La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els Quatre Cantons (1) és un d'aquells indrets que, sense ser ni el nom d'un carrer, ni plaça, ni avinguda, és conegut com punt de referència urbana. A la cruïlla del carrers de la Cort Reial, amb una part del carrer Bonaventura Carreras Peralta, de les Ballesteries, l'accés a la placeta del Correu Vell i de l'Argenteria, presenta un mosaic de pedra de Girona, de 1992, ferro i coure, promogut per l'Ajuntament de Girona, que fa referència al punt d'unió dels quatre rius gironins (Güell, Onyar, Galligants i Ter). Els autors del mosaic, Montse Bosch, Manel Bosch i Fernando Domínguez, destacaren la "perfecta orientació cardinal del punt més baix de la ciutat vella i per tant, la més propera a l'aigua dels rius i del centre de la terra".

Mosaic dels Quatre Rius, situat al punt d'unió dels carrers Cort Reial, Ballesteries, plaça del Correu Vell i Argenteria. 2006

Mosaic dels Quatre Rius, situat al punt d'unió dels carrers Cort Reial, Ballesteries, plaça del Correu Vell i Argenteria. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els Quatre Cantons no són només el començament o l'acabament dels carrers, sinó també el límit dels veïnats adjacents, marcats pels gremis o profesions dels seus habitants. Els documents medievals consideraven Girona com el començament de l'Empordà, que s'estenia al nord de la ciutat. Per la banda del sud i l'oest, es considerava que els pobleS veïns eren de La Selva; la muntanya dels Àngels era la línia divisòria d'ambdues comarques, però també era coneguda com una entitat pròpia, vinculada amb el nom i el poble de Montnegre i amb el de Pujol o Pujal, dit també Puig alt. Per el costat nordt-oest les muntanyes de Rocacorba, amb les vessants que s'estenen fins a Canet d'Adri i Sant Gregori, formaven una zona innominada, diferenciada de les altres, presidida per la conca del riu Llémena.
Segons Marquès (op. cit) aquesta línia divisòria que antigament es considerava que eren els "Quatre Cantons" separava la Selva de l'Empordà; per a ballar sardanes, al nord de la línia es comptava els punts o compassos pel sistema empordanès, mentre que al sud es comptaven pel metode selvatà.

Inundacions a Girona provocades pel desbordament del riu Onyar, Ter i Güell. Nivell de l'aigua a Quatre Cantons. 1962

Inundacions a Girona provocades pel desbordament del riu Onyar, Ter i Güell. Nivell de l'aigua a Quatre Cantons. 1962. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El traçat gairebé definitiu dels carrers esmentats data del segle XIV. La muralla romana existent tenia un portal i una torre al començament del carrer de la Força que en els documents coetanis es designa amb el nom de "Torre del Call", des d'on la muralla es decantava cap al nord vorejant l'actual carrer de les Ballesteries fins a la pujada de Sant Feliu. El creixement progressiu de la ciutat exigia ampliar habitatges cap al sud, on va sorgir el carrer de les Sabateries Velles; cap a l'oest, va ampliar-se fent el carrer de la Cort Reial i de l'Argenteria. També es varen bastir habitatges vorejant el riu, donant lloc al carrer de les Ballesteries.
El 1362 el rei Pere el Cerimoniós va dictar unes ordinacions per a la fortificació de l'indret: "Mana e vol lo senyor rei que [des de] la Torre del Call, on se tenen los presos, fins al cantó d'En Vilella, jubeter, se faça mur bo e fort e ferm e alt prou, amb valla ample de 40 pams e prenguen de sis cases. E en lo dit cantó [d'En Vilella] se deu fer una torra bona e convinent i la qual respongui a la desús dita altra torre [del Call]. E d'aquesta torre [d'En Vilella] fins al cantó del vall d'En Llapart, se faga mur a la part de l'aigua [...] item que en lo dit cantó d'En Llapart se faça una torre bona e convinent, semblant d'aquella que es fa en lo desús dit cantó d'En Vilella".

Col·locació: de les lloses del mosaic dels Quatre Rius. 1992

Col·locació: de les lloses del mosaic dels Quatre Rius. 1992. Anna Carreras Vidal. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La Torre d'En Vilella estava entre el carrer de Carreras Peralta i el de les Ballesteries. La Torre d'En Llapart es trobava ran del riu Onyar al començament del pont de Sant Agustí, el suport del qual és la base de l'antiga torre. El vall o fossat de vuit metres, posteriorment replenat, va donar origen al passatge que uneix l'Argenteria amb el carrer da Carreres Peralta. A l'entrada del carrer de les Ballesteries, entre les dues torres, hi havia un portal amb una gran arcada, que a l'any 1590 és esmentada en la Consueta de la Seu, en explicar la processó del dia de Corpus.
El dia 19 de maig de 1627 el Capítol Catedral va enviar a l'Ajuntament una comissió per a procurar que fos suprimit l'arc de "la casa del senyor Valencàs, situat entre les Ballesteries i l'Argenteria". La gestió va tenir resultat i així quedà més ample el pas de les processons per aquell indret. D'aquella portalada i de la muralla en queden restes en el contrafort sortint que estreny el carrer de les Bellesteries al seu començament, així com en l'estructura irregular de les parets exteriors de la farmàcia Saguer i de l'escala que du al pont de Sant Agustí.

Els Quatre Cantons. 1911-1931

Els Quatre Cantons. 1911-1931. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

En l'edifici que ara és la Farmacia Saguer, l'any 1623 el Municipi hi tenia les mesures de grans, corresponents als diferents mercats de les comarques gironines, fins el 1830, quan varen ser instal·lades al vestíbul de l'Ajuntament. Aquestes mesures ara es troben dipositades al Museu d'Història de Girona.
Just a l'inici del carrer Ballesteries, una fornícula conté una imatge de Santa Anna, que hi va ser col·locada l'any 1940, en substitució d'un grup escultòric del segle XVII que va ser destruït durant la Guerra Civil. El 29 de març de 1653, el bisbe de Girona, Fra Gregori Percero havia fet la concessió d'unes indulgències a tots els que, quan hi passessin, saludessin amb una invocació la imatge de la Santa que estava asseguda mostrant un llibre a la seva filla, que tenia a la falda. La Santa Anna actual va ser pagada per subscripció popular entre tots els veïns del barri, que tenien la santa per patrona.

El mosaic del Quatre Rius. 2006

El mosaic del Quatre Rius. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Notes

(1) - Ramon Alberch (op. cit), sobre el Manual d'Acords de l'Ajuntament de Girona del segle XVIII, esmenta que el pa ha estat un element fonamental de l'alimentació durant molts segles, i això preocupava molt els Consells de la Ciutat, i exigien molt la legalitat per tal d'evitar els abusos en el pes i en la data de fabricació. A la ciutat, tot el pa que es venia a les fleques havia de portar necessàriament una mena d'escut de la ciutat i el pes que tenia.
En cas que el comprador s'adonés que l'havien estafat en el pes, tenia 24 hores per denunciar-ho, i aleshores l'Ajuntament feia les comprovacions escaients i multava, si s'esqueia, al contraventor. A l'acord de 27 d'agost de 1760 s'esmenten una sèrie de notícies d'interès: en primer lloc es remarca que és obligatori fer tres classes de pa; pa blanc, mitjà i morè, per ordre de qualitat, i a més s'assenyalen al proveïdor del pa les quatre botigues, que com a mínim, havia de tenir obertes per a la venda del pa.
En aquesta època les fleques havien d'estar situades una al carrer de les Peixateries Velles o a les voltes de la plaça de les Cols, una al Mercadal, una als Quatre Cantons i una darrera als Burg de Sant Pere i Sant Fèlix, i tenir-les obertes de 5 del matí a les 10 de la nit. També es concretava que ningú no podia entrar blat forani per pa, llevat dels "licenciados, que estudian en esta Ciutat, y que de llurs cases sels envia pa peraque ab menos cost y més comoditat pugan continuar sos estudis". - Tornar al text


Bibliografia

- "Indrets de Girona. Els Quatre Cantons". Jaume Marquès Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 26/11/1978.
- "27 d'agost de 1760". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 27/08/1980.
- "La 'devoció' de Santa Ana de Gerona y la capilla de Montfullá". José Grahit y Grau. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 30/7/1954.


Back-Index

Els Quatre Cantons inundats. Als fons les escales de la placeta del Correu Vell. 1962

(Ampliar) - Els Quatre Cantons inundats. Als fons les escales de la placeta del Correu Vell. 1962. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.

Convenció de la Mútua Patronal de Forners. La comitiva baixant del carrer Bonaventura Carreras Peralta, a l'encreuament dels Quatre Cantons. 1969

(Ampliar) - Convenció de la Mútua Patronal de Forners. La comitiva baixant del carrer Bonaventura Carreras Peralta, a l'encreuament dels Quatre Cantons. 1969. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.

Anunci de venda d'aigua ferruginosa del Congost a l'establiment d'Oriol Carbó, als Quatre Cantons. Publicat al periòdic "El Correo de Gerona" el 3/4/1897.

Anunci de l'establiment d'Oriol Carbó

(Ampliar) - Anunci de l'establiment d'Oriol Carbó. Publicat al "Diari de Girona d'Avisos i Notícies" el 8/4/1932.

Els Quatre Cantons inundats; vista des del pont de Sant Agustí. 1962

(Ampliar) - Els Quatre Cantons inundats; vista des del pont de Sant Agustí. 1962. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els Quatre Cantons. 1986

(Ampliar) - Els Quatre Cantons. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els Quatre Cantons. 1990

(Ampliar) - Els Quatre Cantons. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.


Localització
41º 59' 07" N
2º 49' 30" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 22/02/2023