment, abans de les reformes que hi va fer, en la que es llegia: "1867. Ave Maria, sin pecado concebida. Martoria Ballart". Als baixos del costat hi havia hagut un carboner i més tard un establiment d'informàtica.
Els baixos dels edificis de l'altra banda de carrer són, la majoria, els darreres de botigues amb l'entrada principal per la Rambla Verdaguer. El número 2, sense entrada, pertany a l'edifici que té accés per la pujada del pont de Pedra, als baixos del qual hi havia el Banc Hispano-Americà, i actualment un restaurant.

Interior de la nau de l'església del Sagrat Cor

Interior de la nau de l'església del Sagrat Cor - (Ampliar)

Al número 4 hi havia l'antiga perfumeria i drogueria Sagrera, la part posterior de la farmàcia, i actualment un self-service. Entre el número 6 i el 8 hi ha el carrer de la Croada, i els número 8 i 10 són l'únic edifici modern que hi ha en aquesta banda del carrer. La resta tenen l'origen, en general, cap al segle XVI. El número 12 conserva una entrada amb arc de pedra i el primer pis hi havia la seu de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya i el Sindicat Obrer de la Fusta i el Suro. Al número 18 hi tenia la seu social el Club d'Esquí Girona, construïda el 24 de febrer de 1977. La botiga d'alimentació que hi havia a l'edifici que toca a la placeta dels Vern va ser saquejada el juliol de 1936, quan van incendiar l'església del Sagrat Cor, i el propietari va salvar la vida gràcies a la intervenció d'alguns veïns.
El carrer de l'Albereda celebrava la festa major juntament amb el Pes de la Palla, actual Rambla Verdaguer. La festa era el 8 de setembre; a la pràctica, però, se celebrava el primer diumenge del mes. També s'hi afegien els veïns del carrer dels Vern i els de la pujada del Pont de Pedra, a l'hora de recaptar diners per a l'organització L'encarregat de fer la recapta rebia el nom de Clavari, i el cap de l'organització, que canviava cada any, era el Paborde, qui s'encarregava de guardar a casa seva, durant tot l'any, la imatge de la Mercè que presidia la festa. Des que va deixar-se de fer la festa major del carrer després de la Guerra Civil, la imatge la va guardar en Benet Barneda al seu domicili de la plaça del general Marvà.

El carrer de l'Albereda. Al fons, la plaça del Vi. 1976

El carrer de l'Albereda. Al fons, la plaça del Vi. 1976. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Notes

(1) - L'incendi de la drogueria Sunyer va ser el començament del final del conjunt de tots els edificis, que foren comprats per la societat Pargisa (Pàrkings de Gerona, S.A.). El 22 de juliol de 1977 l'Ajuntament concedia permís per enderrocar els vells edificis i aixecar-hi una nova construcció de planta baixa, tres plantes i àtic. Mercè Carrera i Ignasi Bosch i Reitg interposaren recurs de reposició, desestimat el 23 de setemtre de 1977, i seguidament recurs contenciós-administratiu que va ser igualment desestimat el mes de desembre de 1979. El projectat edifici, obra dels arquitectes Mir i Coll, sobre un altre de Sánchez i Soler, provocà molta polèmica, tant pel seu disseny discordant amb l'entorn com per les alçades i profunditat d'edificació (J. Fabre). - Tornar al text


Bibliografia

- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-148-2.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- "El carrer de l'Albereda". J. Fabre. Article publicat al diari "El Punt" el 23/5/1984.
- "El carrer de l'Albereda". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 16/4/1978.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-56-1.
- "El dia que es va cremar l'Hogar Onésimo Redondo". J. Fabre. Article publicat a la revista "Presència" el 13/5/1984.
- "Girona medieval. Crisis i desenvolupament (1360-1460)". Christian Guilleré. 1992. Quaderns d'història de Girona. ISBN 84-8681-229-1.


Picaporta de la casa de la família Ribot

(Ampliar) - Picaporta de la casa de la família Ribot.

Carta de la Societat Odalisca de Girona a l'Ajuntament de Girona. Es convida l'alcalde a uns balls de màscares a les sales del local de la societat al carrer Albereda. 1886

(Ampliar) - Carta de la Societat Odalisca de Girona a l'Ajuntament de Girona. Es convida l'alcalde a uns balls de màscares a les sales del local de la societat al carrer Albereda. 1886. Fons Ajuntament de Girona.

Anunci publicat al diari 'Teléfono Catalán' el 28/12/1879

(Ampliar) - Anunci publicat al diari 'Teléfono Catalán' el 28/12/1879.

>
<font face=

Anunci publicat al periòdic "Minerva" el 1/5/1915.

Diada de Corpus. Retrat d'un soldat davant la casa de la família Ribot al carrer Albereda. 1949

(Ampliar) - Diada de Corpus. Retrat d'un soldat davant la casa de la família Ribot al carrer Albereda. 1949. Martí Massafonts Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Làpida a l'interior de l'església del Sagrat Cor. 2018

(Ampliar) - Làpida a l'interior de l'església del Sagrat Cor, dedicada als "Caídos por Dios y por la Patria". 2018.

X Festa del Pedal. Retrat d'una parella amb bicicletes al carrer Albereda. 1951

(Ampliar) - X Festa del Pedal. Retrat d'una parella amb bicicletes al carrer Albereda. 1951. Martí Massafonts Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Capella lateral de l'església del Sagrat Cor

(Ampliar) - Capella lateral de l'església del Sagrat Cor.

La perruqueria Roig, a l'encreuament entre la pujada del pont de Pedra i el carrer de l'Albereda, durant una inundació. 1962

(Ampliar) - La perruqueria Roig, a l'encreuament entre la pujada del pont de Pedra i el carrer de l'Albereda, durant una inundació. 1962. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

Construcció de l'edifici Fòrum. En primer terme, la porta del Casino de Girona. 1978

(Ampliar) - Construcció de l'edifici Fòrum. En primer terme, la porta del Casino de Girona. 1978. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'antic carrer de Miralles o Mirallers

(Ampliar) - L'antic carrer de Miralles o Mirallers.

Imatge de l'altar major de l'esglé,sia del Sagrat Cor

(Ampliar) - Imatge de l'altar major de l'esglé,sia del Sagrat Cor.


Localització
41º 58' 56" N
2º 49' 27" E

Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 03/04/2023