![]() |
![]() |
![]() |
||
![]() Tradicions i creences relacionades amb la vigília de la diada.
Focs i fogueres.
El foc ha conservat l'antic simbolisme expressat en ritus i cerimònies al llarg dels segles fins avui. En la nit de Sant Joan, la del solstici, era costum encendre grans fogueres i per entre les flames saltaven el jovent. A alguns indrets, al moment de saltar es pronunciaven alguns mots més o menys incongruents, i en altres s'invocava al sant: "Foc de Sant Joan, foc de San Pere, foc de tots els sants!", i era freqüent que es remullés els saltadors des de balcons i finestres.
(Ampliar) - La revetlla de Sant Joan a Girona, segons la capçalera d'un ventall vuitcentista. Col·lecció Joan Amades.
A Girona, dies abans, la mainada recorrien el carrer o barri, de casa en casa, i de pis en pis, demanant als veïns trastos vells combustibles, amb la pregunta habitual de "no hi ha pas res per al foc de Sant Joan?". Després d'assegurar-se per quin foc era, atès que hi havia predilecció per a determinats focs, generalment el del carrer o barri on es vivia, els veïns es desempallegaven de les andròmines que els feien nosa. Sovint també els donaven diners per a comprar pirotècnia: trons, nous, coets, bengales correcames, "surtidors" i "mistos garibaldis". Revetlla de Sant Joan a Girona. 1984. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La tarda de la vigília de Sant Joan era dedicada per la mainada a recollir la "llenya" i transportar-la al lloc escollit. Fins al segle XIX les fogueres es feien al mig dels carrers i places, però l'any 1880 varen ser prohibides, i des d'aquell moment, es varen fer fora muralles i sobretot als sorrals de l'Onyar i del Galligants. Era també costum que els nois més grandets, els bordegassos fets (1), anessin a cercar la "perxa", que era l'ànima de la foguera, l'eix que sostenia la barreja de materials amuntegats per cremar, que generalment era un tronc d'arbre jove que anaven a cercar pels voltants de la ciutat. La "perxa" solia sostenir un ninot o algun element indeterminat que, en començar a decréixer el foc, era de rigor fer caure a cops de roc.
(Ampliar) - La revetlla de Sant Joan a Girona, segons la capçalera d'un ventall vuitcentista. Col·lecció Joan Amades.
Els focs s'encenien després del toc de l'Àngelus del capvespre entre l'entusiasme de la mainada que encara seguia cercant materials combustibles per mantenir la foguera, mentre es llençaven els "trons" i els "coets voladors". S'establia una mena de competència entre els barris i carrers sobre qui cremaria les fogueres més imponents. A les darreries del segle XIX era considerada la més monumental la que encenien els xicots del Portal d'en Vila, en competència amb els del Pes de la Palla, a l'altre costat del riu. Foguera de Sant Joan en un carrer de la ciutat de Girona. 1960. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Coques i festes.
A la nit es menjaven les coques ensucrades que venien a les confiteries i fleques. Després de sopar, la gent sortia al carrer fins ben entrada la matinada. Els cafès i hostals il·luminaven exteriorment l'establiment "a la veneciana", amb fanals i "barrabombes", i eren freqüentats fins molt tard, tot despatxant un bon nombre de ressopons. La gresca durava fins que clarejava. Grups de cors recorrien els carrers per obsequiar amb els seus cants els Joans més coneguts, i a les societats recreatives es celebraven balls extraordinaris (2) que acabaven cap a les cinc de la matinada; es tocaven vint-i-quatre ballables, el doble d'una programació de diumenge.
(Ampliar) - La revetlla de Sant Joan als afores de Girona, segons la capçalera d'un ventall vuitcentista. Col·lecció Joan Amades.
A la sortida, la gent tenia per costum anar a les fonts i pous d'aigua picant, de Pedret, a menjar coques fins a les set o les vuit del matí, quan, ja cansada i endormiscada se n'anava a dormir. Després de 1890 s'inicià el costum d'anar a les fonts dels voltants de la ciutat, sobretot a la font de la Pólvora i a la font del Ferro.
(Ampliar) - La revetlla de Sant Joan vora les fonts, a Girona, segons la capçalera d'un ventall vuitcentista. Col·lecció Joan Amades. Creences i supersticions.
Envoltant aquesta nit hi havia un munt de superticions i d'antigues creences i pràctiques màgiques. Es creia en les virtuts d'algunes herbes que portaven la sort i la felicitat als que se les procuraven aquesta nit: "en la nit de Sant Joan / les herbes tenen virtut". Aquesta creença s'aplicava a la medicina i a la farmàcia populars. A Girona es deia i creia que l'herba de Sant Joan, beneïda i posada en creu a la porta, allunyava els mals esperits, i que aquells que tinguessin berrugues i les vulguessin fer desaparèixer, només havien de rentar-se-les abans de sortir el Sol, amb suc d'algunes herbes.
(Ampliar) - Pràctica curativa de passar els infants trencats per dins el tronc d'un roure esberlat. Col·lecció Joan Amades.
També es creia que si al punt de mitja nit es collia una malva i es guardava, malgrat que es tornés mústia amb els mesos, es tornava a obrir la nit de Nadal, i que els que patien de trencadura, podien curar-se sols de ficar-se en un roure corcat al punt que toquessin les dotze de la nit. Es deia que per a esdevenir ric n'hi havia prou amb escampar, aquesta nit, un grapat de blat de moro a l'ampit de la finestra; l'endemà es trobarien els grans convertits en unces. Revetlla de Sant Joan a Girona. 1993. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Aquell que volia obtenir la felicitat més ideal, i sobretot aconseguir l'amor o el favor d'una dona, només havia d'anar aquesta nit al peu d'una falguera, amb un mocador vermell de seda, i esperar que toquessin les dotze hores per posar el mocador al costat de la planta, que tot seguit començava a granar; llavors havia de recollir les granes i fer-ne una infusió per donar a beure a dona que desitjava. Revetlla de Sant Joan a Girona. 1983. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Hi havia diverses supersticions practicades per les noies que es volien casar, a fi de saber les condicions econòmiques de l'eventual marit, i fins i tot el seu nom i ofici. Havien d'agafar tres faves, una de grossa, una de mitjana i una de petita, i llençar-les sota el llit. Al punt de mitja nit, i prèvia una oració a Sant Joan, dita en la foscor, s'havia d'agafar una fava a les palpentes; si era la grossa, el marit era ric, si la mitjana, no tant, si la petita, pobre. Per saber el nom o l'ofici s'havia de tirar a mitja nit una clara d'ou en un plat, i dir aquesta oració:
![]()
|
![]() (Ampliar) - Revetlla de Sant Joan a les Piscines Municipals de la Devesa. 1948. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Fogueres de la revetlla de Sant Joan. Gravat antic gironí. ![]() (Ampliar) - Una foguera de Sant Joan en un descampat del barri de Palau. 1974. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Consol Carós, portadora de la flama del Canigó amb Leandre Herrera, organitzador de la revetlla de Sant Joan. 1988. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Coca típica de la revetlla de Sant Joan. Viquipèdia. ![]() (Ampliar) - Foguera de Sant Joan a Girona. 1994. Àngel Reynal. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Preparació d'una foguera de Sant Joan en un descampat de Girona. 1988. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Revetlla de Sant Joan a Girona. 1990. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Revetlla de sant Joan a Girona. Encesa de foguera a Fontajau. 2011. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Sopar popular i revetlla de Sant Joan al barri de Vista Alegre. 2010. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) -Revetlla de Sant Joan a Girona. 1979. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. ![]() (Ampliar) - Foguera de Sant Joan al barri de Fontajau. 2015. Quim Puig Borràs. CRDI - Ajuntament de Girona. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
Creat: 18/06/2023 |